Coordenades 699

Data de pujada 29 / de juny / 2017

-
-
1.084 m
221 m
0
14
29
57,36 km

Vista 169 vegades, descarregada 3 vegades

a prop de Lligordà, Catalunya (España)

PER LES COMARQUES DE LA GARROTXA (ALTA GARROTXA) I DE L´ALT EMPORDÀ

ADVERTIMENTS PREVIS

En aquest cas, no es tracta d´un recorregut, sinó d´un projecte de recorregut. Tot i així, seguirà l´esquema d´altes recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA .... Com en aquells, si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

I, també, com en altres ocasions, alhora de fer els recorreguts, cal buscar la màxima i millor informació pel que fa als trams dels recorreguts per camins de terra. En aquest cas, farem un llarg recorregut entre les immediacions de la carretera que es dirigeix al Santuari del Munt i Bassegoda, per camins que no es troben en bones condicions. Ens caldrà anar amb suficient cura.

Per d´altra banda, recomanem tenir sempre el màxim respecte envers la natura, al llarg de tot el recorregut de l´itinerari.

BREU INTRODUCCIÓ

El recorregut del present itinerari, es desenvoluparà íntegrament per la zona de contacte entre la Zona Sudpirinenca, la Zona Axial del Sistema Pirinenc i la Depressió de l´Empordà. No obstant, el recorregut començarà dintre de la Zona de l´Avant – País Plegat de la Depressió Geològica de l´Ebre, encara que als seus indrets més septentrionals, a tocar del Sistema Pirinenc. Així, a l´inici trobarem materials els materials cenozoics d´aquesta depressió. Aquests materials els trobarem prop de Beuda i Segueró.

Després, el trajecte ja entrarà totalment al Sistema Pirinenc, concretament a la denominada Zona Sudpirinenca, molt prop dels pobles de Segueró i al Santuari del Munt, entre afloraments dels materials cenozoics, situats dintre dels sectors meridionals del Mantell del Cadí. Dintre d´aquest mantell, també trobarem afloraments dels materials Cretàcics del Garumnià; cenozoics del Paleocè i de l´Eocè

També discorrerà, en part per la zona de contacte entre aquest mantell la denominada làmina del Castell de Bac Grillera (dels Mantells Inferiors de l´Empordà). En aquests trams s´aniran trobant, fonamentalment, afloraments dels materials mesozoics del Triàsic Superior (amb nivells de guixos i argiles), del Juràssic (nivells carbonatats) i del cretàcic (fonamentalment carbonatats; tot i que els més abundants seran els materials rogencs continentals del Garumnià).

Ocasionalment, aquests materials cobreixen a afloraments de terrenys paleozoics, com veurem a les Mines de la Menera, Prop de Bassegoda. Aquests pertanyen materials pertanyen als denominats Apilaments Antiformes de la Zona Axial Pirinenca i han quedat recoberts pels materials del Mantell del Cadí.

Per d´altra banda, aquest recorregut s´iniciarà a la comarca de la Garrotxa, discorrent fonamentalment per l´Alta Garrotxa i també per la comarca de l´Alt Empordà.

OBJECTIUS GENERALS

A través d´aquest itinerari geològico-mineralògic, s´intentaran d´aconseguir els següents objectius, d´acord amb el sentit de la marxa.

1.- Observació, a les Mines de la Menera (prop de Costabona), dels materials paleozoics dels Apilaments Antiformes de la Zona Axial Pirinenca. Fonamentalment, es tracta de granits i granodiorites del Carbonífer.

2.-Observació de la Zona Sudpirinenca, que tallarem al llarg de bona part del recorregut de l´itinerari, especialment entre les poblacions de Segueró i d’Albanyà (tret d´alguns indrets que es situen dintre de la Zona Axial Pirinenca, els quals de vegades son recoberts pels anteriors) Així, en bona part del recorregut , transitarem pel Mantell del Cadí. Hi trobarem afloraments del Cretàcic Superior (del Garumnià) i dels terrenys cenozoics del Paleocè i de l´Eocè Inferior, fonamentalment. Aquesta zona es troba força replegada, amb plecs i fractures E – W.

3.- Observació a l´inici del recorregut, dels materials cenozoics de l´Eocè, que formen part de l´Avant País Plegat de la Depressió Geològica de l´Ebre. Els trobarem exclusivament pels voltants de Beuda i de Segueró.

4- Estudi de diverses mineralitzacions situades al llarg del recorregut del present itinerari, situades fonamentalment dintre de la Zona Axial Pirinenca; ocasionalment molt prop de la Zona Sudpirinenca. Entre aquestes mineralitzacions farem esment de
4A) de les mineralitzacions evaporítiques de guixos, que veurem a l´ini del recorregut, per les immediacions de Beuda, dintre del Avant País Plegat de la Depressió Geològica de l´Ebre
4B de les mineralitzacions filonianes de Pb - Zn, situades a l´antic terme municipal de Bassegoda, ara d´Albanyà. Es situen entre els afloraments granítics del Mantell del Cadí.

5.- Observació d´algunes de les explotacions, actualment tancades, dels materials que hem esmentat a l´apartat anterior.

6.- Observació de la vall del Riu Muga, i de la dels seus principals afluents, al llarg de part del recorregut de l´itinerari.

7.- Observació dels diferents indrets relacionats amb el nostre patrimoni geològic i miner, al llarg del present recorregut. Així, cal fer esment del patrimoni miner relacionat amb les explotacions mineres de la Menera; i també del patrimoni miner - antropològic, relacionat amb la Mina de la Menera de Bassegoda.

ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

Hi ha alguns antecedents llunyans, nostres, relacionats amb antics itineraris que es van fer per aquests indrets, de quasi vint anys. Entre aquests, farem esment dels següents: MATA-PERELLÓ (1995, 1996, 1997 i 1999). Hi ha un altre antecedent nostre més recent: MATA – PERELLÓ, SANZ BALAGUÉ i FONT SOLDEVILA (2016), que correspon als sectors més orientals del recorregut de l´itinerari.

Tret d´aquests, no tenim constància de l´existència de cap altre itinerari, que discorri íntegrament pels indrets on ho fa el que ara presentem. Per d´altra banda, tanmateix farem esment d´un altre itinerari, proper al que ara desenvoluparem; ens referim al de ROSELL i PALLÍ (1991), el qual discorre fonamentalment per la denominada Zona Sudpirinenca. També cal fer esment de CLAVELL et altri (1988).

També farem esment de diversos treballs, de caràcter geològic general, com són els següents: GUIMERÀ et altri (1992), i RIBA et altri (1976). Per d´altra banda, també cal esmentar els següents treballs geològics, centrats a l´àrea per la qual discorre el present itinerari: IGME (1994a, 1994b i 1994c); així com pel més recent: ICGC (2005). Per d´altra banda, pel que fa a l´estudi de les mineralitzacions situades dintre de l´àrea per la qual discorre l´itinerari, farem esment d´un altre treball nostre: MATA-PERELLÓ (1991), relatiu al conjunt de les mineralitzacions de Catalunya.

Tots aquests treballs, i d´altres, figuraran degudament relacionats, dintre de l´apartat d´aquest treball dedicat a les referències bibliogràfiques.

DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT DE L´ITINERARI

El recorregut de l´itinerari s´iniciarà per les immediacions de la població de Beuda (concretament a Sant Pere de Lligorda) sobre la carretera local GIV – 5234. Després, el recorregut es dirigirà cap a la població esmentada de Beuda Posteriorment per una carretera blanca (sense numeració) el recorregut es dirigirà cap a Segueró.

A partir de l´indret anterior, el recorregut es dirigirà (seguint per una carretera blanca) cap a la cruïlla de la carretera (també blanca) que condueix des de Cabanelles cap al Santuari del Munt. Així, arribarem a l´esmentat santuari, després de passar pel Santuari de Sous.

Posteriorment, caldrà baixar des del Munt fins a les immediacions de la Font de la Verge, més enllà del Coll d´En Serra. Així, es trobarà un trencall per l´esquerra, que anirà conduint cap a les immediacions de Lliurona i de Bassegoda. En aquesta part del recorregut, transitarem per un camí que no es troba en gaires bones condicions. Posteriorment,, per una carretera blanca, ens convindrà arribar fins a la població d´Albanyà, per on finalitzarà aquest recorregut.

Així, aquest recorregut real serà d´uns 57´37 i es faran 9 aturades al llarg de tot l´itinerari. Es començarà prop de Beuda, a una alçada de Vallcebre (al Mirador de Valcebre), a una alçada de 224 metres. A partir d’aquí, anirà pujant fins arribar a una alçada d´uns 1060 metres, en arribar al Santuari del Munt (o de la Mare de Deu del Munt). Aquesta serà la màxima alçada de tot el recorregut de l´itinerari.

A partir d´aquí, anirà baixant, fins arribar a una alçada d´uns 364 metres, camí de Lliurona, concretament, al passar per les immediacions de La Guardiola. A partir d´aquí, tornarà a pujar fins a una alçada d´uns 809 metres, camí de Bassegoda. Finalment, després de diverses oscil·lacions, tornarà a baixar, fins arribar a Albanyà, a una alçada de 247 metres, en arribar prop de la llera del riu Muga.

DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

Com ja és habitual, considerarem una sèrie de PARADES (o d´ESTACIONS), per tal d´observar diverses qüestions geològiques o mineralògiques. Aquestes aturades aniran numerades, i en cada cas s´indicarà el nom del poble més proper, el terme al qual pertany, i la comarca on es situa.

També s´indicarà el número del full topogràfic (a escala 1:50.000), on es troba l´indret de l´aturada realitzada. En aquest cas, els fulls pels quals discorrerà el recorregut de l´itinerari, seran els següents: 257 (o d´Olot) i 258 (o de Figueres). Tots ells pertanyen al "Mapa Topográfico de España, a escala 1:50.000", editat pel Instituto Geográfico y Catastral. Igualment, si s´escau, es pot fer servir el Mapa Topogràfic de la Comarca de l´Alt Empordà, editat per l´Institut Cartogràfic i Geològic de la Generalitat de Catalunya.
_____________________________________________________________________

BIBLIOGRAFIA EMPRADA

CLAVELL, E.; MARTÍNEZ, A. y VERGÉS, J. (1988).- Morfologia del basament del Pirineu oriental: evolució i relació amb els mantells de corriment. Acta Geològica Hispànica 23 (1988), nº 2. Pp. 129 – 140. Barcelona

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans. Vol. 2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A., Barcelona

ICGC (2005).- Mapa Geològic Comarcal de Catalunya a escala 1:50.000. Full nº 2: Alt Empordà. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Barcelona

IGME (1994a).- Mapa Geológico de España a escala 1:50.000, Segunda série, Primera edición. Hoja y memória nº 219 (Maçanet de Cabrenys). Ins. Geominero y Tecnológico de España. Ministerio de Indústria y Energia. Madrid

IGME (1994b).- Mapa Geológico de España a escala 1:50.000, Segunda série, Primera edición. Hoja y memória nº 257 (Olot). Ins. Geominero y Tecnológico de España. Ministerio de Indústria y Energia. Madrid

IGME (1994c).- Mapa Geológico de España a escala 1:50.000, Segunda série, Primera edición. Hoja y memória nº 258 (Figueres). Ins. Geominero y Tecnológico de España. Ministerio de Indústria y Energia. Madrid

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII. Institut d´Estudis Catalans. Barcelona.

MATA-PERELLÓ, J.M.; SANZ BALAGUÉ, J. i FONT SOLDEVILA, J. (2017).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca de l´Alt Empordà (Alta Garrotxa de l´Empordà): des de Llers i Terrades a sant Llorenç de la Muga, Albanyà, Bassegoda i a la Menera. Inèdit. 14 pàgines. Manresa

RIBA ARDERIU, O. Et altri. (1976).- Geografia física dels Països Catalans. Edit Ketres. Barcelona

ROSELL, J. i PALLÍ, LL. (1991).- Itinerari geològic pel Pre-Pirineu gironí, Col.lecció: Dialogant amb les pedres, 38pag. Girona
PARADA 1. IMMEDIACIONS DE LA GUIXERA DE BEUDA, (terme municipal de Beuda, comarca de la Garrotxa). (Full 257). El recorregut del present itinerari el començarem en realitat a l´indret de Sant Pere de Lligorda, dintre del terme municipal de Beuda. Després d´iniciar-lo al costat d´una església romànica, anirem cap a la capital municipal, utilitzant la carretera local GIV – 5234. Posteriorment, ens caldrà anar cap a les guixeres d´aquesta població, situades al seu llevant. En arribar-hi, farem la primera aturada, a uns 3´5 Km de l´inici del recorregut. En aquest trajecte, ens hem estat movent dintre de l´Avant País Plegat de la Depressió Geològica de l´Ebre. Així, hem trobat afloraments dels materials cenozoics. Fonamentalment, hem vist nivells de calcolutites i guixos que pertanyen a l´Eocè, concretament al Bartonià Aquets són els materials que es troben a l´indret de l´aturada. Aquí, aquests material han estat explotats a diverses pedreres, amb la intenció de l´aprofitament dels guixos per a la construcció. Aquestes guixeres es veuen força be des de les immediacions del Santuari de la Mare de Deu dels Munts, cap on anirem després.
PARADA 2 - CONDICIONAL. SANTUARI DE SOUS, SANT LLORENÇ DE SOUS (Sous, era de l´antic terme de Bassegoda i actualment del terme d´Albanyà, comarca de l´Alt Empordà). (Full 256). Després de fer l´aturada anterior, cal baixar continuar el recorregut, anant primer cap a llevant, cap a la població de Segueró, utilitzant una carretera blanca, sense numeració. Seguint per aquesta carretera, ens aproparem molt a Maià del Montcal. Posteriorment, el recorregut, utilitzant el mateix vial, girarà cap al Nord. A partir d´aquí s´aniran fent giravolts fins arribar a la carretera (també blanca, sense numeració) que enllaça Cabanelles amb el Munt. En trobar aquest vil, ens caldrà seguir-lo, anant ara cap a ponent. Així, després arribarem a les immediacions del Santuari de Sous, per on farem una aturada. Aquesta, la farem a uns 13 Km, aproximadament. En aquest trajecte, hem passat de l´Avant País Plegat de la Depressió Geològica de l´Ebre al Sistema Pirinenc, concretament de la denominada Zona Sudpirinenca, per on ens trobem ara situats. Així, hem començat a trobar afloraments dels materials cenozoics de l´Eocè Inferior del Mantell del Cadí- Així, s´han fet palesos els afloraments dels materials calcolutitics de l´Eocè Inferior És a dir, en aquest trajecte, hem superat l´encavalcament de la Zona Sudpirinenca sobre la Depressió Geològica de l´Ebre. Aquest encavalcament l´hem trobat lleugerament al Nord. Després de sobrepassar Segueró, Molt prop del Coll de Sa creu, per on haurem creuat dues vegades una important fractura de direcció pràcticament Nord – Sud. Aquesta falla posa en contacte els materials anteriors amb uns nivells de conglomerats, gresos i argiles, de la Formació Bellmunt (Lutecià-Bartonià). ___________________________________________________________________ Finalment, cal dir que a l´arribar a l´indret de l´aturada, es pot observar un antic monestir, El Santuari dels Sous. Es inicialment romànic, refet al segle XIX.
PARADA 3. SANTUARI DE LA MARE DE DEU DEL MUNT, (Sous, era un poble disseminat de l´antic terme de Bassegoda i actualment del terme d´Albanyà, comarca de l´Alt Empordà). (Full 256). Després de realitzar l´aturada anterior, cal continuar el recorregut cap amunt, pel vial que anem seguint, amb la intenció d´arribar al Santuari de la Mare de Deu del Munt (al Munt). En arribar-hi, farem una aturada, a uns 1´2 Km de l´anterior, aproximadament. En aquest recorregut, hem continuat trobant afloraments dels materials cenozoics de l´Eocè inferior, els quals formen part del Mantell del Cadí. Així, aquí dalt es fan palesos uns nivells carbonatats del Cusià – Ilerdià, de l´esmentat Eocè Inferior. En aquest recorregut, hem continuat trobant afloraments dels materials cenozoics de l´Eocè inferior, els quals formen part del Mantell del Cadí. Així, aquí dalt es fan palesos uns nivells carbonatats del Cusià – Ilerdià, de l´esmentat Eocè Inferior. També cal dir, que en aquest tram, s´han fet paleses unes estructures de direcció E – W (aproximadament). Així, al immediatament al Sud del santuari es situa l´Anticlinal del Pla de Solls (o de Sous). Tanmateix, el propi Santuari es troba situat gairebé a tocar d´un sinclinal; mentre que al Nord del mateix, per les immediacions del Coll de Finestrelles, hi ha un encavalcament poc visible entre els mateixos materials cenozoics, els quals formen part del Mantell del Cadí, sobre el qual ens trobem. Per d´altra banda, des de l´indret enlairat on ara ens trobem, podem gaudir de l´observació de diferents indrets situats pels voltants del Munt, especialment dels situats al Sud i al SW del mateix, per on es situa un encavalcament desenvolupat sobre els mateixos materials del eocènics del mateix Mantell del Cadí: es tracta de l´Encavalcament dels Rasos de Tries.
PARADA 4 - CONDICIONAL. TEULERIA DE LES IMMEDIACIONS DE LA CANAL DEL CARIG, (Lliurona, era de l´antic terme de Bassegoda i actualment del terme d´Albanyà, comarca de l´Alt Empordà). (Full 256). Posteriorment, després de fer l´aturada anterior, ens caldrà baixar des del Munt (passant de nou pel costat de Sant Llorenç de Sous). Després, ens caldrà continuar per la carretera blanca, fins a les immediacions de la Font de la Verge, més enllà del Coll d´En Serra. En aquest trajecte haurem superat la cruïlla de la carretera que ens ha portat des de Segueró. Prop dels indrets anteriors, es trobarà un trencall per l´esquerra, que anirà conduint cap a llevant i després cap al Nord. Cal dir que aquest vial, un camí de terra, no es troba generalment en bones condicions. Seguint per aquest camí, passarem per sota del Puig Morell i per Planells. Finalment, arribarem a les immediacions del Canal del Carig. Aquí podem fer una aturada, a quasi 20 Km de l´anterior. Havent-nos apropat molt a Lliurona. En aquest llarg recorregut, hem anat trobant, per arreu, afloraments dels materials cenozoics de l´Eocè Inferior, els quals formen part del Mantell del Cadí. Alhora, hem anat bordejant l´encavalcament del que hem parlat a l´aturada anterior, situat al Nord del Munt. Aquest encavalcament forma part del Mantell del Cadi i afecta as mateixos materials cenozoics que el constitueixen. Aquest encavalcament constitueix fonamentalment la Tossa d´Espinau i la Serra de les Corones, situant-se al Sud d´on ara som. Tot i així, on ara som, estem a l´extrem septentrional de l´encavalcament, entre afloraments dels materials de l´Eocè Inferior. Prop d´aquí, hi ha les restes d´una antiga teuleria. Per d´altra banda, des d´aquí, es pot gaudir d´una bona visió de la plana de l´Empordà i de la Serra de les Corones
PARADA 5 - CONDICIONAL. IMMEDIACIONS DE LLIURONA, (Lliurona, era de l´antic terme de Bassegoda i actualment del terme d´Albanyà, comarca de l´Alt Empordà). (Full 256). Després de fer l´aturada anterior, cal continuar el camí, anant ara cap al Nord. Així, aviat arriarem a les immediacions de Lliurona, per on podem fer una aturada. La faríem a uns 2´2 Km de l´anterior. En aquest trajecte, hem trobat afloraments dels materials anteriors. Després, prop de Lliurona, en haver superat el límit de l´encavalcament anterior, hem trobat altres estructures i encavalcaments intern, dintre del Mantell del Cadi. Per d´altra banda, prop de Lliurona hem trobat uns afloraments d´uns gresos del Cusià, els quals encavalques (lleugerament al Nord de Lliurona) a uns nivells de calcolutites grises de l´Ilerdià. Tots aquests materials, cap al Sud, són encavalcats pel sector de la Serra de la Corona, que hem vist abans. ESQUEMA 2. Finalment, en arribar a Lliurona, es pot gaudir d´una bona observació de l´església romànica de l´antic poble, que en bona part era disseminat.
PARADA 6. MINES DE LA MENERA, (de l´antic terme de Bassegoda i ara del terme municipal d´Albanyà, comarca de l´Alt Empordà). (Full 257). Com a tots els recorreguts anteriors, despès de realitzar la parada anterior, ens caldrà fer un altre recorregut, anant ara cap al Nord. Així, ens anirem apropant a Bassegoda. Tot i així, abans d´arribar al Coll de Teies, ens caldrà continuar per un camí que surt per l´esquerra. Aquest camí, es dirigeix cap a la Menera i va baixant cap al barranc per on es troben les antigues explotacions mineres. Aquí farem la darrera aturada d´aquest itinerari, que farem a uns 2´3 Km de la parada anterior. Cal dir que part d´aquest trajecte el farem a peu. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials que hem vist a les aturades anteriors. Tot i així, aquí hi ha un interessant aflorament dels materials granítics i granodiorítics del Carbonífer, els qual es situen dintre de la Zona Axial Pirinenca. Malgrat això, aquests materials es troben recoberts, pels materials del Mantell del Cadí, donant lloc a contactes aconformes. En aquests granits hi ha una mineralització filoniana, en ells. Els filons tenen una direcció predominant NW – SE. Cal dir que es tracta d´una important mineralització de Pb – Zn, explotada des de molt antic, probablement els romans ja les coneixien. Aquesta mineralització ha estat explotada a diferents èpoques, fonamentalment als segles XVIII i XIX. Com a conseqüència es van obrir diverses galeries, la majoria de les quals es troben enrunades i inundades. Malgrat això, a la part baixa del riu Borró i de la riera de Socarrats, encara es poden trobar galeries prou interessants. Els minerals primaris majoritaris son la GALENA i la BARITINA. Amb ells es troben també CALCOPIRITA, ESFALERITA, PIRITA, IROLUSITA (dendrítica), CALCITA i QUARS. Entre tots ells predominen els dos primers. Per d´altra banda, també es troben diversos minerals d´alteració, com els següents: GOETHITA (LIMONITA), CERUSSITA (indicis), ATZURITA, MALAQUITA i ANGLESITA (indicis), entre altres minerals. Finalment, pel que fa a les restes del patrimoni miner, cal dir que es redueixen a un antic edifici, molt mal conservat. ___________________________________________________________________ PARADA 6 / BIS - CONDICIONAL. COLL DE TEIES, CARRETERA A LLORONA / LLIURONA (Bassegoda, del seu antic terme i ara del terme municipal d´Albanyà, comarca de l´Alt Empordà). (Full 257). Una vegada feta l´aturada anterior, cal continuar el recorregut, anant ara cap al Nord, després d´arribar al camí principal, passarem pel Coll de Teies, molt prop ja de Bassegoda. Aquí, farem una altra aturada dintre del recorregut de l´itinerari, per tal de fer-la, haurem recorregut uns 2´3 Km, des de la parada anterior. Ara, en aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials cenozoics que hem vist anteriorment a les darreres aturades. De fet, prop d´on som trobarem una fractura de direcció aproximada WSW – ENE, la qual afecta als materials cenozoics. Finalment, cal dir que tots aquests materials es situen dintre del Mantell del Cadí
PARADA 7. IMMEDIACIONS DEL PUIG DE BASSEGODA, (Bassegoda, de l´antic terme de Bassegoda i ara del terme municipal d´Albanyà, comarca de l´Alt Empordà). (Full 257). Després de fer l´aturada anterior, caldrà continuar cap l Nord, amb la intenció d´arribar a les immediacions de Bassegoda. Prop d´aquest darrer indret, farem una aturada, a la cruïlla del camí que hi condueix i el que es dirigeix cap al poble d´Albanyà. Així, haurem efectuat un recorregut proper a 1 Km, des de la parada anterior. En aquest recorregut hem continuat trobant els materials que hem esmentat anteriorment, els quals pertanyen a l´Eocè Inferior, situant-nos dintre del Mantell del Cadí, per on estem circulant en aquests darrers trams del recorregut de l´itinerari. Des d´aquest indret, mirant cap a ponent, es veu molt clarament el Puig de Bassegoda, el qual es troba situat sobre un aflorament dels materials cenozoics acabats d´esmentar. Efectivament, es localitza sobre uns afloraments de calcàries i dolomies que pertanyen a l´Ilerdià, a l´Eocè Inferior.
PARADA 8. IMMEDIACIONS DE CORSAVELL I DEL GINEBRÓ, (Corsavell, de l´antic terme de Bassegoda i actualment del terme municipal d´Albanyà, comarca de l´Alt Empordà). (Full 257). Després de fer l´aturada anterior, cal continuar per la carretera asfaltada que es va dirigint cap al poble d´Albanyà. Si s´escau, podem fer una fillola, per tal d´anar cap Corsavell. Tot i així, podem continuar fins a les immediacions del Ginebré, ens caldrà fer una nova aturada. Aquesta, la farem a uns 4´5 Km de l´anterior. En aquest recorregut, hem continuat trobant afloraments dels materials cenozoics de l´Eocè Inferior (del Cusià), els quals formen part del Mantell del Cadí, per on estem situats. Ben aviat, despès de sobrepassar el pont de l’aturada anterior, haurem començat a trobar afloraments de nivells de calcolutites gris – blavoses, les quals apareixen prop de Corsavell. Tanmateix, prop del Ginebró, haurem trobat nivells de gresos de la Formació Corones del Cusià. És a dir, hem tort a trobar els materials que ja hem vist abans. Aquests materials, estan encavalcant als terrenys carbonatats de l´Ilerdià. Després, hem trobat nivells de calcàries amb alveolines, les quals pertanyen a la Formació Àger – Cadí. Aquests materials es fan ben palesos pels voltants de Can Ferrer. Com a conseqüència de la fractura, es desplacen els materials situats a llevant cap al Sud, i els occidentals cap al Nord Alhora, tots aquests materials cenozoics de l´Eocè del Mantell del Cadí, es troben afectats per nombrosos encavalcaments Per d´altra banda, prop d´on som es fa ben palesa una important fractura de direcció NNW –SSE; és a dir: transversal. Aquesta fractura, te un cert desplaçament horitzontal, de forma que la seva banda oriental es desplaça cap al Sud, en relació a la seva banda oriental. Alhora, aquets materials de l´Eocè, tenen diversos encavalcaments de direcció aproximada E – W.
PARADA 9. PONT D´ALBANYÀ. MINA DEL PONT, (terme municipal d´Albanyà, comarca de l´Alt Empordà). (Full 257). Després de fer l´aturada anterior, caldrà continuar cap a llevant per la carretera que anem seguint, la qual es va dirigint cap al poble d´Albanyà. Després d´arribar-hi, ens caldrà anar cap al conegut Pont d´Albanyà, sobre la Muga. Per aquest indret farem una aturada, aproximadament a uns 3´5 Km de l´anterior. En aquest recorregut, hem estat circulant entre els afloraments dels material cenozoics que formen part del Mantell del Cadí, que ja hem trobat anteriorment, als recorreguts cap a les aturades anteriors Prop d´aquest indret hi ha les restes d´una antiga obra hidràulica coneguda com la Mina d´Albanyà. Es tracta d´un túnel per on havia de circular l´aigua de la Muga, sembla que arribar a una antiga farga. El túnel te uns 40 metres de longitud i a l´actualitat es troba obert per les dues bandes. En aquesta distancia te un desnivell de 1 metre. Travessa les calcàries eocèniques. Cal dir que tot i no ser una cova, figura inscrita dintre del espeleo - inde

2 comentaris

  • Rogerbaig 25/01/2018

    Gràcies per aquest magnífic treball, he disfrutat molt llegint-lo. El mapa Alpina de la zona em marca una mina abandonada prop de Beuda, a les faldes de la Mare de Déu del Mont per sobre de la casa de Ca n'Oliveres.. me'n saps dir alguna cosa?

  • rocpetrus 25/01/2018

    Hola. No ho se, pero la buscaré. Gràcies per la informació

Si vols, pots o aquesta ruta.