-
-
1.292 m
899 m
0
2,8
5,6
11,21 km

Vista 44 vegades, descarregada 0 vegades

a prop de Ribes de Freser, Catalunya (España)

RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA PER LA VALL DE RIBES (COMARCA DEL RIPOLLÈS): DES DE RIBES DE FRESER, A LES MINES DE SANT ANTONI I A CAMPELLES / 02a DE JULIOL DEL 2018


Per Josep M. Mata-Perelló


ADVERTIMENT PREVI

Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., semblants al present, si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles indicades al present guió. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

Cal dir també, que en aquest itinerari ens trobarem devent de tres trams de camins forestals en molt mal estat de conservació; per la qual cosa serà molt millor transitar a peu per ells. En aquest itinerari, hi ha alguns trams de terra, com el que es dirigeix des de la carretera de Campelles cap al Coll de Can Casassa i cal Turó de Sant Antoni. I des d´aquest darrer cap a les mines que es localitzen prop del mateix

En qualsevol cas, cal tenir sempre una cura molt especial de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut de l´itinerari.


BREU INTRODUCCIÓ

El recorregut de l´itinerari discorrerà en la totalitat pel Sistema Pirinenc, i més concretament pel sector dels Pirineus Orientals. Dintre d´aquests, deambularà per dos dels seus sectors més representatius: en concret per la zona dels anomenats Apilaments Antiformes del Freser i també per la Zona Axial, pròpiament dita.

Així, el recorregut s´iniciarà dintre dels Apilaments Antiformes del Freser, pels voltants del poble de Ribes de Freser. Es tracta d´una de les zones de major complexitat estructural de la Zona Axial Pirinenca, amb diferents encavalcaments entre els materials de l´Ordovicià i del Silurià, fonamentalment. Aquests materials, segons els indrets seran pissarres, esquistos i quarsites, fonamentalment. Tanmateix trobarem afloraments de roques ígnies, com els coneguts granòfirs de Ribes (una roca de composició granítica).

També cal dir, per d´altra banda, que la totalitat del recorregut, del present itinerari, es desenvoluparà per dintre de la superfície ocupada per la comarca del Ripollès, la qual pertany a la Regió de Vic. I més concretament, es desenvoluparà per la coneguda Vall de Ribes, constituïda per les vall del Rigard i del Freser.


OBJECTIUS FONAMENTALS D´AQUEST ITINERARI

Els objectius fonamentals que es pretenen aconseguir en aquest itinerari geològic i mineralògic, són els següents:

1.- Observació i estudi dels afloraments del Sistema Pirinenc, tant dels que corresponen ala Apilaments Antiformes del Freser, o com els de la Zona Axial, els quals anirem trobant a diferents indrets al llarg de tot el recorregut de l´itinerari.

2.- Observació i estudi dels materials paleozoics (fonamentalment del Cambro-Ordovicià i de l´Ordovicià), que constitueixen tant els afloraments dels Apilaments Antiformes del Freser, com els de la Zona Axial. Aquests materials els tallarem pels voltants de Ribes de Freser, i entre aquesta població i la de Campelles, per on finalitzarà el recorregut d´aquest itinerari per l Vall de Ribes.

3.- Estudi i descripció de les relacions i els contactes existents entre les tres unitats acabades d´esmentar al paràgrafs anteriors, i també entre els materials que les constitueixen. Així, ens referirem al denominat encavalcament de Ribes - Camprodon. el qual constitueix el límit septentrional dels Apilaments Antiformes de Ribes. Aquest encavalcament el trobarem al Coll de Can Casassa i a Campelles, fonamentalment.

4.- Observació i reconeixement dels materials volcànics i subvolcànics, que es troben entre els afloraments de l´Ordovicià (dintre dels Apilaments Antiformes de Ribes). Aquests afloraments es troben constituïts per riolites i granòfirs (els denominats "granòfirs de Ribes"). Aquestes roques, les veurem fonamentalment al Turó de Sant Antoni; a més a més, hi ha una explicació d´elles, al costat de l´Església de Ribes de Freser, al bell mig de la població.

5.- Estudi i descripció de diferents mineralitzacions, que anirem veient al llarg de tot el recorregut, com les següents:
5A) de les mineralitzacions ferruginoses relacionades amb l´alteració de pirites, situades prop del Coll de Can Casassa, al camí que es dirigeix cap al Turó de Sant Antoni. Es situen entre els afloraments dels material del Silurià.
5B) de les mineralitzacions filonianes d’antimoni i d´arsènic, situades al terme de Ribes de Freser (prop del Turó de Sant Antoni). Encaixen sempre entre els materials de l´Ordovicià i es situen per molts altres indrets de la comarca del Ripollès.

6.- Observació de diferents explotacions mineres, relacionades amb les mineralitzacions acabades d´esmentar.

7.- Observació del diferents elements, relacionats amb el patrimoni geològic i miner, que anirem trobant al llarg del recorregut. Entre aquests, cal fer esment dels afloraments de l´anomenat granòfir de Ribes


ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

Hi ha alguns antecedents, relatius a itineraris geològics i mineralògics, el quals discorren per indrets propers al present. Entre aquests, farem esment de diversos treballs nostres, com els següents: MATA-PERELLÓ (1995, 1996a, 1996b, 1996c, 1997a, 1997b, 1998, 2007, 2011a, 2011b). I molt més recentment: MATA – PERELLÓ (2013a, 2013b i 2013c). Precisament, el recorregut que ara presentem, coincideix parcialment amb la primera part d´aquest darrer.

Tanmateix farem esment de dos treballs més, on hi ha itineraris coincidents parcialment amb el present. Es tracta de: MATA-PERELLÓ i FONT SOLDEVILA (1995), i de MATA-PERELLÓ i SANZ BALAGUÉ (1991).

Pel que fa a les mineralitzacions que veurem en aquest itinerari, cal dir que ja estat prèviament descrites per nosaltres en un altre treball (d´àmbit general referit al conjunt de Catalunya), al qual ens remetin. Es tracta de MATA-PERELLÓ (1991).

Per d´altra banda, en canvi, farem esment de diversos treballs, de caràcter geològic general i regional, com són els següents: GUIMERÀ et altri (1992) i RIBA et altri (1976). Tanmateix, i pel que fa a les monografies regionals, farem esment dels treballs: IGME (1991 i 1994), entre altres.

Tots aquests treballs, figuren convenientment referenciats, per estricte ordre alfabètic, dintre de l´apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES, al qual ens remetin.


RECORREGUT DE L´ITINERARI

El recorregut de l´itinerari, s´iniciarà a la població de Ribes de Freser, per on es farà una primera aturada prop de l´Església Parroquial de la població. Després des d´ella, el recorregut es dirigirà cap al Sud, utilitzant inicialment la carretera nacional N – 260 i posteriorment la carretera local l GiV – 4011 (que enllaça Ribes de Freser amb Campelles).

Seguint aquesta carretera, ja es farà una aturada, poc abans d´agafar el trencall que es dirigeix cap el Turó de Sant Antoni, cap on anirem fent una fillola. En fer aquesta, també farem diverses aturades.

Posteriorment, després de retornar a la carretera local GiV – 4011, el recorregut es dirigirà cap al poble de Campelles, per on es farà la darrera aturada, finalitzant aquí el recorregut de l´itinerari.

Així, es pot veure que tindrà un recorregut proper als 11´2 Km, a través del qual es faran 9 aturades. Per d´altra banda, aquest recorregut s´iniciarà a una alçada de d´uns 813 metres, al bell mig de Ribes de Freser, després de baixar lleugerament fins als 901 metres (en creuar el riu Freser), el recorregut començarà a pujar.

Així, en agafar la carretera local GiV – 4011, s´anirà sempre pujant, fins arribar als 1275 metres, per les immediacions del Turó de Sant Antoni, fent-se una petita inflexió alhora de sobrepassar el Coll de Can Casassa. Finalment, en tornar a la carretera abans esmentada, es baixarà lleugerament fins als 1155 metres, per a continuar pujant després, fins arribar al poble de Campelles, a una alçada d´uns 1287 metres, la màxima alçada del recorregut, superant lleugerament la del Turó de Sant Antoni.

DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

Com de costum, estructurarem el recorregut de l´itinerari en una sèrie de PARADES (o d´ESTACIONS), que tot seguit anirem veient. En cadascuna d´aquestes aturades farem un breu comentari (geològic o mineralògic, segons s’escaigui). Per d´altra banda, en cada cas indicarem, entre parèntesi, el full topogràfic on es troba l´aturada.

Per d´altra banda, en cadascuna de les parades, indicarem entre parèntesi el número del "Mapa Topográfico", a escala 1:50.000, on es troba situada la parada considerada. Finalment, cal dir que el recorregut de l´itinerari s´inclourà dintre del següent fulls: 256 (també anomenat o de Ripoll).

__________________________________________________________________________________

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFQUES

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans. Vol. 2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A., Barcelona.

IGME (1991).- Mapa Geológico de España a escala 1:50.000 (síntesis de la cartografia existente). Full i memòria número 256 (Ripoll). Inst. Tecnol. y GeoMinero de España, Minist Indústria. Madrid.

IGME (1994).- Explicació del Mapa Geológico de España, a escala 1:50.000. Full i memòria número 255 (la Pobla de Lillet). Inst. Tecnol. y GeoMinero de España. Minist. Indústria. Madrid.

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, 442 pag. Institut d´Estudis Catalans. Barcelona.

MATA-PERELLÓ, J.M. (1995).- Recerca a través de la geografia física de set comarques de la Catalunya Central. Pub. Museu de Geologia de la UPC, 168 pàgines. Manresa.

MATA-PERELLÓ, J.M. (1996a).- Selecció d´itineraris geològics i mineralògics pel Berguedà, i per les seves comarques veïnes. Pub. Universitat Catalana d´Estiu de la Natura. 52 pàgines. Berga.

MATA-PERELLÓ, J.M. (1996b).- Itinerari geològico-mineralògic per les comarques del Ripollès i de la Garrotxa: des de Campdevànol a Olot i a les Preses. Inèdit, 12 pàgines, Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1996c).- Recerca geològica i mineralògica per la comarca del Ripollès: des de Campdevànol a Sant Joan de les Abadesses, Surroca de Baix, Ribes de Freser i Planoles. Inèdit, 10 pàg. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1997a).- Recerca geològica i mineralògica pel Berguedà i pel Ripollès: des de Berga a La Nou i Malanyeu, i des de la Pobla de Lillet a Campdevànol. Inèdit, 9 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1997b).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques del Berguedà i del Ripollès: des de la Pobla de Lillet a Castellar de N´Hug, a Ribes de Freser i a Queralbs. Inèdit. 10 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1998).- Recerca geològica i mineralògica per la comarca del Ripollès: des de Campdevànol a Ribes de Freser, Queralbs i a Planés de Rigard. Inèdit. 11 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2007).- Recerca geològica y mineralògica per la comarca del Ripollès: des de Campdevànol a Ribes de Freser, Queralbs, Planoles i Toses. Inèdit. 12 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2011a).- Recerca geològica i mineralògica per la comarca del Ripollès: des de Campdevànol a Ribes de Freser, Queralbs, Planoles i a Toses. Inèdit. 11 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2011b).- Recerca geològica i mineralògica per la comarca del Ripollès: des de Ribes de Fresser, al Serrat, a Vilamanya i a Queralbs. Inèdit. 8 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2013a).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca del Ripollès: des de Ribes de Freser, a Rialb, al Serrat, Vilamanya i a Queralbs. Inèdit. 8 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2013b).- Recerca geològica i mineralògica per la comarca del Ripollès: des de Ribes de Freser a Planoles, Espinosa i a Toses. Inèdit. 8 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2013c).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la Vall de Ribes (comarca del Ripollès): des de Ribes de Freser, a Rialb, Vilamanya, a Queralbs i a Planoles. Inèdit. 12 pàgines

MATA-PERELLÓ, J.M. i FONT SOLDEVILA, J. (1995).- Itinerari geològic-mineralògic pel Berguedà. Apunts EUPM, 78 pag. Barcelona.

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (1991).- Guia de determinació dels minerals. Països Catalans i Altres. Edic. Parcir. Manresa.

RIBA ARDERIU, O. Et altri. (1976).- Geografia física dels Països Catalans. Edit Ketres. Barcelona
Waypoint

P1 ESGLÉSIA DE RIBES DE FRESER

PARADA 1 - CONDICIONAL. ESGLÉSIA DE RIBES DE FRESER, (terme municipal de Ribes de Freser, comarca del Ripollès). (Full 256). El recorregut de l´itinerari el començarem al bell mig de la població de Ribes de Freser, concretament al costat de l´Església Parroquial, on hi ha uns plafons de caire geològic, al costat dret de l´entrada principal. Ribes de Freser es troba a la Vall de Ribes, a la comarca del Ripollès, entre afloraments dels materials paleozoics de l´Ordovicià. Així, es situa prop del denominat Encavalcament de Ribes – Camprodon, el qual posa en contacte els Apilaments Antiformes de Ribes (situats al Sud) i els Apilaments Antiformes de la Zona Axial Pirinenca (situats al Nord). En aquest indret hi ha uns panells explicatius dels granòfirs de Ribes de Freser. Es tracta d´unes roques subvolcàniques. De composició leucogranítica, semblant a les de les riolites, riques en QUARS i en feldspats potàssics (ORTOSA), amb presencia de plagiòclasis sòdiques (ALBITA) i de BIOTITA. Més endavant, les veurem a la PARADA 6 d´aquest mateix itinerari, al Turó de Sant Antoni.
Waypoint

P2 VISIÓ DE LA MINA DE LA CASSASA

PARADA 2. CARRETERA GiV - 4011, IMMEDIACIONS DE LA MINA DE ZENC DE CAN CASSASA, (terme municipal de Ribes de Freser, comarca del Ripollès). (Full 256). Després de fer l´aturada anterior, a la població de Ribes de Freser, situada al peu de la carretera nacional N-152 / N - 260, ens caldrà anar cap a l´Estació, per tal d´agafar la carretera local que es dirigeix cap a Campelles, la GiV-4011, amb la finalitat de fer un recorregut cap al Turó de Sant Antoni i posteriorment cap a Campelles. Així, seguint aquesta carretera, farem una aturada a uns 4´6 Km de la parada inicial, a uns 3´5 Km de Ribes de Freser. A partir del seu inici el recorregut, s´efectua entre els materials esquistosos i pissarrencs de l´Ordovicià, els quals situats a la zona d’Apilaments Antiformes del Freser. Així, hem anat trobant, fonamentalment, afloraments d´esquists i de quarsites. Aquests materials són els quins afloren per les immediacions d´on ara som. Des d´aquest indret, mirant cap al Nord, es poden veure les escombreres d´una antiga. Es tracta de la Mina de Zenc de Can Cassasa, de molt difícil accés. Hi intentarem anar des de les immediacions del Turó de Sant Antoni.
Waypoint

P3 IMMEDIACIONS DE CAL ROSSET

PARADA 3. IMMEDIACIONS DE CAN ROSSET, CAMÍ CAP AL TURÓ DE SANT ANTONI, (terme municipal de Ribes de Freser, comarca del Ripollès). (Full 256). Després de fer l´aturada anterior, ens caldrà continuar per la carretera de Campelles, la GiV-4011. Poc després de la parada anterior, trobarem, per la dreta, el camí que es dirigeix cp al Turó de Sant Antoni. Seguint aquest camí, després d´un revolt, farem una aturada, a un indret per on hi ha unes mineralitzacions ferruginoses força vistoses. Així, des de la parada anterior, haurem efectuat un recorregut proper a 1 Km. En aquest trajecte, hem continuat trobant els materials esmentats a l´aturada anterior. Tot i així, ara hem trobar un aflorament d´unes pissarres negres, molt grafitoses, les quals pertanyen al Silurià. Aquests materials es troben sobre els anteriors de l´Ordovicià. Aquestes pissarres grafitoses, son també molt piritoses. Com a conseqüència de l´alteració de la PIRITA (i de la MARCASSITA, més minoritària) s´han format una sèrie de sulfats de ferro, trobant-se presents diversos minerals, com els següents: FERROHEXAHIDRITA, SMELANTERITA i SIDERITA, entre altres sulfats, de tonalitats grogues i toronjes, fonamentalment.
Waypoint

P4 COLL DE CAN CASSASA

PARADA 4. IMMEDIACIONS DEL COLL DE CAN CASSASAS, CAMÍ CAP AL TURÓ DE SANT ANTONI, (terme municipal de Ribes de Freser, comarca del Ripollès). (Full 256). Després de fer l´aturada anterior, ens caldrà continuar pel camí que es dirigeix cap al Turó de Sant Antoni. Poc despès de fer l´aturada anterior, arribarem al Coll de Can Casases. Aquí, molt prop de l´anterior, farem una altra aturada. La farem a uns 0´1 Km, poc més o menys, aproximadament. En aquest trajecte, inicialment hem trobat els materials esmentats a l´aturada anterior. Tot i així, ara, en arribar a les immediacions de l´indret de l´aturada, hem començat a trobar de nou esquistos de l´Ordovicià, que en aquest cas pertanyen a l´Ordovicià Inferior. Efectivament, ara hem creuat l´Encavalcament de Ribes de Freser – Camprodón, en sobrepassar el collet per on ara som. Aquest encavalcament és l´element més representatiu dels Apilaments Antiformes de Ribes de Freser. I és el qual ha donat lloc a la formació del mateix coll. Aquí, al Nord hi ha nivells esquistosos de l´Ordovicià Inferior i al Sud i ha materials pissarrencs del Silurià i esquistosos de l´Ordovicià Superior.
Waypoint

P5 PUIG SANT ANTONI

PARADA 5. TURÓ DE SANT ANTONI, (terme municipal de Ribes de Freser, comarca del Ripollès). (Full 256). Després de fer l´aturada anterior, cal continuar pel camí que anem seguint, el qual ens condueix cap al Turó de Sant Antoni. Així, des de la parada anterior, haurem efectuat un recorregut proper als 0´8 Km, aproximadament. A partir del seu inici el recorregut, s´efectua entre els materials esquistosos i pissarrencs de l´Ordovicià, els quals situats a la zona d’Apilaments Antiformes del Freser. Entre aquests materials, cal fer esment de la presència del granòfir de Ribes, el qual es troba prop de l´ermita de Sant Antoni, al Nord de la mateixa. I al costat de l´ermita, és on es troba el Turo de Sant Antoni, on fem aquesta aturada. En aquest indret, hi ha un interessant aflorament de les roques que hem esmentat a la primera parada del recorregut de l´itinerari, els granòfirs de Ribes de Freser, dels quals ja n´hem parlat a la PARADA 1. Es tracta de roques subvolcàniques leucogranítiques. ´Es una roca molt peopera a la riolita, tot i que aquesta presenta estructura pirfídica. El Granòfir de Ribes de Freser es ric en QUARS, FELDSPAT POTÀSSIC (ORTOSA) I BIOTITA, entre altres minerals. Te una tonalitat lleugerament ataronjada.
Waypoint

P6 MINES DE SANT ANTONI

PARADA 6. MINES DE SANT ANTONI, (terme municipal de Ribes de Freser, comarca del Ripollès). (Full 256). Després de fer l´aturada anterior, cal fer un breu recorregut a peu, anant cap a ponent de la parada anterior, seguint un corriolet paral·lel a la carretereta que ens ha dut fins aquí. A menys de 0´2 Km, trobarem unes antigues mines, per on farem una nova aturada. Es tracta de les Mines de Sant Antoni. En aquest indret, hi ha una mineralització filoniana, la qual es troba encaixada entre els esquistos de l´Ordovicià. Entre els minerals primaris presents, cal fer esment dels següents: AESENOPIRITA, BETHIERITA (indicis), CALCOPIRITA, ESTIBINA (és el mineral més abundant), GALENA, JAMESONITA, PIRITA, TETRAEDRITA, CALCITA i QUARS. Entre els minerals d´alteració, cal fer esment dels següents: CERVANTINITA, GOETHITA (terrosa i limonítica), HEMATITES, VALENTINITA, ATZURITA (indicis), MALAQUITA i GUIX. També cal fer esment de la presencia de PIROLUSITA (dendrítica). En aquest indret, es van realitzar diverses explotacions mineres, generalment poc importants. A l´actualitat es troben força enrunades, i es molt dificultós trobar els filons.
Waypoint

P7 MINA DE ZENC CAN CASSASA

PARADA 7 - CONDICIONAL. MINES DE ZENC DE CAN CASSASA, (terme municipal de Ribes de Freser, comarca del Ripollès). (Full 256). Després de fer l´aturada anterior, cal fer un nou recorregut a peu, anant cap al Sud, travessant el Collet de Sant Antoni, i baixant lleugerament cap a la carretera GiV – 4011. Poc després, arribarem a l´indret per on hi ha l´escombrera d´una antiga explotació minera. Així ens caldrà fer un recorregut proper als 0´3 Km. Tot i això, cal dir que es un recorregut molt dificultós, entre una massa vegetal, la qual cosa fa molt difícil de reconèixer els indrets per on passava l´antic camí. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials esquistosos de l´Ordovicià, similars als que hem vist en el recorregut cap a la parada anterior. Aquests materials són els que predominen a l´indret de la parada. Cal dir que aquests materials són sovint força quarsítics. En aquest indret, hi ha una mineralització filoniana encaixada entre els materials de l´Ordovicià. Cal fer esment de que es presenten també els minerals que hem vist a l´aturada anterior: així, hi ha ARSENOPIRITA, BETHIERITA (indicis), CALCOPIRITA, ESTIBINA (és el mineral més abundant), GALENA, JAMESONITA, PIRITA, TETRAEDRITA, CALCITA i QUARS. Tanmateix, també hi ha nombrosos minerals d´alteració, com els següents: CERVANTINITA, GOETHITA (terrosa i limonítica), HEMATITES, VALENTINITA, ATZURITA (indicis), MALAQUITA i GUIX. També cal fer esment de la presencia de PIROLUSITA (dendrítica). Tot i així, cal fer esment de la notable presencia d´ESFALERITA, sovint alterada a SMITHSONITA, per la qual cosa s´ha considerat sempre qie aquí es van explotar els minerals de zenc.
Waypoint

P8 ENTRADA A CAMPELLES

PARADA 8. ENTRADA AL POBLE DE CAMPELLES, (terme municipal de Campelles, comarca del Ripollès). (Full 256). Després de fer l´aturada anterior, cal tornar enrere, anant primer cap el Collet de Sant Antoni, per anar després cap al Coll de Can Cassases, i posteriorment cap a la carretera GiV – 4011. En trobar-la, ens caldrà seguir per ella, amb la intenció d´arribar fins al proper poble de Campelles. En arribar-hi, ens caldrà fer una aturada, la darrera del recorregut d´aquest itinerari. Així, des de la parada anterior, haurem efectuat un recorregut molt proper als 4´1 Km, amb la intenció d´arribar fins aquí. En aquest trajecte, hem tornat a travessar al Coll de Can Cassases, l´encavalcament del qual n´hem parlat a la PARADA 4. Després, hem tornat a trobar afloraments del Silurià. Posteriorment, hem tornat a trobar afloraments dels materials esquistosos de l´Ordovicià Superior. Aquests són els materials que apareixen ara per l´indret de la present aturada. Per d´altra banda, ens hem tornat a a proper a l´encavalcament que hem vist a la PARADA 4, i que hem travessat, venint des del Turó de Sant Antoni. Efectivament, aquesta estructura, l´Encavalcament de Ribes es troba al Nord d´on ara som, a tocar de la població de Campelles. Per d´altra banda, des d´aquest indret, mirant cap a llevant, es pot fer una bona observació de la muntanya del Balandrau.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.