Coordenades 557

Data de pujada 10 / de febrer / 2016

-
-
561 m
11 m
0
9,8
20
39,37 km

Vista 819 vegades, descarregada 9 vegades

a prop de Hostalric, Catalunya (España)

RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA PER LES COMARQUES DE LA SELVA I DEL MARESME: DES D´HOSTALRIC I FOGARS DE TORDERA CAP A HORTSAVINYÀ I A CALELLA

ADVERTIMENTS PREVIS

Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

També cal fer esment, de que alguns trams del recorregut es faran per camins en mal estat de conservació, per la qual cosa serà millor fer-los a peu. Aquest és el cas del camí d’aproximació a les antigues mines de coure de Can Montsant, d´Hortsavinyà i de la mina d´Or de Vallmanya. També es el cas del camí d’aproximació cap a les explotacions de basalts de Fogars de Tordera. En aquest darrer cas, part de l´aproximació caldrà fer-la a peu.

En qualsevol cas, i com és natural, cal tenir sempre una cura molt especial de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut de l´itinerari.

BREU INTRODUCCIÓ

La totalitat del recorregut de l´itinerari discorrerà pel Sistema Mediterrani. I més concretament, ho farà quasi de forma exclusiva per la seva Serralada Litoral Catalana. Tot i això el recorregut començarà dintre de la Depressió Prelitoral Catalana (al trànsit de la denominada Depressió del Vallès a la Depressió de la Selva). Concretament ho farà a la població d´Hostalric (a la comarca gironina de la Selva).

Per d’altra banda, també cal dir que una petita part del recorregut es realitzarà per la petita Depressió Litoral Catalana, concretament a la vora de la població de Calella (dintre de la comarca del Maresme).

Així, el recorregut de l´itinerari començarà a la Depressió Prelitoral Catalana, per on es faran les primeres aturades a la mateixa població d´Hostalric. En aquest lloc es realitzarà una observació d’un interessant aflorament de materials volcànics. Per aquesta mateixa sotsunitat s’anirà després cap a la veïna població de Fogars de Tordera, per on es farà una altra aturada en un altre aflorament volcànic, però en aquest cas es troba situat dintre de la Serralada Litoral Catalana.
Després, la resta del recorregut ja transitarà quasi íntegrament per la Serralada Litoral Catalana. Aquest tram serà molt més llarg, i discorrerà primer entre Fogars de Tordera i Hortsavinyà; i després entre aquesta darrera població i Calella, per on finalitzarà el recorregut, dintre de la Depressió Litoral Catalana.

Per d’altra banda, la totalitat d’aquest itinerari s’haurà efectuat a cavall entre dues comarques: la de la Selva (de la Regió de Girona, on s’iniciarà el trajecte, a la població selvatana d´Hostalric) i la del Maresme (de la Regió de Barcelona, per on finalitzarà, per les immediacions de Calella).

OBJECTIUS FONAMENTALS D’AQUEST ITINERARI

Els objectius fonamentals que es pretenen aconseguir en aquest itinerari, es poden concretar en els següents aspectes generals:

1.- Reconeixement i observació de l’estructura de la Depressió Prelitoral Catalana, per on discorrerà el recorregut inicial de l´itinerari, entre les poblacions d´Hostalric i de Fogars de Tordera, sempre dintre de la comarca de la Selva. Cal dir que en aquest sector, l´esmentada Depressió Prelitoral Catalana constitueix la zona de trànsit de la Depressió del Vallès a la Depressió de la Selva, marcada per les falles de direcció “transversal”, del sistema de fractures de Sils – Blanes – Santa Coloma de Farners.

2.- Observació dels materials que reblen la Depressió Prelitoral Catalana abans esmentada. Aquests materials són eminentment cenozoics, concretament del Miocè, entre els quals es troben freqüents afloraments de roques volcàniques, de composició eminentment basàltica.

3.- Observació al llarg de l´itinerari, de la Serralada Litoral Catalana, per on discorrerà, primer entre Fogars de Tordera i Hortsavinyà; i posteriorment pels voltants de Malgrat de Mar. Aquests afloraments els trobarem exclusivament a Hostalric.

4.- Observació dels materials paleozoics (fonamentalment granítics i granodiorítics del Carbonífer), que constitueixen la Serralada Litoral Catalana, al llarg dels diferents trams del recorregut d’aquest itinerari. Tanmateix, trobarem (com per les immediacions d´Hortsavinyà), afloraments de roques carbonatades del Devonià i de roques pissarrenques del Silurià. Tanmateix, prop de Fogars de Tordera trobarem afloraments de roques volcàniques (de basalts), dintre de la Serralada Prelitoral Catalana.

5.- Observació de les estructures volcàniques mio-pliocèniques de la Zona Volcànica de la Selva; així com dels seus materials volcànics, que trobarem a diferents indrets del recorregut, i sobretot pels voltants d´Hostalric i de Fogars de Tordera. Totes aquestes estructures volcàniques, i altres molt propers al recorregut de l´itinerari, es troben situades tant a la Depressió Prelitoral Catalana (les d´Hostalric) com a la Serralada Litoral Catalana (les de Fogars de Tordera).

6.- Estudi i recollida de mostres de diverses mineralitzacions situades al llarg del recorregut del present itinerari, per aquest ordre:
6A) de les cristal·litzacions de zeolites desenvolupades sobre els basalts, que veurem a Fogars de Tordera (a la comarca de la Selva), a la Serralada Litoral Catalana.
6B) de les mineralitzacions cupríferes associades a skarn, que trobarem a la Mina de Can Montsant, situada prop d´Hortsavinyà. Es troben situades a la Serralada Litoral Catalana.

7.- Estudi i observació de les diferents labors mineres, relacionades amb les mineralitzacions esmentades a l’apartat anterior. I també de les antigues explotacions de basalts, situades a Fogars de Tordera (a la comarca de la Selva), a la Serralada Litoral Catalana.

8.- Observació de l´impacte ambiental produït per les explotacions anteriors sobre el Medi Natural, i tanmateix de les restauracions dutes a terme, si aquest és el cas; o al seu defecte de les "restauracions espontànies" dutes a terme per la mateixa Natura.

9.- Observació i anàlisi de la vall del riu Tordera, el qual discorre inicialment per la Depressió Prelitoral Catalana, travessant posteriorment la Serralada Litoral Catalana (entre Malgrat de Mar i Blanes), afavorit per les falles transversals (NNW-SSE).

10.- Observació de diferents indrets destacables, on existeixen elements del Patrimoni Geològic; i en especial dels relacionats amb els afloraments basàltics anteriorment esmentats d´Hostalric i de Fogars de Tordera. En aquests indrets, i per diverses raons, les columnates basàltiques han quedat malmeses; però encara existeixen indrets que cal protegir i conservar.

ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

Com a treballs antecedents, i relatius al recorregut del present itinerari, farem esment d’uns altres itineraris nostres (MATA-PERELLÓ 1995a, 1995b, 1995c, 1995d, 1996, 1997a, 1997b, 1998a, 1998b, 2000, 2002, 2004, 2006 i 2011), on es descriuen uns recorreguts en part coincidents amb el present, en alguns indrets i parades. També, cal parlar d´uns treball recent col·lectiu, de MATA – PERELLÓ, SANZ BALAGUÉ i FONT SOLDEVILA (2015 i 2016), el primer coincident amb l´inici del recorregut. Per d’altra banda, al marge dels anteriors no tenim constància de l’existència de cap altre itinerari, que discorri íntegrament, o parcialment pels indrets on ho fa el que ara presentem.

També farem esment de diversos treballs, de caràcter geològic general i regional, relatius al indrets pels quals discorre aquest itinerari. Entre altres, farem esment dels següents: GUIMERÀ et altri (1992), i RIBA et altri (1976). Per d’altra banda, també cal esmentar diverses publicacions del IGME (1977, 1983a i 19883b), les quals es troben centrades a l’àrea per la qual discorre el present itinerari. Tanmateix, cal fer referencia al treball de l´ICGC (2005), referent a la comarca del Maresme.

I, pel que fa a l’estudi de les mineralitzacions situades dintre de l’àrea per la qual discorre el recorregut, ens adrecem a dos treballs, també nostres. Es tracta de MATA-PERELLÓ (1991 i 1994); el primer és un treball relatiu al conjunt de Catalunya; mentre que el segon fa referència a les mineralitzacions de la regió de Barcelona. També, farem esment dels treballs de BARECHE (1988a i 1988b), relatius a les mines de ferro de Malgrat i a les mineralitzacions de zeolites relacionades amb els basalts de la Zona Basàltica de la Selva.

Per d’altra banda, i en relació amb el patrimoni geològic, corresponent al afloraments volcànics d´Hostalric i de Fogars de Tordera, farem esment de dos treballs; concretament dels següents: per una banda MATA-PERELLÓ i FONT (1998); i per d’altra RUBIO (1990).

Tots aquests treballs, i d’altres, figuren relacionats per ordre alfabètic, dintre de l’apartat corresponent a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES, al qual ens adrecem.

RECORREGUT DE L´ITINERARI

El recorregut s’iniciarà a la localitat d´Hostalric, per on es realitzarà la primera aturada de l´itinerari, i més concretament prop de l´anomenat Castell d´Hostalric, sobre uns afloraments de basalts ubicats dintre de la Depressió Prelitoral Catalana. Tot seguit, el recorregut de l´itinerari es dirigirà cap al proper poble de Fogars de Tordera, sense deixar la comarca de la Selva, però penetrant a la Serralada Litoral Catalana. Per tal d’anar-hi, primer es circularà per l’antiga carretera comarcal C-251, i tot seguit per la local BV-5122. Prop de la darrera població esmentada, concretament al Turó de Sant Corneli, es realitzarà una nova aturada sobre una antiga explotació de basalts. Des de l´indret anterior, el recorregut es dirigirà cap al terme de Tordera, tot seguint un camí que va remuntant la Riera d´Or des del Can Ferrer i del Rusc, fins al Collet de la Mina d´Or, per on farem una aturada.

Després, per un camí força dolent, anirem cap als voltants de Roca Rossa, per tal de trobar el vial que comunica Tordera amb Hortsavinyà, Després de passar per Sant Llop, tot seguint un camí de terra, per tal d’anar cap a la Mina de Can Montsant. Posteriorment ens caldrà apropar-nos al darrer poblet esmentat, per tal de baixar després cap a Calella (seguint la carretera BV – 5125), per on finalitzarà aquest recorregut, després de realitzar les darreres aturades.

Així, es pot veure que en aquest recorregut, que tindrà una longitud d´uns 39´37 Km, a través dels quals farem 10 aturades. Aquest itinerari es començarà a una alçada de 123 metres a Hostalric. Després de baixar fins als 62 metres, anirà pujant, arribant als 164 en arribar al Turó de Sant Corneli. Després baixarà lleugerament, per a enlairar-se fins als 564, en arribar a Hortsavinyà. A partir d´aquí, baixarà fins als 30 metres, en arribar a Calella.

DESCRIPCIÓ DE L¨ITINERARI

Com als altres itineraris, el recorregut del present s’estructurarà en una sèrie de PARADES, que tot seguit anirem veient. En cada una d’aquestes aturades s’efectuaran diverses observacions.

Al respecte, cal dir que el recorregut de l´itinerari s’inclourà dintre dels següents fulls: 365 (dit de Blanes) i 394 (o de Calella), del "Mapa Topográfico Nacional", publicat per l´Instituto Geográfico y Catastral. Tots aquests fulls es troben realitzats a l’escala de 1:50.000.

Així doncs, la relació ordenada de les aturades que composen aquest recorregut, és la següent:

____________________________________________________________________

BIBLIOGRAFIA EMPRADA


BARECHE, E. (1988a).- Mines de Catalunya: Malgrat (Maresme). Mineralogistes de Catalunya, Vol. IV, nº 3, any IX, pp.74-87. Barcelona.

BARECHE, E. (1988b).- Phillipsita y otras zeolitas (la Selva, Girona). Mineralogistes de Catalunya, Vol. IV, nº 1, Any IX, pp. 9 - 21. Barcelona

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol. 2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona

ICGC (2005).- Mapa Geològic Comarcal de Catalunya a escala 1:50.000. Full nº 21: Maresme. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Barcelona

IGME (1977).- Mapa Geológico de España, a escala 1:50.000 (2ª Série). Mapa i memória número: 394 (Calella). Instituto Tecnológico i GeoMinero de España. Madrid

IGME (1983a).- Mapa Geológico de España a escala 1:50.000 (sintesis de la cartografia existente). Full i memòria número 365 (Blanes). Inst. Geol. Minero de España, Minist Indústria. Madrid

IGME (1983b).- Mapa Geológico de España a escala 1:50.000 (sintesis de la cartografia existente). Full i memòria número 366 (Sant Feliu de Guixols). Inst. Geol. Minero de España, Minist Indústria. Madrid.

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, de l´Institut d´Estudis Catalans, T..XCIII, 5O6 pàgines. Barcelona

MATA-PERELLÓ, J.M. (1994).- Inventari Mineralògic de les comarques de la Regió de Barcelona. Col. Informe de l´EUPM, nº 5, 250 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1995a).- Itinerari Geològico-Mineralògic per les comarques de la Selva i del Maresme: des d´Hostalric a Malgrat. Inèdit, 12 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1995b).- Itinerari Geològico-Mineralògic per la comarca de la Selva: des d´Hostalric a Arbúcies. Inèdit, 8 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1995c).- Itinerari Geològico-Mineralògic per la comarca de la Selva: des d´Hostalric a i a Sils a Caldes de Malavella,. Inèdit, 8 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1995d).- Itinerari geològic i mineralògic entre Hostalric (la Selva) i Malgrat (Maresme), per Fogars de Tordera i Tordera. Apunts EUPM, 7 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1996).- Itinerari Geològico-Mineralògic per la comarca de la Selva: des d´Hostalric a Sils i a Tossa de Mar. Inèdit, 10 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1997a).- Recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Selva i del Maresme: des d´Hostalric a Malgrat, per Tordera i Hortsavinyà. Inèdit, 11 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1997b).- Recerca geològica i mineralògica per la comarca de la Selva: des d´Hostalric a Sant Feliu de Buixalleu, a Sils i a Caldes de Malavella. La "Zona volcànica de la Selva". Xaragall, sèrie B, nº 60, 11 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1997c).- Recerca Geològica i Mineralògica per la comarca de la Selva: des d´Hostalric a Sils i a Caldes de Malavella. Inèdit, 14 pàgines. Manresa.

MATA-PERELLÓ, J.M. (1998a).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Selva i del Maresme: des d´Hostalric a Malgrat, per Fogars de Tordera i per Tordera. Xaragall, B, n 87, 11 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1998b).- Recerca Geològica i Mineralògica per la comarca de la Selva: des d´Hostalric a Sils i a Caldes de Malavella. La "Zona Volcànica de la Selva". Algeps, sèrie B, nº 91, 14 pàgines. Manresa.

MATA-PERELLÓ, J.M. (2000).- Recorregut de Recerca Geològica i Mineralògica per les Comarques de la Selva i del Maresme: des Sils i d´Hostalric cap a Malgrat de mar, per Fogars de Tordera, Hotsavinyà i per Tordera. Revista Xaragall, nº 134, 14 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2002).- Recorregut de Recerca Geològica i Mineralògica per les Comarques de la Selva i del Maresme: des d´Hostalric a Fogars de Tordera, Malgrat de Mar i a Blanes. Inèdit 12 pàg. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2004).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Selva i del Maresme: des d´Hostalric i Fogars de Tordera cap a Malgrat de Mar i Arenys de Mar. Inèdit. 10 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2006).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Selva i del Maresme: des d´Hostalric i fogars de Tordera cap a Hortsavinyà, Malgrat de Mar i Arenys de Mar. Inèdit. 16 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2011).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Selva i del Maresme: des d´Hostalric i Fogars de Tordera cap a Hortsavinyà i a Malgrat de Mar. Inèdit. 15 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i FONT SOLDEVILA, J (1997).- La zona volcànica de la comarca de la Selva: las amenazas sobre este património (la Selva, Catalunya). Pu. Sesión Científica. sobre el Património Geológico de la SEDPGYM, inèdit, 8 pag. Camarasa.

MATA-PERELLÓ, J.M.; SANZ BALAGUÉ, J. i FONT SOLDEVILA, J. (2015).- Recorregut de recerca geològica, mineralògica i ambiental per les comarques de la Selva i del Vallès Oriental: des d´Hostalric a Breda, Riells del Montseny, a Gualba i a Campins. Inèdit. 20 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M.; SANZ BALAGUÉ, J. i FONT SOLDEVILA, J. (2016).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca del Maresme: des de Malgrat de Mar a Pineda de Mar, Sant Pere del Riu i a Calella. Inèdit. 20 pàgines. Manresa

RIBA ARDERIU, O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans. Edit Ketres. 211 pàgines. Barcelona

RUBIO-GODOY, A. (1990).- Vulcanisme de la Serralada Litoral: els afloraments de Sant Corneli. Inèdit, 12 pàgines. Barcelona
PARADA 1. CASTELL D´HOSTALRIC, (terme municipal d´Hostalric, comarca de la Selva). (Full 365). El recorregut de l´itinerari, cal iniciar-lo en aquest indret, el qual es troba situat en un turó, per sobre de la població d´Hostalric. Així, si s´ha sortit del poble, caldrà fer un recorregut d´uns 0´5 Km, per tal d´arribar fins al Castell. L´indret on ara som, i on es troba la població, es troba situat a la Depressió Prelitoral Catalana. Tot i això, prop del poble, i per sota d´ell, hi ha afloraments de granodiorites, entre altres afloraments (especialment situats al Nord) de materials molt detrítics, els quals pertanyen majoritàriament al Miocè Superior (i més concretament al Vindobonià-Pontià). A molts indrets aquests materials es troben coberts per depòsits cenozoics recents, del Pleistocè i de l´Holocè, també de caràcter detrític. Tot i això, ens trobem situats molt a prop de la Serralada Litoral Catalana; fins al punt de trobar-se quasi sobre la falla que posa en contacte ambdues unitats, (la denominada Falla Nord de la Serralada Litoral Catalana). En efecte, aquesta darrera falla es fa força palesa al SW del Castell. Per d´altra banda, cap els voltants del Castell, es troben uns interessants afloraments de basalts olivínics, d´edat miocènica (que molt probablement correspon al Pontià). Aquests afloraments basàltics constitueix un neck que s´enlaira sobre la propera població. És a dir, en aquest cas, els afloraments basàltics es troben dintre de la Depressió Prelitoral Catalana. Així, entre els afloraments de basals, cap a la part central de l´entrada al Castell, es poden veure bons exemples de columnates basàltiques, amb disjunció hexagonal. Tot i així, cal dir que la major part d´aquestes columnates han estat destruïdes en els darrers anys, en fer-se diverses obres al Castell. Malgrat això, pels voltants del Castell encara es possible trobar alguns bons exemples d´aquest tipus de disjunció. FOTOGRAFIA 1. Aquests basals foment part de la Zona Volcànica de la Selva, constituint els afloraments més occidentals de la mateixa. Prop d´Hostalric, a Fogars de Tordera, hi ha afloraments similars; tot i que aquells es troben situats dintre de la Serralada Litoral Catalana, a diferencia dels d’Hostalric, els quals es troben a la Depressió Prelitoral Catalana, com ja hem dit anteriorment. Entre els basalts es relativament fàcil trobar OLIVINA (sempre molt fosca), així com micròlits de LABRADORITA. També es fàcil trobar vacuoles omplertes amb CEOLITES (de molt difícil identificació, en ésser de molt petites dimensions). FOTOGRAFIA 2. Per d´altra banda, des de la part alta del Castell, es pot observar molt be, la vall de riu Tordera. Aquest riu va seguint les dalles que han conformat la Depressió Prelitoral Catalana, venint des de Palautordera i de Sant Celoni i aquí es pot veure en el seu tram final dintre de la depressió, abans de desviar-se cap al mar, en trobar les falles transversals de Santa Coloma de Farners. En trobar aquestes fractures es desvia cap a Blanes i cap a Malgrat, prop d´on desemboca al mar. FOTOGRAFIA 3.
PARADA 2. BAIXADA DEL CASTELL, (terme municipal d´Hostalric, comarca de la Selva). (Full 365). Des de la parada anterior, cal baixar per un corriol cap a la població d´Hostalric. Tot i així, en arribar a la base del Castell, farem una nova aturada, després de recórrer uns 300 m, des de la parada anterior. En aquest breu recorregut ens hem mantingut en tot moment dintre de la Depressió Prelitoral Catalana. Alhora que fem aquest recorregut, recomanem donar una volta pel poble. En fer-ho, podrem apreciar la utilització de les roques volcàniques per tot arreu. Ara, en aquest indret on ens trobem, al costat del camí que ascendeix des d´Hostalric cap al Castell, es poden observar unes interessants estructures piroclàstiques. FOTOGRAFIA 4.
PARADA 3. PEDRERA DE SANT CORNELI, (terme municipal de Fogars de Tordera, comarca de la Selva). (Full 365). Des d´Hostalric cal continuar primer per l’antiga carretera comarcal C-251, i després per la carretera local BV-5122, la qual es dirigeix primer cap a Fogars de Tordera, i més endavant cap a Tordera. Poc després de passar el trencall de la primera població es troba una gasolinera (la qual es troba situada a la dreta de la carretera, cap les immediacions del Km 4´5). De la vorera meridional d´aquesta gasolinera parteix un camí, per on ens cal continuar. A uns 300 metres de recorregut, des de la gasolinera abans esmentada, es troba a ma dreta un altre camí que cal agafar. El camí té generalment una cadena, i es troba tancada. En uns 400 metres (que caldrà fer a peu), s´arriba a la pedrera, la qual es troba al SE de la muntanya de Sant Corneli. En aquest indret, i després d´un recorregut proper als 5´5 Km, des de la parada anterior, és on ens caldrà fer la present aturada. En un principi, aquest recorregut s’efectua per la Depressió Prelitoral Catalana. Tot i així, poc abans d’arribar al poblet de Fogars de Tordera, es penetra a la Serralada Prelitoral Catalana, per on discorrerà la resta del recorregut de l´itinerari, fins a la seva darrera aturada. Pel que fa a la pedrera, cal dir que pertany a l´Empresa HORMIGOSOL, a la qual cal demanar una autorització prèvia per tal per poder entrar-hi. Aquesta pedrera es troba sobre l’aflorament d’una colada basàltica olivínica, del mateix tipus que la vista a Hostalric, a la parada anterior. FOTOGRAFIA 5. Tot i així, cal fer esment de que en aquest cas, i a diferència de la parada anterior, els basalts es localitzen ara a la Serralada Litoral Catalana. Per d’altra banda, en aquest cas els basalts tallen uns afloraments de leucogranits, que es fan clarament palesos a ponent d´on som. Entre els basalts es troben abundants indicis d´OLIVINA (la qual és aquí de color verd fosc a negre). Per d’altra banda, a les freqüents vacuoles dels basalts es troben abundants cristal·litzacions de ZEOLITES. Entre aquestes es troben les següents: MESOLITA (normalment en cristalls transparents i allargats, de petites dimensions), NATROLITA (forma agregacions fibroses-radiades, de color blanc), PHILIPSITA (la zeolita més abundant en aquest indret, blanca i fibrosa), TAXARITA (crustiform, blanca), TOBERMORITA (molt semblant a l´anterior, però més tova) i XABASITA, entre moltes altres espècies minerals. Es, per d’altra banda, molt interessant la presència d’algunes seccions columnars, de disjunció hexagonal dels basalt, així com les restes de les columnes explotades, que es troben especialment a l’àrea SW de la pedrera. Tot i així, cal fer esment de que en gaudien d’una gran espectacularitat les columnates basàltiques, abans d’ésser malmeses per les explotacions. FOTOGRAFIA 6 Per d’altra banda, des d’aquest indret es pot gaudir d´un bon lloc d’observació de la Falla del Tordera, la qual provoca un petit desplaçament (de direcció NNW-SSE) de la Serralada Litoral Catalana, i que es aprofitada per a instal·lar-se el riu Tordera, en el seu camí cap a la mar. Aquesta fractura es clarament de direcció transversal, paral·lela a les que més amunt han contribuït a la formació de la Depressió de Santa Coloma de Farners, i a la instal·lació del vulcanisme de la Selva, del qual ja hem vist algunes manifestacions. I, tanmateix, des d’aquest lloc es poden observar les diferents sots-unitats que constitueixen el Sistema Mediterrani. Així, des d’aquí es clarament visible la Serralada Litoral Catalana (on ara estem situats), i també les dues depressions que li fan costat: la Depressió Prelitoral Catalana (per on hem passant abans) i la Depressió Litoral Catalana (que veurem després a la propera aturada). També, més lluny, mirant cap al NE es fan clarament palesos els relleus de la Serralada Prelitoral Catalana. Cal dir que totes aquestes sotsunitats formen part del Sistema Mediterrani (o Catalànids). FOTOGRAFIA 7.
PARADA 4 - CONDICIONAL. MINA D´OR DE TORDERA, (Vallmanya – Hortsavinyà, terme municipal de Tordera, comarca del Maresme). (Full 365). Després de fer l´aturada anterior, cal retornar a la carretera local BV-5122, per tal d´anar ara cap al terme de Tordera. Aviat, trobarem per la dreta un camí (no gaire bo; tot i que més endavant podrem trobar un altre de millor), que es dirigeix cap a Can Ferrer i cap al Rusc. Des d´aquest darrer lloc, trobarem un camí aparentment primat, no prohibit, però amb una possible cadena. Aquest camí, va remuntant el Barranc de l´Or. Ens caldrà agafar aquest camí per tal d´arribar al Collet de la Mina d´Or. En aquest indret, hi ha una doble cruïlla de camins. Per d´altra banda, des del mateix collet parteix un petit corriol, per l´esquerra, que va baixant cap al barranc. Seguint el corriol, arribarem a un indret per on es fan palesos nombrosos sots que corresponen a antigues explotacions mineres. Tanmateix , trobarem un parell de petites minetes. Aquí farem una nova aturada, a uns 7´5 Km de la parada anterior, aproximadament. En aquest recorregut, després de deixar enrere els afloraments de les roques basàltiques, hem anat trobant afloraments de roques granítiques i granodioritíques )sovint transformades en sauló), que formen part de la Serralada Litoral Catalana, per on estem situats. Aquests són els materials que apareixen on ara som, per on hi ha la Mina d´Or. FOTOGRAFIES 8 i 9. Tot i el recorregut que hem fet per tal d´arribar a les mines, hi ha una altra possibilitat de fer-ho a peu, des de les immediacions del Rusc, en el cas de trobar-se el camí tancat per la cadena. Així, després de sobrepassar aquest indret: cal remuntar a peu el Torrent de la Mina de l´Or, anant sempre pel per camí al costat del torrent. Més endavant, en un indret el travessarem. Arribarem així a una bifurcació on el camí principal fa una gir fort a l'esquerra tot començant a enfilar-se. Just en aquest punt a la dreta veurem que hi ha un altre camí, més brut, aquest és el que hem de seguir, aquest anirà fent zigi sagues, i s'anirà enfilant, abandonant de vegades el torrent. Aquest corriol ens conduirà a la mina. Per arribar-hi, haurem de fer un recorregut proper als 3 Km. En aquest indret hi ha una zona minera no gaire coneguda. Es tracta de l´explotació d´unes mineralitzacions filonianes cupríferes encaixades entre els materials granítics. Tot i la denominació tradicional com a “mina d´or”, nosaltres no hem trobat ninguna evidència de la presència d´aquest metall. Hem localitzat petites quantitats de BORNITA (molt minoritària), CALCOPIRITA i sobretot dels seus minerals d´alteració: Atzurita MLAQUITA. Tanmateix hem trobat GOETHITA (formada a partir de l´oxidació del ferro dels sulfurs de coure), PIROLUSITA (dendrítica) i QUARS. Aquest darrer és el mineral majoritari d´aquests indicis. Pel que fa a les explotacions mineres, cal dir que es troben força enrunades i emboscades per la vegetació. Hem vist diversos crous (uns 4) i alhora, a la part més alta hem vist dues boques de mines molt curtes i esfondrades. Per sota d´aquestes i en un indret de molt dificultós accés des de dalt, hem vist una altra boca de mina, de més profunditat, d´uns 10 – 12 metres, just per sota de les primeres. Alhora, prop, hem trobat una petita escombrera, on es fan presents els minerals abans esmentats.
PARADA 5 - CONDICIONAL. IMMEDIACIONS DE ROCA ROSSA I DE CAN CAMPS. CAMÍ DE SANT LLOP, (Hortsavinyà, terme municipal de Tordera, comarca del Maresme), (Full 365). Després, de fer la parada anterior, cal anar cap a Roca Rossa. Per tal d´anar-hi, ho podem fer directament, agafant un camí que surt de les immediacions del Collet de la Mina de l´Or, on hem arribat abans, en el recorregut anterior. Des d´aquest indret, surt un camí que es va enlairant (de vagades molt ràpidament) cap a la Urbanització de Roca Rossa. Es tracta d´un camí, més u menys bo, però de vegades amb un fort desnivell, molt fort; així, en el primer Km del recorregut, cal pujar prop de 160 metres de desnivell. Després, en arribar dalt, en creuar la urbanització, s´arriba al camí – carreter que va des de Tordera a Sant Llop i a Hortsavinyà, En agafar aquest camí, caldria fer una aturada poc després de sobrepassar la urbanització. Així, aquesta aturada la faríem a uns 3 Km i escaig de la parada anterior. En qualsevol cas, aquesta seria la OPCIÓ A DEL RECORREGUT DE LA PARADA 4 A LA 5. Hi ha, però, una altra solució per tal d´evitar la forta pujada des del Collet de la Mina de l´Or cap a la Urbanització de Roca Rossa. Aquesta opció, consisteix en fer un recorregut més llarg, retornant fins al Rusc, fent el recorregut invers que ens ha dut fins al collet esmentat abans. Després, caldrà arribar fins a les immediacions de la carretera BV – 5122 (exactament a un tram antic de la mateixa) , agafant-lo en el seu sentit cap a les proximitats del poble de Tordera. Abans d´arribar-hi, trobarem el vial que condueix cap a Hortsavinyà. Aquest vial passa per les proximitats de la urbanització anteriorment esmentada, per on arriba el camí que procedeix des del Collet de la Mina de l´Or. Posteriorment, ens caldrà arribar fins a l´indret per on farem aquesta propera aturada, després de sobrepassar la urbanització i camí de Sant Llop. Així, aquesta aturada la faríem a uns 13´14 Km i escaig de la parada anterior. En qualsevol cas, seria la OPCIÓ B DEL RECORREGUT DE LA PARADA 4 A LA 5. En qualsevol cas, en aquest recorregut (tant en un trajecte com a l´altre), des de la parada anterior, hem anat trobant afloraments dels materials que ja hem vist a la parada anteriorment realitzada. Així, hem anat veient afloraments de les roques granítiques del Carbonífer, les quals formen part de la Serralada Litoral Catalana per aquests indrets. Aquests són també els materials que apareixen entre els solars de la urbanització. Per d´altra banda, cal dir que aquests materials es troben intensament alterats, transformats en sauló, per la transformació química i mineralògica dels feldspats de les roques granítiques en caolí. La qual cosa produeix l´alteració total de la roca. Per d´altra banda, en aquest recorregut, especialment en els darrers trams, com aquí on ara som, hem pogut fer bones observacions (mirant cap al NNW) de la Depressió Prelitoral Catalana i tanmateix de la Serralada Prelitoral Catalana. FOTOGRAFIA 10.
PARADA 6. MINA DE CAN MONTSANT, (Hortsavinyà, terme municipal de Tordera, comarca del Maresme), (Full 365). Després de fer la parada anterior, s’han de seguir els cartells que duen cap els dos indrets anteriorment esmentats (cap a Hortsavinyà i cap a Sant Llop, preferentment, després cap aquest darrer lloc). Així, en arribar a la urbanització de Sant Llop, cal buscar i agafar el camí que es dirigeix a Can Caselles, i a Can Montsant, que es troba a un Km, cap a ponent, sortint per la dreta del vial que condueix cap a Hortsavinyà Al començament del camí hi ha una barrera, i car fer tot el recorregut a peu. Després d´un recorregut de 25 minuts s´arriba a l’escombrera de la mina. Aquesta es troba molt propera a la darrera casa abans esmentada. A la mina s’hi pot arribar des de sota per l’antic camí de la mina, o des de dalt per un camí nou que fa de tallafocs. Actualment, el de sota es troba ben indicat, però cal tindre cua dels antics pous de la mina, que hi ha poc abans d´arribar-hi. Així, des de la parada anterior , haurem fet un recorregut total aproximat d´uns 4 Km, dos d´ells a peu. En tot aquest recorregut s’haurà anat circulant per entre els afloraments paleozoics que constitueixen la Serralada Litoral Catalana, en la qual ens trobàvem a l’aturada anterior, i on ens continuem robem ara. Així, haurem trobat sovint afloraments de roques granítiques, normalment alterades a sauló, la qual cosa es fa clarament palesa al camí-carreter. Tot i així, la La mina es troba sobre una mineralització associada a skarn, al contacte entre unes granodiorites (d’edat carbonífera), i uns nivells carbonatats del Devonià, que afloren aquí. Entre els minerals calcosilicatats presents es troben: ACTINOLITA (verd fosca i minoritària), DIÒPSID (verd fosc, minoritari), EPIDOTA (verd clar i groc-verdós, acicular), GRANATS (especialment l´ALMANDÍ, de color vermellós i la GROSSULÀRIA, de color marronós), VESUBIANA (el mineral més abundant dels calcosilicats, que pot trobar-se molt ben cristal·litzat) i la WOLLASTONITA (blanca, fibrosa i minoritària). Per d’altra banda, entre els minerals metàl·lics primaris es troba la BORNITA (minoritària, de color púrpura), CALCOPIRITA (molt abundant), ESFALERITA (minoritària), GALENA (minoritària), MAGNETITA (abundant), PIRITA (abundant) i PIRROTINA (abundant). Tanmateix es troben abundants minerals d’alteració, en especial dels formats a partir de la calcopirita i de la bornita, com: ATZURITA (abundant), CALCANTINA (blau clar i soluble), CALCOSINA (negrós), CONNEL·LITA (blau-verdós i radial, molt minoritari), COVEL·LINA (blavós, d’aspecte metàl·lic), CRISOCOL·LA (blau-verdós, minoritari), CUPRITA (rogenc i terròs), MALAQUITA (abundant), ORICALCITA (d´un color blau-cel, més clar que el de l’atzurita) i TENORITA (gris-negrós). Tanmateix, s’han anat format altres minerals, a partir de l’alteració dels sulfurs de ferro presents al jaciment, com: GOETHITA (terrosa, en forma de limonita), HEMATITES (terrosa) i MELANTERITA (minoritària). Altres minerals presents són: GRAFIT (molt minoritari, es troba als nivells més pissarrencs), MARCASSITA (presents als nivells pissarrencs, com l´anterior), CALCITA (força abundant), MAGEHIMITA (en bona part formada a partir de l’alteració de la magnetita), QUARS (és un dels minerals més abundants) i SIDERITA (minoritària). FOTOGRAFIES 11 i 12. Per últim, cal dir que s’ha de tenir molta cura, doncs prop de les escombreres hi ha dos pous perillosos, fondos i cecs, de vegades ocults per la vegetació, com hem esmentat anteriorment, al parlar del trajecte a seguir per arribar fins aquí. També s´ha de vetllar, si es be o es surt pel camí superior, per que va seguint per la carena, baixant després cap al camí principal, ja que es força perdedor, fins que s´arriba al tallafocs.
PARADA 7. IMMEDIACIONS DEL TURÓ D´HORTSAVINYÀ, (Hortsavinyà, terme municipal de Tordera, comarca del Maresme), (Full 365). Després de fer la parada anterior, cal continuar el recorregut, retornant inicialment a Can Montsant i a Can Caselles. Posteriorment, ens caldrà arribar al vial que condueix des de la Urbanització de Sant Llop, cap a l´antic poble d´Hortsavinyà (actualment agregat al terme municipal de Tordera). Més endavant, en arribar a l´antiga parròquia, deixant per la dreta el vial que baixa cap a Calella (cap on continuarem més endavant), ens caldrà seguir pel camí ques es dirigeix cap a l´antic poble de Vallmanya i cap a l´Arola. Agafant aquest camí, pujarem el turó situat al NE d´Horsavinyà. En arribar dalt, a una cruïlla de camins, farem una nova aturada. Aquesta la farem aproximadament a uns 3 Km de l´aturada realitzada anteriorment. En aquest recorregut, inicialment hem trobat afloraments dels materials esmentats a l´aturada anterior; és a dir, els nivells carbonatats del Devonià. Posteriorment, hem tornat a trobar afloraments dels materials granítics que havíem vist als recorreguts caps a les aturades precedents. En qualsevol cas, ens hem estat desplaçant dintre de la Serralada Litoral Catalana, per on estem efectuant la major part del recorregut d´aquest itinerari. Per d´altra banda, en aquest tram del recorregut, també haurem travessat el complex conjunt d´estructures, generalment de direccions NW – SE, que constitueixen els encavalcaments dels voltants d´Hortsavinyà. Aquests es realitzen entre els materials paleozoics. Tot i així, en aquest recorregut, hem tornat a trobar afloraments dels nivells carbonatats del Devonià i també nivells pissarrencs (ferruginosos i sovint grafitosos del Silurià. Precisament, en aquest indret es pot veure un bon contacte entre els primers i els segons. FOTOGRAFIA 13.
PARADA 8 - CONDICIONAL. IMMEDIACIONS DEL COLL D¨AROLA, CAMÍ D´HORTSAVIVYÀ A VALLMANYA, (Hortsavinyà, terme municipal de Tordera, comarca del Maresme), (Full 365). Després de fer la parada anterior, cal retornar breument pel camí – carreter que va conduint cap s llevant, cap al Coll de l´Arola i també cap a Vallmanya). A uns 2´5 Km de la parada anterior, si s´escau, en farem una altra, dintre del recorregut d´aquest itinerari, que va continuant des de fa diverses parades per la comarca del Maresme, on ara som. En aquest recorregut, hem estat transitant íntegrament per la Serralada Litoral Catalana, entre afloraments dels materials paleozoics del Silurià i del Devonià. Així, haurem vist afloraments dels materials pissarrencs del Silurià, generalment molt ferruginosos i foscos. Tanmateix, haurem trobat materials carbonatats del Devonià. Sovint, el contacte entre uns i altres es realitza mitjançant fractures, de vegades inverses. Així, es van repetint els contactes en diversos trams d´aquest trajecte. Així, molt prop d´on ara som, es fa ben palesa una d´aquestes fractures, en aquest cas directa. Per d´altra banda, des d´aquest indret es pot gaudir d´una bona visió de l´extrem oriental de la Serra del Montnegre, per on van aflorant els materials granítics del Carbonífer; així com ocasionalment els esquistosos i pissarrencs de l´Ordovicià (aquests per la vall que baixa cap a Sant Pere del Riu. Alhora, des d´aquest indret, també es pot observar clarament un extens sector del Delta de la Tordera, tot formant part de la Serralada Litoral Catalana. Cal recordar que aquest delta s’estén entre Malgrat i Blanes. FOTOGRAFIA 14. Des d´aquest indret, hi ha la possibilitat de fer un itinerari alternatiu, baixant cap als Seglars (Can Mas) i cap a l´antic poble de Sant Pere del Riu, actualment del municipi de Tordera. Això, ens permetria enllaçar amb el nostre itinerari (MATA – PERELLÓ, SANZ BALAGUÉ I FONT SOLDEVILA, 2016) . En aquest cas, coincidiríem a les parades 8 i 9 d´aquell itinerari, fent un recorregut aproximat d´uns4 – 6 Km, aproximadament. En tot cas, cal dir que part d´aquest recorregut el faríem entre aflorament dels esquistos de l´Ordovicià, arribant al final a trobar els afloraments dels materials carbonatats del Devonià, els quals apareixen a les parades abans esmentades de l´altre itinerari.
PARADA 9 - CONDICIONAL. CARRETERA D´HORTSAVINYÀ CAP A CALELLA. A UNS 2 Km DEL SEU INICI, (Hortsavinyà, terme municipal de Tordera, comarca del Maresme), (Full 365) Després de realitzar la parada anterior (en el cas de no haver baixat cap a Sant Pere del Riu), ens cal retornar cap a les immediacions del llogarret d´Hortsavinyà, per tal de continuar després cap a l´inici del vial que baixa cap al poble costaner de Calella. Per aquest vial ens caldrà fer un tram d´uns 2 Km, per tal de fer una nova aturada. Així, des de l´anterior , haurem fet un recorregut molt proper als 5 Km, aproximadament. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials que hem esmentat al recorregut cap a la parada anterior, que ara hem fet en sentit invers (parcialment). Després, des d´Hortsavinyà fins arribar a l´indret de la parada, hem anat trobant afloraments dels materials paleozoics de la Serralada Litoral Catalana, per on estem efectuant la totalitat d´aquesta part del recorregut de l´itinerari. Tanmateix, hem tornat a trobar els encavalcaments del complex estructural d´Hortsavinà, dels quins hem parlat anteriorment. Mes endavant, prop d´on som, hem trobat ocasionalment afloraments dels materials granítics, dels que havíem parlat a les primeres aturades. Tot i això, ara a l´indret de l´aturada es fan palesos uns materials carbonatats metamòrfics, d´edat ordovícica, però afectats pels metamorfisme hercinià. FOTOGRAFIA 15.
PARADA 10 - CONDICIONAL. CARRETERA LOCAL DES D´´HORTSAVINYÀ A CALELLA, (terme municipal de Calella de Mar, comarca del Maresme). (Full 394). Després de realitzar la parada anterior, cal continuar el recorregut pel vial que va conduint i apropant-se cap a la població costanera de Calella de Mar. Així, anirem baixant, fent una nova aturada poc abans d´arribar-hi, prop del pont de l´Autopista. Així, haurem realitzat un recorregut proper als 9 Km, aproximadament. En aquest recorregut, en un principi, hem anat trobant afloraments dels materials esmentats a l´aturada anterior. Després, haurem trobat afloraments dels materials carbonatats del Devonià. Tot i així, prop de l´indret de l´aturada, haurem ant veient afloraments dels materials granítics del Carbonífer, els quals es troben molt alterats i transformats en “sauló”, com a l´indret per on fem l´aturada. Efectivament, aquestes roques granítiques es troben molt alterades, per la qual cosa l´esmentat ”sauló” és molt abundant per arreu. Per d´altra banda, són molt palesos els filonets de quars i de roques filonianes, entre aquestes roques granítiques. FOTOGRAFIA 16. Per d´altra banda, al llarg de diferents trams d´aquest darrer tram del recorregut de l´itinerari, hem pogut gaudir d´una bona observació dels relleus meridionals i orientals alhora, del Montnegre, força alterats i degradats per les activitats humanes. FOTOGRAFIA 17.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.