-
-
1.238 m
376 m
0
11
22
43,42 km

Vista 121 vegades, descarregada 5 vegades

a prop de Collbató, Catalunya (España)

La muntanya màgica de Montserrat és especial i he realitzat infinitat de rutes a ella, però aquesta vegada volia anar un pas més enllà i volia intentar fer una ruta de llarga distància enllaçant la majoria de corriols que pogués i evitant passar pel Monestir i creuar la carretera.

Deixo el cotxe aparcat al centre de Collbató, abans d'iniciar la ruta m'aturo al bar Meteocoll per prendre un cafè i passar pel bany. Començo la ruta a les 8:15 hores amb un dia força clar però amb una mica de fred, començo a pujar pel corriol que porta cap a les Coves del Salnitre i després agafo un altre corriol que puja vorejant la falda de la muntanya. Avanço a bon ritme i arribo al corriol que puja cap a l'encreuament de la Santa Cova, un cop a dalt decideixo apartar-me del camí i pujar fins al Turó del Tron de l'Espasa. El camí cap al cim no és molt difícil, però sí que cal estar atent a les fites. Un cop al cim em delecto amb les impressionants vistes i em poso de nou en marxa, torno al corriol per on havia vingut i arribo a una cruïlla. Gir a l'esquerra i em vaig dirigir cap al Pla de Sant Miquel per un corriol ascendent, un cop a dalt decideixo menjar i beure alguna cosa doncs des de la meva sortida del poble no havia pres res. Segueixo el meu camí i deixo enrere la transitada pista que va del Monestir a Sant Joan, jo agafo un corriol que baixa cap al camí de les bateries. Baixo trotant i pujo caminant a bon ritme fins que arribo a un nou desviament, aquesta vegada em tocava afrontar una pujada bastant inclinada fins a Sant Joan. Un cop sota l'ermita decideixo pujar i passar per la gruta de l'antiga ermita de Sant Onofre i dirigir-me cap a l'ermita de Santa Magdalena i la Miranda de Santa Magdalena, decideixo fer una nova parada i treure'm roba ja que com estava donant el sol es notava caloreta. Baixo de la Miranda fins al camí Nou de Sant Jeroni baixant per les escales de Jacob, descendeixo una mica pel camí i agafo un nou desviament per anar fins a les ruïnes de l'ermita de Santa Anna. Un cop allà segueixo el camí vell de Sant Jeroni pujant a trams corrent i a trams caminant fins arribar un desviament amagat entre el camí i una riera, segueixo el corriol i vaig ascendint mentre passo per sota del Cavall Bernat. El corriol travessa la Serra dels Lluernes on gaudeixo d'unes immillorables vistes de les regions de Sant Salvador, Flautats i els Gorres. La meva intenció era pujar a veure l'ermita de Sant Antoni la més allunyada de Montserrat, però al no tenir clar per on es pujava decideixo continuar carenant. Vaig passar just per sota de l'accés al Elefant però no vaig pujar, vaig seguir un corriol que baixava per un camí molt pedregós fins a l'ermita de Sant Benet un refugi d'escaladors. Em vaig dirigir cap al Camí de l'Arrel però la meva curiositat es va despertar en veure un corriol marcat amb fites a la meva dreta, el camí no era molt clar i estava poc transitat. Vaig arribar a l'ermita de Sant Dimes i vaig descobrir una cosa que feia temps que buscava, unes escales que pugen directament des del Monestir fins allà. No vaig descendir per les escales perquè primer, no volia baixar al monestir i segon hi havia un rètol que deia que a sota estava tancat l'accés. No vaig poder accedir a Sant Dimes així que vaig tornar sobre els meus passos, com no volia tornar pel mateix corriol pel qual havia anat fins allà vaig decidir anar pujant per la roca fins al Pla de la Trinitat. La roca estava seca pel que no era perillós i no relliscava, un cop a dalt vaig anar fins al Camí de l'Arrel. Vaig començar a baixar i a mesura que anava baixant per vorejar la muntanya per l'altre vessant, vaig observar que els núvols estaven cobrint per complet tota la silueta de la muntanya i la temperatura descendia. Em vaig posar de nou els maneguets i vaig prosseguir el meu camí, vaig seguir el corriol del Camí de l'Arrel fins a Santa Cecília, allà em vaig desviar cap al corriol que porta fins a Can Maçana. Vaig deixar enrere la Canal de Sant Jeroni. No per no pujar, sinó perquè volia enllaçar corriols sense repetir cap i si hagués anat per allà hauria estat difícil fer-ho. Vaig començar a ascendir pel corriol fins a la cruïlla de la Canal de la Llum, la vaig deixar enrere i vaig continuar per un puja i baixa fins a la Canal del Miracle. Vaig començar a ascendir a bon ritme, el camí de la canal té trams molt inclinats però estava molt millor que l'última vegada que vaig pujar en la qual havia plogut. Un cop a dalt vaig prosseguir per un espectacular corriol, passant pel Coll de Porc i vorejant la zona dels encantats fins arribar al refugi Vicenç Barbé. Com ja era migdia vaig decidir fer una parada una mica més llarga per menjar-me l'entrepà, un cop vaig reposar forces em vaig posar de nou en marxa. Vaig seguir el corriol que anava cap a Can Maçana i al cap de pocs metres em vaig trobar amb un corriol que girava cap a l'esquerra, vaig començar a baixar durant una bona estona fins que vaig arribar a un clar. Allà vaig trobar una cruïlla de camins i no sabia quina direcció prendre, em vaig aventurar a seguir una fita que hi havia en un corriol però després d'intentar buscar el camí durant una bona estona i no trobar-lo vaig decidir tornar enrere. Un cop a la cruïlla vaig seguir el camí més evident i vaig començar a baixar fins a trobar un nou corriol marcat amb fites, el corriol era bastant perdedor però seguia una cable elèctric que em servia de referència. Un cop a baix i utilitzant el GPS amb mapa que portava vaig arribar a la pista que porta cap al Bruc, després de molts quilòmetres enllaçant corriol darrera de corriol tocava un tram llarg de pista. Baixant entre els camps de cultiu em dirigia cap a Collbató a la recerca de la pujada dels Francesos, en un moment del camí em semblava que anava en direcció a pujar pel mateix lloc que volia baixar. Em Vaig sortir del camí i vaig estar investigant pels voltants si trobava algun corriol de pujada, com veia que m'estava ficant en un lloc molt tancat i que no tenia cap referència vaig decidir donar la volta i tornar al camí. Un cop de nou en el camí i després de passar una masia, vaig arribar al desviament del camí dels Francesos. Eren les 15:20 hores i si volia que em donés temps a arribar a Collbató abans que es fes fosc, havia d'arribar a Sant Jeroni en 1 hora. Em vaig posar a pujar a bon ritme però sense anar al màxim, ja coneixia la pujada d'haver-la fet a l'estiu però així i tot s'em va fer bastant dura. Em vaig creuar amb un noi que corria que em va preguntar per on es pujava a Sant Jeroni, l'hi vaig explicar i vaig seguir el meu camí. Un cop al transitat camí de pujada al cim de Sant Jeroni, ja era a prop de culminar la meva ruta amb l'últim cim de la jornada. Vaig arribar a Sant Jeroni a les 16:20 hores just com havia calculat, tot i així no em podia encantar molt perquè no sabia quants quilòmetres hi havia exactament fins al poble. Vaig descendir passant al costat de l'ermita de Sant Jeroni i seguint el Camí Nou de Sant Jeroni, quan anava trotant pel camí de sobte en vaig toranar a trobar al noi que m'havia preguntat abans. Pel que sembla es va despistar i va anar cap a l'Alabarda Castellana en comptes de baixar cap al camí, li vaig explicar on hi havia el desviament i vaig seguir darrere d'el ja que jo anava en la mateixa direcció. El corriol de descens es dividia en dues parts, una primera part amb poca vegetació i on es podia córrer bastant bé i una segona part per l'interior d'un corriol salvatge per les entranyes d'un fosc bosc. Així vaig arribar fins a una riera i després fins al pàrquing d'un restaurant, des d'allà només era seguir la pista fins a Collbató.

43,39 Quilòmetres

2846 Metres de desnivell positiu

2846 Metres de desnivell negatiu

5792 Metres de desnivell total acumulat

09:22 Hores

#preparantnousreptes #Montserrat #Collbató #corriols #ermitas #santJeroni #entrenaco #seguimsumant #gaudint

2 comentaris

Si vols, pots o aquesta ruta.