-
-
1.659 m
237 m
0
22
44
87,73 km

Vista 166 vegades, descarregada 2 vegades

a prop de Seva, Catalunya (España)

- 1 d'abril, 3am, sona el despertador. Toni i jo ens posem en marxa amb la ja coneguda rutina: esmorzar fort, últim repàs a la motxilla, WC de rigor i cap a Seva, recollint a Jaume pel camí. Som els 3 integrants de l'equip que hem decidit formar per tindre l'excusa d'anar junts.

- 6am, tret de sortida de la cursa, uns 200 valents que hem decidit desafiar les previsions de pluja i fred. Frontal a tope i primers kilòmetres que passen ràpid, amb lleuger però constant desnivell cap amunt. No plou i malgrat que sí fa fred, uns 5 graus, no fa vent i anem escalfant-nos en la pujada cap a Collformic, primers 500m de desnivell i kilòmetre 10. Ràpidament ens anem ja trobant sols, som pocs participants i ja estem estirats. Ja m'agrada, portar algú davant o algú darrere em pressiona per anar mes ràpid i en curses tan llargues el més important és trobar el ritme propi que a cadascú li va bé. Per sort, Jaume, Toni i jo tenim un nivell molt paregut i ens anem complementant, sempre hi ha algú dels tres per tirar quan als altres ens agafa un moment de debilitat.
En la segona pujada al Plà de la Calma (la més tècnica i dura, però curta i encara amb les forces intactes, km 17) comencem a veure de lluny que les pevisions no s'equivocaran, i de sobte ens envolta una boira densa que de vegades no ens deixa veure ni les cintes que marquen el camí. Enfilem la baixada a Sant Esteve amb una baixada divertidíssima, de pedra en pedra; em trobe bé i la disfrute com mai, inclús agafant corredors; entrenar corriols de baixada ha valgut la pena, mai havia sigut el meu fort. Els kilòmetres han passat ràpid fins ara, i ens trobem realitzant la "primera marató" en 5h, tot i que amb sols 1500m de desnivell acumulat, però un temps que ens fa ser optimistes. No teníem ni idea del que ens esperava.

- 11am, km 44, comença l'infern. Plou de valent, i en 10 minuts estem calats fins els òssos. Sort que al km 48 tenim "el gran avituallament" amb la borsa de vida. Mengem sòlid, ens prenem amb calma aquest descans ens canviem sencers, i la roba seca ens dona força per començar de nou. Ara vè la pujada més llarga, uns 1200m de desnivell positiu, i amb aigua caient a raig. Afortunadament la pluja va minvant i les forces renovades ens fan pujar a molt bon ritme, agafant corredors i veient com s'acosta poc a poc l'objectiu del turó. Però el cel es va tornant ben negre, i de sobte el que era pluja esdevé una nevada considerable, amb el fred acompanyant i vent al cim, a 1700m d'alçada. Aquestes condicions no semblen importar als voluntaris més cracks del circuit, que han montat una discoteca i animen com boixos.

- 2pm, km 56. Tota la part més alta de la cursa (Turó de l'Home, les Agudes i Matagalls, amb baixada a Sant Marçal inclosa) es converteix en supervivència. El temps canvia entre neu i pluja i fa prou fred, les mans es gelen i no podem estar parats. Pujant al Matagalls el terra ja comença a posar-se blanc, i com reconeixem després, tots tres vam pensar en la temuda hipotèrmia (a mí em van vindre al cap alguns casos dramàtics de gent molt preparada per hipotèrmia), la qual cosa ens fa anar més ràpid per sortir d'aquesta zona. Afotunadament passa ràpid i de seguida ens trobem arribant a Viladrau.

- 4pm, km 69, Viladrau. Deixa de ploure, per fi. Arribarà el sol, com deien les previsions més optimistes? Al menys hem sortit de l'infern, ja no tenim fred i la fi es veu a prop. Aquí els kilòmetres ja no es compten cap endavant sinò cap endarrere, queden -16km. Tot i així, encara queden sorpreses. Enfilem la que creíem que seria l'última pujada, Sant Segimon, i se'ns fa dura! Molt tècnica i empinada, però el cel blau al fons i la vista del preciós monestir a dalt ens ajuden a anar tirant. Ens diem que tot el que queda és de baixada, però ina vegada més, sorpresa. Una baixada fortíssima seguida d'una ultima pujada amb 150' de desnivell ens fan quasi esgotar les forces que ens quedaven.

- 6pm, km 74. Ara sí, sols queden 10km de baixada, i aquest pensament ens dona l'última força que necessitem per anar directes cap a la meta. Ja no entra res més a l'estòmac, està regirat amb tanta barreta i tant de gel, a part de càpsules de sals, xocolata, sandvitx, fruits secs, plàtans, taronges, cocacola, isotònica... l'última part la fem alegres, les endorfines de saber la feina feta ens fan volar. El sol acompanya, ara sí veiem el preciós paisatge pel que hem corregut durant tantes hores.

- 7pm, km 86, Seva. Travessem la meta contents, junts, amb un temps de 13h01min, el que Toni havia planificat milimètricament abans de la cursa. Arribem 2ons per equips, i 26, 27 i 28 de la general, on de 200 persones han abandonat 80.
Hem fet una cursa espectacular, hem patit de valent però hem arribat sencers. Mirant cap endarrere es van acumulant els Ultratrails realitzats, i te n'adones que l'experiència resulta tan important com la força física i mental. Pot ser hauríem preferit que fos menys èpic i més bonic, però no sempre es pot triar. Ja estem pensant quin serà el pròxim??

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.