Dificultat tècnica   Fàcil

Temps en moviment  20 minuts

Temps  51 minuts

Coordenades 270

Data de pujada 11 / de febrer / 2018

Data de realització de febrer 2018

-
-
567 m
492 m
0
0,4
0,8
1,52 km

Vista 133 vegades, descarregada 3 vegades

a prop de Mediona, Catalunya (España)

Cova de Santa Anna Gran i Coves de Santa Anna (boques 1 i 2), al municipi de Mediona, Comarca de l'Alt Penedès (Serralada Prelitoral).

Ous d'alien eclosionat. Semblen geodes.

Espeleoindex:

COVA GRAN DE SANTA ANNA: "Petita cova de 27 metres de recorregut al peu de la Serra de les Clivelleres, Mediona"

COVES DE SANTA ANNA: "Cova de 310 metres de recorregut al peu de la Serra de les Clivelleres, Mediona. Té 310 m de recorregut i 23m de desnivell, en calcàries.

Situació: S'accedeix per la carretera que va de Guardiola de Font-rubí a Font-rubí (BP-2126). Un cop passada la Rubiola trobarem una pista a la dreta que es dirigeix al Maset de les Pereres, seguint la pista farem cap a Les Pereres, des d'ací sortirem per la pista que va en direcció NO, una mica més endavant trobarem una desviació, la de l'esquerra es dirigeix a una pedrera, cal seguir per la dreta fins arribar al congost de Valldellòs, on la pista fa un revolt de 180º, des d'aquest punt seguirem la pista durant 1200 metres, lloc en que aquesta es fa costeruda. La cova es troba a uns 25 metres per sobre de la pista, en el marge hidrogràfic dret del torrent i davant de la cova Gran de Santa Anna.

BOCA Nº 1
BOCA Nº 2
Descripció: Accedint per la boca nº 1 que és la més propera al torrent , seguim una galeria baixa, als 7 metres trobem una derivació a l'esquerra que finalitza als pocs metres, seguint la galeria arribem a una cruïlla, a la dreta la galeria ascendeix, en aquest punt trobem una derivació també a la dreta que després d'un curt recorregut torna a la galeria ascendent, continuant per aquesta veurem que va girant cap a l'O, fins arribar a una sala amb abundant concreció estalagmítica que impedeix la continuació cap a l'O. A la part baixa i en direcció S, un estret pas comunica amb un altre sector de la cavitat. Tornant a la cruïlla del final de la galeria d'entrada, seguint cap al S trobem un estret pas que un cop superada la galeria baixa, fa un gir cap al SO i torna a pujar, arribant a un encreuament de galeries. Agafant la galeria en direcció SE, aquesta baixa uns metres fent-se bastant àmplia però sense continuació. Si seguim en direcció NO, trobarem a la dreta dues curtes galeries sense continuació, tot seguit i també a la dreta trobarem una galeria que comunica amb el pas estret de la sala indicat anteriorment. Continuant per l'anterior galeria arribarem a una galeria més àmplia on trobem unes interessants formacions de guix, junt amb un estrat del mateix material. Tornant de nou a l'encreuament, seguirem la galeria en direcció SO, als 4 metres trobarem una galeria descendent a l'esquerra, aquesta té dues derivacions a la dreta, la darrera acaba als pocs metres, mentre que la primera i un cop superat un pas estret, gira a l'esquerra i va a parar a un pas estret que comunica amb la galeria que prové de la boca nº 2. Tornant de nou a la galeria principal, aquesta continua en direcció SO fins arribar a una nova cruïlla, per la dreta ascendim fins arribar a l'encreuament on hi han les formacions de guix, aquesta galeria ascendeix fins arribar a una sala, al costat N un pas estret ens permet accedir a una sala en que les formacions i blocs ens obliga a rodejar-la totalment. De nou a la sala anterior, en direcció E davallem fins arribar a un punt en que estem a tocar de la sala on la formació ens impedia continuar. Retornant a la darrera cruïlla la galeria baixa en direcció SO, aquí trobem dos conductes a la dreta, ambdós ens porten fins un conducte ascendent, al final del qual trobem a dreta i esquerra, dues petites sales.
Cal remarcar que en tot el recorregut de la cova, llevat de la zona corresponent l'accés de la boca nº 2, tant sols en un punt del recorregut hom es pot posar dempeus, tot el recorregut és ple de gateres i laminadors. La formació litogènica és molt abundant.
Accedint per la boca nº 2, que es troba a uns 10 metres de la nº 1, trobem una rampa descendent, al final d'aquesta i a la dreta, un conducte retrocedeix fins arribar a un ressalt que dóna a una sala quadrada sense continuació. Situats de nou al final de la rampa, la galeria segueix recta en direcció SO, al cap d'uns metres trobem un pouet al terra , al final d'aquest es troba el punt més baix de la cavitat. Uns metres més endavant a la dreta i a la part alta de la paret trobem el pas que dóna accés a l'altra cova. Seguint la galeria, s'ha de superar un bloc que deixa la galeria en forma de quatre, el conducte segueix en direcció NO durant uns metres, finalitzant a tocar de les galeries de l'altra cova. El desnivell total és de 23 metres (+11/-12).

Història:
Poques dades es troben d'aquestes coves, car sembla que totes les referències (tan biospeleològiques com arqueològiques) es dirigeixen a l'anomenada Cova gran de Santa Anna. Malgrat això, sembla eren conegudes de fa bastants anys. J. Virella (1978), a més de la Cova Gran, fa esment de les Coves petites de Santa Anna, dient únicament que es troben prop de la Cova Gran. En un Inventari de Patrimoni Arqueològic de Mediona, citen la Cova A (entenem que és la gran) i les coves B i C. Cal fer notar que l'anomenada cova gran és la més petita de les tres, però pel volum de la cambra d'entrada la deurien denominar així.
La primera referència concreta d'aquestes cavitats la trobem el 1995, en que apareix publicada la topografia en una guia d'esports a la natura d'en Eduard Rafecas, aquesta topografia està realitzada el 22-4-1994 per l'EGAN d'Igualada. Aquest cita les coves de Santa Anna nº 1, que no és un altra que la cova Gran de Santa Anna; la nº 2 que es la que apareix publicada en la guia esmentada anteriorment, i la cova nº 3 de la que no és donen més detalls. Durant l'any 2003 i 2004, la SIE del CEA la visita en tres ocasions (28-9-2003; 15-2-2004; i 9-5-2004) començant una nova topografia de la cova nº 2.
El 14-5-2006, l'ERE del CEC realitza diverses desobstruccions en alguns conductes de la cova i finalitza la topografia, advertint una interessant corrent d'aire en un punt baix de la cova. El 20-5-2006 l'ERE realitza la topografia de la cova nº 3 i situa el punt de connexió amb la cova nº 2, realitzen una senzilla desobstrucció i connecten les dues cavitats.
  • Foto de Desviació Pas dels Lladres, obviar (gener a juny protegit)
  • Foto de Desviació Pas dels Lladres, obviar (gener a juny protegit)
  • Foto de Desviació Pas dels Lladres, obviar (gener a juny protegit)
  • Foto de Desviació (fita)
  • Foto de Cova Gran de Santa Anna
  • Foto de Cova Gran de Santa Anna
  • Foto de Waypoint
  • Foto de Waypoint
  • Foto de Cova de Santa Anna (boca N°2)

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.