-
-
2.252 m
1.247 m
0
7,0
14
27,82 km

Vista 5145 vegades, descarregada 19 vegades

a prop de Sainte-Léocadie, Languedoc-Roussillon (France)

13 08 2010 En Patinet.
Mol dificil en sentit contrari

Quan comença el dia a clarejar, agafo el patinet per tal de recórrer alguns camis del peu del Puigmal que fa temps que no transitava i saber en quin estat estan després del temps.

Enfilo empenyent el patinet per,Font Rabiola, la taula d’orientació de Santa Llocaia, els locals ja buscaven bolets després de la pluja d’ahir. El refugi pastoral encara és ple, un gos em rep amb el seus lladrucs. Segueixo per la terra negra i la pista forestal fins a Fon de Llagosteres. Aquí he deixat la pista i pel mig del bosc he anat a sortir a Puig d’estaques, sobre la Jaça Gran. Per sobre la font Sobirana he arribat a l’antiga pista d’Estaques, ara convertit en Snowpark. Segueixo amunt , el telecadira de les cotzes, seguint la carena de la Serra de l’Artigas. Deixo la carena i començo un llarg franqueig pel mig de bàlecs i nerets que em duen sota el pic de Duraneu, al torrent de la Tossa.
Per fi després d’hores d’empènyer arriba una llarga baixada. Aturada a l’ermita de Sant Bernabeu a fer la foto de reglament. Devesa de la Grevoleda, la Querola i finalment Valcebollere.
Ara ja per la D 30 els darrers Km em duen a Osseja. Vaig ha comprar uns préssecs i cap a l’estació del tren groc que em dura a Santa Llocaia.

Si algú s’anima a fer l’ excursió en Bici, el tram entre l’estació d’esqui del Puigmal i el torrent de Tossa, es molt i molt dret. Jo no aconsellaria de fer-lo de pujada.

Aquests traçats son per documentar les sortides que anat fent al llarg dels darrers anys i que anat publicant al bloc http://cicloturisme100x100.blogspot.com.es/.
Espero que us puguin ajudar a l’hora de prepara la vostra ruta.
No faig una descripció detallada del recorregut doncs la podeu veure seguint el traç amb un mapa tipus ICC 1/5000. Pel que fa a la dificultat, es la que he pogut experimentar personalment, amb totes les limitacions. La traça es la real inclou temps de parades i altres.

És bastant difícil donar una definició exacta del cicloturisme. És un esport tan plural, tan complex, tan personal, tan original… que no és possible etiquetar-lo mai. Es viu o no es viu, un té la sensació o no la té!

El terme “cicloturisme” engloba totes les formes de ciclisme recreacional, no competitiu, tots els àmbits d’utilització de la bicicleta en constant recerca.

És l’esport que es fa sense presses (no s’ha d’arribar el primer enlloc), sense premis (la satisfacció es troba a cada pedalejada). És l’esport en què no s’intenta imitar el ciclisme d’alta competició, i s’hi cerca, moltes vegades, l’autosuficiència. És un dels majors plaers que proporciona la bicicleta. No és important quants de quilòmetres es fan, ni amb quin temps, sinó com i per on es va. L’autèntic cicloturisme comença bastant abans de la primera pedalejada, preparant els itineraris, estudiant els mapes, parlant, acumulant informació, estudiant els llocs, les formes de menjar i dormir, preparant el material i la bicicleta, posant-se físicament a punt…

El cicloturisme, més que un esport, és un cert estil, una certa concepció i una certa filosofia de la vida. És una combinació indivisible entre home i màquina. És sinònim de llibertat i d’independència. Ens ajuda a redescobrir sensacions perdudes del nostre món intern, a retrobar els plaers més intensos, i a connectar i a interpretar el nostre entorn i la realitat de la vida. És una font inesgotable de satisfaccions variades per a totes les edats. Tampoc no està renyit amb el concepte de família, ja que aquest meravellós enginy mecànic es revela també com una ferramenta d’unió familiar. Avui en dia és habitual la imatge de les parelles amb els seus fills, que comparteixen les emocions d’una passejada amb bicicleta.
Que gaudiu de la sortida i si cal qualsevol informació no dubteu quedo a la vostra disposició.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.