Coordenades 589

Data de pujada 24 / de febrer / 2016

-
-
869 m
137 m
0
11
22
43,42 km

Vista 817 vegades, descarregada 3 vegades

a prop de Anglès, Catalunya (España)

RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA PER LA COMARCA DE LA SELVA: DES D´ANGLÈS A LA CELLERA DE TER, AL PASTERAL, SANT MIQUEL DE TER, A LA PRESA DE SUSQUEDA SANT MARTÍ SACALM I AMER / 28 DE FEBRER DEL 2016

ADVERTIMENTS PREVIS

Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

Cal dir també, que en aquest itinerari ens trobarem davant d´alguns trams de camins forestals en molt mal estat de conservació; per la qual cosa serà molt millor transitar a peu per ells. En concret, això succeirà als camis d´aproximació a algunes de les mines, a les quals ens dirigirem al llarg del recorregut dels present itinerari; com per exemple a la Mina de Ferro de Sant Martí Sacalm, o a la Mina de Baritina d´Amer, entre altres. Per d´altra banda, el recorregut entre la Presa de Susqueda i el poble de Sant Martí Sacalm, el realitzarem per un camí de terra, en general en bones condicions de conservació.

En qualsevol cas, cal tenir sempre una cura molt especial de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut; de l´itinerari.

BREU INTRODUCCIÓ

En aquesta ocasió, la pràctica totalitat del recorregut de l´itinerari discorrerà pel Sistema Mediterrani. I més concretament, ho farà per la seva Serralada Prelitoral Catalana; tot i que pels trams centrals del recorregut de l´itinerari ens aproximarem força a una altra unitat geològica, a la Depressió Geològica de l´Ebre; per la qual efectuarem un breu recorregut. Tot i això, també transitarem molt prop per un dels seus sectors, de les seves sotsunitats, con certament per la denominada Serralada Transversal.

Així, el recorregut de s´iniciarà dintre del terme municipal d´Anglès (a la comarca de la Selva, per on es desenvoluparà la totalitat del recorregut de l´itinerari, de principi a fi). Des d´aquest indret, el recorregut es dirigirà cap a la població de la Cellera de Ter, discorrent per la Serralada Prelitoral Catalana, dintre del Sistema Mediterrani.

Després, el recorregut continuarà dintre d´aquesta unitat geològica, fins arribar a la població de Sant Martí Sacalm (actual centre administratiu de l´Ajuntament de Susqueda). En el darrer tram, d´aquest recorregut, el trajecte oscil·larà entre la unitat geològica anterior i la denominada Serralada Transversal, pertanyent a la Depressió Geològica de l´Ebre.

Finalment, el darrer tram del recorregut (així com la darrera aturada), s´efectuarà de nou dintre de la Serralada Prelitoral Catalana, on s´havia iniciat el recorregut, i on finalitzarà, en arribar a la població d´Amer; després d´un breu pas per la Depressió Geològica de l´Ebre, després de tornar a Sant Martí Sacalm.
.
Per d´altra banda, el recorregut de l´itinerari s´efectuarà íntegrament per una sola comarca: per la de la Selva. Tot i això, en baixar de Sant Martí Sacalm cap a la població d´Amer, (això es: cap a la fi del recorregut), no quedarà gaire lluny de la Garrotxa.

OBJECTIUS FONAMENTALS

Els objectius que es pretenen aconseguir, en la realització d´aquest itinerari, es centraran, fonamentalment, en els següents aspectes:

1.- S´observarà l´estructura de la Serralada Prelitoral Catalana (la sotsunitat més externa del Sistema Mediterrani), a través del recorregut per ella, al llarg de quasi tot l´itinerari, entre les proximitats de la població d´Anglès, la Cellera de Ter, Sant Martí Sacalm i Amer. Aquest recorregut s´inclou fonamentalment dintre del Domini Septentrional dels Catalànids. Per d´altra banda, aquest sector per on discorrerà el present itinerari es troba totalment afectat per fractures transversals de components NNW-SSE (i ocasionalment NW-SE), podent-se també incloure dintre del denominat Sistema Transversal.

2.- S’observaran els materials paleozoics que constitueixen els afloraments de la Serralada Prelitoral Catalana, al llarg del recorregut. Aquests materials pertanyen fonamentalment a l´Ordovicià. Tot i això, molt sovint els afloraments paleozoics es troben constituïts per afloraments granítics i granodiorites, d´edat carbonífera.

3.- S´observarà també l´estructura de la denominada Serralada Transversal Catalana (integrant de la Depressió Geològica de l´Ebre, tot i que molts sectors de la Serralada Prelitoral Catalana, també es podrien incloure aquí, com ja hem esmentat anteriorment), per la quals transitarà molt tangencialment, en alguns dels trams de la carretera que uneix les poblacions de Sant Martí Sacalm i d´Amer i. Particularment, s´observarà la important falla sobre la qual s´ha situat la vall del riu Brugent: la denominada falla d´Amer. Per d´altra banda, també es veurà a una certa distancia la falla de Santa Coloma de Farners (a ponent de l´anterior) i la falla de Sant Climent d´Amer (a llevant). En tots els casos, es tracta de fractures transversals, de direccions predominants NNW-SSE (i ocasionalment NW-SE), les quals desplacen els blocs més orientals cap al Sud, amb components gairebé horitzontals i verticals alhora, de desplaçament similar al de les fractures d´alguns Km, baixant aquests blocs respecte als occidentals.

4.- S´observaran els materials eocènics que constitueixen la denominada Serralada Transversal Catalana, els quals es tallaran als trams de l´itinerari acabats d´esmentar. Tanmateix, s´observarà com aquests materials constitueixen els penya-segats del Far i de Sant Climent d´Amer. Aquests materials es distribueixen, fonamentalment entre la Formació Mediona (o de Vilanova de Sau), i la Formació de Tavertet (que apareix als penya-segats esmentats anteriorment).

5.- S´observarà el contacte pels voltants de Sant Martí Sacalm, entre la Serralada Prelitoral Catalana, i la Depressió Geològica de l´Ebre (representada per la Serralada Transversal), la qual constitueix els relleus de Sant Climent d´Amer i del Far.

6.- S´estudiaran diverses mineralitzacions distribuïdes al llarg del recorregut del present itinerari, d´acord amb l´ordre següent:
6A) de les mineralitzacions filonianes de F-Ba-Pb-Zn, associades a fractures, les quals es troben normalment encaixades entre les granodiorites carboníferes del Paleozoic. Entre altres indrets les trobarem per les següents localitats selvatanes: Anglès (Mines del Sant Pare), Osor – Sant Miquel de Ter (Mines de Can Colubrans) i a Amer (a la Mina Rosita), entre molts altres llocs, tots ells repartits per la comarca de la Selva.
6B) de les mineralitzacions ferruginoses associades a skarn, que veurem a diferents indrets dels voltants de Sant Martí Sacalm (especialment prop de Can Llebó). Es troben prop del contacte entre unes calcàries paleozoiques de l´Ordovicià i les granodiorites del Carbonífer.

7.- Tanmateix s´observaran les explotacions mineres relacionades amb les mineralitzacions anteriors, així com les explotacions de sauló relacionades amb l´alteració de les roques granítiques, com les que es troben situades molt prop del Pasteral i de la Presa de Susqueda, entre altres indrets.

8.- També s´observaran las afeccions sobre el Medi Natural, de les explotacions mineres anteriors, així com si s´escau de les restauracions dutes a terme.

9.- S´observaran els indrets relacionats amb el Patrimoni Geològic i Miner. Així, dintre d´aquest darrer apartat, cal fer esment de l´important patrimoni miner que representen moltes de les mines esmentades anteriorment, les quals es comencen a trobar actualment en un lamentable estat de degradació.

ANTECEDENTS

Existeixen diversos antecedents bibliogràfics relatius al recorregut del present itinerari, per a la seva descripció en farem esment dels següents.

Pel que fa als antecedents relacionats amb altres itineraris, cal dir que n´existeixen uns quants, relatius al recorregut del present itinerari. Entre ells, farem esment de diversos itineraris publicats per nosaltres mateixos: MATA-PERELLÓ (1995a, 1995b, 1997a, 1997b, 1998, 1999, 2000 i 2012; aquest darrer en un recorregut en part semblant al que ara presentem). Igualment, farem esment del publicat per DURAN i GOLD (1990). Cal dir que en molts d´aquests casos, es tracta d´itineraris que discorren per indrets similars al present. amb el que coincideixen en alguns trams dels recorreguts.

Per d´altra banda, com antecedents generals de caràcter geològic, considerarem els treballs de: GUIMERÀ et altri (1992); i també de RIBA et altri (1976), relatius a la geografia física dels Països Catalans. Igualment, però dintre d´un àmbit més comarcalista, també es pot parlar de diversos fulls de l´IGME (1983 i 1994), corresponents als de "Santa Coloma de Farners" i de "Banyoles".

I, pel que fa a les mineralitzacions, farem esment del treball de l´autor d´aquest itinerari (MATA-PERELLÓ, 1991): relatiu als minerals i a les mineralitzacions del conjunt de Catalunya; però centrant-nos en aquesta ocasió exclusivament en la comarca de la Selva.

Tots aquests treballs, i d´altres, figuraran distribuïts per ordre alfabètic, dintre del capítol dedicat a la bibliografia emprada.

RECORREGUT DE L´ITINERARI

El recorregut d´aquest itinerari s´iniciarà a la localitat selvatana d´Anglès. En torn a la població ja s´efectuarà la primera aturada del recorregut. Tot seguit, el recorregut es dirigirà cap el Nord, seguint l´actual carretera autonòmica C-63 (la qual correspon a les antigues carreteres N-141 / C-152). Així, ben aviat es passarà per la població de la Cellera del Ter, i poc després pel Pasteral. Des d´aquí, el recorregut es dirigirà cap a ponent, remuntant el riu Ter, fins a la Presa de l´Embassament de Susqueda. En aquest tram es seguirà el que queda de l´antiga carretera nacional N – 141. Per d´altra banda, cal dir que en aquest trajecte cap a ponent, es realitzaran algunes aturades, com a l´antiga Mina de Can Colubrans, del terme d´Osor, prop del llogarret de Sant Miquel de Ter.

Després, per un camí de terra en bones condicions (generalment), el recorregut es dirigirà cap al poble de Sant Martí Sacalm (que a l´actualitat ostenta la capitalitat del municipi de Susqueda, després de quedar el poble d´aquest nom, sota de l´embassament del mateix nom). A continuació, després d´arribar al darrer poble esmentat, es seguirà per un altre camí (el qual es troba generalment en no gaires bones condicions, especialment pels seus trams finals), i s´anirà cap a la Mina de Can Llebó, on es farà una altra aturada. Prèviament, s´haurà entrat, momentàniament a la Depressió Geològica de l´Ebre, per a tornar immediatament a la Serralada Prelitoral Catalana.

Posteriorment, es retornarà a la localitat de Sant Martí Sacalm, des d´on es continuarà el recorregut de l´itinerari, anant ara cap a la població d´Amer. Per anar-hi, s´utilitzarà una carretera local blanca, sense numeració. En aquest tram s´efectuarà una aturada, prop de l´antiga Mina Rosita. Posteriorment, s´arribarà al darrer poble esmentat, per on finalitzarà el recorregut de l´itinerari, en arribar a l´actual carretera autonòmica C-63 (l´antiga C – 153), per on havíem circulat abans entre Anglès i el Pasteral.

Així, es pot veure que en aquest recorregut, que tindrà una longitud d´uns 43´42 Km, a través dels quals farem 9 aturades. Aquest itinerari es començarà a una alçada de 150 metres a la població d´Anglès. A partir d´aquest indret, el recorregut anirà pujant (amb algunes oscil·lacions) arribant a una alçada màxima de quasi 850 metres, per les immediacions de Sant Martí Sacalm. Després anirà baixant, també amb algunes oscil·lacions, arribant finalment a una alçada d´uns 170 metres, per les immediacions del poble d´Amer, per on finalitzarà després de fer les darreres aturades una estona abans.

DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

Com sempre, s´estructurarà en una sèrie de PARADES, que veurem breument a continuació. Aquestes parades aniran numerades, i nomenades d´acord amb un topònim proper, el més representatiu possible.

Per d´altra banda, s´indicarà el nom del municipi al qual pertanyen, així com la comarca on es troben situats. També, en cada una de les parades, s´indicarà (entre parèntesi) el número del mapa topogràfic, a escala 1:50.000, on es troba l´aturada. En aquesta ocasió, utilitzarem algun dels dos mapes següents, publicats per l´"Instituto Geografico y Catastral": 295 (o de full de Banyoles) i 333 (també conegut com a full de Santa Coloma de Farners).

En cada una d´aquestes parades es realitzarà una breu descripció geològica, relativa al context geològic on es troba situada. I, també s´indicarà la forma d´apropar-se, a partir de la parada precedent.

Així doncs, la relació de les parades que composen el recorregut del present itinerari, és la següent:

BIBLIOGRAFIA

DURAN, H. i GOLD, E. (1990).- Itinerario por el paleozóico de las Guillerias. Inèdit, Barcelona

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans. Vol. 2, 547 pag. Enciclopedia Catalana, S.A., Barcelona

IGME (1983).- Mapa Geológico de España a escala 1:50.000, Segunda série, Primera edición. Hoja y memória nº 333 (Santa Coloma de Farners). Ins. Geominero y Tecnológico de España. Ministerio de Indústria y Energia. Madrid

IGME (1994).- Mapa Geológico de España a escala 1:50.000 (sintesis de la cartografia existente). Full i memòria número 365 (Blanes). Inst. Geol. Minero de España, Minist Indústria. Madrid

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII. Institut d´Estudis Catalans. Barcelona

MATA-PERELLÓ, J.M. (1995a).- Apunts per a un itinerari geològic-mineralògic entre Collsuspina (Osona) i Osor (la Selva). Apunts EUPM, 8 pàgines. Manresa
.
MATA-PERELLÓ, J.M. (1995b).- Itinerari Geològic-Mineralògic per la Garrotxa i per la Selva: de les Presses a Sant Julià del Llor, Inèdit, 5 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1997a).- Recerca geològica i mineralògica per les Guilleries: des de Viladrau a Osor i a Sant Julià de de Llor (la Selva). Inèdit. 8 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1997b).- Recerca geològica i mineralògica per la comarca de la Selva: des de Sils a Santa Coloma de Farners, i des d´Anglès a Sant Martí Sacalm. Inèdit. 10 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1998).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca de la Selva: des d´Osor a Sant Julià del Llor i a Sant Martí Sacalm. Inèdit. 14 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1999).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca de la Selva: des de Santa Coloma de Farners a Anglès, Sant Julià de Llor i a Sant Martí Sacalm. Inèdit. 14 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2000).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca de la Selva: des de Santa Coloma de Farners a Anglès i a Susqueda. Inèdit. 10 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2012).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca de la Selva: des d´Anglès a Susqueda, Amer i a Sant Martí Sacalm. Inèdit. 12 pàgines. Manresa

RIBA ARDERIU, O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans. Edit Ketres, 250 pàgines. Barcelona
PARADA 1 CONDICIONAL. MINES DEL SANT PARE, (terme municipal d´Anglès, comarca de la Selva, subcomarca de les Guilleries). (Full 333). Tot i que el recorregut s´iniciarà al bell mig de la població selvatana Anglès, ens caldrà fer un recorregut previ. Així, d es del mateix poble, ens caldrà agafar el camí que es dirigeix cap al les antigues Mines del Sant Pare, per on farem la present aturada si s´escau. Així, s´haurà efectuat un recorregut proper a 1´5 Km, des del poble. Aquest recorregut s´haurà efectuat íntegrament per entre afloraments dels materials paleozoics de la Serralada Prelitoral Catalana. Aquests afloraments de l´Ordovicià es troben constituïts per gneis i esquists andalucítics-biotítics (d´acord amb l´IGME 1979), tallats per sovint dics de pegmatites. En aquest indret es troben unes antigues explotacions mineres (les quals van ésser molt importants a finals del segle XIX i principis del XX, tot i que ara es troben molt malmeses les seves instal·lacions). Les mineralitzacions són de caràcter filonià i es troba encaixades entre els materials esquistosos de l´Ordovicià. Així, consisteixen i en mineralitzacions filonianes de direcció E-W. El quimisme dels indicis és de caràcter F-Pb-Zn. Entre els minerals presents, cal fer esment dels següents primaris: CALCOPIRITA, ESFALERITA, GALENA, MARCASSITA, PIRITA, PIRROTINA, FLUORITA, CALCITA, BARITINA, QUARS. Per d´altra banda, com a minerals d´alteració, es troben: CALCOSINA, GOETHITA (sempre terrosa i limonítica), HEMATITES (terrosa), PIROLUSITA (dendrítica), ATZURITA, CERUSSITA, MALAQUITA, ANGLESITA, GUIX, i PIROMORFITA, entre altres minerals. També, i formant part de la roca encaixonant es troben: DIALAGA, DIÒPSID i MOSCOVITA. Finalment, cal dir que durant força anys, en aquestes mines es van extreure importants quantitats d´ESFALERITA, de GALENA i posteriorment de FLUORITA. Pel que fa al Patrimoni Miner, cal dir que es troba molt malmès, com es pot veure a la FOTOGRAFIES 1, 2 i 3.
PARADA 2. PEDRERA DE MARBRE DEL PASTERAL, (el Pasteral i Lloret Salvatge, terme municipal d´Amer, comarca de la Selva, subcomarca de les Guilleries). (Full 333). Des de la parada anterior, cal retornar cap als voltants d´Anglès, per tal d´agafar la carretera C-63 (que substitueix alhora a l´antiga carretera nacional N-141 i a la vella carretera comarcal C-152). Així, es continuarà cap al Nord, passant primer per la Cellera del Ter i després pel Pasteral. En aquest indret caldrà continuar cap a ponent per la vella carretera nacional N – 141. Aquesta carretera es dirigeix cap a la Presa de Susqueda. Poc després d´agafar-la, a uns 0´5 km del poble descampat de Lloret Salvatge, farem una aturada a una antiga pedrera. Així, haurem recorregut uns 9 Km, des de la parada anterior. En tot aquest recorregut s´han anat trobant afloraments metamòrfics de l´Ordovicià, entre els quals predominen els gneis, amb freqüents intrusions de pòrfirs i de pegmatites. Tot i així, prop del Pasteral s´han trobat afloraments de marbres de l´Ordovicià, els quals han estat explotats a diferents indrets, com a la parada on estem ara situats. Efectivament, en aquest indret va haver-hi una pedrera dedicada a l´extracció dels marbres per a ésser emprats com a àrids. Darrerament semblava que es volia tornar a obrir, farà uns tres o quatre anys. En aquest indret, entre els afloraments dels materials paleozoics, es fa palesa la presència de roques intrusives, formant dics. Efectivament, les darreres manifestacions ígnies, (molt abundants a la zona), posen de manifest l’evidencia d´un conjunt de filons, de roques lamprofids (de tonalitats fosques) les quals encaixen tant a les roques metamòrfiques (com als marbres de la pedrera) com a roques ígnies més antigues. Per d´altra banda, aquestes no son les úniques pedreres que hi prop del Pasteral. A la FOTOGRAFIA 4, se´n poden veure dues, des de l´antiga estació del Carrilet. Per d´altra banda, en el recorregut darrer cap aquesta aturada, podrem veure com el riu Ter surt engorjat, després de recórrer entre els materials paleozoics, amb una direcció gairebé de Est a Oest. Després, en arribar al Pasteral, s´eixampla considerablement la vall, passant a tenir una direcció gairebé de NNO – SSE (precisament la que segueix el curs del seu afluent, el riu Brugent). Així, en arribar a aquest indret, el riu passa a seguir una “direcció clarament transversal”, la qual correspon a la de la Falla d´Amer, també denominada Falla del Brugent – Ter. Així, a partir d´aquest lloc, el riu ter seguirà la direcció d´aquesta important fractura transversal. FOTOGRAFIA 5
PARADA 3. MINES DE CAN COLOBRANS, (Sant Miquel de Ter, terme municipal d´Osor, comarca de la Selva, subcomarca de les Guilleries). (Full 333). Des de la parada anterior, cal continuar cap a ponent per l´antiga carretera nacional N-141, Aquesta carretera es va dirigint cap a la Presa de Susqueda. passant abans pel poble escampat de Lloret Salvatge. Més endavant, en arribar a la cruïlla de les dues carreteres que condueixen cap a la presa, caldrà anar cap a la dreta, fins a l´església de Sant Martí de Ter. Tot seguit cal passar a l´altra banda del Ter. En fer-ho es pot arribar a les antigues Mines de Can Colobrans (sovint denominades de Can Colubrans), on realitzarem la present aturada després de recórrer uns 7 Km, des de la parada anterior, realitzada entre el Pasteral i Lloret Salvatge, després d´un curt recorregut des del pont sobre el riu Ter, aproximant-nos cap al mas del mateix nom, situat lleugerament cap a ponent. En tot aquest recorregut s´han continuat trobant afloraments metamòrfics de l´Ordovicià, entre els quals predominen els gneis, amb freqüents intrusions de pòrfirs i de pegmatites. Tots aquests materials es situen dintre de la Serralada Prelitoral Catalana. A l´indret de la parada es troben unes antigues explotacions mineres. Aquestes es relaciones amb unes mineralitzacions filonianes (de direcció NW-SE), les quals encaixen entre pegmatites moscovítiques, les quals (per la seva banda) es troben encaixades entre uns esquits biotítics paleozoics de l´Ordovicià. FOTOGRAFIES 6 i 7. Entre els minerals presents, cal fer esment dels següents: CALCOPIRITA, ESFALERITA, GALENA, PIRITA, GOETHITA (limonítica), HEMATITES, PIROLUSITA (dendrítica), FLUORITA, CALCITA, CERUSSITA, DOLOMITA, MALAQUITA, BARITINA, QUARS i MUSCOVITA. Els minerals explotats, van ésser: ESFALERITA, GALENA i FLUORITA.
Des de la parada anterior, cal continuar cap a ponent per l´antiga carretera nacional N-141; o també pel vial que va pujant per la dreta del riu. Aquesta carretera es dirigeix cap a la Presa de Susqueda. En arribar-hi (per la carretera de la dreta). Farem una nova aturada, a poc més de 1 Km de la realitzada anteriorment. En aquest recorregut, hem anat circulant en tot moment per la Serralada Prelitoral Catalana, per on estem realitzant la totalitat del recorregut fins aquest moment. Així, hem anat trobant afloraments dels materials paleozoics que formen part d´aquesta serralada. Així, fonamentalment hem trobat afloraments dels esquists de l´Ordovicià (i Cambro-Ordovicià), amb freqüents intrusions de dics de roques ígnies. També hem trobat afloraments d´aquests materials afectats pel metamorfisme del plegament hercinià. Sobre aquests darrers materials es troba situada la Presa de l´Embassament de Susqueda. Es tracta d´una important presa situada sobre el riu Ter. Es tracta d´una presa de volta en doble curvatura, d´uns 135 metres d´alçada. Es tracta d´un element important del Patrimoni Miner: per a nosaltres la mineria és l´aprofitament de qualsevol dels recursos geològics, com o pot ser l´aigua. FOTOGRAFIA 8.
Després de realitzar l´aturada anterior, caldrà fer un nou recorregut, anant ara cap al Nord, amb la intenció de continuar pel vial de terra (en bones condicions) que s´anirà dirigint cap el poble de Sant Martí Sacalm. En aquest trajecte, a molt poca distància de la parada anterior, en farem una altra, a menys de 0´5 Km d´aquella. En aquest recorregut, inicialment hem trobat afloraments dels materials que hem esmentat a les aturades anteriors. Després, hem començat a trobar afloraments de roques ígnies de composició intermedia, concretament de diorites, les quals pertanyen fonamentalment al Carbonifer, originades durant el plegament hercinià. Precisament, en aquest indret hi ha les restes d´una antiga explotació d´aquestes roques, les quals van ésser emprades per a la construcció de la presa que hem vist a l´aturada anterior. fent-se servir com a àrids per a la seva construcció de l´esmentada presa. FOTOGRAFIA 9.
PARADA 6. MINA DE FERRO DE CAN LLEBÓ, (Sant Martí Sacalm, antic terme de Susqueda, comarca de la Selva). (Fulls 295 i 333). Després de fer la parada anterior; cal fer un recorregut, anant ara cap al Nord i després cap al NE, amb la intenció d´arribar fins a les immediacions del poblet de Sant Martí Sacalm, després de recórrer més de 6 Km. Posteriorment, quasi en arribar al poble, ens haurem de desplaçar cap al Sud, per tal d´arribar a Can Llevó (o Can Llebor). El camí des del poble, per tal d’accedir-hi, es força irregular: relativament bo fins a l´esmentada casa (la qual ha estat recentment reconstruïda). Tot i així, després haurem de continuar pel camí que es dirigeix cap a la Mina de Ferro, el qual és molt dolent després, per la qual cosa, és millor fer-ho a peu, almenys els darrers trams. En arribar a quest indret, a uns 3 Km i escaig de Sant Martí Sacalm, i a uns 10 de la parada anterior, n´efectuarem una altra, dintre d´aquest itinerari. En aquest llarg recorregut, inicialment hem trobat inicialment afloraments dels materials que hem vist a les aturades anteriors. Posteriorment, hem trobat afloraments de la denominada Formació Sant Martí Sacalm, amb nivells de fil·lites i esquistos inicialment ordovicians, però afectats pel metamorfisme del Plegament Hercinià. Després, en arribar a Sant Martí Sacalm els materials paleozoics anteriors es troben aparentment recoberts pels nivells inferiors del Triàsic. Tot i així, és sols aparent, ja que els que hi apareixen són uns terrenys eocènics rogencs, argilosos i sorrencs, que pertanyen a la Formació Vilanova de Sau. Per d’altra banda, aquests darrers materials, així com els trams nivells calcaris de la Formació Tavertet (que els cobreixen, i que es fan ben palesos al Far), són discordants amb els anteriors. És a dir, en aquest trajecte, hem passat de la Serralada Prelitoral Catalana a la Depressió Geològica de l´Ebre, per contacte discordant. Tot i així, en allunyar-nos de Sant Martí Sacalm, per anar cap a l´indret de la parada, tornarem a entrar a la Serralada Prelitoral Catalana, per la qual cosa tornarem a trobar afloraments dels materials filítics i esquistosos de la Formació Sant Martí Sacalm. Sovint , entre aquests materials hi ha nivells carbonatats, com per l´indret de la present aturada. Ara, en arribar a l´indret on ara som, veurem les restes d´una antiga explotació mineral Pel que fa a la mineralització, cal dir que es troba relacionada amb un skarn; tractant-se, d’una mineralització associada a skarn, situada al contacte entre unes granodiorites i unes calcàries metamòrfiques que pertanyen a l´Ordovicià, afectades pel metamorfisme del Plegament Hercinià. Tot i això, cal dir que les roques ígnies no es fan gaire paleses, ja que es tracta d´intrusions en forma de dics, situades entre les roques metamòrfiques acabades d´esmentar.. Els minerals primaris presents són: CALCOPIRITA (indicis), ESFALERITA (indicis), PIRITA, PIRROTINA (molt abundant), MAGNETITA (molt abundant, fins al punt de constituir el mineral explotat), CALCITA, SCHEELITA (indicis, sols visible amb llum ultraviolada curta), QUARS, HEDENBERGITA (molt abundant), TREMOLITA i GRANATS (sense identificar). Com a minerals d’alteració, es troben també: GOETHITA (sempre terrosa i limonítica), HEMATITES (també terrós, com l´anterior), MAGHEIMITA (terrosa), PIROLUSITA (dendrítica), ATZURITA, MALAQUITA, SIDERITA, GUIX, MELANTERITA i SIDEROTIL, entre molts altres minerals. Pel que fa a les mines, cal dir que a l’actualitat solament es reconeixen be les escombreres; així com algunes galeries esfondrades; tot i que en algun cas, hi ha la possibilitat d´entrar-hi amb grans dificultats, aspecte que no recomanem. També cal dir que mai s´ha efectuat cap tasca de restauració ambiental. Igualment, cal dir que es tracta d´un indret important del Patrimoni Geològic (Mineralògic), però del Patrimoni Miner. FOTOGRAFIES 10 i 11.
PARADA 7. IMMEDICIONS DE L´AJUNTAMENT, (Sant Martí Sacalm, antic terme de Susqueda, comarca de la Selva). (Full 295). Després de realitzar la parada anterior, ens caldrà retrocedir fins a Can Llevó (o Can Llavor), amb la intenció d´arribar de nou al poble de Sant Martí Sacalm. En arribar-hi, anirem cap als seus sectors més septentrionals, anant prop de l´Església i de l´Ajuntament (que és l´Ajuntament del municipi de Susqueda). En arribar-hi, ens caldrà fer la present aturada, després d’un recorregut proper als 3 Km, des de l´aturada realitzada anteriorment En aquest recorregut, hem tornat a trobar els afloraments que ja hem esmentat en el recorregut cap a l´aturada anterior, encara que ara en sentit invers. Així, ara prop del poble es fan palesos els afloraments dels materials cenozoics de l´Eocè. És a dir: hem tornat a entrar dintre de la Depressió Geològica de l´Ebre. Aquesta es troba aquí en contacte discordant amb la Serralada Prelitoral Catalana, que momentàniament hem abandonat. Tot i així, en realitat estem dintre del denominat Sistema Transversal, en un indret en el qual la serralada i la depressió es troben afectades per les fractures transversals, de direcció predominant NNW – SSE (i també NW – SE). Així, en aquest indret es fan palesos uns terrenys eocènics rogencs, argilosos i sorrencs, que pertanyen a la Formació Vilanova de Sau. Per s´obre d´aquests es fan també palesos els trams nivells calcaris de la Formació Tavertet, de l´Ilerdià. Aquests darrers es fan ben palesos al Far, al Nord d´on ara som. FOTOGRAFIA 12. També, des d’aquí, es veu ben clara la discordança que hem apuntat anteriorment; així com el típic relieve en cuesta, que presenten els materials terciaris de la Formació Vilanova de Sau (amb nivells de gresos i calcolutites rogenques), i els de la Formació Tavertet (amb nivells de calcàries i calcolutites grisenques). FOTOGRAFIA 13
PARADA 8. MINA ROSITA O MINA D´EN PUJADES, (terme municipal d´Amer, comarca de la Selva). (full 333). Després de fer l´aturada anterior, cal agafar el vial, la carretera blanca sense numeració, que va conduint cap al poble d´Amer. Es tracta d´una bona carretera que va baixant. A la baixada, en arribar a les immediacions de la corba de Can Salandric (per sota del Puig Bernat), caldrà agafar un camí que surt per l´esquerra de la ruta que seguim. Aquest camí, ens ha de conduir cap aquestes mines, passant per les immediacions de Can Mont, des d´on caldrà (millor) seguir a peu cap a les mines. En aquest indret realitzarem la present aturada. Així, des de la parada anterior, ens haurà calgut recórrer uns 8 Km, per tal d´arribar fins aquí. A l´inici del recorregut, hem anat veient els materials cenozoics esmentats a l´aturada anterior, els quals es situen dintre de la Depressió Geològica de l´Ebre; tot i que es situen més exactament dintre del Sistema Transversal. Més endavant, hem anat circulant ja sempre per la Serralada Prelitoral Catalana, entre afloraments dels materials paleozoics de l´Ordovicià, fent-se palesos els nivells d´esquists i de quarsites, fonamentalment. Per d´altra banda, en aquest descens, hem anat travessant ocasionalment la denominada falla d´Amer (o més concretament de la falla d´Amer-Occidental). Es tracta d´una de les fractures transversals que constitueixen l´esmentat Sistemas Transversal, que per aquests indrets, es troba també dintre de la serralada. Cal recordar que son fractures de direcció generalitzada NNW – SSE; i més ocasionalment NW – SE. Precisament, en arribar a l´indret de la parada, es fa palesa la presència d´aquesta falla, ja que hi ha una mineralització filoniana de baritina associada a fractures de direcció NW-SE. En efecte, la mineralització es situa al pla de falla. Els minerals presents són els següents: GALENA (molt minoritària), CALCITA, BARITINA i QUARS. De tots ells, el que va ésser explotat a diferents èpoques, va ésser la BARITINA, la darrera cap els anys setanta del passat segle XX. Pel que fa a l´explotació minera, cal dir que no hi existeix cap mena de Patrimoni Miner, a excepció del relacionat amb les pròpies galeries i explotacions mineres. FOTOGRAFIA 14.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.