-
-
2.696 m
1.908 m
0
2,6
5,1
10,25 km

Vista 847 vegades, descarregada 79 vegades

a prop de Porté-Puymorens, Région Languedoc-Roussillon (France)

Ens va costar trobar destí per a la primera sortida de la Secció de Muntanya d’aquest 2015. Sabeu que de gener a març intentem fer muntanya hivernal, ja sigui esquiant o amb raquetes, però aquest hivern ha estat especialment calorós i la poca neu que ha caigut s’ha fos ràpidament, almenys la que tenim a prop per fer una matinal.
Al final, hem anat a segur, i hem buscat algun pic assequible a prop del Col de Puymorens, que aquí és rar que no hi hagi neu. L’escollit ha sigut el Pic de la Mina (2.683m). Hem estat tota la setmana seguint la predicció meteorològica que indicava una finestra de bon temps per dissabte, després del temporal de dijous i abans d’una forta ventada el diumenge.
Arribem amb els cotxes al Col de Puymorens, no sense problemes pel gel a la carretera. Només trepitjar terra ens sorprenen dues coses: la primera, que fa un fred que pela, el termòmetre marca -10ºC, així que no triguem gens en posar-nos a caminar. La segona, que el Pic de la Mina és molt fotogènic. El veiem des de l’aparcament i no el deixarem de veure en tot el recorregut. El cel, més blau que mai, emmarca el seu perfil blanc i suau.
Ens posem a caminar, seguint la traça d’un camí amagat sota un metre de neu, sempre amb les pistes d’esquí a l’esquerra. El vent, que bufava fort al Col, ha minvat molt i l’ascensió es fa molt agradable. El sol escalfa força i contraresta l’intens fred. Deixem a esquerra una zona de roques i el camí puja fortament durant una estona. Comença a sobrar roba i ens aturem una estoneta. Passem de llarg poc després un refugi tancat i afrontem una altra zona escarpada.
Ja hem superat els 2.200m i hi ha qui comença a bufar. Avui hi ha gent amb nosaltres que mai s’havia posat unes raquetes o uns grampons. Per ells i elles és una experiència nova, no exempta de dificultat i d’emoció, i entre tots en preocupem d’animar-los i ajudar-los per a que l’experiència sigui el més completa i agradable. Ens altres paraules, se’ls ha d’empènyer una mica per què arribin a dalt.
Un llarg replà en duu a una forta pendent que acaba a un collet: l’avantcim. El Pic de la Mina ens queda a l’esquerra. Deixem les motxilles i les raquetes. Ens calcem els grampons i encetem la senzilla aresta que ens porta molt ràpidament al cim. L’espectacle és grandiós. Les vistes impressionen. Des de l’Aneto fins al Canigó, 150 kilòmetres de cims nevats. Ho gaudim durant més de mitja hora.
Toca tornar a casa. Només un de nosaltres porta esquís. La resta baixem a peu, amb una neu ja tova, mentre l’esquiador es deixa lliscar. Quina enveja! Arribem als cotxes cansats però satisfets. Hem tingut sort, ha fet un dia esplèndid. De fet, no tornarà a fer un dia igual en tot l’hivern.

Excursió realitzada pel grup de Muntanya del Centre Excursionista Puigcastellar al gener de 2015

2 comentaris

  • Foto de mireisss

    mireisss 11/03/2018

    Raquetes de neu

  • Foto de mireisss

    mireisss 11/03/2018

    He fet aquesta ruta  verificat  veure detalls

    Raquetes de neu

Si vols, pots o aquesta ruta.