Coordenades 730

Data de pujada 13 / de maig / 2016

-
-
908 m
514 m
0
18
35
70,03 km

Vista 560 vegades, descarregada 3 vegades

a prop de Calonge de Segarra, Catalunya (España)

RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA I MINERA PER LES COMARQUES DE L´ANOIA I DEL SOLSONÈS: DES DE SANT PERE DELS ARCS A PINÓS, MATAMARGÓ, FREIXINET, RINER I BRICS

ADVERTIMENTS PREVIS

Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., en aquest si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

També cal fer esment, de que alguns trams del recorregut es faran per camins en mal estat de conservació, per la qual cosa serà millor fer-los a peu. Aquest és el cas de l´aproximació de Freixinet a Riner; i posteriorment d´aquest indret al Santuari del Miracle. Igualment el trajecte de l´aproximació a les teuleries de Brics, entre altres trams del recorregut de l´itinerari,.

En qualsevol cas, i com és natural, cal tenir sempre una cura molt especial de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut de l´itinerari.

BREU INTRODUCCIÓ

En aquesta ocasió, la totalitat del recorregut de l´itinerari discorrerà per la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament, ho farà de forma totalment exclusiva per la denominada Depressió Central).

Així, al llarg de tot el recorregut de l´itinerari s´aniran trobant afloraments dels materials cenozoics que reblen l´esmentada depressió. Aquests materials son generalment de caràcter argilós, de vegades calcolutític o sorrenc. Pertanyen a l´Eocè o a l´Oligocè, segons els indrets. Es distribueixen entre la Formació Súria, la Formació Artés i la Formació Solsona. La primera és d´Eocè i les altres dues es situen al trànsit de l´Eocè a l´Oligocè.

Molt sovint, aquests materials els veurem recoberts per terrenys cenozoics més recents, del Pleistocè i de l´Holocè, de caràcter eminentment detrític, formats majoritàriament a partir de l´erosió dels anteriors. Aquests materials els trobarem format depòsits de vessant o terrasses fluvials.
Per d´altra banda, la totalitat del recorregut discorrerà per les comarques de l´Anoia i del Solsonès, integrades dintre de la Catalunya Central. Així, els primers trams del recorregut, pels voltants de Sant Pere dels Arcs (Sant Pesselaç) es realitzaran per la comarca de l´Anoia. La resta del recorregut ja es farà per la comarca del Solsonès, per on finalitzarà el recorregut de l´itinerari.

OBJETIUS FONAMENTAL D´AQUEST ITINERARI

Els objectius fonamentals d´aquest recorregut de caràcter geològic i miner, poden concretar-se en els següents aspectes.

1.- Reconeixement de les característiques fonamentals de la Depressió Geològica de l´Ebre (per la qual transitarà la totalitat del recorregut). Al mateix temps, i si s´escau, s´efectuarà una visió a distancia de les altres dues unitats que constitueixen el territori català, concretament del Sistema Pirinenc (situat al Nord del recorregut) i del Sistema Mediterrani (situat al Sud).

2. Observació dels materials que reblen la depressió anterior. Aquests materials pertanyen a les següents formacions: Formació Artés, Formació Súria, Formació Cardona i Formació Solsona. Les dues primeres i la darrera les trobarem a la superfície; mentre que la tercera es troba al subsòl de molts dels indrets per on discorre el recorregut. Totes tres unitats formen part dels materials cenozoics que reblen la depressió i pertanyen a l´Eocè-Oligocè.

3. Observació dels diferents accidents tectònics que es troben al llarg del recorregut, en especial de l´Anticlinal de Cardona - Pinós i de l´Anticlinal de Súria – Castelltallat (tot i que aquest sols el veurem de forma molt marginal).

4.- Observació de les diferents mineralitzacions que es vagin trobant al llarg del recorregut, en concret de les mineralitzacions cupríferes i uraniníferes, associades a “red-beds”, que es localitzen prop de Riner.

5. Observació de les diferents explotacions mineres que anirem trobant al llarg del recorregut d’aquest itinerari.

6. Observació si s´escau, de les relacions entre les explotacions anteriors i el Medi Natural de la comarca del Bages.

7. Observació dels diferents indrets relacionats amb el Patrimoni Geològic, dels LIG (Llocs d’interès Geològic), que es vagin trobant al llarg del recorregut. Entre aquests, cal fer esment dels relacionats amb els anticlinals abans esmentats i també dels relacionats amb les mineralitzacions de Riner

8.- Observació dels diferents indrets relacionats amb el Patrimoni Miner, dels LIPM (Llocs d´Interès del Patrimoni Miner) que es vagin trobant al llarg del recorregut. Entre aquests, cal fer esment de les teuleries situades prop de Brics i del Forn de Calç de Riner, entre altres indrets.

ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

Pel que fa al recorregut del present itinerari, cal dir que no coneixem l´existència de cap altre recorregut similar, per aquests indrets. En aquest cas aquest itinerari constitueix una primícia. existeixen diversos antecedents parcials y generals nostres de tipus bibliogràfic. En concret, farem esment de dos treballs nostres: MATA – PERELLÓ (2013a i 2013b), coincidents en part amb alguns dels trams inicials del que ara presentem. En canvi, no coneixem cap publicació relativa als trams finals.

Pel que fa a la descripció de les mineralitzacions situades a les comarques per les quals discorre l´itinerari, farem esment d´uns altres treballs nostres; concretament de MATA-PERELLÓ (1991 i 1994). També farem esment d´uns treballs parcials, relatius a l´indici cuprífer (i uraninífer) de Riner: MATA – PERELLÓ (2009), GENERA i MATA – PERELLÓ (2009) i finalment SORIANO LLOPIS (2011), entre altres autors.

I, finalment, pel que fa a l´estructura geològica de la zona per la qual discorre l´itinerari, farem esment dels treballs de: GUIMERÀ et altri (1982) i de RIBA et altri (1976). Tots dos fan referència a la geologia dels Països Catalans. També farem esment dels treballs d l´IGME, relatius al indrets per on transita l itinerari. Això és IGME (1975 i 1982). Igualment, farem esment d dos treballs generals: MATA – PERELLÓ (1984) i RIBA (1967).

Tots aquests treballs, figuren esmentats per ordre alfabètic a l´apartat dedicat a la BIBLIOGRAFIA ESMENTADA.

DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

Aquest recorregut transitarà solament per la Catalunya Central, i en concret per les comarques de l´Anoia i del Solsonès. Per d´altra banda, sempre dintre de la Depressió Geològica de l´Ebre. Així, el recorregut de l´itinerari s´iniciarà a les immediacions de la població de Sant Pesselaç (Sant Pere dels Arcs), per on es farà la primera aturada, sobre la carretera local B – 300.

Posteriorment, des de les immediacions de Quadrells, el recorregut es dirigirà cap al poble de Pinós i cap el Santuari de Pinós, realitzant-se dues noves aturades. Tot seguit, el recorregut anirà cap a Su, seguint sempre la carretera B – 300.

Després, en arribar a Su, ens caldrà iniciar una fillola i seguir per la carretera BV – 3001, la qual condueix cap a Cardona, entrant lleugerament a la comarca del Bages. Poc després, trobarem per la dreta el trencall de Matamargó i Vallmanya, que ens caldrà agafar. Així tornarem a entrar a la comarca del Solsonès. Més endavant, en arribar al trencall del poblet de Matamargó. Tot i això, hi havia la possibilitat de vindre per un camí carrter des del Santuari de Pinós.

Posteriorment, després de retornar a Su, en caldrà continuar per la carretera local BV – 3001, amb la intenció d´arribar al Santuari del Miracle, prop d´on es farà una aturada. Després, ens caldrà anar per camins de terra cap a Riner, per on farem dues aturades més. I, finalment, també per camins de terra, ens caldrà anar cap a les immediacions de Brics, per on farem les darreres aturades del recorregut d´aquest sinuós i laberíntic recorregut.

Així, es pot veure que el recorregut serà d´uns 70´03 Km, a través dels quals es faran 9 aturades. El recorregut s´iniciarà a una alçada d´uns 601 metres a Sant Pesselaç. Després de baixar lleugerament, es pujarà fins als 908 metres, en arribar al Santuari de Pinós. Després es baixarà fins als 662 m, prop de Matamargó, per a tornar a pujar fins als 820 metres, prop del Santuari del Miracle. Tot seguit, es tornarà a baixar fins als 621 metres, prop de Riner. I, finalment, es tornarà a pujar, arribant als 773 metres, prop de Brics, per on finalitzarà el recorregut.

Com de costum, estructurarem el recorregut de l´itinerari en una sèrie de PARADES, que tot seguit anirem veient. En cadascuna d´aquestes aturades farem un breu comentari (geològic o mineralògic, segons s’escaigui).

Per d´altra banda, en cada cas indicarem, entre parèntesi, el full topogràfic on es troba l´aturada. Per fer-ho, utilitzarem els fulls editats per l´Instituto Geográfico y Catastral de España, publicats a l´escala de 1:50.000. En aquest cas, els fulls seran els següents: 330 (o full de Cardona), 362 (o de Calaf) y 363 (coneguda com a full de Manresa).

Així doncs, la relació de les aturades que composen el recorregut d´aquest itinerari, és la següent:
_____________________________________________________________________

REFERÈNCIES BIBLIOGRÂFIQUES

GENERA, M. y MATA – PERELLÓ. J.M. (2009).- Una visión actualizada acerca de la mina de cobre de Riner(Solsonès, Catalunya). X Congreso Internacional sobre Patrimonio Geológico y Minero. Instituto Geológico y Minero de España Pp. 289 – 310. Coria

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol. 2, 547 pag. Enciclopèdia catalana, S.A., Barcelona

IGME (1975).- Mapa Geológico de España a Escala 1:50.000 (2ª Sèrie). Full i Memòria nº 330 (Cardona). Inst. Tecnológico y GeoMinero de España. Minist. Indus. Ener. Madrid

IGME (1982).- Mapa Geológico de España a Escala 1:50.000 (2ª Sèrie). Full i Memòria nº 362 (Calaf). Inst. Tecnológico y GeoMinero de España. Minist. Indus. Ener. Madrid

MATA-PERELLÓ, J.M. (1984).- Depressió Central o Depressió de l´Ebre, Revista Dovella, nº 36, pp 85-89. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII. 442 pàgines, Institut d´Estudis Catalans. Barcelona

MATA-PERELLÓ, J.M. (1994).- Inventari Mineralògic de la comarca del Solsonès. Xaragall, 14, 30 pàgines. Manresa

MATA – PERELLÓ, J.M. (2003).- La geología y la mineralogía del yacimiento cuprífero de Riner (Solsonès, Catalunya Central, Depresión Geológica del Ebro). En:
Mata – Perelló, J.M. y González, J.R. (coordnadores). Primer Simposio sobre la Minería y la Metalurgia Antigua en el SW Europeo (Serós, 5-7/05/2000), Centre d’Arqueologiad’Avinganya. Pp 133-136. Serós

MATA-PERELLÓ, J.M. (2013a).- Recorregut de recerca geològica i minera per les comarques del Bages i del Solsonès: des de Callús i Sant Mateu de Bages cap a Castelltallat, Prades de la Molsosa, Pinós y Matamargó. Inèdit 16 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2013b).- Recorregut de recerca geològica i minera per les comarques de l´Anoia i del Solsonès: des de sant Pere dels Arcs a Pinós i a Matamargó. Inèdit. 8 pàgines. Manresa

RIBA ARDERIU, O. (1967).- Resultados de un estudio sobre el terciário continental de la parte Este de la Depresión Central Catalana. Acta Geológica Hispánica, t.. 2, Vol.1, pp. 3-8. Barcelona

RIBA ARDERIU, O. Et altri. (1976).- Geografía física dels Països Catalans. Edit Ketres, 205 pàgines. Barcelona

SORIANO LLOPIS, I. (2011).- De tumbas de metalúrgico en el Nordeste peninsular. El Forat de la Tuta (Riner), Revista de Arqueologia de Ponent. Universitat de Lleida, n! 21, pp. 37 – 56. Lleida
Waypoint

P1 CARRETERA DE SANT PERE DE L´ARÇ A PINÓS, B – 300, CONGOST DE LA SERRA DE SANT MIQUEL

PARADA 1. CARRETERA DE SANT PERE DE L´ARÇ A PINÓS, B – 300, CONGOST DE LA SERRA DE SANT MIQUEL, (Sant Pere de l´Arç – Sant Pesselaç, terme municipal de Calaf, Comarca d´Anoia, Alta Segarra Calafina). (Full 362). El recorregut, l´iniciarem a la sortida de la petita població de Sant Pere de l´Arç (Sant Pesselaç), venint des de Calonge de Segarra. Després, des d´aquí, ens caldrà agafar la carretera local B – 300, la qual condueix cap a Pinós. Així, haurem de fer un curt recorregut per aquesta carretera, fins arribar al congost de la Serra de Sant Miquel. Aquí farem la primera aturada, a uns 3 Km de l´inici del recorregut. FOTOGRAFIA 1, PARADA 1 Flanc meridional de l´Anticlinal de Súria, Immediacions de de Sant Pere de l´Arç. Carretera B - 300 En aquest recorregut, haurem estat circulant pel flanc meridional de l´Anticlinal de Súria. Així, haurem trobat els materials de la Formació Artés, amb gresos i calcolutites rogenques. També haurem trobat els materials de la Formació Súria, amb gresos i calcolutites grisenques; i fins i tot nivells guixosos d´aquesta darrera formació, prop de Quadrells, més amunt d´on ara som. En els darrers trams d´aquest recorregut, ens hem estat apropant, cada vegada més al pla axial de l´Anticlinal de Súria. Aquest pla encara no l´hem trobat, però no es fa gaire palès. Així, ara som al flanc meridional del plec i prop els materials cabussen cap al Sud, especialment on ara som.
Waypoint

P2 BASE DEL TURÓ DE PINÓS, CARRETERA AL SANTUARI DE PINÓS, B – 300

PARADA 2. BASE DEL TURÓ DEL POBLE DE PINÓS, CARRETERA AL SANTUARI DE PINÓS, B – 300, (terme municipal de Pinós, Comarca del Solsonès). (Full 330). Desprès de realitzar l`aturada anterior, cal continur per la carretera B – 300, arribant fins a la cruïlla amb la carretera procedent de la Molsosa, Després, ens caldrà seguir cap al Nord, per aquesta mateixa carretera B – 300. Poc després, deixarem a l´esquerra el trencall que es dirigeix cap a Castellfollit de Riubregós. Més endavant arribarem a les immediacions del poble de Pinós, deixant a la dreta el trencall que puja cap el poble. Poc després, en arribar a la base del turó sobre el que s´assenta la població de Pinós, farem una nova aturada, a uns 10 Km de la parada anterior. En aquest recorregut, hem anat trobat afloraments dels materials esmentats a les aturades anteriors. En bona part, aquests materials pertanyen a la Formació Súria i es troben constituïts per nivells de calcolutites i gresos de tonalitats grisenques. També hem trobat, especialment als darrers trams, nivells de calcolutites i gresos rogencs, els quals pertanyen a la Formació Artés. Tot i així, en bona part del recorregut, hem trobat els nivells de calcolutites ocres i gresos del Complex Lacustre de Sanaüja. Aquests són els materials que apareixen a l´indret de l´aturada.. Per d´altra banda, a l´inici del recorregut, hem estat circulant pel flanc meridional de l´Anticlinal de Súria; tot i que més endavant, molt prop dels Quadrells, hem sobrepassat el pla axial del plec. Tot i això, no l´hem vist, ja que al nucli del plec hi ha un conjunt de guixos replegats. Després, hem començat a trobar els estrats s amb un cabussament generalitzat cap el Nord, tot formant part del flanc septentrional de l´esmentat anticlinal Després, més amunt, prop de les Planes de Casanovai de Can Serafí, haurem sobrepassat un sinclinal molt lax, per la qual cosa no es fa gaire palès. Es tracta del Sinclinal del Navàs – Valmanya. Més endavant, començarem a trobar el estrats cada vegada més inclinats cap al Sud, ja que ens estem apropant al flanc meridional de l´Anticlinal de Cardona – Pinós, del que parlarem a continuació. Així, ara en aquest indret, es veuen els materials verticalitzats i fracturats. Efectivament, ara ens trobem molt prop de l´anticlinal acabat d´esmentar, el qual encavalca cap al Sud, als materials que hem anat trobant fins ara en els darrers trams d´aquest recorregut. En aquest indret, es produeix l´encavalcament dels materials eocènics del Complex Lacustre de Sanaüja, sobre els materials oligocènics del mateix complex. Efectivament, en aquest indret, ens trobem davant d´uns materials afectats per l´Anticlinal de Cardona. És a dir, en aquest trajecte, des de la parada anterior, hem passat quasi imperceptiblement del flanc septentrional de l´Anticlinal de Súria al flanc meridional de l´Anticlinal de Cardona. Tots dos de direcció pràcticament d´Est a Oest. Així, molt probablement, ara ens trobem molt propers a la zona axial del darrer anticlinal esmentat. I entremig dels dos anticlinals (però més a prop del segon) hem sobrepassat el lax Sinclinal de Navàs – Vallmanya, que presenta la mateixa direcció.
Waypoint

P3 IMMEDIACIONS DEL SANTUARI DE PINÓS, CAMÏ DE LES ANTENES

PARADA 3. IMMEDIACIONS DEL SANTUARI DE PINÓS, (terme municipal de Pinós, Comarca del Solsonès). (Full 330). Desprès de realitzar l`aturada anterior, cal continuar per la carretera B -300, amb la intenció d´arribar fins al Santuari de Pinós. En arribar-hi, podem agafar un camí que es dirigeix cap a llevant, cap a les antenes de televisió. Prop d´aquest indret, podem fer una nova aturada, a uns 4 Km de l´anterior, aproximadament. En aquest recorregut, haurem trobat afloraments dels materials rogencs i ocres del Complex Lacustre de Sanaüja, que aquí pertanyen a l´Eocè Superior. Aquests materials es troben força inclinats cap al Nord, tot formant part del flanc septentrional de l´Anticlinal de Cardona - Pinós, on ens trobem ara situats. Des de l´indret de l´aturada es ben palès aquest cabussament generalitzat.
Waypoint

P4 IMMEDIACIONS DEL TRENCALL CAP AL POBLE DE MATAMARGÓ. CAMÍ CARRETER A VALLMANYA

PARADA 4. TRENCALL CAP AL POBLE DE MATAMARGÓ, (Matamargó, terme municipal de Pinós, Comarca del Solsonès). (Full 330). Desprès de realitzar l`aturada anterior, cal continuar per la carretera B -300, amb la intenció d´arribar fins al poble de Su, deixant a l´esquerra el trencall d´Ardèvol. Després, en arribar a Su, ens caldrà seguir per la carretera BV – 3001, la qual condueix cap a Cardona, entrant lleugerament a la comarca del Bages. Poc després, trobarem per la dreta el trencall de Matamargó i Vallmanya, que ens caldrà agafar. Així tornarem a entrar a la comarca del Solsonès. Més endavant, en arribar al trencall del poblet de Matamargó farem una nova aturada, a uns 15 Km de l´anterior. Tot i així, hi ha la possibilitat de vindre directament des del Santuari de Pinós, per un camí de terra, d´una longitud d´un 8 Km, aproximadament. En aquest recorregut, hem continuat trobant els materials esmentats a l´aturada anterior. I com en aquell cas, presenten un cabussament generalitzat cap al Nord. Aquests materials formen part del franc septentrional de l´Anticlinal de Cardona, per on hem estat circulant en aquest trajecte. Tot i així, des de l´indret de l´aturada, mirant cap a llevant, es pot entreveure clarament l´esmentat anticlinal. Aquest queda palès veient els relieves en cuesta dels materials cenozoics de la Formació Artés. Aquests relieves en cuesta es fan palesos pe arreu i son visibles observant les feixes de la vegetació. A les parts altres es troben els nivells de gresos, mentre que a les cuestes es situen les calcolutites.
Waypoint

P5 IMMEDIACIONS DEL SANTUARI DEL MIRACLE I DEL TURÓ DE SAN GABRIEL

PARADA 5 - CONDICIONAL. IMMEDIACIONS DEL SANTUARI DEL MIRACLE, (terme municipal de Riner, Comarca del Solsonès). (Full 330). Desprès de realitzar l`aturada anterior, ens caldrà retornar cap el poble de Su, per tal ara de continuar per la carretera local LV – 3002, la qual es va dirigint cap al NW, per tal d´apropar-nos al Santuari del Miracle, per on farem una aturada, poc abans d´arribar, després d´agafar el trencall que hi condueix directament. En aquest recorregut, després de sobrepassar la població de Su, per on havíem passat abans, hem anat trobant afloraments dels materials oligocènics de la Formació Solsona. Així, hem trobat nivells de gresos i de calcolutites de tonalitats ocres, amb freqüents paleocanals. Cal dir que aquestes tonalitats ocres, estan motivades per la presència de ferro oxidat, amb valència tres, constituent el mineral GOETHITA )integrant de la roca limonita), que és qui dona el color ocre a uns minerals generalment blancs o incolors, que són els que constitueixen les calcolutites i els gresos.
Waypoint

P6 IMMEDIACIONS DEL CASTELL DE RINER. MINA D´ARAM DEL FORAT DE LA TUTA

PARADA 6. IMMEDIACIONS Del CASTELL DE RINER. MINA D´ARAM DEL FORAT DE LA TUTA, (terme municipal de Riner, Comarca del Solsonès). (Full 330). Desprès de realitzar l`aturada anterior, ens caldrà fer un llarg i sinuós recorregut, anant cap a llevant, amb la idea d´apropar-nos a les immediacions de la cruïlla de Santa Susanna, situada prop de la carretera C – 55, passant de indrets com: Vivets, Vilaró de la Torre, el Sola i Casamartina. Posteriorment, quasi en arribar a la cruïlla abans esmentada, trobarem per l´esquerra el camí que condueix cap al Castell de Riner (en realitat cap al propi Riner), passant per prop de Can Nadal. Poc abans d´arribar a l´església i al Castell, trobarem un barranc que baixa del Cap de la Costa. En trobar-lo, pararem, per tal de buscar l´antiga mina d´aram, molt propera a l´indret on som. Aquí, farem una aturada, a uns 12 Km, aproximadament del Miracle. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials oligocènics de la Formació Solsona, amb nivells de calcolutites ocres i de gresos; i també amb freqüents paleocanals, com per l´indret on som. Aquí, hi ha una interessant mineralització cuprífera (i alhora radioactiva). Es relaciona amb un indici associat a “red – bed”, situat a la base d´un paleocanal, ric en matèria orgànica. Aquesta, ha provocat un ambient reductor, la qual cosa ha provocat que els sulfats de coure procedents d´un àrea mare desconeguda, s´hagin transformat en sulfurs oi hagin precipitat, formant-se CALCOSINA I COVELLINA. Aquests minerals, posteriorment s´han oxidat, formant-se de nou sulfats, però en trobar-se aquests en presència del carbonat de calci present a les roques, s´ha produït un intercanvi de cations. Així, els sulfats de coure amb trobar-se amb el carbonat de calci, han conduit a la formació dels carbonats de coure, l´ATZURITA i la MALAQUITA. Alhora s´haurà format sulfat de calci, que en ésser soluble ha migrat. Així, els minerals que es troben a l´indici son els esmentats carbonats de coure. Cal dir que no hem aconseguit trobar cap dels sulfurs inicialment formats. Alhora, també es troba present una certa quantitat de compostos radioactius, no visibles, però que han produït un fons radioactiu perfectament perceptible amb un escintil·lòmetre. Creiem que caldria fer un reconeixement mineralògic més profund, per tal de veure com es troben situats els compostos d´urani a l´indici. A l´actualitat és molt difícil trobar la mina. És molt més fàcil localitzar la mineralització, amb l´ajut de l´esmentat escintil·lòmetre. Tot i així, en aquest indret va haver-hi una explotació dels minerals de coure, durant l´edat de Bronze (GENERA i MATA – PERELLÓ, 2009; SORIANO, 2011). Finalment, cal dir que en aquest indret s´ha descobert una intensa activitat minera i metal·lúrgica, essent l´explotació minera metàl·lica més antiga de Catalunya; tot i que mineralògicament no és un jaciment gaire ric.
Waypoint

P7 FORN DE CALÇ DE LES IMMEDIACIONS DE CAN TEIXIDOR

PARADA 7. FORN DE CALÇ DE LES IMMEDICIONS DE CAN TEIXIDOR, (terme municipal de Riner, Comarca del Solsonès). (Full 330). Desprès de realitzar l`aturada anterior, ens caldrà arribar a Riner, per a continuar (ara per una carretera asfaltada) cap a ponent. Així, passarem aviat per Can Ballesters. Més endavant, trobarem el trencall de Can Teixidor. En agafar-lo, arribarem a un antic forn de calç situat a la dreta de la carretereta, on farem una aturada, a uns 3 Km de l´anterior. En aquest recorregut, hem anat trobant els afloraments de la Formació Solsona, amb nivells de calcolutites i gresos ocres. De vegades, aquests gresos són calcarenites, les quals han estat emprades com a matèria primera per al forn de calç que ara estem veient a l´indret de l´aturada.
Waypoint

P8 TEULERIA DE BRICS. MMEDIACIONS DE CAN SERRAMORENA

PARADA 8. TEULERIA DE BRICS. IMMEDIACIONS DE CAN SERRAMORENA, (Brics, terme municipal de Riner, Comarca del Solsonès). (Full 330). Desprès de realitzar l`aturada anterior, ens caldrà fer un recorregut sinuós i força perdedor. Així, ens caldrà retornar a la carretera que enllaça Riner amb la carretera C – 55 i amb Solsona. Més endavant, després fer tota la pujada que ens apropa a Sant Julià, trobarem per l´esquerra un camí no gaire bo. Seguint-lo, arribarem a Torredeflot i a la Caseta de les Monges. Des d´aquí podrem anar cap a Brics. En arribar-hi, ens caldrà agafar el camí del Cementiri. Aquest camí ens aproparà després cap a Can Serramorena. Des d´aquí el camí es dirigeix cap a Can Mestre Gifré. Abans d´arribar-hi, a l´esquerra del camí trobarem les restes d´una antiga teuleria. Aquí, farem una nova aturada. La farem a uns 6 – 7 Km de la parada anterior, aproximadament. Hi ha la possibilitat de sortir a la carretera autonòmica C – 5, prop d´Hortoneda, anant després cap Solsona i posteriorment a Brics, utilitzant primer la carretera C – 451, fins a trobar el trencall de Brics. Així, arribaríem al mateix lloc. Com als recorreguts anteriors, en aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials ocres de la Formació Solsona, dels que hem parlat anteriorment. Així, hem vist nivells de calcolutites, lutites i gresos. També hem trobat freqüent paleocanals reblerts de materials eminentment detrítics, amb gresos i ocasionalment conglomerats. Aquests materials són els que apareixen per les immediacions de l´indret de l´aturada; tot i que per aquesta zona predominen les calcolutites i les lutites de l´esmentada Formació Solsona. Efectivament, en aquest indret hi ha les restes d´una antiga teuleria. En ella s´utilitzaven els materials argilosos acabats d´esmentar; tot i que es tracta de nivells no gaire potents. Pel que fa a la teuleria (Forn de Teules o Forn d´Obra), cal dir que no es troba gens ben conservat. Tot i així, és un element que forma part del Patrimoni Miner de la comarca del Solsonès.
Waypoint

P9 TEULERIA DE CAN JEPET. SERRA DE LA SOLANA

PARADA 9. TEULERIA DE CAN JEPET. SERRA DE LA SOLANA, (Brics, terme municipal de Riner, Comarca del Solsonès). (Full 330). Desprès de realitzar l`aturada anterior, ens caldrà continuar el recorregut d´aquest itinerari. Així, ara haurem d´anar cap a llevant, amb la intenció d´anar cap a Can Gelabert. Després, des d´aquí, ens caldrà dirigir-nos cap a Can Jepet. Abans d´arribar-hi, trobarem una interessant teuleria (Forn de Teules o Font d´Obra). Per aquest indret podem fer una nova aturada. Aquesta, la farem a uns 3 Km de l´anterior, aproximadament. En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials esmentats a les aturades anteriors. Així, prop d´on farem l´aturada, es fan palesos els nivells de calcolutites i lutites de tonalitats ocres. Com a l´aturada anterior, aquets materials han estat emprats com a matèria primera per a una teuleria (Forn de Teules o Font d´Obra), el qual es troba molt ben conservat. Es tracta d´un element que forma part del Patrimoni Miner de la comarca del Solsonès. Per d´altra banda, per les immediacions de la teuleria i de Can Jepet, trobarem una interessant estratificació creuada. Aquesta es localitza sobre els afloraments dels gresos de la Formació Solsona.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.