Coordenades 652

Data de pujada 27 / de juny / 2019

-
-
1.275 m
521 m
0
10,0
20
39,88 km

Vista 37 vegades, descarregada 2 vegades

a prop de Coll de Nargó, Catalunya (España)

RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA PER LES COMARQUES DE L´ALT URGELL I DEL SOLSONÈS: DES DE COLL DE NARGÓ A FÍGOLS D´ORGANYÀ, ALINYÀ, A LA VALL DEL MIG, A SANTA PELAIA I A CAMBRILS (RECORREGUT PARCIAL PEL PARC GEOLÒGIC I MINER DEL SOLSONÈS)/ 09 DE JULIOL DEL 2019


Josep M. MATA – PERELLÓ i Jaume VILALTELLA FARRÀS


ADVERTIMENT PREVI

Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

Per d’altra banda, el recorregut que ara presentarem, generalment es circularà per vial en bon estat de conservació. Tot i així, n aquest recorregut, es farà un llarg tram, un recorregut per camins defectuosos, com és el recorregut de Cambrils a l’esbaldregall de Cambrils, a la part alta del mateix; per la qual cosa serà millor fer-ho a peu.

Recomanem, per d’altra banda, tenir una absoluta cura envers de la Natura, tant al llarg del recorregut, com fora d´ell, en tot moment.


BREU INTRODUCCIÓ

El recorregut de l’itinerari discorrerà, en la seva quasi totalitat pel Sistema Pirinenc, i més concretament ho farà per la seva Unitat Sudpirinenca Central (tradicionalment anomenada amb el nom de les Serres Exteriors Prepirinenques).

Així, el recorregut de l’itinerari s’iniciarà a la zona de contacte entre el Mantell del Montsec i el Mantell de Bóixols, a Coll de Nargó. A partir d´aquest indret, el recorregut de l´itinerari transitarà exclusivament pel darrer mantell esmentat, fins arribar a les immediacions del Coll de Boix. Aquí, ara ens haurem apropat al Mantell del Cadí. Tot i així, la resta del recorregut la farem pel Mantell de Bóixols, fins arribar a la denominada Falla Sudpirinenca, que trobarem a tocar de Cambrils.

També cal dir, que el recorregut de l’itinerari discorrerà per dues comarques. Així, s´iniciarà a Coll de Nargó, dintre de la comarca de l´Alt Urgell. A partir del seu inici i fins a les immediacions d´Alinyà, el recorregut discorrerà exclusivament per la comarca esmentada. Posteriorment, des del Coll de Boix, fins a fi del recorregut, es transitarà exclusivament per la comarca del Solsonès, fins a la fi del recorregut, per les immediacions de Cambrils, la capital del municipi d´Odèn.

OBJECTIUS GENERALS

Els objectius d’aquest itinerari es concretaran en diversos aspectes, geològics i mineralògics que apuntarem a continuació, d’acord amb el sentit de la marxa.

1.- Estudi dels materials mesozoics (els quals es reparteixen desigualment entre el Triàsic, el Juràssic i el Cretàcic, amb un clar predomini dels terrenys d’aquest darrer) i cenozoics (de l’eocè), els quals constitueixen els relleus prepirinencs de la Unitat Sudpirinenca Central, que es tallen entre Coll de Nargó i les immediacions de la Vansa, dintre de l’alt Urgell. Aquests materials es distribueixen entre: el Mantell del Montsec i el Mantell de Bóixols. Tot i així, la major part del recorregut es realitzarà, quasi exclusivament pel segon mantell esmentat.

2.- Observació llunyana dels afloraments del Mantell del Cadí. Aquest mantell es situa a llevant i al Nord d´Alinyà. Hi afloren materials cenozoics (de l´Eocè, fonamentalment).

3.- Observació de les estructures de les unitats geològiques acabades d´esmentar i de les relacions existents entre elles.

4.- Observació de les diferents mineralitzacions que anirem trobant al llarg del recorregut, com les:
4A) mineralitzacions ferruginoses associades a lignits, que trobarem prop d´Organyà, entre els materials cretàcics. Cal dir que aquestes formacions carbonoses també es troben prop de Coll de Nargó, entre altres indrets. Tanmateix, cal parlar de les antigues explotacions de lignit de les immediacions de Santa Pelaia.
4B) les mineralitzacions de rebliment de cavitats kàrstiques, situades a la Vall del Mig (Alt Urgell), amb minerals i roques alumíniques (bauxita). Aquestes mineralitzacions es situen entre els afloraments mesozoics (del Juràssic i del Cretàcic Inferior), dintre del Mantell de Bóixols.
4C) les importants mineralitzacions evaporítiques que trobarem prop de Cambrils. Es troben associades als afloraments triàsiques del Keuper

5.- Observació de les explotacions mineres relacionades amb les mineralitzacions anteriors, i d’altres com les següents:
5A) dels materials al·luvials (de les terrasses del riu), per a ésser emprats com a àrids per a la construcció, que trobarem prop de Coll de Nargó.
6B) de les calcàries mesozoiques, de vegades per ésser emprades com a àrids, i de vegades per a la fabricació de ciment, pels voltants de Coll de Nargó .
5C) de les antigues explotacions lignitíferes de les immediacions de Santa Pelai, que veurem al límit entre l´Alt Urgell i el Solsonès
5D) de les explotacions salines dels materials evaporítics que trobarem per les immediacions de Cambrils

6.- Observació de les restauracions (naturals o artificials) realitzades sobre les explotacions acabades d´esmentar.

7.- Observació dels fenòmens de risc geològic, relaciona amb els esbaldregalls de Cambrils, entre altres llocs

8.- Observació dels diferents indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Geològic, al llarg del recorregut, com les mineralitzacions de rebliment de cavitats d’origen kàrstic, que trobarem a la Vall del Mig, entre altres indrets. Cal fer esment també als relacionats amb les mineralitzacions derivades per les alteracions dels sulfurs de ferro, associats a les formacions carbonoses. També cal fer esment dels importants esbaldregalls de Cambrils, sobre les edificacions de la mateixa població

9.- Observació dels diferents indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Miner, al llarg del recorregut; en concret dels relacionats amb els Forns de Calç i amb les Cimenteres. Ambdós elements es troben situats molt prop de la població del Coll de Nargó. Tanmateix, cal parlar del relacionat amb les explotacions salines de Cambrils


ANTECEDENTS

En relació a aquest recorregut, coneixem de la existència de dos recorregut nostre. Es tracta del de MATA-PERELLÓ (1995, 2005, 1998, 2011 2013 i 2015). El primer descriu un recorregut entre Oliana i el Pla de Sant Tirs. El segon entre Oliana i la Palanca de Noves. I el tercer, un recorregut entre la Castellciutat i Peramola. També cal fer esment del treball de MATA-PERELLÓ y MONTANÉ GARCÍA (2002 i 2003). Tret d’aquests, no en coneixem l’existència de cap altre. Tanmateix, farem esment de dos antecedents força propers, concretament de: MATA – PERELLÓ i SANZ BALAUÉ (2015); i tanmateix de MATA – PERELLÓ, SANZ BALAGUÉ i FONT SOLDEVILA (2016).

Pel que fa a les mineralitzacions que veurem en aquest itinerari, cal dir que ja estat prèviament descrites per nosaltres en MATA-PERELLÓ (1991), en un treball relatiu al conjunt de les comarques catalanes.

I pel que fa a l´estructura geològica, ens remetrem als treballs de RIBA et altri (1976) i també als de GUIMERÀ et altri (1992). Tots dos fan referència al conjunt del caràcters geològics dels Països Catalans.

Així, totes aquestes referències bibliogràfiques es trobaran convenientment relacionades dintre del apartat dedicat a la REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES, al qual ens remetem.


DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT DE L’ITINERARI

El recorregut del present itinerari s’iniciarà a la població de Coll de Nargó, per on es faran les primeres aturades. Després, el recorregut es dirigirà cap el Nord, seguint la carretera C – 14. En arribar al Pont de l´Espià, ens caldrà primer agafar la carretera L - 401 i tot seguit la carretera local que es dirigeix cap a Fígols d´Organyà. En arribar a aquest poble, es farà una nova aturada. Tot seguit, caldrà retornar a les immediacions del Pont de l´Espià, per tal de continuar per la carretera L – 401, anant cap a llevant, remuntant el riu Perles. Així, seguint aquesta carretera, es passarà pels voltants de Canelles. Més endavant, es passarà al costat del poblet de Perles. Després, s'arribarà al poble d'Alinyà, per on farem una parada, gairebé a l'entrada de la població.

Després, seguint de nou per la carretera L - 401, arribarem als voltants de les Sorts, però abans trobarem per l'esquerra la carretera local que condueix a Llobera i a la Vall del Mig. Prenent aquesta carretera farem una parada poc després de sobrepassar la darrera població. La farem al costat de la carretera local. Després, valdrà tornar cap enrere, fins a les proximitats d´Alinyà; concretament fins prop de les Sorts. Després des d´aquí, el recorregut continuarà de nou per la carretera L – 401. Així es passarà aviat de la comarca de l´Alt Urgell a la del Solsonès; tot que al límit entre les dues comarques es farà una fillola, entre les dues comarques. Després, ja plenament, dintre de la comarca del Solsonès, el recorregut anirà cap a Linyà i cap a Cambrils, per on es faran les darreres aturades del recorregut d´aquest itinerari, que finalitzarà molt prop de Cambrils.
Així, a quest recorregut real serà d´uns 3988 i es faran 12 aturades al llarg de tot l´itinerari. El recorregut començarà a una alçada de 565 metres (per les immediacions del Coll de Nargó. Després pujarà fins prop del 1111 a la Vall del Mig. Després de tornar a baixa, pujarà fins als 1254, per la zona de Santa Pelaia. Posteriorment, després d´algunes fluctuacions, baixarà finalment fins als 1038 metres, en arribar a la darrera aturada, prop de Cambrils.


DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI

En aquest recorregut hem situat, com ja és habitual en tots els itineraris, una sèrie d’estacions o de PARADES, que anirem veient a continuació. En cada cas, els hi donarem una denominació que podrà correspondre a algun paratge proper.

Per d’altra banda, en cada una de les parades, indicarem entre parèntesi el número del "Mapa Topogràfic", a escala 1:50.000 editat per l’instituïu Geogràfic y Cadastral, on es troba situada la parada considerada. En aquesta ocasió serà algú dels dos següents: 253 (o d´Organyà), i 291 (o d´Oliana).

____________________________________________________________________________________

BIBLIOGRAFIA

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol. 2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències de l´Institut d´Estudis Catalans, vol.47, 545 pàgines. Barcelona

MATA-PERELLÓ, J.M. (1995).- Itinerari Geològico-Mineralògic per l´Alt Urgell: d´Oliana a la Palanca de Noves i al Pla de Sant Tirs. Selecc. d´itineraris geològico-mineralògics per l´Alt Urgell, ... pp. 3-12. Manresa.

MATA-PERELLÓ, J. M. (1998).- Recorregut de recerca geològica per les comarques de l´Alt Urgell (Urgell Mitjà) i Pallars Jussà: des d´Oliana a la Palanca de Noves i des del Coll de Nargó a Isona. Xaragall, sèrie B, nº 104, 11 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J. M. (2011).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per l´Urgell Mitjà (comarques de l´Alt Urgell i de la Noguera): des Castellciutat i la Palanca de Noves a Peramola i a Ponts. Inèdit. 11 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J. M. (2005).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques del Solsonès i de l´Alt Urgell: des de Solsona a Alinyà i a la Vansa. Inèdit, 10 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J. M. (2013).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca de l´Alt Urgell: des de Coll de Nargó a ¡Fígols d´Organyà, Organyà i a la Palanca de Noves. Inèdit, 10 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J. M. (2015).- Recorrido geológico por el futuro Parc Geològic i Miner del Solsonès – Alt Urgell, en las comarcas lleidatanas del Alt Urgell y del Solsonès: desde Coll de Nargó a Fígols d´Organyà, Alinyà, a la Vall del Mig y a Cambrils. Inèdit, 22 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J. M. i MONTANÉ GARCÍA, P. (2002).- Recorregut de recerca geològica per les comarques de la Noguera i de l´Alt Urgell (Urgell Mitjà): des de Folquer a Peramola, a Oliana i a la Palanca de Noves. Inèdit, 11 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J. M. i MONTANÉ GARCÍA, P. (2003).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per l´Urgell Mitjà (comarques de la Noguera i de l´Alt Urgell: des de Ponts a Oliana i a la Palanca de Noves. Inèdit. 10 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J. M. i SANZ BALAGUÉ, J. (2015).- Recorregut a peu de recerca geològica i mineralògica per la comarca del Solsonès: recorregut circular pels voltans de Cambrils, dintre del Parc Geològic i Miner del Solsonès – Alt Urgell Inèdit. 10 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J. M.; SANZ BALAGUÉ, J. i FONT SOLDEVILA, J. (2016).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca de l´Alt Urgell: des de Coll de Nargó a Fígols d´Organyà, Alinyà, a la Vall del Mig, l¨Alzina, Ossera, Padrinas i a Sorribes (la Vansa). Recorregut parcial pel Parc Geològic i Miner del Solsonès – Alt Urgel. Inèdit. 16 pàgines. Manresa

RIBA ARDERIU, O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans. Edit Ketres. Barcelona
Waypoint

P1 CARRETERA C - 14. SORTIDA DE COLL DE NARGÓ

PARADA 1. SORTIDA DE COLL DE NARGÓ CAP EL NORD. CARRETERA AUTONÒMICA C - 14, (terme municipal de Coll de Nargó, comarca de l´Alt Urgell). (Full 291). El recorregut de l´itinerari, l´iniciarem a Coll de Nargó, per les immediacions de la cruïlla de les carreteres C – 14 (Oliana – la Seu) i L – 511 (Coll de Nargó – Isona). Des d´aquest indret, farem un curt recorregut cap el Nord, per la carretera C- 14. Just, a la sortida de la població, farem la primera aturada. Així, haurem fet un recorregut inferior a 0´5 Km de l´inici de l´itinerari. En aquest recorregut, hem trobat afloraments dels materials cenozoics, els quals formen part de la part superior del Mantell del Montsec. Tot i així, a l´indret de l´aturada, podem veure el contacte entre aquests materials i els cretàcics del Mantell de Bóixols, situats al Nord d´on ara som. Aquest contacte, es realitza per l´encavalcament del segon sobre el primer; es a dir de les calcàries del Cretàcic Inferior del Mantell de Bóixols (amb tonalitats grisenques) sobre el paleogen detrític del Mantell del Montsec (amb tonalitats rogenques). Per d´altra banda, des d´aquest indret, mirant cap a llevant, es pot veure l´Anticlinal d´Alinyà.
Waypoint

P2 FORN DE CALÇ DE COLL DE NARGÖ. CARRETERA C - 14, CAP A ORGANYÀ

PARADA 2. FORN DE CALÇ DE COLL DE NARGÓ. CARRETERA C - 14, (terme municipal de Coll de Nargó, comarca de l´Alt Urgell). (Full 291). Després de realitzar l´aturada anterior, cal fer un curt recorregut per la carretera C – 14, anat cap al Nord, cap a Organyà. A menys de 0´5 Km de l´anterior parada, es trobarà un camí ascendent, a l´esquerra de la carretera, que condueix cap a un antic forn de calç. En aquest indret, farem una nova aturada. Aquest recorregut, l´haurem efectuat totalment entre afloraments dels materials cretàcics del Mantell de Bóixols, on estem ara situats. Cal dir que aquests materials han estat explotats a diversos indrets, com per les immediacions del lloc de la present aturada. Aquí eren emprats per a la fabricació de cal, en un antic forn de calç industrial. Al respecte d´aquest forn, cal dir que forma part del patrimoni miner de la comarca de l´Alt Urgell. A l´igual que uns altres elements similars, situats al Sud de la població, a l´esquerra de la carretera que condueix cap a Oliana, la carretera C – 14.
Waypoint

P3 PONT DE L´ESPIA. GRAVERA DE LES VINYES

PARADA 3 - CONDICIONAL. GRAVERES DE LES VINYAS, (termes municipals d´Organyà i de Coll de Nargó, comarca de l´Alt Urgell). (Full 291). Després de realitzar la parada anterior, cal fer un nou recorregut, anant cap el Nord, per la carretera autonòmica C – 14. Així, arribarem al Pont de l´Espià. Just en trobar-lo, veurem una gravera a l´esquerra de la carretera. En aquest indret, si s´escau, podem fer una nova aturada, a uns 2 ´5 Km de la parada anterior. En aquest recorregut, hem anat circulant en tot moment, per entre els afloraments dels materials cretàcics carbonatats, que formen part del Mantell de Bóixols, per on estem situats. Així, s´han fet ben patents els relleus del Tossal de Balinyó, situat al llevant de la carretera del Pont de l´Espià a Fígols d´Organyà. En aquest indret, hi ha una antiga explotació d´àrids. Es tracta del materials al·luvials: que formen part de les terrasses fluvials del riu Segre, concretament de la terrassa baixa. Observant aquests materials, es pot fer un estudi dels còdols. Així, es pot observar la gran granulometria dels mateixos, degut a la proximitat a trams alts del riu. Efectivament, els sediments transportats, encara que han estat arrodonits, s’han fragmentat poc. Tanmateix es pot veure com hi ha una clara preponderància dels còdols de caràcter carbonatat.
Waypoint

P4 IMMEDIACIONS DE L´ESGLËSIA DE FÍGOLS

PARADA 4. ESGLÉSIA DE FIGOLS D´ORGANYÀ (terme municipal de Fígols d´Organyà - Alinyà, comarca de l´Alt Urgell). (Full 253). Des de la parada anterior, caldrà continuar per la carretera local que comença al Pont de l´Espià, la L - 401 (que condueix cap a Sant Llorenç de Morunys). Després de sobrepassar el riu Segre, trobarem una altra carretera local, la qual ens conduirà cap el poble de Fígols d´Organyà. Aquí farem una nova aturada, al costat de l´Església Parroquial. Així, haurem fet un recorregut proper als 3 Km, des de la parada anterior. En aquest recorregut, ens haurem estat desplaçant entre els materials carbonatats del Mantell de Bóixols. Així, haurem passat als peus del relleu del Tossal de Balinyó, que hem vist a l´aturada anterior. Tanmateix, haurem vist com a la part septentrional d´aquest tossal, hi ha un sinclinal molt ben marcat. En arribar a Fígols d´Organyà, es fa ben palesa una ampla cubeta d’erosió, anomenada la Ribera d´Organyà, i on es situa la veïna població del mateix nom. Aquesta cubeta es troba excavada entre els materials calcolutítics del Cretàcic Inferior i Mig. Precisament, des de l´indret de la parada, es pot gaudir d’un bon lloc d’observació d’aquesta cubeta. I també, tot mirant cap a l´Oest, es poden entreveure els relleus de l´Anticlinal de Bóixols i del Sinclinal de Santa Fe, donats de Sud a Nord. Aquests dos accidents formen part del Mantell de Bóixols. El primer, per d´altra banda, forma part de la Muntanya de Nargó; mentre que el segon constitueix part de la Muntanya de Santa Fe, integrant de la Serra de Boumort.
Waypoint

P5 ENTRADA A ALINYÀ

PARADA 5. ENTRADA A ALINYÀ, (Alinyà, terme municipal de Fígols i Alinyà, comarca del Alt Urgell). (Full 253). Després d'efectuar la parada anterior, cal retrocedir fins al Pont d'Espia, amb la finalitat d'arribar a la carretera local L - 401. En trobar-la, ens convindrà seguir per ella, anant cap a l'Est (cap a Sant Llorenç de Morunys), remuntant el riu de Perles. Així, passarem aviat pels voltants de Canelles i més endavant passarem al costat del poble de Perles. Més endavant, arribarem al poble d'Alinyà. A l'entrada del mateix, després de prendre el desviament, farem una nova parada. Aquesta la farem a uns 12 km de la realitzada anteriorment. En aquest recorregut, haurem anat trobant afloraments dels materials mesozoics que formen part del Mantell de Bóixols, on estem situats. Fonamentalment, haurem anat trobant materials carbonatats del Cretàcic Inferior (i ocasionalment del Juràssic). També haurem vist ocasionalment, afloraments dels nivells argilosos i guixosos del Triàsic Superior, del Keuper. Això no obstant, al llarg de tot el recorregut, hauran predominat els afloraments dels nivells carbonatats del Cretàcic Inferior, concretament de l'Aptià. Malgrat això, són els materials del Keuper els que es fan patents en els voltants del lloc de la parada, pels voltants d´Alinyà, per on ara ens trobem situats. D'altra banda, des d'aquest lloc on ara som, mirant cap al WNW, es fa extraordinàriament molt palès el Anticlinal d'Alinyà (o de Roca - Pena), desenvolupat entre els materials carbonatats cretàcics del Mantell de Bóixols. Aquest accident tectònic, és un element molt important del patrimoni geològic, formant part del Parc Geològic i Miner del Solsonès - Alt Urgell, del qual és un important LIG (Lloc d'Interès Geològic).
Waypoint

P6 CARRETERA A LA VALL DEL MIG I A L´ALZINA

PARADA 6. AFLORAMENTS DE BAUXITA DE LA VALL DEL MIG, CARRETERA A L´ALZINA, (la Vall del Mig, terme municipal de Fígols i Alinyà, comarca del Alt Urgell). (Full 253). Després d'efectuar la parada anterior, cal continuar de nou cap amunt, cap a Cambrils, seguint de nou la carretera local L - 401. Així, aviat arribarem als voltants del poblet de les Sorts, però abans trobarem per l'esquerra la carretera local que condueix a Llobera, a la Vall del Mig i finalment al poblet de l'Alzina d'Alinyà. Prenent aquesta carretera farem una parada entre les dues últimes localitats. La farem al costat de la carretera local. Així, des de la parada anterior, haurem efectuat un recorregut proper als 5'5 km. En aquest recorregut, haurem anat trobant afloraments dels materials mesozoics que hem citat en el desplaçament cap a la parada anterior. Així, inicialment, haurem trobat els nivells dels materials del Keuper (fonamentalment guixos i argiles. També, haurem trobat afloraments carbonatats juràssics i cretacis. Precisament, al lloc de la parada hi ha un aflorament dels materials carbonatats juràssics del Dogger i del Liàsic (recoberts per trams també carbonatats del Cretaci Superior). Sobre els nivells calcaris del primer, s'ha desenvolupat una interessant mineralització de rebliment de cavitats d'origen kàrstic. Aquests farciments tenen composició bauxitífera; efectivament, es tracta de bauxites molt lateríticas, de tonalitats vermelles. Entre els minerals pressents a les bauxites, cal fer esment dels següents: BOEHMITA, DIASPOR i GIBBSITA. També cal fer esment de la CAOLINITA, entre els minerals d´alumini. També hi és present l´ALUMOGEL, un òxid mineraloid d´alumini. Per d’altra banda, cal destacar la notable presència de minerals de ferro, com els següents: GOETHITA (sempre terrosa i limonítica) i HEMATITES. Un altre mineral present, és la CALCITA. Són de destacar els bonics exemples de rebliment de cavitats d’origen càrstic. Aquests afloraments, cal dir que constitueixen un indret singular, digne de formar part del nostre Patrimoni Geològic, per dret propi. Aquestes mineralitzacions són uns elements molt importants del patrimoni geològic, formant part del Parc Geològic i Miner del Solsonès - Alt Urgell, del qual en son un importants LIG (Llocs d'Interès Geològic).
Waypoint

P7 IMMEDIACIONS DE L¨ERMITA DE SANTA PELLAIA

PARADA 7.IMMEDIACIONS DE L¨ERMITA DE SANTA PELLAIA (Perles, terme municipal de Fígols - Alinyà, comarca de l´Alt Urgell). (Full 291). A continuació, després d´efectuar la parada anterior, cal retornar cap a la carretera local L – 504, per tal de continuar per ella cap al Sud. Així, aviat sobrepassem el poblet de les Sorts. Al mateix temps la carretera anirà pujant, fins arribar al Coll del Boix, fronterer entre les comarques de l´Alt Urgell i del Solsonès. En aquest indret (prop del Km 16´6) de la carretera que estem seguint, ens caldrà agafar un capí per la dreta. Seguint aquest camí, arribarem a l´indret on es troba l´Ermita de Lignit de Santa Pellaia. En aquest indret efectuarem una parada, després d´un recorregut proper als 7´7 Km, des de la parada realitzada anteriorment. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials carbonatats mesozoics. Aquests materials formen part del Mantell de Bóixols. Per d´altra banda, sobre aquests materials sovint hem trobat materials detrítics recents (de l´Holocè), tot constituint els típics depòsits de vesant. anterior. En aquest indret es fa força palès l´Anticlinal d´Alinyà (o Anticlinal de Roca Pena), del qual ja n´hem parlat a la PARADA 5. Aquest anticlinal, que des d´aquí es fa força palès, es situa dintre del Mantell de Bóixols. FOTOGRAFIA 10. FOTOGRAFIA 10 PARADA 7 Un aspecte de l´Anticlinal d´Alinyà, des de l´Ermita de Santa Pelaia Es situa al Mantell de Bóixols i afloren materials carbonatats del Juràssic i del Cretàcic Per d´altra banda, en part d´aquest recorregut, hem circulat prop del contacte (per encavalcament) del Mantell de Bóixols sobre el Mantell del Montsec. Aquest contacte ja l´hem vist a la PARADA 1. Finalment, cal dir que nosaltres estem situats, ara, en aquest indret, sobre l´esmentat Mantell del Montsec.
Waypoint

P8 MINA DE LIGNIT DE SANTA PELLAIA

PARADA 8. MINA DE LIGNIT DE SANTA PELLAIA (Perles, terme municipal de Fígols - Alinyà, comarca de l´Alt Urgell). (Full 291). Després de realitzar la parada anterior, cal efectuar un breu recorregut cap ponent, amb la finalitat d´arribar a les antigues explotacions de carbó de la Mina Maruja. En arribar farem una aturada, a uns 0´3 Km de la parada anterior. En aquest breu recorregut, hem trobat afloraments dels materials mesozoics que formen part del Mantell del Montsec. Pel que fa a les mines, es localitzen sobre els materials d’aquest darrer mantell (que forma part de la Unitat Sud-pirinenca Central, i que aquí constitueix l´extrem oriental de la Serra de Turb). Així, els nivells de lignits es situen en un aflorament dels materials del Cretàcic Mig, i més concretament del trànsit de l´Albià al Cenomanià. Es tracta d´uns dels nivells lignitífers del mesozoic més antics de Catalunya. Els lignits han estat intentats d´ésser explotats, tant per mineria subterrània com per mineria a "cel obert", en tots els casos, sense gaire èxit. Actualment aquesta mineria es troba totalment aturada, i en bona part sotmesa a un procés creixent de descoronament Tot i així, en els darrers anys la s’ha treballat en la restauració d’aquesta zona, per la Fundació Territori i Paisatge. Aquest treball ha contribuït encertadament a recuperació paisatgística d´aquesta zona. Entre els nivells carbonosos es troben abundants mineralitzacions ferruginoses, amb presència de PIRITA, com a mineral primari. Aquest mineral ha donat lloc a la formació de: GOETHITA (d´aspecte terròs i limonític), HEMATITES, SIDERITA i MELANTERITA. També hi ha presència d’altres sulfats, com el SIDEROTÍL i la FERROHEXAHIDRITA. Finalment, cal dir que també hi ha presència d’altres minerals com la CALCITA i el GUIX.
Waypoint

P9 LES TARTERES, L´ESLLAVISADA DE CAMBRILS. PART ALTA DE L¨ESBALDREGALL

PARADA 9. LES TARTERES, L´ESLLAVISADA DE CAMBRILS. PART ALTA DE L¨ESBALDREGALL, (Cambrils, terme municipal d´Odèn, comarca del Solsonès). (Full 291). Després realitzar la parada anterior, cal retornar cap a la carretera local L – 401. En trobar-la, abandonarem definitivament la comarca de l´Alt Urgell i penetrarem a la del Solsonès. Així, començarem a baixar, passat aviat pel poblet de Llinyà. Més endavant arribarem a les immediacions de Cambrils (la capital de l´Ajuntament d´Odès). Abans d´arribar-hi, trobarem un camí per l´esquerra, que puja directament cap a la part alta de les tarteres (de l´Esbaldregall de Cambrils). Per aquest camí arribarem a un dipòsit d´aigua. En trobar-lo, ens caldrà trobar un corriol que ens acosti a la part alta dels paratge acabat d´esmentar. En arribar-hi, ens caldrà fer la present aturada d´aquest itinerari. Així, haurem efectuat un recorregut d´uns 6´3 Km, des de l´aturada anterior. També cal dir que des de l´inici del camí haurem recorregut uns 0´8 Km, aproximadament, fent un ascens molt proper als 100 metres, des de l´inici. Així, en aquest indret, farem una aturada. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials triàsics del Keuper (que són els que afloren prop de la carretera); així, haurem vist nivells de guixos i d´argiles, fonamentalment. Més amunt, hem començat a trobar afloraments dels materials carbonatats mesozoics, fonamentalment del Cretàcic. Tots aquests materials formen part de l´extrem més oriental del Mantell de Bóixols, per on estem ara situats, dintre de la denomina Zona Sudpirinenca. Al respecte, cal dir que la carretera, es troba afectada pels materials triàsics del Keuper, formant-se els típics bonys. En aquest recorregut, en arribar a la part alta de les tarteres, es fan ben palesos els afloraments dels materials carbonatats. Aquests es troben intensament fracturats, amb nombroses fractures que han fragmentat tot el bloc. A més a més els blocs han anat caient sobre la base, per on es troba Cambrils. Des d´aquí on ara som, es poden veure clarament les fractures i tanmateix el poble a traves de les esquerdes. Per d´altra banda, cal dir que aquest indret, forma part del nostre Patrimoni Geològic, També cal dir que cal tenir una extraordinària cura, al caminar pers sobre d´aquest esbaldregall, per un evident risc de caiguda i de despreniments.
Waypoint

P10 PART BAIXA DE L´ESBALDREGALL DE CAMBRILS. CARRETERA

PARADA 10. B CARRETERA DE CAMBRILS A SANT LLORENÇ DE MORUNYS, PART BAIXA DE L¨ESBALDREGALL, (Cambrils, terme municipal d´Odèn, comarca del Solsonès). (Full 291). Després d´efectuar la parada anterior, cal tornar fins al depòsit d´aigua, per tal de baixar cap a la carretera L – 504, fins al punt d´origen del camí que hem agafat abans. En arribar a la carretera, ens caldrà anar cap a les properes cases de Cambrils, sobrepassant-les. En aquest indret farem una aturada, aproximadament a uns 1´8 Km de la parada anterior. Continuant cap a Cambrils, haurem tornat a trobar els materials triàsics del Keuper, havent entrat de nou al Mantell de Bóixols. Per d´altra banda, sobre aquests materials triàsics de guixos i argiles, es fan força palesos els fragments de calcàries caiguts de dalt (PARADA 9). Cal dir que a l’actualitat hi ha un perill imminent de noves esllavissades, doncs tota la roca es troba fracturada, per sobre de Cambrils i de la carretera. Prop d’aquesta es troben uns espectaculars blocs. Aquests blocs també es troben per sobre de les cases i del proper poliesportiu.
Waypoint

P11 LES ERES DEL SALÏ VELL DE CAMBRILS.

PARADA 11. LES ERES DEL SALÏ VELL DE CAMBRILS. (Cambrils, terme municipal d´Odèn, comarca del Solsonès). (Full 291). Després d´efectuar la parada anterior, continuar el recorregut per la carretera, fins trobar el camí per la dreta, que baixa cap a les Salines de Cambrils. Poc després, trobarem un camí que ens durà cap al conegut Sali de Cambrils. Aquí, farem una aturada, 0´6 Km de l´anterior. Ara, continuant pel camí que es va dirigint cap al Salí anirem trobant afloraments dels nivells de guixos i dels d´argiles, els quals pertanyen al Triàsic Superior (al Keuper). Aquests són els materials que apareixen a l´indret de la present aturada, per on es fan paleses un conjunt d´eres. Aquestes es trobaven sobre una base de rajoles.
Waypoint

P12 LES SALINES DE CAMBRILS

PARADA 12. ERES DE CABANETES, SALINES DE CAMBRILS. (Cambrils, terme municipal d´Odèn, comarca del Solsonès). (Full 291). Després de realitzar la parada anterior, cal realitzar un breu recorregut, baixant cap al SW, amb la intenció d´arribar fins al paratge per on es troben les Eres de Cabanetes. En arribar-hi, farem una nova aturada, aproximadament a uns 0´6 Km metres de la parada anterior, després de fer un descens d´uns 20 metres, aproximadament. En aquest recorregut, inicialment hem anat trobant els materials triàsics del Keuper, tot i així, en arribar a l´indret de l´aturada, hem tornat a trobar els materials detrítics de la Formació Berga. És a dir, hem sobrepassat de nou la Falla Sudpirinenca i hem entrat a la Depressió Geològica de L´Ebre, per on ara estem situats. Al mateix temps, hem abandonat el Sistema Pirinenc, per on s´ha realitzat la pràctica totalitat del recorregut de l´itinerari, des del seu inici a Coll de Nargó, fins arribar a Cambrils. En aquest indret es fan paleses les denominades Eres de Canaletes. Es tracta d´un conjunt de construccions situades a una vesant, constituent un dels millors exemples peninsulars d´aquest tipus de salines de muntanya. Cal dir, que en els darrers anys, s´ha dut a terme un important procés de restauració, impulsat des de l´Ajuntament d´Odèn, recuperant tot aquest Patrimoni Miner. Tanmateix, mostrarem a continuació de com és l´estat actual de les salines. Al respecte, cal dir que s´han convertit en un centre d´atracció turística.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.