-
-
1.922 m
672 m
0
46
93
185,01 km

Vista 1703 vegades, descarregada 27 vegades

a prop de Bagà, Catalunya (España)

[CA] Volta al Parc Natural del Cadí-Moixeró



Les 41.042 hectàrees del Parc Natural del Cadí-Moixeró comprenen territori de les conques fluvials del Segre i del Llobregat i de 17 termes municipals de les comarques de l'Alt Urgell, el Berguedà i la Cerdanya, molts d'ells visitats en aquesta ruta. Es poden contemplar magnífiques panoràmiques de les serres i massissos que conformen l'orografia del Parc com el Cadí, el Moixeró, el Pedraforca, la Tosa i el Puigllançada així com també descobrir-ne paratges naturals singulars (les fonts del Llobregat), nombroses esglésies romàniques (Santa Maria de Talló o catedral de la Cerdanya), runes de castells mil·lenaris (Gósol i Saldes) i antics nuclis medievals (Bagà i Bellver de Cerdanya). L'itinerari ha estat ideat per fer-se en un cap de setmana o més dies.
Ruta senyalitzada.




Per accedir al punt de partida, cal sortir de Berga per la C-16 (Eix del Llobregat) en direcció N cap al túnel del Cadí fins a Bagà, entrar-hi pel primer accés (Gisclareny) i, pel carrer del Raval i les avingudes Reina Elisenda i Districte Forestal, arribar a l'oficina del Centre del Parc, seu principal del Parc Natural del Cadí-Moixeró que n'ofereix informació i exposicions detallades.

La vila de Bagà compta amb un destacat casc antic d'origen medieval que acull cada any un popular mercat medieval on s'escenifiquen oficis comuns en altres èpoques com el de calderer, ceramista, joier, ferrer, joglar... Són espais representatius del nucli històric la plaça Porxada (o Galceran de Pinós), la torre de Portella, el Pati del Forment, el pont de la Vila (s. XV-XVI) i l'església de Sant Esteve (s. XIII-XIV). Per conèixer millor l'edat mitjana i el catarisme d'aquestes terres, cal fer cap al Centre Medieval i dels Càtars, situat a l'antic palau de Pinós.

Per sortir de Bagà, es pren el carrer de l'Historiador Pere Tomic (E), el d'en Calic fins a la plaça Serra Vilaró, se segueix pel carrer Mossèn Jaume i, pel del Raval, es desemboca a la carretera C-16, que s'agafa per la dreta en direcció a Berga (SE).

De seguida s'accedeix a Guardiola de Berguedà (km 2), que té al monestir benedictí de Sant Llorenç prop Bagà, edifici bastit al s. X de planta quadrada amb tres naus i cripta, el seu punt d'interès més remarcable.

Es continua per la C-16 (SO) fins a trencar a la dreta (SO/O; km 5,40) per la B-400, que remunta per la vall de Saldes. A mesura que s'ascendeix, s'albiren els cingles de Vallcebre i la serra d'Ensija a migdia, i Gisclareny i el Cadí al N.

A partir del bell poble de Maçaners (km 17), a les rodalies del qual hi ha un prehistòric megàlit (2000-1800 a. C.), es tenen magnífiques vistes del massís del Pedraforca i els seus característics pollegons.

A Saldes (km 21), on va restar activa la darrera explotació minera a cel obert de la comarca del Berguedà (va tancar el 24 de desembre de 2007), cal visitar les restes del castell medieval (s. XI), l'església de Santa Maria (s. XII), situada al seu costat, l'església parroquial de Sant Martí (s. XVIII) i, als peus del Pedraforca, el mirador de Gresolet, que ofereix una dilatada panoràmica de la vall homònima i les serres i pics que l'envolten. Al Centre d'Interpretació del Massís del Pedraforca i de la Mineria, es poden ampliar coneixements de l'entorn natural d'aquesta part del parc i del passat miner del municipi.

Després del mirador de l'Espà i dels llogarrets de l'Espà -on hi ha l'església de Sant Andreu, documentada ja al s. X- i Sorribes, s'accedeix a Gósol (km 30), on ressalten, encimbellades al Tossal, les restes de l'antiga vila, l'església de Santa Maria i el castell d'origen càtar (s. XI). A la Sala Picasso i el Museu Etnològic, es troben rèpliques dels quadres que el genial pintor malagueny va fer durant l'època de la seva estada a Gósol i una exposició de la vida rural de la contrada.

Més endavant, ja a la comarca de l'Alt Urgell, i per la carretera C-563, es passa el mirador de Coll de Josa, on hi ha una àrea de lleure i àmplies vistes.

Josa de Cadí (km 38) és una petita població ubicada dalt d'un turó envoltada de boscos i muntanyes singulars com el Cadinell, a la falda del qual es troba l'ermita romànica de Santa Maria de Josa. Al punt més alt del poble hi ha l'església parroquial de Santa Maria i Sant Bernabé (s. XIX) i les restes d'un antic castell.

Al km 43,75, queda a l'esquerra (SE/SO) un desviament que puja a Tuixén, que compta amb diverses cases amb balconades de fusta, l'església parroquial de Sant Esteve, originària del s. X, però molt modificada al llarg dels anys, i el Museu de les Trementinaires, remeieres itinerants que durant els s. XIX i XX guarien porta per porta emprant productes naturals com herbes i olis. Abans, s'ha deixat enrere la capella de Sant Jaume de Tuixén, edificació d'una sola nau rehabilitada documentada ja l'any 993.

Després del petit poble de Cornellana (km 52), s'arriba a Fórnols (km 55), població que conserva l'aspecte tradicional del passat amb l'església parroquial dedicada a sant Climent. Tanmateix, les construccions romàniques més significatives del terme municipal de la Vansa i Fórnols són les esglésies de Sant Julià dels Garrics, d'una sola nau amb volta de canó, Sant Pere de la Vansa (s. XI), Sant Vicenç de Banyeres i Sant Romà de Sisquer.

km 58. Coll de Bancs. Hi ha grans vistes de l'entorn muntanyenc situat a ponent del parc. Es deixa un trencall a l'esquerra (SO) i es continua ara cap al N.

Es passa Adraén (km 61), on es pot contemplar l'església de Sant Martí, i, al mirador de la Traba, es torna a gaudir d'una àmplia panoràmica a l'O del parc i, al N, de la Seu d'Urgell i el paisatge muntanyenc circumdant.

Al km 70, s'accedeix al Ges, petit nucli vora la carretera rodejat d'extensos i frondosos boscos presidit per la petita església de Sant Julià, que no sembla conservar vestigis de la construcció medieval original (s. XI).

Es deixa a mà dreta (SE; km 75,96) la carretera que es dirigeix a Ortedó i Vilanova de Banat i es continua cap al NO per la LV-4008. Cerc (km 77), l'últim poble que es troba abans de la Seu d'Urgell, té una església dedicada a sant Just i sant Pastor ja mencionada el 961.

Durant l'itinerari només es passa per una capital comarcal: la Seu d'Urgell (km 81). És d'obligada visita la catedral de Santa Maria (s. XII), l'única romànica conservada a Catalunya, amb el claustre, l'església de Sant Miquel (s. XI) i el Museu Diocesà, expositor d'art sacre del bisbat d'Urgell. Són també part del seu patrimoni cultural i arquitectònic la Casa de la Ciutat (l'edifici de l'Ajuntament), el Seminari Conciliar, l'església de Sant Domènec (s. XV) i el seu ben conservat nucli històric, on destaquen els carrers Major, dels Canonges, Capdevila i de les Eres.

Se surt de la Seu per una carretera que es pren al Parc del Segre -instal·lacions emprades a les Olimpíades de Barcelona 92 per als esports nàutics- i ressegueix per l'esquerra el mateix riu fins a prendre per la dreta (E) la N-260. A partir d'ara, es contemplaran espectaculars vistes de la cara N de la serra del Cadí avançant cap a llevant vora el Segre.

Es passen els Banys de Sant Vicenç (km 94) i tot seguit el Pont de Bar (km 95), que té en l'església romànica de Sant Andreu d'Aristot (s. XII) l'edifici més valuós del terme.

km 104. A Martinet, ja en terres cerdanes, es troba la Casa del Riu, centre d'interpretació dels ecosistemes fluvials del parc natural. És també el punt d'inici de l'itinerari de la Llúdriga, que, pel costat del Segre i a través d'una frondosa vegetació de ribera, mostra l'hàbitat d'aquest mamífer. Al poble, també es pot veure l'església parroquial de Sant Eloi.

A l'entrada de Martinet, s'abandona la N-260 i es pren per la dreta (SO) la carretera LV-4055 que duu a Montellà (km 107), poble aturonat amb dos esglésies d'interès: la de Sant Serni i la romànica de Sant Genís, amb un retaule barroc de 1790. Es tenen esplèndides panoràmiques del vessant septentrional del Cadí.

Se segueix cap a llevant en direcció a Sant Genís per una carretera estreta i en mal estat en alguns trams: cal parar-hi atenció. S'albira una bona perspectiva de la Tosa, les Penyes Altes i el Moixeró. Es passa Santa Eugènia de Nerellà (km 112), llogarret amb una església homònima que manté l'únic campanar de torre d'estil romànic sencer de la Cerdanya que, en estar força inclinat, se'l coneix popularment com la Torre de Pisa de la Cerdanya.

km 112,46. Es deixa a la dreta (SE) el trencall cap a Olià i Nas i s'accedeix a Pi (km 114), on es pot contemplar l'església de Santa Eulàlia, bastida al s. XI, però que ha estat molt modificada posteriorment. Des de Pi, es pot anar a l'Aula de Natura Cortariu-Cadí, centre d'educació ambiental centrat en l'entorn del parc.

km 116. Pel pla de Pi, se surt a Bellver de Cerdanya, que compta amb un casc antic, conegut com el Barri de la Plaça, que conserva el tipisme de l'antigor amb indrets emblemàtics com els carrers del Mig i del Cadell i les places del Portal, de l'Abat Oliba i la porxada plaça Major del 27 d'abril, on hi ha l'antiga Casa del Comú (seu avui de l'Ajuntament) i l'església parroquial de Sant Jaume, edifici gòtic ja mencionat al final del s. XIII.

És imprescindible la visita a l'església romànica de Santa Maria de Talló (s. X), situada 1 km a migdia del centre de Bellver, anomenada, per les seves grans dimensions, la catedral de la Cerdanya. Té una sola nau amb un absis central del s. XI. L'any 1993 va ser declarada Bé d'Interès Cultural.

A Bellver, se celebren dos fires força concorregudes: la Ramadera, a l'octubre, que es remunta al s. XIII, i la de Sant Llorenç, a l'agost, sobre productes artesanals del Pirineu.

Es continua (SE) per la carretera LP-4033a en direcció a Prats i, després de Riu de Santa Maria, es pren a la dreta (SE; km 118,80) una desviació que mena a Bor i Pedra.

km 121. Bor. El nucli té un edifici construït a la primera meitat del s. XI: l'església de Sant Marcel.

km 122. Pedra. Llogarret esmentat l'any 965 situat en un bucòlic paratge natural entre prats i espessos boscos. La petita església romànica de Sant Julià de Pedra (s. X), declarada Monument Historicoartístic Nacional el 1984, presideix majestuosament l'indret.

Després de Riu de Cerdanya (km 123) -s'hi pot contemplar l'església parroquial de Sant Joan Baptista, d'origen romànic (s. XI), però restaurada i modificada al s. XVIII-, es passa per sota del pont per on discorre la C-16, s'arriba tot seguit a una rotonda, al costat de l'Àrea de Servei del Cadí, i es pren un desviament cap a Urús en el mateix sentit de la marxa (E). El poble (km 126) té com a punts d'interès l'església de Sant Climent i, al puig d'Urús, l'ermita de Sant Grau.

km 128. Das. Hi ha algunes edificacions singulars de finals del s. XIX i principis del XX com l'església de Sant Llorenç, de campanar neogòtic, i la Casa del Comú, que acull el Consistori i la Col·lecció Museu de Das, una mostra etnogràfica del passat rural cerdà que exposa antics estris relacionats amb les feines del bosc i el camp.

km 130. Alp. Situat a l'entrada de la vall de la Molina. L'església de Sant Pere, d'origen romànic i fortificada al s. XII, ha estat molt modificada amb el pas del temps. Es travessa el poble pel carrer del Nord i es trenca a mà dreta (SE) per la carretera GI-400 fins a Masella, que es creua (km 137) per l'avinguda del mateix nom (E/SE). S'arriba a l'estació d'esquí de la Molina (km 142), se segueix per la mateixa GI-400 (indicacions cap a Girona i Barcelona) i, a la collada del Pedró (km 145,67), es pren la carretera BV-4031 que mena a Castellar de n'Hug (SE) deixant a l'esquerra (NE) l'accés a Toses.

El trajecte transcorre pel pla d'Anyella (SE), extensos prats herbats propis de l'alta muntanya on pasturen, amb el bon temps, nombrosos ramats de vaques, cavalls i demés bestiar. Al coll de la Creueta (km 151), es gaudeixen de bones vistes del Puigllançada, el Pedraforca i Castellar de n'Hug. S'entra de nou al Berguedà.

km 161,42. Bifurcació: per la dreta (NO) s'accedeix a Castellar de n'Hug, població turística que conserva el tipisme del passat. S'hi pot contemplar l'església parroquial d'estil romànic de Santa Maria de n'Hug (s. XI) i les places del Castell i de la Generalitat. Des del poble, surt un camí senyalitzat que duu al paratge on neix un dels rius més importants de Catalunya: les fonts del Llobregat (també s'hi pot anar des de l'Hostal Les Fonts). L'últim diumenge d'agost, se celebra a Castellar de n'Hug el Concurs Internacional de Gossos d'Atura, que dóna a conèixer i promou el cada cop més escàs ofici de pastor.

Prossegueix l'itinerari cap a la Pobla de Lillet (SO) i, al km 166, es passa l'església romànica de Sant Vicenç de Rus, bastida al s. XII i d'una sola nau. Més endavant es deixa a mà dreta (O; km 169) el camí d'accés al Museu del Ciment Asland, ubicat a la que va ser la primera fàbrica de ciment pòrtland del país i que va estar activa gairebé 75 anys (de finals del s. XIX a principis dels 70 del segle passat).

km 172. La Pobla de Lillet. En són punts d'interès remarcables el magnífic monestir romànic de Santa Maria de Lillet, el pont vell (construït a mitjan s. XIV) i els Jardins Artigas-Font de la Magnèsia, projectats per l'insigne arquitecte modernista Antoni Gaudí. També es pot pujar al Ferrocarril Turístic de l'Alt Llobregat (l'antic carrilet).

Se segueix la carretera B-402 cap a ponent fins a prendre la C-16 per la dreta (NO; km 181,18), a l'alçada de Guardiola de Berguedà, per tornar a Bagà.

Fi de l'itinerari.





Més informació





[ES] Vuelta al Parque Natural del Cadí-Moixeró



Las 41.060 hectáreas del Parque Natural del Cadí-Moixeró abarcan territorio de las cuencas fluviales del Segre y el Llobregat y de diecisiete términos municipales de las comarcas del Alt Urgell, el Berguedà y la Cerdanya, muchos de ellos visitados en esta ruta. Pueden contemplarse magníficas panorámicas de las sierras y los macizos que conforman la orografía del Parque como el Cadí, el Moixeró, el Pedraforca, la Tosa y el Puigllançada, así como descubrir sus singulares parajes naturales (las fuentes del Llobregat), numerosas iglesias románicas (Santa Maria de Talló o catedral de la Cerdanya), ruinas de castillos milenarios (Gósol) y antiguos núcleos medievales (Bagà y Bellver de Cerdanya). El itinerario se ha ideado para realizarse en un fin de semana o más días.
Ruta señalizada.





Más información





[EN] Tour of the Cadí-Moixeró Park



The 41,060 hectares of the Cadí-Moixeró Nature Reserve include land from the Segre and Llobregat river basins and seventeen municipal districts of Alt Urgell, Berguedà and the Cerdanya, many of which we visit along this route. We have magnificent panoramas of the ranges and massifs which make up the orography of the Park, such as the Cadí, the Moixeró, Pedraforca, La Tosa and Puigllançada, and we discover singular natural spots (the Llobregat springs), Romanesque churches (Santa Maria de Talló or Catedral de la Cerdanya), ruins of ancient castles (Gósol) and Mediaeval towns (Bagà and Bellver de Cerdanya). The itinerary has been designed to be done over a weekend or more days.
Marked trail.





More information






Font: Generalitat de Catalunya, 15/04/10

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.