Coordenades 237

Data de pujada 2 / de gener / 2016

-
-
590 m
303 m
0
3,7
7,4
14,8 km

Vista 762 vegades, descarregada 1 vegades

a prop de Figaró, Catalunya (España)

RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA PER LA COMARCA DEL VALLÈS ORIENTAL: DES DEL FIGARÓ (FIGUERÓ) CAP A MONTMANY I CAP A VALLCARQUERA / 9 DE GENER DEL 2015

ADVERTIMENTS PREVIS

Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

Al llarg d’aquest itinerari es circularà per alguns trams de camins (com en els accessos a Vallcarquera o a les Mines del Socau. En tot cas, recomanem buscar la màxima informació relativa a l´estat dels camins. Malgrat això, els darrers trams d´aproximació cap a les mines acabades d´esmentar, els farem a peu.

Com en tots els altres itineraris, recomanem tenir una cura molt especial de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut del mateix..

BREU INTRODUCCIÓ

En aquesta ocasió, el recorregut de l´itinerari discorrerà, en la seva quasi totalitat pel Sistema Mediterrani, i més concretament per la Serralada Prelitoral Catalana (la seva unitat més externa). Així doncs, la major part del recorregut, entre el Figueró i Montmany, es desenvoluparà per la Serralada Prelitoral Catalana; entre afloraments dels materials paleozoics de ´Ordovicià, del Devonià i del Carbonífer. Tot i això el darrer tram, en el qual es transitarà per la Depressió Geològica de l´Ebre, entre afloraments dels materials cenozoics de l´Eocè.

Per d´altra banda, el recorregut entre el Figueró i Vallcarquera, es desenvoluparà íntegrament per la Serralada Prelitoral Catalana, entre afloraments dels materials paleozoics de l’ordovicià, del Devonià i del Carbonífer, fonamentalment.

Per d’altra banda, el recorregut de l´itinerari discorrerà íntegrament per la comarca del Vallès Oriental. I dintre d´aquesta, ho farà exclusivament pel terme municipal del Figueró – Montmany.

OBJECTIUS FONAMENTALS D’AQUEST ITINERARI

Els objectius fonamentals que es pretenen aconseguir en aquest itinerari, es poden concretar en els següents aspectes generals:

1.- Observació i descripció dels materials mesozoics (sols del Triàsic) i paleozoics (del Devonià i de l´Ordovicià, així com importants afloraments granítics i granodiorítics, del carbonífer) de la Serralada Prelitoral Catalana, que es troben al llarg del recorregut de tot l´itinerari. Així, fonamentalment, anirem trobant esquists i quarsites de l´Ordovicià, nivells carbonatats del Devonià; granits, granodiorites i pòrfirs del Carbonífer; així com nivells de lutites rogenques, gresos rogencs i calcàries del Triàsic.

2.- Observació de l´estructura del Sistema Mediterrani, al llarg del recorregut de l´itinerari, que anirem veient al llarg de quasi tot el recorregut de l´itinerari. I alhora, veurem les relacions d´aquesta unitat geològica amb la Depressió Geològica de l´Ebre.

3.- Observació i descripció dels materials cenozoics de l´Eocè, els quals formen part de la Depressió Geològica de l´Ebre. Aquests materials són discordants amb els de la Serralada Prelitoral Catalana. En aquest recorregut, veurem nivells de calcolutites i gresos rogencs; així com nivells carbonatats de l´Eocè.

4.- Observació i reconeixement de diferents mineralitzacions situades a diferents indrets del recorregut de l´itinerari, com (d´acord amb el sentit de la marxa):
4A) les mineralitzacions filonianes de baritina, ubicades a diferents indrets del terme del Figueró, i dintre també de la Serralada Prelitoral Catalana, i del Vallès Oriental.
4B) les mineralitzacions ferríferes associades a skarn, situades a l’antic terme de Vallcàrquera (actualment del Figueró) i ubicades dintre de la Serralada Prelitoral Catalana.

5.- Observació de les diferents explotacions mineres relacionades amb les mineralitzacions assenyalades a l’apartat anterior i amb de les altres que es vagin trobant al llarg del recorregut de l´itinerari.

6.- Observació de l´impacte produït per les explotacions anteriors, sobre el Medi Natural i de les restauracions dutes a terme, si aquest és el cas.

7.- Observació dels diferents elements del Patrimoni Geològic i del Patrimoni Miner, que es vagin trobant al llarg del recorregut de l´itinerari.

ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

Pel que fa al recorregut del present itinerari, cal dir que existeixen diversos antecedents bibliogràfics (pel que fa al tram entre el Figueró i Montmany). Tot i així, pel que fa al conjunt de l´itinerari, existeixen solament quatre antecedents: es tracta d´uns itineraris nostres, MATA-PERELLÓ (1995, 2003, 2008 i 2010); en tots els casos, es tracta d’uns itineraris força semblant a l´actual.. També farem esment d’uns altres itineraris nostres, per indrets propers; concretament de MATA-PERELLÓ (1990 i 2007).

Pel que fa a l’estructura geològica de la zona per la qual discorre l´itinerari, farem esment de dos treballs de característiques generals, atributives a Catalunya. Concretament de GUIMERÀ et altri (1982) i de RIBA et altri (1976).

I, finalment, pel que fa a la descripció de les mineralitzacions d’aquestes comarques, farem esment del treball del mateix autor que ha realitzat aquestes línies; concretament de MATA-PERELLÓ (1990), relatiu al conjunt de les mineralitzacions catalanes

Tots aquests treballs referenciats, i d’altres, figuren esmentats per ordre alfabètic a l’apartat dedicat a la BIBLIOGRAFIA.

RECORREGUT DE L´ITINERARI

El recorregut de l´itinerari es transcorrerà exclusivament per la superfície de la comarca del Vallès Oriental. Així, s´iniciarà ben a prop del poble de del Figuerò, dintre de la Serralada Prelitoral Catalana. Tot seguit, s´iniciarà un primer tram del recorregut, anant cap a ponent, cap a l’antic poble de Montmany (o Montmamy de Puiggraciós), utilitzant la carretera local BV- 1498. En aquest trajecte s´aniran realitzant diverses aturades. Tanmateix, es realitzaran diverses filloles: una fins a Santa Pau de Montmany; una altra fins a les immediacions de Ca N´Oliveres i la tercera fins a l´antiga mina de baritina del Turó del Figueró. Finalment, es retornarà cap a l´indret per on hem començat aquest recorregut.

Tot seguit, començarà el segon tram d´aquest itinerari, anant ara cap a llevant, cap a les immediacions de l’antic poble de Vallcarquera, amb la finalitat de realitzar la darrera parada de l´itinerari a les antigues Mines del Socau, per on es farà la darrera parada de l´itinerari, que finalitzarà en aquest indret.

Així, es pot veure que en aquest recorregut, que tindrà una longitud d´uns 14´8 Km, farem 10.

Aquest itinerari es començarà a una alçada de 307 metres (prop de l´Estació de la RENFE al Figueró). A partir d´aquest lloc, en realitzar-se el primer tram del recorregut, aquest anirà pujant ininterrompudament, fins arribar a una alçada de 589 metre, en arribar a Sant Pau de Montmany, essent aquesta la màxima alçada que s´assolirà en aquest recorregut.

A partir del darrer indret, s´anirà baixant, amb lleugeres oscil·lacions, arribant-se de nou als 307 metres inicials, baixant posteriorment fins als 303 metres (en creuar el poble del Figueró). Posteriorment, es tornarà a pujar en el darrer recorregut d´aquest itinerari, arribant finalment fins als 520 metres, a la darrera aturada del recorregut d´aquest itinerari, a les Mines del Socau.

DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

Com de costum, estructurarem el recorregut de l´itinerari en una sèrie de PARADES, que tot seguit anirem veient. En cadascuna d’aquestes aturades farem un breu comentari (geològic o mineralògic, segons s’escaigui). En cada cas indicarem, entre parèntesi, el full topogràfic on es troba l’aturada.

Finalment, cal dir que el recorregut de l´itinerari s’inclourà totalment dintre d´un sol full del Mapa Topográfico Nacional (realitzat a l´escala 1:50.000 per l´IGC); concretament del 364 (de la Garriga o de Sant Feliu de Codines).

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol.2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona.

ALONSO, F (1976).- Mapa Geológico de España a escala 1:50.000 (segunda Série). Hoja y memória de la hoja nº 364 (la Garriga). Inst. Geol. Minero de España. Minist. Indústria. Madrid.

MATA - PERELLÓ, J.M. (1990).- Selecció d´itineraris geològico-mineralògics: del Vallès Oriental a l´Alt Camp i al Solsonès. Revista Xaragall, nº 26, 42 pag. Manresa.

MATA - PERELLÓ, J.M. (1990).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, 442 pag. Institut d´Estudis Catalans. Barcelona.

MATA - PERELLÓ, J.M. (1995a).- Recerca mineralògica i geològica pel Vallès Oriental, des del Figueró a Tagamanent i a Vallcarquera, Revista Algeps, serie B, nº 5, 9 pàgines. Manresa

MATA - PERELLÓ, J.M. (1995b).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca del Vallès Oriental: des de l’Ametlla del Vallès cap a Vallcarquera i cap a Tagamanent i Aiguafreda. Inèdit, 11 pag. Manresa

MATA - PERELLÓ, J.M. (2007).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca del Vallès Oriental: des de l´Ametlla del Vallès cap a Vallcarquera i Tagamanent. Inèdit, 10 pag. Manresa
MATA - PERELLÓ, J.M. (2008).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca del Vallès Oriental: des del Figueró cap a Vallcarquera i Tagamanent. Inèdit. 12 pàgines. Manresa

MATA - PERELLÓ, J.M. (2010).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca del Vallès Oriental: des del Figueró cap a Vallcarquera i Tagamanent. Inèdit. 12 pàgines. Manresa

RIBA, O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans, Edit. Ketres. 205 pag. Barcelona.
PARADA 1. IMMEDIACIONS DEL CAMÍ DEL CEMENTIRI DEL FIGUERÓ, (el Figueró, terme municipal del Figueró - Montmany, comarca del Vallès Oriental).(Full 364). El recorregut del present itinerari, cal iniciar-lo per les proximitats de l´Estació de la RENFE del poble del Figueró (Figaró). Des d´aquest indret, ens caldrà agafar la carretera local que es dirigeix cap a l´antic poble de Montmany de Puig.graciós, la BV – 1489. Així, ens caldrà fer un breu recorregut de poc més de 0´7 Km, per tal d´arribar al trencall d´on surt el camí cap al Cementeri del Figueró, situat a la dreta de la carretera, prop d´ella. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials del Paleozoic, els quals ja afloren a la mateixa sortida del poble i per tota la seva superfície edificada. Aquests materials es situen dintre de la Serralada Prelitoral Catalana, per on estem situats; això és: dintre del Sistema Mediterrani. Així, hem anat trobant afloraments dels calcosquists i calcàries argiloses del Devonià Mig. Sovint, les hem vist travessades per intrusions de pòrfirs granítiques del Carbonifer, com a la mateixa sortida del poble, a l´inici del recorregut. Tot i això, en aquest indret per on fem l´aturada, afloren a la bora de la carretera els nivells dels materials carbonatats. Aquests es troben força facturats.
PARADA 2 - CONDICIONAL. IMMEDIACIONS DEL Km 3´6 DE LA CARRETERA DE MONTMANY AL FIGUERÓ,, (el Figueró, terme municipal del Figueró - Montmany, comarca del Vallès Oriental).(Full 364). Després de realitzar la parada anterior, caldrà fer un breu recorregut per la carretera local BV – 1489, anant en el seu sentit cap a ponent, cap a l´antic poble de Montmany de Puiggraciós. A poca distancia de la parada anterior, si s´escau, se´n pot fer una altra, auna corba amb escassa visibilitat. Aquesta aturada la farem a menys de 200 metres de l´anterior. Inicialment, en aquest curt recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials carbonatats del Devonià, dels que ja n´hem parlat a l´aturada anterior. Tot i això, en aquest indret, es pot gaudir de l´observació d´una intrusió d´un pòrfir granític, el qual es fa patent a la dreta de la carretera
PARADA 3. FILONETS DE BARITINA, CARRETERA DE MONTMANY, Km 3´2, (el Figueró, terme municipal del Figueró - Montmany, comarca del Vallès Oriental).(Full 364). Després de fer la parada anterior, ens caldrà continuar per la carretera local que condueix cap a Montmany de Puiggraciós (la BV – 1489). Més endavant, aproximadament a 0´4 Km de la parada anterior, ens caldrà fer–n´hi una altra. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials eminentment carbonatats del Devonià. Així, haurem vist nivells de calcosquistos i també de calcaries. Tots aquests, molt sovint es troben replegats i fracturats, com per les immediacions de l´indret de la present aturada. Per d´altra banda, en aquest indret es fa ben palès el filó de BARITINA, el qual es troba encaixat entre els nivells carbonatats del Devonià. Tanmateix, en aquest indret es poden veure uns bons exemples de rebliment kàrstic, per part de la baritina, entre aquestes calcàries paleozoiques. FOTOGRAFIES 7 i 8. Igualment es poden veure aquests exemples, tant de les mineralitzacions filonianes, com de les de rebliment de cavitats d’origen kàrstic, per sota de la carretera. Per d’altra banda, cal fer esment de que en aquest indret, es van trobar unes bones mostres de RÚTIL, el qual apareixia en macles de "corona de rútil·". Tot i això, caldria fer una recerca més a fons, per tal de ratificar aquest aspecte de la presencia del RUTIL.
PARADA 4. CAMÍ DE CA N´OLIVERES. LA BALUSTRADA, (el Figueró, terme del Figueró - Montmany, comarca del Vallès Oriental).(Full 364). Després de realitzar la parada anterior, cal efectuar un nou recorregut per la carretera que condueix cap a Montmany de Puiggraciós (la BV – 1489). Més endavant, en arribar a les immediacions del Km 3, trobarem per l´esquerra el camí que es dirigeix cap a Ca N´Oliveres. Ens caldrà agafar-lo, per tal de fer un breu recorregut, d´uns 0´3 Km, fins arribar a una balustrada, per on hi ha uns bancs per seure. Aquí, farem una nova aturada, a uns 0´5 Km de la realitzada anteriorment. En aquest recorregut, en un principi s’ha circulat pels afloraments dels materials paleozoics que hem vist a totes les aturades anteriorment efectuades. Així, hem vist els materials carbonatats del Devonià. Després, en arribar a l´inici del camí abans esmentat, s´han trobat a la carretera uns nivells de lutites, calcolutites i gresos de tonalitats rogenqenques. Aquests materials són mesozoics i pertanyen als trams basals del Triàsic, concretament al Buntsandsteim. Cal dir que el contacte entre els anteriors i aquests és discordant; tot i això no hem arribat a veure aquest contacte discordant. Després, en continuar pel camí que condueix cap a Ca N´Oliveres, es van trobant inicialment els afloraments acabats d´esmentar del Buntsandsteim. Més endavant, molt prop de l´indret de l´aturada, per sota d´aquests materials del Triàsic, hem tornat a trobar els nivells carbonatats del Devonià. Però, ara en aquest indret es veu ben clarament el contacte discordant entre uns materials i els altres. Per d´altra banda, aquests materials carbonatats del Devonià, es troben força replegats. Per d´altra banda, a poca distancia de la balustrada (anant cap a Ca N´Oliveres) es fa ben palesa una mineralització relacionades amb rebliments kàrstics, desenvolupades sobre els nivells carbonatats del devonià. Tot i això aquests rebliments es situen sobre fractures. Els minerals presents en aquesta mineralització són: CALCOPIRITA i BARITINA (el més abundant). Per d’altra banda, a partir del primer, i per alteració, s’ha produït la presència de MALAQUITA; així com d’indicis d´ATZURITA. Tanmateix s´observa la presència de GOETITHA (limonítica). Però, el mineral més abundant, com ja hem esmentat és la BARITINA.
PARADA 5. IMMEDIACIONS DEL Km 1´9 DE LA CARRETERA BV – 1489, (el Figueró, terme municipal del Figueró - Montmany, comarca del Vallès Oriental).(Full 364). Després de realitzar l´aturada anterior, cal retornar a la carretera local que condueix cap a Montmany de Puiggraciós. En arribar a l´esmentada carretera, ens convindrà continuar cap a ponent, cap a l´antic poble acabat d´esmentat. Més endavant, en arribar al Km 1´9 de la carretera, ens convindrà fer una nova aturada. Així, des de l´anterior, haurem efectuat un trajecte molt proper a 1´5 Km. En arribar a la carretera, s´han anat fent palesos els afloraments dels nivells rogencs del Triàsic Inferior (del Buntsandsteim). Aquests nivells de calcolutites, lutites i gresos de tonalitats rogenques, els anirem trobant fins al mateix indret per on farem l´aturada. Per sobre d´aquests, més amunt, es fan palesos els nivells dels materials carbonatats del Triàsic Mig, concretament els del Muschelkalk Inferior, amb trams de calcaries i de dolomies. FOTOGRAFIES 11 i 12. Per d´altra banda, en arribar a l´indret de la present aturada, es fa força palès un paleocanal entre els materials del Buntsandsteim. El paleocanal es troba constituït per nivells de gresos i es situa sobre un aflorament de lutites i calcolutites rogenques. Per d´altra banda, a la base del paleocanal es fa palesa uns mineralització amb GLAUCONITA. FOTOGRAFIA 13
PARADA 6. IMMEDIACIONS DEL Km 1 DE LA CARRETERA BV – 1489, (el Figueró, terme municipal del Figueró - Montmany, comarca del Vallès Oriental).(Full 364). Després de realitzar la parada anterior, cal fer un breu recorregut per la carretera que anem seguint, la BV – 1489, anant cap a Montmany de Puiggraciós. En arribar al Km 1, farem una nova aturada, a poc menys de 0´9 Km de l´anterior. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials del Buntsandsteim. Tot i així, per sobre d´ells i a la bora de la carretera, s´han anat fent palesos els nivells carbonatats del Muschelkalk Inferior, amb nivells de calcàries i de dolomies. Aquests són els materials que apareixen a l´indret de la parada.
PARADA 7. IMMEDIACIONS DE l´ULLAR, Km 0 DE LA CARRETERA BV – 1489, (Montmany, terme municipal del Figueró - Montmany, comarca del Vallès Oriental).(Full 364). Després de realitzar la parada anterior, cal efectuar el darrer recorregut per la carretera local BV – 1489, arribant al seu Km 0. Així, haurem arribat a l´Ullar. Aquí, farem una nova aturada, a 1 Km de l´efectuada anteriorment. En aquest recorregut, hem anat trobant inicialment els nivells carbonatats del Muschelkalk Inferior. Més endavant, per sobre d´aquests, haurem començat a trobar afloraments dels nivells rogencs del Muschelkal Mig. Aquests materials són els que es fan palesos a l´indret de la present aturada. Així, aquí es fan palesos uns nivells de lutites rogenques, amb abundants guixos intercalars entre elles.
PARADA 8 - CONDICIONAL. SANT PAU DE MONTMANY, (Montmany, terme del Figueró - Montmany, comarca del Vallès Oriental).(Full 364). Després de fer l´aturada anterior, haurem arribat al final de la carretera local BV – 1489. A partir d´aquí, convindrà continuar per un camí que no es troba en bones condicions. Serà millor, si s´escau, continuar a peu. Seguint el camí que es dirigeix cap a ponent, arribarem a les immediacions de Sant Pau de Montmany. Per aquí, ens convindrà fer una nova aturada. Aquesta la farem a uns 0´8 Km de la parada anteriorment realitzada, aproximadament. En aquest recorregut, inicialment hem trobat els afloraments dels materials triàsics del Muschelkalk Mig (els nivells de lutites rogenques i dels guixo). M´rd endavant, hem trobat uns nivells de gresos, calcolutites i lutites de tonalitats també rogenques, però diferents a les que haviém trobat anteriorment. Aquests materials que ara hem trobat pertanyen al Paleocè, concretament a la Formació Mediona. Són discordants amb els que havíem trobat anteriorment, per les immediacions de l´Ullar. És a di, en aquest trajecte hem deixat enrere la Serralada Prelitoral Catalana (del Sistema Mediterrani) i hem entrat a la Depressió Geològica de l´Ebre, per on ara ens trobem situats en aquest indret. Ara, en aquest indret, es fan palesos per arreu, els afloraments rogencs de la Formació Mediona, del Paleocè. Per sobre es veuen uns nivells grisencs que ja pertanyen a l´Eocè.
PARADA 9 - CONDICIONAL. MINA DE BARITINA DEL TURÓ DE LES IMMEDIACIONS DE CA N´OLIVERES, (el Figueró, terme del Figuero . Montmany, del Vallès Oriental). (Full 364). Des de la parada anterior, cal retornar fins a l´inici del camí de Ca N´Oliveres; és a dir: per on hem fet la PARADA 4 i la PARADA 3. En arribar a l´inici del camí acabat d´esmentar, ens caldrà seguir-la uns 50 m, tot anant cap al Figueró, per la carretera BV – 1489. Tot seguit, cal agafar un corriol ascendent, que surt per l’esquerra. Pujant per aquest camí, es troba una mineta situada a uns 20 m, per sobre de la carretera. En aquest indret cal fer la present aturada, després d´un recorregut d´uns 4´8 Km des de la parada realitzada anteriorment. En aquest recorregut, s’han tornat a tallar els materials esmentats al trajecte de les parades anteriors. Així, en arribar ara a la carretera s’han tornat a tallar els nivells carbonatats del Devonià. Pel que fa a la mineta, cal dir que és de petites dimensions, molt curta (de menys de 15 m), amb un pas estret a la seva part central. Aquesta mina es relaciona amb una mineralització filoniana, la qual es troba encaixada entre les calcàries del Devonià. El mineral més abundant de l´indici, és la BARITINA, la qual es va intentar d’explotar. El mineral anterior, es troba acompanyada d’altres més minoritaris, com: CALCOPIRITA, GALENA, PIRITA, RUTÍL (indicis), CALCITA, DOLOMITA i QUARS. També es troben diversos minerals d’alteració, com: GOETHITA (limonítica), HEMATITES, ATZURITA i MALAQUITA. Finalment, també cal parlar de la presència de dendrites de PIROLUSITA.
PARADA 9BIS. INICI DEL CAMÍ A VALLCÀRQUERA, (el Figueró, terme municipal del Figueró . Montmany, del Vallès Oriental). (Full 364). Des de la parada anterior, cal acabar d’arribar de nou cap el poble del Figueró. En arribar-hi, cal anar fins a l’entrada meridional del poble, per tal d’agafar el camí-carreter (per l’esquerra), que ascendeix cap a les parts altes del poble situades a llevant. En arribar a l’extrem, aquest camí-carreter esdevé una pista, que més endavant ens durà cap a Vallcàrquera (i també cap a Tagamanent), tot remuntant inicialment l´anomenat riu de Vallcàrquera. En aquest indret, a la sortida del Figueró, cal fer la present aturada, després d’un recorregut proper als 4 Km, des de la parada anterior. En aquest recorregut, s’han anat tallant els materials paleozoics del Devonià esmentats a la parada anterior. Sovint aquests materials es troben travessats per pòrfirs sienítics, així com per filonets de quars o de baritina. Després, en arribar al poble es troben uns afloraments d’aspecte esquistos, freqüentment sorrenc, que pertanyen al Devonià Mig, i que constitueixen les anomenades pissarres amb tentaculites (IGME 1976). En aquest indret on ara som, es troben uns afloraments de nivells carbonatats, que pertanyen al trànsit del Silurià Superior al Devonià Inferior, tot constituint les anomenades calcàries amb orthoceras (IGME 1976). Per d’altra banda, des d’aquest indret, es pot gaudir d’un bon lloc d’observació de l’estret del Riu Congost, sobre el qual s’estén allargat el poble del Figueró. I tanmateix, es poden veure els relleus tabulars formats pels afloraments triàsics, que cobreixen als afloraments paleozoics, tant a la vorera dreta com a l’esquerra de l´esmentat riu. Aquests materials triàsics corresponen fonamentalment al Buntsandsteim (amb nivells de gresos, lutites i calcolutites de tonalitats rogenques) i al Muschelkalk Inferior (amb materials carbonatats). Finalment, cal dir que aquests materials triàsics es troben en contacte discordant amb els paleozoics.. PARADA 10. MINES DE MAGNETITA DEL BARRANC DEL SOCAU, (Vallcàrquera, terme municipal del Figueró . Montmany, comarca del Vallès Oriental). (Full 364). Després de realitzar la breu parada anterior, cal agafar el camí que duu cap a Vallcarquera. Així, haurem d´anar primer cap a Rectoria i posteriorment cap a Can Dosrius, per tal d’anar posteriorment cap a les Mines del Socau, remuntant el barranc del mateix nom. Cal dir que els primers trams són practicables en cotxes utilitaris; però no el darrer, que és mol millor de fer a peu; a més a més es troba prohibit el trànsit rodat.. Així, en aquest recorregut, des de la parada anterior, s’han recorregut uns 3 Km, aproximadament. Com ja s’ha dit a les aturades anteriors, el Figueró es troba sobre un aflorament de materials paleozoics, de caràcter eminentment calcari, que pertanyen majoritàriament al Devonià, i en ocasions al trànsit del Silurià al Devonià. Com ja es conegut, tots aquests materials pertanyen a la Serralada Prelitoral Catalana, on ara ens trobem situats, dintre del Sistema Mediterrani, per on hem fet la pràctica totalitat del recorregut d´aquest itinerari. Poc després de deixar la Rectoria de Vallcarquera, es comencen a tallar els nivells de pissarres gris-negroses del Silurià, les anomenades pissarres amb graptòlits (IGME 1976); en contacte, també per falla, amb els materials carbonatats del trànsit del Silurià al Devonià . Ara, al tram de pujada cap a la mina, es van trobant aquests darrers materials, amb freqüents intrusions de pòrfirs granítics. Pel que fa a les Mines del Socau, cal dir que aquestes es localitzen sobre una mineralització relacionada amb un skarn. Aquesta es troba situada al contacte entre uns afloraments calcaris del trànsit del Silurià al Devonià (les anomenades calcàries amb orthoceres) i unes diorites. Aquest contacte es veu afectat per una falla que posa en contacte les anteriors calcàries amb unes pissarres negres del Silurià (les pissarres amb graptòlits). Aquesta falla és ben visible dintre d’un brancall de la galeria principal de la mina, situat a la dreta de la mateixa, segons s’entra. En aquest indret es pot veure, també, un bon exemple de "mirall de falla". El mineral que es va intentar explotar a les esmentades mines, va ésser la MAGNETITA, que en bona part es troba alterada a MAGEHIMITA, i també a GOETHITA (en forma de limonita). També es troben presents altres minerals com: HEMATITES, CALCITA, ACTINOTA, EPIDOT, GRANATS (sense identificar), PIROSMALIA i TREMOLITA. En un altre aspecte, cal dir que dintre de la galeria principal, es veuen evidents fenòmens kàrstics actuals, entre els afloraments carbonatats, amb molta formació de CALCITA, en forma de concrecions, així com també de minúscules estalactites i estalagmites. Fins i tot es pot veure una surgència d’aigua a través de les calcàries. Per a la visita d’aquestes mines, cal tenir en comte les recomanacions habituals. Per d’altra banda, cal portar botes d’aigua, perquè dintre de la galeria principal hi ha uns 20 cm d’aigua, durant uns 30 m de recorregut. També cal dir que a l´actualitat és força difícil entrar a la mina, ja que hi va haver-hi una esllavissada sobre la seva bocamina; tot i així, encara es pot entrar.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.