Coordenades 528

Data de pujada 1 / d’agost / 2017

-
-
998 m
354 m
0
14
29
57,63 km

Vista 493 vegades, descarregada 0 vegades

a prop de Puig, Catalunya (España)

RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA PER LES COMARQUES DE LA NOGUERA I DE L´ALT URGELL: DES DE PALLEROLS I SANT MARC A PERAMOLA, A OLIANA, AL NOU TIURANA I A PONTS

ADVERTIMENT PREVI

Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

Per d’altra banda, cal tenir cura del coneixement de l’estat de conservació d’alguns dels trams dels camins a recórrer. En concret, el d´aproximació a les mines de bauxita de Peramola, prop de Sant Marc.

Per d’altra banda, i a l´igual que en altres recorreguts semblants, recomanem tenir el màxim de cura i de respecte, entorn de la Natura que ens rodeja.

BREU INTRODUCCIÓ

El recorregut de l’itinerari discorrerà per dues de les unitats que constitueixen el subsòl de Catalunya: pel Sistema Pirinenc i per la Depressió Geològica de l´Ebre; tot i que repartides molt desigualment.

Així, el recorregut s´iniciarà dintre Sistema Pirinenc, i més concretament ho farà per la seva Unitat Sudpirinenca Central (també anomenada com a les Serres Exteriors Prepirinenques o millor Serres Exteriors Pirinenques). En concret, discorrerà pel Mantell del Montsec; encara que en alguns indrets encara es podran veure algunes de les estructures residuals del Mantell de la Unitat de les Serres Marginals, situades al sud del Mantell del Montsec, encavalcades per aquest i que cap a ponent han quedat recobertes pels terrenys oligocènics postorogènics (cap a Bellfort, a l´Oest d´aquest recorregut). Així, en aquest recorregut per aquestes estructures meridionals pirinenques, trobarem afloraments eminentment carbonatats del Juràssic, del Cretàcic i de l´Eocè Inferior. També trobarem afloraments argilosos i guixosos del Triàsic.

Després, el recorregut entrarà plenament a la Depressió Geològica de l´Ebre (discorrent inicialment per la zona de l´Avant – País Plegat, per les immediacions d´Oliana). En bona part del recorregut per aquesta depressió, anirem trobant afloraments dels materials oligocènics, que en bona part corresponen als nivells de gresos i calcolutites ocres de la Formació Solsona.

OBJECTIUS GENERALS

Es centraran en els aspectes geològics, geomorfològics i mineralògics que apuntarem a continuació:

1.- Estudi de l’estructura materials dels relleus prepirinencs de la Unitat Sud-pirinenca Central, que es tallaran al llarg del primer sector del recorregut de l’itinerari, entre la Pallerols i les immediacions de Peramola. Aquests relleus, es situaran en la seva major part dintre del Mantell de Montsec (pels sectors corresponents a la Serra de Turb); tot i que també trobarem relleus molt residuals del Mantell de la Unitat de les Serres Marginals.

2.- Estudi i observació dels materials mesozoics (especialment dels terrenys del Juràssic i dels nivells carbonatats del Cretàcic) i tanmateix del cenozoic (fonamentalment del Paleocè i de l’Eocè Inferior); amb materials de molt diferent litologia, que formen part dels relleus dels mantells acabats d’esmentar al paràgraf anterior. I, tanmateix dels materials oligocènics postorogènics que ocasionalment els cobreixen. Alhora, ens centrarem en els terrenys cenozoics més recents, del Pleistocè i de l´Holocè.

3.- Estudi i observació dels materials cenozoics (fonamentalment de l´Eocè Superior i de l´Oligocè) de la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament de les Zones de la Depressió Central i de l´Avant-país plegat), els quals es tallaran entorn a les poblacions de Peramola, Oliana, Bassella i Tiurana, a la segona part del recorregut de l´itinerari.

3.- Observació de les relacions existents, dintre de la zona per la qual discorre el recorregut de l’itinerari, entre les zones abans esmentades. Concretament entre la Depressió Geològica de l´Ebre, el Mantell de les Serres Marginals Pirinenques i el Mantell del Montsec; tot i que aquestes quedaran sovint ocultes pels recobriments postorogènics dels materials detrítics de l´Oligocè, en la majoria dels indrets.

4.- Reconeixement de diverses mineralitzacions situades al llarg del recorregut del present itinerari, com les següents, d’acord amb el sentit de la marxa. Entre aquestes, cal fer esment de les mineralitzacions bauxitíferes de rebliment de cavitats d´origen karstic, que trobarem entre els afloraments carbonatats mesozoics pels voltants de Sant Marc. I de la població de Peramola.

5.- Observació de les explotacions mineres que es vagin trobant al llarg del recorregut de l´itinerari, si s´escau.

6.- Observació, si s´escau, de les restauracions dutes a terme sobre les explotacions anteriorment esmentades.

7.- Observació dels diferents indrets relacionats amb el patrimoni geològic que anirem trobant al llarg del recorregut d’aquest itinerari. Dintre d´aquest apartat, cal parlar de l´Anticlinal d´Oliana, que podrem observar des de lluny, prop de Peramola.

8.- Observació dels diferents indrets relacionats amb el patrimoni miner, si s’escau, que anem trobant al llarg del recorregut d’aquest itinerari. En aquest cas, cal fer esment del patrimoni miner relacionat amb les explotacions de bauxites de Sant Marc i Peramola.

ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

En relació amb aquest itinerari geològico-mineralògic, no existeix cap altre itinerari coincident en la seva totalitat del recorregut. Hi ha, però, alguns antecedents molt puntuals, relatius a alguns indrets del recorregut de l´itinerari. Entre aquests, farem esment dels següents: MATA – PERELLÓ (2005 i 2006); així com d´uns treballs més recents: MATA – PERELLÓ i SANZ BALAGUÉ (2014) i MATA –PERELLÓ, SANZ BALAGUÉ i FONT SOLDEVILA (2016a i 2016b). Amb aquest darrer hi ha una estreta coincidència, ja que que el que ara presentem és una actualització d´aquell.

En relació amb aquest itinerari geològico-mineralògic, no existeix cap altre itinerari coincident. Això si, hi ha antecedents parcials marginals, pel que fa al primer tram del recorregut; concretament: de MATA-PERELLÓ (2002a, 2002b, 2009 i 2013); així com de MATA-PERELLÓ i MONTANÉ (2005 i 2006) i MATA – PERELLÓ i SANZ BALAGUÉ (2014). Pel que fa a la part final, hi ha un altres antecedents nostre: MATA – PERELLÓ (2005 i 2006).

Pel que fa a les mineralitzacions que veurem en aquest itinerari, cal dir que també ja estat prèviament descrites per nosaltres mateixos en MATA-PERELLÓ (1991). En aquest treball es fa referència a les mineralitzacions catalanes en general, parlant-se també de les situades al llarg d’aquest itinerari; i que es distribueixen tant per la Noguera, com pel Pallars Jussà.

I pel que fa a l’estructura geològica, ens remetérem a RIBA et altri (1976), i a GUIMERÀ et altri (1992). En ambdós treballs, es fa referència a l’estructura geològica dels Països Catalans. Per d’altra banda, també ens cal fer referència de ROSELL (l970); així com de l´IGME (1994).

Finalment, cal dir que tots aquests treballs, es trobaran relacionats, per estricte ordre alfabètic, dintre de l’apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES, al qual es remetem, pel que s’escaigui.

RECORREGUT DE L´ ITINERARI

Aquest itinerari, s’iniciarà a la per les immediacions del llogarret de Pallerols (del terme de la Baronia de Rialb), des d´on s´anirà cap a Sant Marc, per on es farà la primera aturada , alhora que deixarem la Noguera i entrarem a l´Alt Urgell. Després, el recorregut es dirigirà cap a la carretera de Peramola, seguint una carretera blanca (sense numeració), En aquest tram es farà una aturada Posteriorment, des del darrer poble esmentat es seguirà per la carretera local LV 5118. Així, es continuarà cap a Tragó, des d´on s´anirà cap a Oliana, continuant despès per la carretereta de la Valldan (on no s´arribarà). En aquest trajecte, des de Trago cap aquí, es faran dues aturades.

Després, el recorregut continuarà cap al Sud, seguint la carretera autonòmica C – 14. Aviat, si s´escau, es farà una fillola per anar al poble antic de Bassella i a l´embassament de Rialb que la inundat. Després de fer aquesta fillola, es continuarà per la carretera C – 14, anant cap a Ponts. Poc després, trobarem per la dreta la nova carretera que es dirigeix cap a Guardiola, Mirambell i el Nou Tiurana (la Mare de Déu del Solers de Tiurana). En aquest recorregut farem dues aturades. En fer-lo, es deixarà l´alt Urgell, s´entrarà momentàniament al Solsonès i finalment a la Noguera

Finalment, es retornarà cap a la carretera C – 14, des d´on es continuarà el recorregut cap a Ponts i cap a les Immediacions d´Oliola. Abans d´arribar al trencall d´aquest darrer poble, es farà la darrera aturada del recorregut d´aquest itinerari.

Aquest itinerari, tindrà un recorregut d´uns 57´63 Km, a través dels quals es faran 9 aturades. Començarà a una alçada d´uns 806 metres, prop de Pallerols. Després pujarà fins als 932 metres, pels voltants de Sant Marc. A partir d´aquí començarà a baixar, arribant fins als 420 metres prop de Bassella. Després, tornarà a pujar, arribant als 655 metres a Mirambell i baixant fins als 630 metres ar a Tiurana. Després de pujar, tornarà a baixar fins arribar als 361 metres, en arribar a Ponts. Finalment, pujarà lleugerament fins als 415 metres, a la darrera aturada.

DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI

Com ja és habitual, farem una sèrie de PARADES (o de ESTACIONS). En cada una d’elles, farem esment del terme municipal on es troben (en el cas de que no quedi clar, al situar la parada), així com del número del MAPA TOPOGRÁFICO NACIONAL (a escala 1:50.000), que indicarem entre parèntesi.

Per d’altra banda, en cada una de les parades indicarem el nom del municipi, en el qual es troben situades. També indicarem el nombre de la comarca en el qual es troba situada. En aquesta ocasió, utilitzarem els tres següents fulls: 291 (o d´Oliana), 328 (Artesa de Segre) i 329 (o de Ponts). Tots aquests fulls, han estat publicats per Instituto Geogràfico y Catastral de España.
_____________________________________________________________________

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES


GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol.2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona

IGME (1970).- Mapa Geológico de España, a escala 1.200.000 (Síntesis de la Cartografia existente). Full i memòria nº 24, Berga. Inst. Geol. Minero de España. Madrid

IGME (1994).- Mapa Geológico de España a escala 1:50.000 (Plan Magna). Fulla i Memòria nº 252 (Tremp). Inst. GeoMinero y Tecnol. España. Minist. Indústria. Madrid

MATA - PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, 442 pag. Institut d´Estudis Catalans. Barcelona

MATA - PERELLÓ, J.M. (2005).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Noguera i de l´Alt Urgell: des de Ponts a Folquer, a Peramola, Oliana i a la Palanca de Noves. Inèdit. 10 pàgines. Manresa

MATA - PERELLÓ, J.M. (2006).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les terres de la Noguera i de l´Alt Urgell: des de Gualter a la Serra, Bellfort, Sant Marc, Peramola i Oliana. Inèdit. 10 pàgines. Manresa

MATA - PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (2014).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques del Pallars Jussà, de la Noguera i de l´Alt Urgell: des d´Isona al Port de Comiols, Peramola i a Oliana. Inèdit. 12 pàgines. Manresa

MATA - PERELLÓ, J.M.; SANZ BALAGUÉ, J. i FONT SOLDEVILA, J. (2016a).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca de la Noguera: des d¨Anya a Gualter a Bellfort i a Sant Marc. Inèdit. 14 pàgines. Manresa

MATA - PERELLÓ, J.M.; SANZ BALAGUÉ, J. i FONT SOLDEVILA, J. (2016b).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Noguera i de l´Alt Urgell: des de Pallerols i Sant Marc a Peramola, al Pas del Castell – Llebré, a Oliana i al Nou Tiurana. Inèdit 16 pàgines. Manresa

RIBA, O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans, Edit. Ketres, 254 pàgines. Barcelona.
Waypoint

P1 MINES DE SANT MARC

PARADA 1. MINES DE SANT MARC, (Pallerols, terme municipal de la Baronia de Rialb, comarca de la Noguera). (Full 291). El recorregut d´aquest itinerari, el començarem per les immediacions de Pallerols (dintre del municipi de la Baronia de Rialb i de la comarca de la Noguera). Des d´aquí, per un camí de terra, ens caldrà anar cap a l´Ermita de Sant Marc. Ens arribar-hi, ens caldrà anar cap a les antigues Mines de Sant Marc, per on farem la aturada, després de recórrer uns 3 Km, des de l´inici del recorregut. En aquest recorregut hem anat trobant materials mesozoics, fonamentalment de caràcter carbonatat. Aquests materials pertanyen en bona part al Juràssic i al Cretàcic i es troben situats dintre dels sectors més orientals del Mantell del Montsec, que per aquests indrets constitueix la Serra del Turb. De fet, aquest mantell encavalca (a ponent d´on ara som) als materials mesozoics de l Mantell de la Unitat de les Serres Marginals Pirinenques, tot i que aquest contacte queda fossilitzat pels materials cenozoics postorogènics de l´Oligocè, els quals el cobreixen. Tot i així, aquest mantell no es fa palès per on ara som. Per d’altra banda, en aquest lloc hi ha unes interessants mineralitzacions bauxitíferes de rebliment de cavitats d’origen kàrstic. Aquestes cavitats es troben situades entre uns afloraments de les roques carbonatades del Juràssic. Aquestes es troben recobertes per nivells, també carbonatats, del Cretàcic. Les mineralitzacions consisteixen en concentracions de BAUXITA, una roca amb presència de diversos minerals d’alumini com els següents: BOEHMITA, DIASPOR i HIDRALGIRITA. També hi es present la CAOLINITA. Conjuntament, amb els anteriors, cal fer esment de diversos minerals de Fe, com és el cas de l´HEMATITES (és, precisament, el responsable del color rogenc de les bauxites). Cal dir, que durant la primera midat d’aquest segle, es van realitzar diverses tasques de reconeixement d’aquests indicis, per tal d’intentar aprofitar les bauxites, com a mena de l´Alumini. Malgrat això, els resultats van demostrar que aquestes explotacions no podien ésser econòmiques, per la seva estructura de rebliments de cavitats kàrstiques i per la pròpia composició de les bauxites, excessivament ferríferes.
Waypoint

P2 MINES DEL MAS DE LA FONT DE L´OU

PARADA 2. EXPLOTACIONS DE BAUXITES DE LA FONT DE L¨OU, IMMEDIACIONS DELS TERRERS DE PERAMOLA, (terme municipal de Peramola, comarca de l´Alt Urgell). (Full 291). En cas d’haver fet la parada anterior, cal continuar pel camí que ens ha du fins aquí (el qual no es troba en gaires bones condicions). Aquest camí es va dirigint cap al poble de Peramola. Més endavant, en arribar a la Font de l´Ou, trobarem unes antigues explotacions de bauxita. Aquí farem una aturada, aproximadament a uns 2 Km de la parada anterior. Tot i així, hi ha la possibilitat de tornar enrere, cap a la carretera blanca (sense numeració), que es dirigeix cap a Peramola. En passar per sota de l´Ermita de Sant Marc, es troba a la bora de la carretera una gran explotació de terres, per on faríem aquesta nova aturada, a uns 4Km de l´anterior. En aquest cas, aquesta aturada es situaria per sota de la Font de l´Ou. En el cas d´haver fet el recorregut per dalt, anirem trobant, en arribar prop de la Font de l´Ou, un conjunt d´explotacions de bauxita similars a les de la parada anterior. Aquestes, es situen entre els afloraments dels materials carbonatats del Juràssic. Aquí, els minerals constituents de la bauxita es troben reblint cavitats d´origen kàrstic. Aquests minerals són els ja hem esmentat a l´aturada anterior. ________________________________________________________________ Per d´altra banda, en el cas d´haver efectuat el recorregut pel trajecte més llarg, hauríem arribat a uns antics terrers (situats per sota de les explotacions bauxitíferes de la Font de l´Ou). En efecte, en aquest indret s’han explotat els derrubis de pendent procedents de la Serra de Sant Marc i també de la Serra de Turb (del Mantell del Montsec) que tenim per sobre. Aquests materials molt heteromètrics i eminentment carbonatats, s’han emprat com a àrids naturals per a la construcció de la carretera. Per d’altra banda, des d’aquest indret, mirant cap al Nord, es poden veure algunes de les antigues explotacions de bauxita (situades entre Sant Marc i Peramola, les que es troben prop de la Font de l´Ou). Des d´aquí, es poden veure perfectament.
Waypoint

P3 BAIXADA DE PERAMOLA

PARADA 3. BAIXADA DE PERAMOLA, (terme municipal de Peramola, comarca de l´Alt Urgell). (Full 291). Després de ferla parada anterior, cal continuar cap al proper poble de Peramola (tant si hem passat per dalt, pel camí de terra com si hem vingut per la carretera, a poca distancia s´ajunten els dos vials). Més endavant, en baixar cap al poble esmentat, podem fer una aturada. Aquesta la farem a uns 2 Km de l´aturada anterior, aproximadament. Aquesta parada la podem fer prop de l´indret d´on surt un camí per la dreta de la carretera, que es dirigeix cap a la Masia del Forner. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials del Paleocè i de l´Eocè Inferior. Es tracta de nivells carbonatats i calcolutítics, els quals es troben força En conjunt formen part de l´Anticlinal d´Oliana, el qual encavalca cap al Sud als materials de la Depressió Geològica de l´Ebre, alhora que són encavalcats pels materials mesozoics del Mantell del Montsec. Alhora, en aquests indrets es fan ostensibles els darrers relleus del Mantell de la Unitat de les Serres Marginals. Des d´aquest indret, espot gaudir d´una bona visió dels sectors orientals de l´Anticlinal d´Oliana, els quals es troben situats pels voltants de la població d´Oliana i de la Valldan. Al nucli de l´anticlinal es fan força palesos els afloraments dels nivells de les calcolutites gris – blavoses de la Formació Igualada, de l´eocè Inferior.
Waypoint

P4 ANTIGUES GRAVERES D´OLIANA

PARADA 4 - CONDICIONAL. GRAVERES D´OLIANA, (terme municipal d´Oliana, comarca de l´Alt Urgell). (Full 291). Després de fer la parada anterior, cal acabar d’arribar fins a Peramola. Posteriorment, des d´aquest poble, es seguirà per la carretera local LV - 5118, fins a trobar el trencall de Tragó. Després, des d´aquest poble ens caldrà anar cap a Oliana, passant a l´altra banda del riu. En passar, farem una nova parada, si s´escau. Així, des de la parada anterior, haurem efectuat un recorregut proper als 4´5 Km. En aquest recorregut, hem anat circulant entre els afloraments dels materials cenozoics que hem vist a l´aturada anterior. Després, prop d´on ara som, hem començat a trobar els materials detrítics de l´Holocè i del Pleistocè, els quals corresponen a les terrasses fluvials i a les zones d´inundació del Segre, sobre els quals s´assenta la població d´Oliana; així com les de Tragó i Nuncarga. En aquest indret ens trobem a la vora del riu Segre, on hi havia una explotació d’àrids, extrets de la terrassa baixa de l´esmentat riu. A l’actualitat aquesta explotació es troba totalment aturada.
Waypoint

P5 CARRETERA DE LA VALLDAN

PARADA 5. BARRANC DE VALLDAN (termes d´Oliana i d´Odén, comarques de l´Alt Urgell i del Solsonès). (Full 291). Després de fer l’aturada anterior, cal acabar d’arribar a la població d´Oliana. Aquí cal agafar la carretera C-14, per tal d’anar cap al Nord. Però a la sortida d´Oliana caldrà agafar la carretera que es dirigeix cap a la Valldan (i que parteix de la carretera abans esmentada), fins arribar a uns 2 Km del seu inici, a mig camí del darrer poble. Aquí farem una nova aturada, a uns 6 Km de l´anterior. Des d’aquest indret es pot gaudir d’un bon lloc d’observació de l´Anticlinal d´Oliana, el qual presenta una direcció NE-SW. Aquest anticlinal es situa sobre els materials eocènics superiors de la Depressió Geològica de l´Ebre, al peu de l´Encavalcament principal sud-pirinenc (que aquí correspon als sectors més orientals del Mantell del Montsec). Aquest anticlinal s’inclou dintre de l´Avant-país plegat. I d´ell ja n´hem parlat anteriorment. Al nucli de l´anticlinal es fan força palesos els nivells de calcolutites grisenques, i pertanyen a la Formació Igualada.
Waypoint

P6 ANTIC POBLE DE BASSELLA

PARADA 6 - CONDICIONAL. IMMEDIACIONS DEL POBLE VELL DE BASSELLA. EMBASSAMENT DE RIALB, (terme municipal de Bassella, comarca de l´Alt Urgell). (Full 291). Després de fer l’aturada anterior, el recorregut continuarà cap al Sud, seguint la carretera autonòmica C – 14. Aviat, si s´escau, es farà una fillola per anar al poble antic de Bassella i a l´embassament de Rialb que la inundat. En aquest cas, caldrà fer un recorregut proper als 9´5 Km. En aquest recorregut, ja hem entrat plenament a la Depressió Geològica de l´Ebre i hem trobat per arreu afloraments dels materials cenozoics (fonamentalment de l´Oligocè), que corresponen a la Formació Solsona. Així, hem trobat nivells de gresos i de calcolutites ocres. Aquests materials es fan palesos a l´indret de l´aturada. Per aquest indret, es fan paleses les restes del poble de Bassella, que va quedar inundat per les aigües de l´Embassament de Rialb.
Waypoint

P7 MIRADOR DE MIRAMBELL

PARADA 8. IMMEDIACIONS DE MIRAMBELL (Mirambell, terme municipal de Bassella, comarca de l´Alt Urgell). (Full 329). Després de fer l’aturada anterior, cal retornar a la carretera C – 14, per tal d´anar cap al Sud, cap a Ponts. Poc després, trobarem per la dreta la nova carretera que es dirigeix cap a Guardiola, Mirambell i el Nou Tiurana. Ens caldrà agafar aquesta carretera, per tal d´arribar a Mirambell, per on farem una aturada. Aquesta la farem a uns 12´7 Km de l´anterior. Cal dir que en aquest recorregut hem entrat momentàniament a la comarca del Solsonès, per a tornar a la de l´Alt Urgell, on ara som. En aquest recorregut, ens hem estat desplaçant, en tot moment per la Depressió Geològica de l´Ebre i hem anat trobant afloraments dels materials cenozoics de l´Oligocè, els quals corresponen a la Formació Solsona. Així, hem vist afloraments de gresos i de calcolutites continentals, de tonalitats ocres. Aquests són els materials que apareixen a l´indret de la parada. Des d´aquest indret, mirant cap al Nord, es pot gaudir d´una bona observació dels voltants d´Oliana.
Waypoint

P8 NOU TIURANA

PARADA 8. NOU TIURANA, (terme municipal de Tiurana, comarca de la Noguera). (Full 328). Finalment, després de fer la darrera aturada, ens cal ferrer un darrer recorregut de prop de 1´8 Km, per tal d´arribar a l´indret on hi ha el Nou Tiurana, prop de la Mare de Déu de Solers de Tiurana. Aquí farem la darrera aturada d´aquest itinerari. En aquest breu desplaçament, hem continuat trobant els afloraments dels materials continentals de la Formació Solsona, que ja hem comentat anteriorment. Des d´aquest indret, es pot gaudir d´una bona observació de l´embassament de Rialb (que va inundar el poble vell de Tiurana). Alhora, mirant cap al Nord, es pot fer una observació similar a la de la parada anterior. Per d´altra banda, cal dir que en aquest indret s´ha situat un nou assentament, prop d´on hi havia l´ermita de la Mare de Déu de Solers de Tiurana. Aquest assentament preveu conservar la població de Tiurana, la qual va quedar colgada per les aigües de l´embassament de Rialb, fet que poc a poc es va aconseguint. També es pot fer una bona observació dels relleus del Montsec i de Montmagastre, situats a ponent d´on ara ens trobem.
Waypoint

P9 IMMEDIACIONS DEL TRENCALL D´OLIOLA. CARRETERA C - 14 / C - 26

PARADA 9. IMMEDIACIONS DEL TRENCALL D´OLIOLA, CARRETERA AUTONÒMICA C – 14 / C - 26, Km. 115, (terme municipal de Ponts, comarca de la Noguera). (Full 329). Després d’efectuar l’aturada anterior, cal retornar cap a Mirambell i cap a Guardiola, per tal de tornar cap a la carretera autonòmica C- 14 (que per aquests indrets coincideix amb la C – 26). En arribar a aquesta carretera, ens caldrà agafar-la, per tal d´anar cap a ponent, travessant el poble de Ponts i continuant posteriorment cap a ponent (cap Artesa de Segre). Poc abans d´arribar al trencall d´Oliola, farem una nova aturada, a uns 17 Km, aproximadament de la parada anterior. En aquest tram, hem anat trobant afloraments dels materials cenozoics de la Depressió Geològica de l´Ebre, tot i que ara estem situats dintre de l´Avant –País Plegat. Així, aquí es fan palesos els nivells de les calcolutites ocres i gresos del mateix color, que corresponen a la denominada Formació Solsona, de la que ja hem parlat a les aturades anteriors. Per d´altra banda, en aquest tram del recorregut de l´itinerari, en apropar-nos a Ponts i superar-lo després, hem trobat diverses terrasses del Segre i del seu afluent el riu Llobregós, que hem travessat en sortir de la població de Ponts. Tot i així, en aquest indret, també es fan palesos els materials guixosos de la Formació Barbastro, que pertanyen a l´Eocè Aquests materials aquí apareixen verticalitzats, com a conseqüència d´un plec fallat de direcció NW – SE. Tanmateix, es poden observar diverses falles que afecten als materials anteriors. Aquestes estructures formen part de l´Avant - país plegat

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.