Dificultat tècnica   Fàcil

Coordenades 627

Data de pujada 16 / de juny / 2017

-
-
1.336 m
555 m
0
7,4
15
29,67 km

Vista 274 vegades, descarregada 1 vegades

a prop de Organyà, Catalunya (España)

RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA PER LA COMARCA DE L´ALT URGELL: DES DEL CONGOST DE TRES PONTS A MONTANT DE TOST, A COLLDARNAT A LA BARCELONETA I A SORRIBES DE LA VANSA

ADVERTIMENT PREVI

Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

També recomanem que es demani informació sobre l´estat dels diferents trams de les pistes forestals, per les quals s´ha de circular, en el recorregut de l´itinerari, per tal d´evitar problemes secundàries.

Per d´altra banda, i a l´igual que en altres recorreguts semblants, recomanem tenir el màxim de cura i de respecte, entorn de la Natura que ens rodeja.

BREU INTRODUCCIÓ

En aquesta ocasió, el recorregut de l´itinerari discorrerà, en la seva totalitat pel Sistema Pirinenc. I ho farà per algunes de les seves sotsunitats.. Així, es circularà inicialment pel Mantell de Bóixols, entre l´inici del recorregut i les immediacions de Coll d´Arnat (o Colldarnat). En aquest trajecte, trobarem fonamentalment afloraments dels materials carbonatats del Cretàcic i del Juràssic. Tot i això, sovint aquests materials es troben recoberts per terrenys cenozoics de l´Oligocè.

Més endavant, en arribar a Colldarnat, veurem els afloraments que corresponen al Mantell del Montsec de Tost. El qual encavalca als anteriors. Així, trobarem fonamentalment afloraments dels materials del Triàsic i del Devonià.

I, finalment, en els darrers trams del recorregut entre Colldarnat i Sorribes (la Vansa), haurem començat a trobar afloraments dels materials que pertanyen al Mantell del Pedraforca Inferior. Així, veurem sediments mesozoics, de Triàsic, del Juràssic i del Cretàcic. Aquests afloraments seran sovint de caràcter carbonatat.

Per d´altra banda, la totalitat del recorregut de l´itinerari, es situa dintre de la comarca de l´Alt Urgell. Així, discorrerà pels municipis d´Organyà, Ribera d´Urgellet i la Vansa – Sorribes.

OBJECTIUS GENERALS

Es centraran en els aspectes geològics, geomorfològics i mineralògics que apuntarem a continuació, d´acord amb el sentit de la marxa del recorregut:

1.- Observació de l´estructura de la Zona Sudpirinenca, (i més concretament les seves unitats, com el Mantell del Cadí, el Mantell de les Nogueres, el Mantell de Bóixols i el Mantell del Montsec de Tost). En conjunt, els anirem veient des del Congost de Tres Ponts, fins a la fi del recorregut, prop del Sorribes de la Vansa

2.- Observació dels afloraments del Mantell del Cadí, que nosaltres veurem a distància, des de les immediacions Coll d´Arnat (o Colldarnat). Des d´aquest indret, veurem els relleus dels materials cenozoics, que constitueixen el Cadí i el Port de Compte.

3- Observació dels afloraments del Mantell de Bóixols. Nosaltres el trobarem entre Tres Ponts i les immediacions de Colldarnat. En aquest recorregut, veurem exclusivament afloraments dels materials mesozoics, fonamentalment del Juràssic i del Cretàcic; tot i que sovint aquests materials es troben recoberts per terrenys cenozoics postorogènics, de l´Oligocè.

4.- Observació dels afloraments del Mantell del Montsec de Tost que nosaltres trobarem pels voltants de Colldarnat. Així, veurem afloraments dels materials paleozoics (del Devonià) i dels mesozoics (del Triàsic).

5.- Observació dels afloraments del Mantell del Pedraforca Inferior, que nosaltres trobarem pels voltants de Sorribes (la Vansa). Així, veurem afloraments dels materials mesozoics (del Triàsic, del Juràssic i del Cretàcic).

6.- Observació de les estructures de les unitats geològiques acabades d´esmentar i de les relacions existents entre elles.

7.- Reconeixement de diverses mineralitzacions situades al llarg del recorregut, que anem trobant d´acord amb el sentit de la marxa.

8.- Reconeixement de les explotacions mineres, antigues i actuals, relacionades amb les mineralitzacions esmentades a l´apartat anterior.

9.- Observació dels impactes produïts per les explotacions anteriors, sobre el Medi Natural; així com de les possibles restauracions, si s´han dut a terme.

10.- Observació, al llarg del recorregut, dels diferents indrets relacionats amb el Patrimoni Geològic i Miner.

ANTECEDENTS

En relació a aquest recorregut, no hi ha cap antecedent global, a excepció del nostre treball de MATA – PERELLÓ i SANZ BALAGUÉ (2014), en part coincident amb el que ara presentem. Un altre antecedent parcial es troba a MATA – PERELLÓ (1997). Tret d´aquests, no en coneixem cap altre.

Pel que toca al coneixement de les estructures geològiques que veurem en aquest itinerari hi ha l´antecedent local de BERASTEGUI et altri (1993); aquest antecedent es relatiu a un treball de l´IGME, relatiu a l´àrea recorreguda. Altres antecedents, de caràcter estructurals, i relatius al conjunt dels Països Catalans, són els següents: RIBA et altri (1976) i GUIMERÀ (1982); així com SGC (1990).

Finalment, i pel que fa a les mineralitzacions que trobarem al llarg del recorregut, ens referirem a: MATA-PERELLÓ (1991). Aquest treball fa referència al conjunt de les mineralitzacions de Catalunya. També, cal fer esment de MATA – PERELLÓ i SANZ BALAGUÉ (1993).

Evidentment, totes aquestes referències bibliogràfiques, figuraran degudament relacionades, per ordre alfabètic, dintre de l´apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES.

DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT DE L´ITINERARI

El recorregut d´aquest itinerari començarà a la cruïlla de la carretera autonòmica C – 14, amb la carretera local LV – 4001 (que condueix, anat cap a llevant, cap a Montant de Tost i la Vansa). Les primeres aturades les farem a l´inici del recorregut, molt prop de la cruïlla abans esmentada.

A partir d´aquest indret, el recorregut anirà transitant per la carretera local abans esmentada. Així, entre la cruïlla i el poble de Montant de Tost, es faran dues aturades. Posteriorment, entre aquesta població acabada d´esmentar i el despoblat de Coll d´Arnat (o de Colldarnat), es faran dues aturades més. Així com una altra prop del collet.

Finalment, seguint per la carretera abans esmentada, el recorregut es dirigirà cap a la Barceloneta i cap a Sorribes de la Vansa, per on es faran les darreres aturades del recorregut d´aquest itinerari

Tot això, pot veure´s al MAPA DEL RECORREGUT DE l´ITINERARI (del que hem fet dues versions), que situarem a continuació. Així, a quest recorregut real serà d´uns 29´67 i es faran 10 aturades al llarg de tot l´itinerari.

El recorregut començarà a una alçada de 561 metres (per les immediacions de la cruïlla). A partir d´aquí, anirà pujant contínuament, fins arribar a Colldarnat, on s´assoliran uns 1337 metres d´alçada. Després, anirà baixant fins prop de la Barceloneta, en arribar prop de la llera del riu de la Vansa, a una alçada d´uns 865 metres. Finalment, anirà pujant, fins quasi arribar als 1000 metres, pro de Sorribes, per on finalitzarà el recorregut d´aquest itinerari.

DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

En aquest recorregut hem situat, com ja és habitual en tots els itineraris, una sèrie d´ESTACIONS o de PARADES, que anirem veient a continuació. En cada cas, els hi donarem una denominació que podrà correspondre a algun paratge proper. També indicarem el terme municipal i la comarca on es troba.

Per d´altra banda, en cadascuna de les parades, indicarem entre parèntesi el número del mapa topogràfic, a escala 1:50.000, on es troba situada la parada considerada. En aquesta ocasió utilitzarem un full de la CME ("Cartografia Militar de España"): concretament 254 (o de Gósol).
____________________________________________________________________

BIBLIOGRAFIA EMPRADA

BERASTEGUI, X. et altri ( 1993).- Tall geològic del Pirineu central. Servei Geològic de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya. Col·lecció 1:200.000. Barcelona.

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol. 2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, 442 pag. Institut d´Estudis Catalans. Barcelona

MATA-PERELLÓ,J.M. (1997).- Itinerari geològico - mineralògic per l´Alt Urgell: de Tuixén a Tres Ponts. Inèdit, 8 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (1993).- Guia de Identificación de Minerales, adaptada fundamentalmente a la Península Ibérica. Parcir, Edicions Selectes. 205 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (2014).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la Comarca de l´Alt Urgell: des de Castellciutat i Montferrer cap Adrall, el Pla de Sant Tirs, Organyâ, Figols d´Organyà, Montan de Tost, Colldarnat i la Vansa. Inèdit. 14 pàgines. Manresa

RIBA ARDERIU, O. Et altri. (1976).- Geografia Física dels Països Catalans. Edit Ketres, 254 pàgines. Barcelona

SGC (1990).- Mapa Geològic de Catalunya a escala 1:250.000, Servei Geològic de Catalunya (Inst. Cartograf. de Catalunya). Barcelona
  • Foto de P1 INICI DE LA CARRETERA A MONTAN DE TOST. LV - 4001
  • Foto de P1 INICI DE LA CARRETERA A MONTAN DE TOST. LV - 4001
PARADA 1. INICI DE LA CARRETERA LOCAL A MONTANT DE TOST, LV - 4001, (terme municipal de la Ribera d´Urgellet, comarca de l´Alt Urgell). (Full 254). El recorregut d´aquest itinerari, el començarem en aquest indret, situat a la cruïlla de les carreteres C – 14 (la qual enllaça Organyà amb la Seu d´Urgell) i LV – 4001 (la qual, des d´aquest indret, anant cap a llevant, condueix cap a Montant de Tost i Sorribes). Així, en aquest lloc, farem la primera aturada. En aquest lloc, ens trobem situats dintre del Sistema Pirinenc. Més concretament, dintre dels sectors orientals del Mantell de Bóixols. Així, per arreu veiem afloraments dels materials mesozoics del Juràssic i del Cretàcic. Aquests materials són eminentment carbonatats. En aquest indret, davant nostre, es fa ben palesa una terrassa del riu Segre, concretament la baixa. A la terrassa es fan molt palesos els materials arrossegats, tant dels Apilaments Antiformes de la Zona Axial Pirinenca, com dels mantells sudpirinencs Per d´altra banda, passat el pont, a la carretera, hi ha blocs caiguts del Juràssic i també s’observen petits corrents de turbidessa a la base d’aquests blocs, degut al flux que hi passava. Són fluxos en massa.
  • Foto de P2 IMMEDIACIONS DEL TÚNEL DE MONTANT DE TOST I DEL PONT SOBRE EL SEGRE
  • Foto de P2 IMMEDIACIONS DEL TÚNEL DE MONTANT DE TOST I DEL PONT SOBRE EL SEGRE
PARADA 2. CARRETERA LOCAL A MONTANT DE TOST, LV - 4001, IMMEDIACIONS DEL TÚNEL DE LA CARRETERA C – 14 I DEL PONT SOBRE EL RIU SEGRE, (terme municipal de la Ribera d´Urgellet, comarca de l´Alt Urgell). (Full 254). Després de fer l´aturada anterior, cal fer un breu recorregut de poc menys de 0´6 Km, per tal d´arribar fins a un tram antic de la carretera (que anava a parar prop del túnel de la carretera C – 14). Aquí, en aquest indret, farem una aturada, després de passar el pont sobre el riu Segre En aquest recorregut, ens hem desplaçat en tot moment dintre del Mantell de Boixols. Així, hem trobat afloraments dels materials carbonatats mesozoics, que aquí pertanyen al Juràssic. Tanmateix, des d´aquest lloc, es fan ben palesos els afloraments, per sobre dels anteriors, dels materials carbonatats cretàcics. Per d´altra banda, aquí s´observen unes bretxes cimentades, marines, situades a la base del Cretàcic, amb còdols de bretxa que són juràssics. Es formen pel desmantellament del relleu Juràssic degut a una baixada del nivell del mar. Són còdols poc treballats i depositats molt propers a la zona de costa..
  • Foto de P3 IMMEDIACIONS DE LA GRAVERA
  • Foto de P3 IMMEDIACIONS DE LA GRAVERA
PARADA 3. CARRETERA A MONTANT DE TOST, IMMEDIACIONS DE LA GRAVERA, (terme municipal de la Ribera d´Urgellet, comarca de l´Alt Urgell). (Full 254). Després de fer l´aturada anterior, cal fer un breu recorregut per la carretera local LV – 4001, anant cap a llevant, cap a Montant de Tost. Poc després, un desplaçament proper als 0´6 Km, farem una aturada. En aquest trajecte, hem anat trobant inicialment afloraments dels materials carbonatats del Juràssic. Tot i així, ocasionalment per sobre d´aquests, en apropar-nos a l´indret de l´aturada, hem començat a trobar afloraments carbonatats de la base del Cretàcic. Cal dir que en aquest indret els materials que apareixen son els del Juràssic Molt prop d´aquí, hi ha una important explotació dels materials carbonatats del Cretàcic, els quals són emprats com a matèria prima per a l´obtenció d´àrids per a la construcció. Sota mateix d´on ara som, es pot veure la planta de tractament i trituració de les calcàries. Per d´altra banda, des d´aquest indret, mirant cap a ponent (cap a l´altra banda del riu), es veuen molt be els afloraments dels materials carbonatats cretàcics, els quals es troben replegats. I també, des d´aquest lloc, mirant cap al SSE, es pot veure la part final del congost del riu de la Vansa. Aquest congost s´ha format en circular el riu entre els afloraments dels materials carbonatats del Cretàcic.
  • Foto de P4 KM 8´6. VISIÖ GENERAL DE LA VALL DEL SEGRE
PARADA 4. CARRETERA A MONTANT DE TOST, IMMEDIACIONS DEL Km 8´6, (Montant de Tost, terme municipal de la Ribera d´Urgellet, comarca de l´Alt Urgell). (Full 254). Després de fer l´aturada anterior, cal seguir el recorregut per la carretera local LV – 4001, pujant en direcció cap el poble de Montant de Tost, descrivint un conjunt de moltíssimes corbes. En arribar a les immediacions del Km 8´6, farem una aturada, aproximadament a uns 7´4 Km de l´anteriorment feta. En aquest recorregut, ens estat desplaçant en tot moment pel Mantell de Boixols, entre afloraments dels materials carbonatats mesozoics, del Cretàcic Inferior. Tot i així, aquests materials es troben recoberts per materials detrítics recents, de l´Holocè, constituís per depòsits de vessats i esbaldregalls. Quests materials els hem trobat al llarg de tot aquest recorregut, des de la parada anterior. Des d´aquest indret, es pot gaudir d´una bona observació dels relleus del Mantell de Boixols situats al Sud d´on ara som. Tot i això, es difícil tindre un bon lloc d´observació, entre els arbres i alhora es difícil parar-se en un lloc concret. Aquesta observació es pot realitzar entre el Km 8´5 i el Km 9´3.
  • Foto de P5 PISTA DE TERRA A COLLDARNAT. TRAM NO ASFALTAT DE LA CARRETERA LV - 4001
  • Foto de P5 PISTA DE TERRA A COLLDARNAT. TRAM NO ASFALTAT DE LA CARRETERA LV - 4001
PARADA 5. INICI DE LA PISTA CAP A COLL D¨ARNAT (O COLLDARNAT), CARRETERA LV – 4001, (Montant de Tost, terme municipal de la Ribera d´Urgellet, comarca de l´Alt Urgell). (Full 254). Després de fer l´aturada anterior, cal seguir el recorregut per la carretera local LV – 4001, pujant en direcció cap el poble de Montant de Tost. Després de sobrepassar aquest poble la carretera es converteix en una bona pista, la qual es va dirigint cap a Coll d´Arnat (o Colldarnat). Poc després de sobrepassar el poble, farem una aturada. La farem a uns 6´5 Km de la parada anterior, aproximadament. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials que hem esmentat al recorregut anterior. Això és: els nivells de les calcàries del Cretàcic Superior, sovint recobertes per depòsits detrítics de l´Holocè. Més amunt, en arribar prop de Montant de Tost, haurem trobat afloraments dels materials del Cretàcic Superior i de l´Eocè. Així, hem vist nivells carbonatats i de gresos del Turonià i del Campanià. Per sobre d´aquests, hem vist nivells de conglomerats de l´Eocè, que son els quins afloren per on ara som. Tots aquests materials són discordants amb els Cretàcic Inferior, que hem vist abans. Des d´aquest indret, mirant cap a llevant, es poden veure els relleus del Serrat de Sanaüja, per on afloren materials carbonatats cretàcics i juràssics. Aquest materials es troben afectats per una fractura de direcció NNW – SSE, activada per l´encavalcament del Mantell del Montsec de Tost, sobre el Mantell de Boixols. Precisament, des d´aquí es veu una profunda barrancada, (la del Barranc del Poll), que coincideix amb la falla acabada d´esmentar.
  • Foto de P6 IMMEDIACIONS DEL COLLET DE COLLDARNAT
PARADA 6. IMMEDIACIONS DEL COLLET DE COLLDARNAT, PISTA DE TERRA (CARRETERA LV – 4001), (Coll d´Arnat o Colldarnat, terme municipal de la Ribera d´Urgellet, comarca de l´Alt Urgell). (Full 254). Després de fer l´aturada anterior, cal seguir el recorregut per la carretera local LV – 4001, ara transformada en una bona pista de terra. Més endavant, prop del collet, farem una aturada, a uns 2´3 Km de la parada anterior. En fer aquest tram, hem passat molt prop de l´indret on hi ha un arbre monumental. Es tracta de la denomina alzinera de Comacervera, on hi ha una descomunal alzina. Val la pena fer-hi una aturada. En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials detrítics de l´Eocè, els quals es situen discordantment sobre els materials carbonatats cretàcics del Mantell de Boixols, per on estem situats des de l´inici del recorregut. Per d´altra banda, des d´aquest indret, mirant cap a llevant, es veu una interessant i complicada estructura. Per una banda, al NE, es veu el Montsec de Tost, per on afloren materials carbonatats del Devonià, els quals es situen dintre del petit Mantell del Montsec de Tots. Aquest materials encavalquen cap al Sud (prop d´on passa la carretera cap a Sorribes), sota es troben els materials del Triàsic Superior (del Keuper) i els nivells carbonatats juràssics, que pertanyen a l´extrem oriental del Mantell de Boixols, molt prop del seu contacte amb el Mantell del Pedraforca Inferior, situat més a llevant dela zona que ara veiem.
  • Foto de P7 DOLMEN DE COLL D´ARNAT
PARADA 7 - CONDICIONAL. DOLMEN DE COLLDARNAT, (Coll d´Arnat o Colldarnat, terme municipal de la Ribera d´Urgellet, comarca de l´Alt Urgell). (Full 254). Després de fer l´aturada anterior, cal seguir el recorregut per la pista de terr carretera local LV – 4001. Quasi en arribar al collet, on hi ha una cruïlla de camins, trobarem a la dreta del camí principal un dolmen. Aquí farem una aturada, a uns 0´6 Km de la parada anterior. En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials que hem trobat a l´aturada anterior. Tot i així, després, hem anat trobant afloraments dels materials carbonatats del Juràssic. Efectivament, ara hem trobat un camp de fractures de direcció NNW – SSE, la qual es situa al collet. Aquestes fractures es relacionen amb l´encavalcament del Mantell del Montsec de Tost, sobre el Mantell de Boixols. Per aquests indrets les fractures es situen entre els materials del Cretàcic (recoberts pels terrenys detrítics de l´Eocè) i els del Juràssic En aquest indret hi ha les restes d´un interessant dolmen, el Dolmen de Coll d´Arnat.
  • Foto de PARADA 8. CARRETERA DE COLL D¨ARNAT A SORRIBES, CARRETERA LV – 4001,
PARADA 8. CARRETERA DE COLL D¨ARNAT A SORRIBES, CARRETERA LV – 4001, (Coll d´Arnat o Colldarnat, terme municipal de la Ribera d´Urgellet, comarca de l´Alt Urgell). (Full 254). Després de fer l´aturada anterior, cal seguir ara cap a Sorribes, per la pista que ens ha portat fins aquí. Tot i això, ara, aquesta, s´ha transformat en una carretera asfaltada molt estreta. A partir de les immediacions del collet (per on comença la carretera asfaltada), ens caldrà fer un recorregut a peu durant quasi 1 Km, per tal d´anar reconeixent les roques que afloren a la bora de la carretera. En fer aquest trajecte, anirem trobant per arreu, aflorament dels materials carbonatats del Devonià. Aquests materials es situen dintre del Mantell del Montsec de Tost i es troben dintre de la serra del mateix nom. Observant amb força cura aquestes calcàries, veurem bons afloraments de les anomenades calcàries Griotte, característiques del Devonià. Es caracteritzen per les seves tonalitats rogenques. Alhora, dintre d´aquestes calcàries trobarem cristal·litzacions de calcita rogenca. FOTOGRAFIA 11. Més amunt d´on som, hi ha una interessant mineralització de Mn i Fe, relacionada amb aquestes calcàries, amb presència de diferents minerals dels dos metalls. Sobre aquesta mineralització es va obrir una mineta, a començaments del segle XX. Per d´altra banda, fent el recorregut a peu, per la bora de la carretera, es poden veure bons exemples de crinoïdeus, fòssils característics del Devonià. EN TROBAR-LOS, CAL PBSERVAR-LOS I DEIXAR-LOS ON SON.
  • Foto de P9 IMMEDIACIONS DE LA BARCELONETA
PARADA 9 - CONDICIONAL. IMMEDIACIONS DE LA BARCELONETA, (la Barceloneta, terme municipal de la Vansa, comarca de l´Alt Urgell). (Full 254). Després de fer l´aturada anterior, cal continuar el recorregut cap a llevant, seguint sempre la carretera local LV – 4001. Així, ara començarem a baixar cap a la vall del riu la Vansa. Més endavant arribarem a la Barceloneta, per on farem una aturada. La farem a uns 9 Km de la parada anterior. En aquest recorregut, inicialment hem trobat afloraments dels materials paleozoics del Devonià, dels quals n´hem parlat anteriorment Aquests materials es situen dintre del Mantell del Montsec de Tost i es situen dintre de la serra del mateix nom. Després, anant baixant cap a la vall del riu de la Vansa, hem començat a trobar afloraments dels materials del Triàsic Superior (del Keuper), amb nivells de guixos i d´argiles. Aquests materials, molt plàstics, són els responsables de l´encavalcament que hem esmentat anteriorment, ja que sobre aquests materials han lliscat les calcàries del devonià i tot el Mantell del Montsec de Tost. Més avall, hem trobat afloraments dels materials carbonatats del Juràssic. Sobre aquests materials del Mantell de Boixols, s´ha produït l´encavalcament. Finalment, en arribar a la Barceloneta, henm trobat els materials triàsics del Keuper, que són els quin afloren per tot arreu en aquest indret, on ara som. En aquest trajecte, mirant cap al SW, hem pogut observar, a diferents indrets, com el riu de la Vansa, s´endinsa entre els materials mesozoics, després de travessar els terrenys tous dels afloraments triàsics de la Barcelona. En endinsar-se entre aquests materials, s´engorja i construeix un congost enormement interessant (a la PARADA 3, hem vist la sortida).
PARADA 10 - CONDICIONAL. ESGLÈSIA DE SORRIBES, (terme municipal de la Vansa - Fórnols, comarca de l´Alt Urgell). (Full 254). Després de fer l´aturada anterior, cal continuar el recorregut cap a llevant. Així, aviat arribarem al poble de Sorribes, que n´és la capital del municipi de la Vansa – Fórnols. De fet és pròpiament la Vansa. Així, prop de l´Església de Sant Martí, farem la darrera aturada del recorregut d´aquest itinerari. Farem aquesta aturada a uns 2´2 Km de l´anteriorment realitzada. FOTOGRAFIA 14. PARADA 10 El riu de la Vansa, prop del poble de Sorribes En aquest indret, estem situats plenament dintre del Sistema Pirinenc i més concretament dintre del Mantell Inferior del Pedraforca. Així, es fan palesos per arreu els afloraments dels materials mesozoics, eminentment carbonatats. Aquests materials són Cretàcics. També es veuen afloraments dels nivells del Triàsic Superior, del Keuper. Aquests darrers, son també els materials que hem anat trobant des de la Barceloneta. Així, en aquest trajecte, hem deixat enrere el Mantell de Bóixols i hem entrat al Mantell Inferior del Pedraforca, on ara som. El contacte es realitza per una zona complexa de fractures. Per d´altra banda, des d´aquest indret es pot gaudir de la observació del riu de la Vansa, el qual es afluent del riu Segre. Cal considerar que aquest riu s´ha desbordant varies vegades durant els darrers anys.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.