• Foto de Puig de les Morreres
  • Foto de Puig de les Morreres
  • Foto de Puig de les Morreres
  • Foto de Puig de les Morreres
  • Foto de Puig de les Morreres

Dificultat tècnica   Moderat

Temps en moviment  3 hores

Temps  5 hores un minut

Coordenades 1670

Data de pujada 30 / de març / 2018

Data de realització de març 2018

-
-
2.214 m
1.734 m
0
2,4
4,7
9,49 km

Vista 31 vegades, descarregada 0 vegades

a prop de La Coma, Catalunya (España)

Aquesta ruta al cim el Puig de les Morreres és la primera que fem amb raquetes de neu. Ha estat tota una aventura que hem patit i gaudit al màxim.

Comencem la ruta des de l’estació d’esquí del Port del Compte. Deixem el cotxe a l’aparcament deprés de llevarnos d’hora per arribar des de Barcelona. El primer és anar a llogar les raquetes i, un cop les tenim, anem a l’inici de la ruta, on es troba l’heliport.

No tenim molt clar per on començar, si seguint la pista del mirador de l’Art o pujant les pistes. Ens han dit que per les pistes no està permés, així que ens posem les raquetes i enfilem el camí del mirador de l’Art.

El camí és molt agradable i passa pel bosc de coníferes fent una passejada per a gaudir-la. Seguim un track que portem al GPS i en un punt del camí hem de girar a la dreta per a seguir la pujada. En condicions normals és una pista que puja, però ara només és una traça per la que veiem que han passat unes rauqetes abans. Creuem la cadena i seguim cap amunt.

Cada cop ens costa més avançar perquè la neu està dura i quan trepitjes s’enfonsa quasi un pam. A més anem de pujada i la inclinació del terreny fa que la neu cobreixi tot i formi un plà inclinat on costa encaixar les raquetes. Així i tot anem guanyant terreny.

Una mica més amunt trobem una zona extensa sense àrbres que és més fàcil perquè la pujada és més suau i és una zona ample. Caminem per sobre de neu verge endurida pel vent. Les vistes que tenim són impressionants. Des d’aquí veiem l’últim tram que ens queda fins les casetes dels remuntadors de l’estació d’esquí. Ara només tenim el track per guiarnos perquè han desaparegut les marques de raquetes. Trobem les patjades d’un Kirlian Jornet que ha fet la baixada sense raquetes i corrent.

Aquest troç és el que s’ens ha complicat una mica perquè la inclinació del terreny és molt pronunciada, la neu està dura i les raquetes rellisquen. A més la Cris té vertigen i li ajuda poc per avançar.

Així que m’avanço per deixar els pals i les raquetes a la base d’un pi petit que apareix solitari en la blanca ladera i torno a buscar a la Cris i li ajudo a fer forats perquè pugui posar els peus i es trobi més segura. Només ens queden uns vint metres de pujada transversal a la ladera, molt pronunciada.

Primer jo pujo tot l’equip i el deixo a la base de l’explanada que tenim adalt. Torno a baixar per acompanyar a la Cris fins l’explanada. En aquesta pujada troben a una parella d’esquiadors que pujen per aquesta ruta fins el mirador.

Passat l’ensurt ara caminem tranquils seguint el track; les dues possibilitats per pujar semblen una mica complicades degut a la neu. Jo investigo la part de l’esquerra però la pujada és molt forta. La parella d’esquiadors comprova la part de la dreta, que indica el track, però tampoc no ho veuen clar.

Al final, tots decidim que el millor és fer la volta cap al nord i continuar pujant resseguint la pista d’esquí la Dreta. Pujem per entre mig dels àrbres. I arribem al Mirador de Querol. Descansem, fem les fotos amb els companys esquiadors i continuem a ruta cap el puig.

Des d’aquí veiem el Puig de les Morreres i la ruta a seguir. Sembla fàcil però encara queda un bon troç. De fet ara seguim la ruta de raquetes marcada i anem fent fins arribar, per fi, al cim. La veritat és que, després de l’esforç i la tensió de la pujada fins el mirador, estem cansats i el darrer tram fins el puig el fem molt poc a poc, sense pauses, només uns segons de tant en tant per a agafar aire.

En el cim fem la nosta rutina però fa un fort vent que et deixa glaçades les mans. Anem ben equipats però cal manegar la càmera per les fotos i els vídeos.

Per la tornada desfem el cami per la pista de raquetes fins el remuntador de l’estació d’esquí. Ens hem menjat el temp previst per la ruta i estem molt cansats. la darrera pujada de la tornada la hem fet a ritme de supervivència, així que el descens final el fem amb el telecadira.

Un cop abaix i havent descansat en el descens en telecadira ja estem una mica millor, ara ens preparem per baixar fins Cal Nin, a la La Coma per a repondre les forçes perdudes.

Veure més external

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.