Descarrega

Distància

15,21 km

Desnivell positiu

484 m

Dificultat tècnica

Moderat

Desnivell negatiu

258 m

Altitud màxima

899 m

Trailrank

37

Altitud mínima

481 m

Tipus de ruta

Només anada

Coordenades

256

Data de pujada

27 de maig de 2019
Sigues el primer a aplaudir
Comparteix
-
-
899 m
481 m
15,21 km

Vista 128 vegades, descarregada 3 vegades

a prop de Aguilar de Segarra, Catalunya (España)

RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA PER LA COMARCA DEL BAGES I PELS TERMES MUNICIPALS D´AGUILAR DE SEGARRA I DE SANT MATEU DE BAGES (GEOPARC DE LA CATALUNYA CENTRAL): DES DE L´ESTACIÓ D´AGUILAR DE SEGARRA A CASTELLTALLAT I A LES IMMEDIACIONS DE CAN PRAT BARRINA / 01 DE JUNY DEL 2019


Per Josep M. MATA – PERELLÓ i Joan Salvador PUIG ORIOL


ADVERTIMENT PREVI

A l´igual que en altres ocasions, en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

Pel que fa al recorregut de l’itinerari, cal dir que la seva major part s’efectuarà per camins que es troben en bon estat de conservació. Tot i així, caldrà demanar informació sobre ´estat dels camins, especialment del que des de Castelltallat es dirigeix cap a les immediacions de Can Prat Barrina, al final del recorregut d´aquest itinerari.

En aquesta ocasió, es tracta d´un recorregut per diferents indrets de la zona oriental del Geoparc de la Catalunya Central (antic Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central), pel termes d´Aguilar de Segarra i de Sant Mateu de Bages.

Finalment, i per d’altra banda, recomanem tenir una especial cura de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut.


BREU INTRODUCCIÓ

El recorregut de l´itinerari que ara presentem discorrerà, en la seva totalitat per la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament pel seu sector corresponent a la seva Depressió Central). També cal dir que aquest recorregut es realitzarà per l´antic Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central; és a dir, per l´actual Geoparc de la Catalunya Central, pels indrets més orientals del mateix.

Al llarg del recorregut, s´aniran trobant afloraments dels materials cenozoics que reblen la depressió per aquests indrets. No cal oblidar que el terme d´Aguilar de Segarra, es troba totalment situat dintre d´aquesta depressió, igual que la major part del Geoparc de la Catalunya Central.

Així, per arreu, afloren els materials continentals, de l´Eocè (concretament de la Formació Artés i de la Formació Súria,; la primera mb nivells de gresos i calcolutites rogenques; i la segona amb nivells de calcolutites i gresos de tonalitats grisenques).

Per d´altra banda, el recorregut de l´itinerari discorrerà per la comarca del Bages. Així, dintre d´aquesta, circularem exclusivament pels termes d´Aguilar de Segarra i de Sant Mateu de Bages, dintre dels sectors més occidentals de la comarca.

En aquest recorregut, anirem fent diverses aturades, unes de caràcter geomorfològic, altres de caire tectònic i altres de caràcter geològico-ambiental. Tot i així, predominaran les primeres.


OBJECTIUS FONAMENTALS

Els objectius generals del present itinerari, es centraran en els següents aspectes geològics.

1.- Reconeixement dels sectors occidentals del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central (Geoparc de la Catalunya Central), pels termes municipals d´Aguilar de Segarra i de Sant Mateu de Bages (en aquest dintre de l´antic terme de Castelltallat).

2.- S´observarà l´estructura de la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament del seu sector de la Depressió Central), per la qual circularà al llarg de tot el recorregut del present itinerari. També es faran reconeixements a distancia, dels relleus dels Altiplans Meridionals de la Depressió Geològica de l´Ebre, concretament de Montserrat i de Sant Llorenç del Munt – Serra de l´Obac.

3.- Dintre de les estructures de la Depressió Geològica de l´Ebre, es farà una observació de l´Anticlinal de Súria – Serra Castelltallat. Aquest, constitueix l´esmentada serra; tot i que l´eix de l´anticlinal està inclinat.
.
4.- .Es reconeixeran els materials cenozoics que constitueixen el rebliment de la Depressió Central. per aquests indrets. Així, al llarg de tot el recorregut de l´itinerari, es trobaran els materials que pertanyen als afloraments de la Formació Artés (amb gresos i calcolutites rogenques; ocasionalment, també trobarem afloraments de calcàries grisenques, generalment fosques). També trobarem afloraments dels materials de la Formació Súria(amb gresos i calcolutites, de tonalitat grisenca).

5.- Observació dels materials cenozoics recents, del Pleistocè i de l´Holocè, els quals constitueixen els depòsits de vessants i també les terrasses de la Riera de Rajadell i dels diferents torrents i barrancs, que anirem trobant al llarg del recorregut. En tots els casos, es tracta de materials eminentment heteromètrics.

6.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Geològic, que es vagin trobant al llarg del recorregut de l´itinerari. Així, cl fer esment dels diversos afloraments de paleocanals. També cal fer esment del jaciment d´icnites de Can Prat Barrina.

7.- Observació de diferents indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Miner, que es vagin trobant al llarg de tot el recorregut de l´itinerari.

ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

No coneixem cap precedent sobre aquest recorregut. Tot i així, hi ha un antecedent parcial, relatiu a les immediacions d´Aguilar de Segarra; es tracta de MATA – PERELLÓ i PUIG ORIOL (2018). Així, per bon apart del recorregut, es tracta d´una novetat, ja que mai havíem fet cap recorreguts per aquests indrets occidentals del Bages

En relació amb els trets geològics generals, i dels relacionats amb el recorregut de l´itinerari, farem esment dels següents treballs: COLLDEFORNS (1992), GUIMERÁ et altri (1992) i RIBA et altri (1976).

Pel que fa als trets mineralògics dels indrets mineralitzats que trobarem al llarg del recorregut, farem esment del treball de MATA-PERELLÓ (1991), referit a la totalitat de Catalunya. També farem esment del treball de la ICHN (1998), recentment publicat, relatiu als paratges d’interès natural de la comarca del Bages.

Tots aquests treballs, es trobaran reverenciats, a l’apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES.


RECORREGUT DE L´ITINERARI

El recorregut de l´itinerari s’iniciarà al costat de l´Estació d´Aguilar de Segarra, per on es farà la primera aturada. Després es farà un recorregut cap al Nord, per la carretera que es dirigeix cap el poble de Fonollosa, fins arribar al trencall (per l´esquerra) de la carretereta que es dirigeix cap Castelltallat. En aquest tram es faran dues aturades. Després, es continuarà per la carretereta que condueix cap a Castelltallat i que s´haurà trobat en arribar al Collet dels Pallaresos. Seguint per aquesta carretera, s´arribarà al Coll de La Creu del Pirineu. En aquest trajecte es faran dues aturades. Després, des del coll es farà una fillola cap a la Rectoria de Castelltallat, per on es farà una aturada. Finalment, després de retornar al collet, el recorregut es dirigirà cap a Salo, arribant fins a les immediacions de Can Prat Barrina, per on es farà la darrera aturada del recorregut d´aquest itinerari, prop de la carretera que es dirigeix cap a Prades, la Molsosa i Calaf



MAPA 1 DEL RECORREGUT DE L¨ITINERARI
(Mapa sobre la Ortofoto de l´ICGC)


MAPA 2 DEL RECORREGUT DE L¨ITINERARI
(Recorregut de l´itinerari sobre de l´OpenCycleMap)

Tot això es pot veure al MAPA DEL TRAJECTE DEL RECORREGUT (del qual n´hem adjuntat dues versions). Així, es pot veure que el recorregut tindrà una longitud d´uns 15´2 Km., a través del qual es faran 7 aturades. El recorregut s´iniciarà a una alçada d´uns 470 metres, per les immediacions de l´Estació d´Aguilar de Segarra. Després, a partir d´aquest indret, el recorregut anirà pujant contínuament fins arribar a les immediacions de Castelltallat. Aquí s´assolirà una alçada d´uns 896 metres, baixant després lleugerament cap el poblet, per a tornar a pujar en fer una fillola. Finalment, la resta del recorregut serà de baixada, arribant a una cota final d´uns 710 metres, per les immediacions de Can Prat Barrina, a la darrera aturada.

DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

En aquest recorregut hem situat, com ja és habitual en tots els itineraris, una sèrie d´ESTACIONS o de PARADES, que anirem veient a continuació. En cada cas, els hi donarem una denominació que podrà correspondre a algun paratge proper. També indicarem el terme municipal i la comarca on es troba.

Per d’altra banda, en cadascuna de les parades, indicarem entre parèntesi el número del mapa topogràfic de la Cartografia Militar de España, a escala 1:50.000, on es troba situada la parada considerada. En aquesta ocasió sols utilitzarem un full, concretament el 362 (o de Calaf). Totes les aturades les farem dintre d´aquest full. Si s´escau, també utilitzarem el full corresponent a la comarca del Bages, del Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

COLLDEFORNS i CHERTÓ, B. (1992).- La geologia del Bages. Inèdit, 430 pàgines. Sant Vicenç de Castellet

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol.2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona

ICHN (1998).- Guia d´Espais d´Interès natural del Bages. Inst. Catalana d´Hist. Nat. Centre d´Est. del Bages. 295 pàgines. Manresa

MASACHS, V, et altri (1981).- Itineraris geològics per les comarques del Bages, Berguedà, Anoia i Solsonès. Pub. Centre d´Estudis Geològics - Caixa d´Estalvis de Manresa, 256 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J,M. (1984).- Depressió Geològica de l´Ebre, o Depressió Central Catalana?. Revista Dovella, nº 35, pp. 85-90, Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, 442 pag. Institut d´Estudis Catalans. Barcelona.

MATA-PERELLÓ, J.M. i PUIG ORIOL, J,B.(2018).- Recorregut pedrestre circular de recerca geològica i ambiental per la comarca del Bages i pel terme d´Aguilar de Segarra (Geoparc de la Catalunya Central): des de l´Estació d´Aguilar de Segarra a la Serra de la Vall, a Aguilar de Segarra i de nou a l´Estació. Inèdit. 10 pàgines. Manresa

RIBA, O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans, Edit. Ketres. 205 pag. Barcelona.

_______________________________________________________________________________________
Punt d'interès

P! IMMEDIACIONS DE L´ESTACIÓ D´AGUILAR DE SEGARRA

PARADA 1. IMMEDIACIONS DE L´ESTACIÓ DE LA RENFE D¨AGUILAR DE SEGARRA, (terme municipal d´Aguilar de Segarra, comarca del Bages). (Full 362). El recorregut d´aquest itinerari, el començarem molt prop de l´Estació de la RENFE d´Aguilar de Segarra, que de fet és un barri del poble. Així, a escassa distancia de l´edifici principal, podem fer la primera aturada del recorregut d´aquest itinerari. Aquest indret, i tot el recorregut de l´itinerari, es troba dintre de la comarca del Bages i alhora dintre del Geoparc de la Catalunya Central. Aquest indret, es troba dintre de la Depressió Geològica de l´Ebre (dintre de la seva Depressió Central). Així, per arreu, es veuen afloraments dels materials rogencs de la Formació Artés, que per aquests indrets reblen la depressió. Des d´aquest indret, mirant cap al Nord, es poden veure els relleus de la Serra de la Vall, per on discorrerà una bona part del recorregut de l´itinerari. Alhora, mirant cap al NW, es poden veure els relleus dels sectors més meridionals de la Serra de Castelltallat. A les dues afloren els materials de la Formació Artés.
Punt d'interès

P2 CARRETERA BV - 3008. Km 19´2, CARRETERA BV – 3008,

PARADA 2 - CONDICIONAL. IMMEDIACIONS DEL Km 19´2, CARRETERA BV – 3008, (terme d´Aguilar de Segarra, comarca del Bages). (Full 362). Després de fer l´aturada anterior, cal anar continuar per la carretera local BV – 3309, fins arribar a la carretera BV – 3008, En trobar-la, caldrà anar cap a Fonollosa, però en arribar a les immediacions del Km 19´2, ens caldrà fer una aturada. La farem a uns 3´6 Km de la parada anteriorment realitzada. En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials rogencs de la Formació Artés. Aquests materials pertanyen aquí a l´Eocè i reblen la Depressió Geològica de l´Ebre, per on ara som. Es troben constituïts per nivells de calcolutites i gresos de tonalitats rogenques. . Per d´altra banda, en aquest trajecte, mirant cap al NW, haurem pogut observar els típics relieves en cuesta. Les parts altes corresponen a nivells de gresos i les parts més inclinades corresponen a les calcolutites. F
Punt d'interès

P3 CARRETERERA A CASTELLTALLA. IMMEDIACIONS DEL SEU T. Km 0´5

PARADA 3. CARRETERETA A CASTELLARAL. IMMEDIACIONS DEL SEU Km 0´5, (Castelltallat, terme municipal de Sant Mateu de Bages, comarca del Bages). (Full 362). Després de fer l´aturada anterior, cal continuar per la carretera BV – 3009. Més endavant, en arribar al Coll de Cal Palleres, trobarem per l´esquerra el trencall de la carretereta que condueix cap a Castelltatat. En arribar a les immediacions dels 0`5 Km de recorregut, farem una aturada. La farem a uns 1´1 Km de la parada anterior, aproximadament. En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials rogencs de la Formació Artés, de l´Eocè. Així, en sobrepassar el Coll de Cal Pallarès s´han fet força evidents al marge de la carretera. Tanmateix, aquests materials es troben també a l´indret de l´aturada. Des d´aquest indret, mirant cap al Sud, es fan ben palesos els relleus de les immediacions de Montserrat. Així, es veuen molts clars els típics relieves en cuesta, del ponent de Montserrat. Per d´altra banda, mirant cap el Nord, es fa palesa la vorera meridional de l´Anticlinal de Súria – Serra de Castelltallat, cap a on ens estem dirigint en el recorregut d´aquest itinerari.
Punt d'interès

P4 CARRETERETA A CASTELLARAL. IMMEDIACIONS DE GOBERNA I DE CAL GENÍS,

PARADA 4. CARRETERETA A CASTELLARAL. IMMEDIACIONS DE GOVERNA I DE CAL GENÍS, (Castelltallat, terme municipal de Sant Mateu de Bages, comarca del Bages). (Full 362). Després de fer l´aturada anterior, cal continuar per la carretereta que va pujant cap a Castelltallat. Més endavant, en arribar a on collet des d´on surt el camí cap a Governa i prop del trencall de Cal Genís, farem una aturada. Aquesta, la farem a uns 5´7 Km, aproximadament, de la parada efectuada anteriorment. En aquest recorregut, hem continuat trobant afloraments dels materials rogencs de la Formació Artés (amb nivells de gresos y de calcolutites de tonalitats rogenques). Més amunt, prop d´on ara som, per sota dels anteriors , hem trobat materials de la Formació Súria (amb nivells de gresos i calcolutites, de tonalitats grisenques). Aquests són els materials que predominen per on ara som. Per d´altra banda, els materials que hem anat trobant en aquest recorregut, inicialment estaven inclinats cap al Sud, en trobar-se situats al franc meridional de l´Anticlinal de Súria – serra de Castelltallat. Més amunt, aquests materials els hem trobat molt més inclinats, i més amunt pràcticament verticals, prop d´on ara som. Més endavant, després de sobrepassar el trencall de Cal Genis, trobarem els materials de la Formació Súria, amb un clar cabussament cap el Nord. Aquests materials ja formen part del flanc septentrional de l´Anticlinal de Súria – Serra de Castelltallat. És a dir, en aquest trajecte ja hem superat el nucli de l´Anticlinal de Súria – serra de Castelltallat. Malgrat això, encara no hem arribat a la part alta de la serra. Això, ens indica que l´eix del plec està decantat cap al Sud. Per d´altra banda, des del collet d´on surt el camí de Governa, mirant cap a llevant, podem veure dos turons: al situat a la dreta, els materials cabussen cap el Sud; mentre que els materials situats al turó de l´esquerra, els materials cabussen cap l Nord. Entre un i altre es veu un collet, just per l´indret per on es troba l´eix de l´anticlinal.
Punt d'interès

P5 CARRETERETA A CASELLTALLAT. IMMEDIACIONS DEL COLL DE LA CREU GROSSA

PARADA 5. CARRETERETA A CASELLTALLAT. IMMEDIACIONS DEL COLL DE LA CREU GROSSA, (Castelltallat, terme municipal de Sant Mateu de Bages. (Full 362). Després e fer l´aturada anterior, cal continuar el recorregut per la carretereta que condueix cap al llogarret de Castelltallat. Ben avia, arribarem a la part més alta de la serra i del recorregut d´aquest itinerari. Després, arribarem al Coll de la Creu Grossa. Aquí farem una aturada. La farem a uns 1´5 Km de la parada anterior. En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials eocènics esmentats a la parada anterior. Primer els de la Formació Súria, prop del pla axial de l´Anticlinal de Súria – Serra de Castelltallat; i ara, per sobre dels anteriors ja es comencen a fer palesos els materials de la Formació Artés, de tonalitats rogenques. Des d´aquest indret, situat prop de la zona més alta de la Serra de Castelltallat, mirant cap al Nord, es pot gaudir d´una bona observació de la vall, per on es troben Salo, Prades i la Molsosa. Aquesta vall es relaciona amb el Sinclinal de Salo. Aquest es situa entre l´Anticlinal de Súria – Serra de Castelltallat (on ara som) i l´Anticlinal de Cardona – Pinós, situat al Nord.
Punt d'interès

P6 MIRADOR DE LA RECTORIA DE CASTELLTALLAT

PARADA 6. MIRADOR DE LA RECTORIA DE CASTELLTALLAT, (Castelltallat, terme municipal de Sant Mateu de Bages. (Full 362). Després de fer l´aturada anterior, cal continuar el recorregut per la carretereta que es dirigeix cap a Castelltallat i cap a Sant Mateu de Bages (deixant per l´esquerra el trencall de Salo, per on continuarem després. Així, ara començarem una fillola cap a Castelltallat. Més endavant, deixarem per l´esquerra la carretera de Sant Mateu de Bages, per tal d´anar cap a la Rectoria de Castelltallat. En arribar-hi, farem una aturada, a un indret on hi ha un mirador. En aquest trajecte, hem tornat a apropar-nos a l´Eix de l´anticlinal de Súria – Serra de Castelltallat. De fet, ara som a l´eix de l´anticlinal. Aquí, ara, per sota de la rectoria es tornen a trobar els materials de la Formació Súria, en posició molt inclinada, quasi vertical. Per d´altra banda, des d´aquest lloc, mirant cap al Sud, es pot gaudir d´una bona observació del conjunt de la Depressió Geològica de l´Ebre. Així, es veuen be els relleus de la Serra de l´Obac i de Montserrat. Tanmateix, des d´aquí, es veuen els relleus que hem vist a la PARADA 4, amb els relleus del Tossal de Cal Pons i el de cota 917 metres, amb el Clot de Cal Pons al mig. Per aquest collet passa l´eix de l´anticlinal i cada un dels dos turos formen part dels dos flancs de l´anticlinal. Així, els materials d´un cabussen cap al Sud i els de l´altre cap al Nord. Tanmateix, ara, on som, passa l´eix de l´anticlinal , com hem dit anteriorment. Així, ara, aquí es veuen els materials de la Formació Súria quasi verticals.
Punt d'interès

P7 ICNITES DE CAN PRAT BARRINA

PARADA 7. ICNITES DE LES IMMEDIACIONS DE CAN PRAT BARRINA, Castelltallat, terme municipal de Sant Mateu de Bages. (Full 362). Després de fer l´aturada anterior, cal retrocedir fins a l´indret per on hem fet la PARADA 5. A partir d´aquí, ens caldrà continuar per la carretera que es dirigeix cap a Salo; i també cap a Prades i cap a la Molsosa. Seguint per aquesta carretereta (de ferm molt irregular i amb força forats) arribarem cap a les immediacions de Cal Prat Barrina, però abans, haurem arribat a l´indret on hi ha les icnites de Castelltallat (o icnites de Cal Prat Barrina). Aquí, farem la darrera aturada del recorregut d´aquest itinerari. La farem a uns 4´4 Km de la parada anterior. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials cenozoics, cada vegada més recents i ara ja hem arribat als de l´Oligocè. Per d´altra banda, hem trobat nivells gresos carbonatats, Per d´altra banda, en aquest lloc hi ha un interessant jaciment d´icnites, el qual es troba senyalitzat. Es tracta de petjades d´ungulats, situades sobre els nivells de gresos carbonatats.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.