• Foto de Canigó per la vall de Lentillà.
  • Foto de Canigó per la vall de Lentillà.
  • Foto de Canigó per la vall de Lentillà.
  • Foto de Canigó per la vall de Lentillà.
  • Foto de Canigó per la vall de Lentillà.
  • Foto de Canigó per la vall de Lentillà.

Coordenades 500

Data de pujada 4 / de setembre / 2015

Data de realització de setembre 2015

-
-
2.779 m
1.673 m
0
3,3
6,6
13,23 km

Vista 751 vegades, descarregada 6 vegades

a prop de Valmanya, Région Languedoc-Roussillon (France)

Lo que un segle bastí,
l’altre ho aterrà,
mes resta sempre,
el monument de Déu,
i la tempesta, el torb,
l’odi i la guerra
el Canigó no el tiraran a terra
ni estroncaran l'altívol Pirineu.

Jacent Verdaguer.
Canigó 1885



Jacent Verdaguer.
Canigó 1885

Avui el Canigó per una vall desconeguda per nosaltres. Hem sortit a les 17h de l’aparcament del Ras del prat Cabrera, agafem el GR10 direcció a les mines de la Batera. El camí planeja amb tendència a baixar fins el torrent de la Lentillà. Encara que costi, val la pena aixecar els ulls del terra per veure lla vall i la plana als nostres peus, amb raó en diuen el balcó del Canigó. Travessem el torrent de Lentillà i continuem pocs metres fins un segon torrent mes petit que ens permet pujar per la solitària vall de la Lentillà. El camí a vegades inexistent ens farà dubtar. Una colla d'isards ens esperen a la Portella de Valmanya. Travessem el pedregal fins a la bretxa Durier on ens parem un moment per veure la impressionant paret del Barbet que arranca de la gelera. Un escalador que ha arribat al cim crida a unes taques de colors que hi ha uns metres mes avall que ja poden pujar. A partir d'aquí la presencia immòbil del gendarme ens acompanyarà fins al cim. Sols, estem sols, 360º de vistes, miris on miris ningú, només allà lluny al cim del Barbet, 4 escaladors que recullen cordes. Aprofitem el moment, paga la pena. La baixada fins al xalet de Cortalets es ràpida però seria absurd si no ens paréssim una estona a fer 4 fotografies, la llum i el paisatge son perfectes. Uns minuts abans al cim ningú, ara... a pocs metres del refugi, multitud de tendes de tots colors ens donen la benvinguda y en arribar al xalet...... gent i mes gent, ciclistes, escaladors, excursionistes, turistes....... per el guirigall intuïm que tots estan sopant. Sort que no ens hi hem de quedar a passar la nit. Marxem per darrera el refugi cap a prat Cabrera, el camí s'enfila, els bufets amaguen el soroll del generador de refugi que ens acompanyarà durant una bona estona. Després planegem i en arribar a tocar la vall per on hem pujat baixem directes per un caire preciós fins a Prat Cabrera. Les cames em fan figa, baixo a pases molt curtes sense aixecar els peus del terra, sort que ja arribem. Son les 21h. en total 14km i 1140 mts de desnivell. Una tarda ben aprofitada.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.