Coordenades 521

Data de pujada 6 / de gener / 2016

-
-
444 m
186 m
0
4,6
9,2
18,4 km

Vista 475 vegades, descarregada 3 vegades

a prop de L'Ametlla del Vallès, Catalunya (España)

RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA, MINERALÒGICA I AMBIENTAL PER LA COMARCA DEL VALLÈS ORIENTAL: DES DE BIGUES A RIELLS DEL FAI I A SANT FELIU DE CODINES

ADVERTIMENTS PREVIS

Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

Al llarg d’aquest itinerari es circularà durant quasi tot el trajecte, per carreteres en bon estat de conservació. Tot i així, es farà un tram per un vial de terra en molt bon estat, entre Riells del Fai i la Madella, fins prop de Sant Miquel del Fai.

Com en tots els altres itineraris, recomanem tenir una cura molt especial de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut del mateix..

BREU INTRODUCCIÓ

En aquesta ocasió, el recorregut de l’itinerari discorrerà, per la zona de contacte entre dues de les tres grans unitats geològiques que constitueixen el sòl i el subsòl de Catalanya: el Sistema Medierrani i la Depressió Geològica de l´Ebre.

Així, el recorregut s´iniciarà a la primera unitat, molt prop del límit entre la Serralada Prelitoral Catalana i la Depressió Prelitoral Catalana, tot i que a la primera de les dues. Així, els primers trams del recorregut de l´itinerari, es faran per l´esmentada Serralada Prelitoral Catalana, entre afloraments dels materials paleozoics (fonamentalment els materials granítics del Carbonífer) i dels materials mesozoics (exclusivament del Triàsic Inferior, amb el gresos, lutites i calcolutites rogenques del Buntsadsteim i els materials carbonatats del Triàsic Mig, els del Muschelkalk Inferior). Aquest tram s´anirà fent entre Bigues i Riells del Fai.

Posteriorment, en el tram entre Riells del Fai i Sant Feliu de Codines, el recorregut transitarà estrictament per la zona de contacte. Així, s´aniran trobant afloraments dels materials cenozoics que reblen la Depressió Geològica de l´Ebre, en contacte amb els abans esmentats. Així, es trobaran afloraments dels materials detrítics del Paleocè i de l´Eocè Inferior, de cares tonalitats rogenques.

Per d’altra banda, i com ja s’entreveu al títol, el recorregut de l’itinerari discorrerà sols per la comarca del Vallès Oriental. S´inicirà al terme de Bigues i Riells, per a finalitzar al proper terme de Sant Feliu de Codines. Per d´altra banda, la pràctica totalitat del recorregut es desenvoluparà per la vall del riu Tenes, afluent del Besós.

OBJECTIUS FONAMENTALS D’AQUEST ITINERARI

Els objectius fonamentals que es pretenen aconseguir en aquest itinerari, es poden concretar en els següents aspectes generals:

1.- Observació i descripció dels materials mesozoics (del Triàsic, exclusivament) i paleozoics (fonamentalment granítics i granodiorítics, del Carbonífer) de la Serralada Prelitoral Catalana, que es troben al llarg de bona part del recorregut de l’itinerari. Aquests materials els anirem trobat al llarg de tot el recorregut, des de Can Barri (prop de Bigues) fins a les immediacions de Sant Feliu de Codines.

2.- Observació i descripció dels materials cenozoics (del Miocè, exclusivament), que es troben a l´inici del recorregut de l’itinerari, i que pertanyen a la Depressió Prelitoral Catalana. Tot i que no tallarem aquests materials, es fan clarament ostensibles per les immediacions de l´inici del recorregut, tot i que sovint es troben recoberts per terrenys més recents del Pleistocè i de l´Holocè.

3.- Observació dels materials cenozoics (del Paleocè i de l´Eocè), que es troben a les parts finals del recorregut de l’itinerari, i que pertanyen a la Depressió Geològica de l´Ebre. Aquests materials, els trobarem intermitentment entre Riells del Fai i Sant Feliu de Codines; precisament, aquesta població es situa sobre aquests materials.

4.- Observació de les estructures locals d’aquests materials, al llarg del recorregut de l’itinerari. Així com de les relacions entre les diferents unitats geològiques on es troben; i en especial de l’encavalcament del materials triàsics i de part dels paleocènics pels granits. Així, anirem trobant diversos encavalcaments, com el dels materials granítics sobre els del Buntsandsteim al Poliesportiu de Bigues; o com els del Muschelkalk sobre els del Paleocè, anant des de Riells cap a Sant Feliu. En aquest trajecte, també es farà palès l´encavalcament dels materials granítics sobre els del Buntsandsteim i sobre els del Paleocè.

5.- Observació i reconeixement d’algunes mineralitzacions, certament poc importants, situades a diferents indrets del recorregut de l’itinerari, (o prop d´ell).

6.- Observació de les explotacions mineres, que es vagin trobant al llarg del recorregut, com les de les calcàries triàsiques del Muschelkalk Inferior, realitzades per les proximitats de Riells del Fai.

7.- Observació dels impactes produïts per aquestes explotacions i si s´escau de les restauracions dutes a terme, per tal de reduir aquests impactes.
8.- Observació dels fenòmens de subsidència, produïts a Riells del Fai, que han conduit a la formació d´esquerdes en alguns dels edificis, propers al Centre Cívic.

9.- Observació dels diferents elements del Patrimoni Geològic (i si s’escau del Patrimoni Miner), que es vagin trobant al llarg del recorregut de l’itinerari.

ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

Pel que fa al recorregut del present itinerari, cal dir que no hem sabut trobar cap antecedent bibliogràfic publicat, en relació al mateix, a excepció d’un parell d´itineraris nostres, els quals presenten un recorregut molt similar al que ara presentem; es tracta de: MATA-PERELLÓ (1995 i 2010).

Pel que fa a la descripció de les mineralitzacions, farem esment del treball del mateix autor del present itinerari, MATA-PERELLÓ (1991), relatiu al conjunt de les mineralitzacions catalanes.

I, finalment, pel que fa a l’estructura geològica de la zona per la qual discorre l’itinerari, farem esment dels treballs de: GUIMERÀ et altri (1982) i de RIBA et altri (1976); així com de les fulles 364 i 394 de l´IGME (1976).

Tots aquests treballs referenciats, i d’altres, figuren esmentats per ordre alfabètic a l’apartat dedicat a la BIBLIOGRAFIA.

RECORREGUT DE L’ITINERARI

La totalitat del recorregut de l’itinerari es situarà dintre de la comarca del Vallès Oriental, desenvolupant-se pels termes municipals de Sant Feliu de Codines i pel de Bigues i Riells; tot i que s´haurà iniciat al terme de l´Ametlla del Vallès.

Així, el recorregut s’iniciarà al poble de l’Ametlla del Vallès. Tot seguit, per la carretera local BP-1432, es dirigirà cap al poble veí de Bigues, on es faran tres parades, i dues petites filloles, passant-se primer pel Barri del Rieral de Bigues i poc després pel Barri del Rieral de Riells, situats tots dos al costat de la carretera anteriorment esmentada i també pels voltantsde la Riera de Tenes.

A continuació, el recorregut de l’itinerari es dirigirà cap al poble de Riells del Fai (que amb l’anterior forma el municipi de Bigues i Riells, utilitzant ara la carretera BV - 1483). Per anar-hi, es farà una fillola, i es situaran dues noves parades.

Després de fer aquesta fillola, el recorregut continuarà cap a Sant Feliu de Codines, utilitzant de nou la carretera esmentada inicialment, la BP – 1432. Finalment, en arribar a aquesta població i a la cruïlla amb la carretera autonòmica C – 59, finalitzarà aquest recorregut.

Així, es pot veure que en aquest recorregut, que tindrà una longitud d´uns 18´4 Km, a través dels quals farem 11 aturades. Aquest itinerari es començarà a una alçada de 243 metres (per les immediacions de l´Ametlla del Vallès). Després, baixarà lleugerament fins a trobar la llera del Tenes, arribant a una alçada d´uns 180 metres. A partir d´aquí, anirà oscil·lant i pujant poc a poc, arribant a una alçada de 322 metres, prop de la Rectoria de Riells del Fai.

Des d´aquí, tornarà a oscil·lar, baixant després fins a una alçada d´uns 240 metres en arribar al pont sobre el riu Tenes. Després, a partir d´aquí, anirà pujant en anar cap a Sant Feliu de Codines, arribant finalment a una alçada d´uns 440 metres, quasi a l´entrada de la darrera població.

DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI

Com de costum, estructurarem el recorregut de l’itinerari en una sèrie de PARADES, que tot seguit anirem veient. En cadascuna d’aquestes aturades farem un breu comentari. En cada cas indicarem, entre parèntesi, el full topogràfic on es troba l’aturada, i la designarem amb el nom d’algun topònim proper, fent esment també del terme municipal on es troba situada.

Finalment, cal dir que el recorregut de l’itinerari s’inclourà quasi totalment dintre del full nº 364 (de la Garriga o de Sant Feliu de Codines), del "Mapa Topográfico Nacional", realitzat a l´escala 1:50.000 per l´IGC. Tot i això, cal dir que al seu inici passarà molt breument pel full nº 393 (o de Mataró), encara que no hi haurà cap parada en ell.

Així, les diferents aturades que anirem fent al llarg d´aquest itinerari, d´acord amb el seu ordre, seran les següents.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol.2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona.

IGME (1976).- Mapa Geológico de España a escala 1:50.000 (segunda Série). Hoja y memória de la hoja nº 364 (la Garriga). Inst. Geol. Minero de españa. Minist. Indústria. Madrid.

IGME (1976).- Mapa Grológico de España a escala 1:50.000 (segunda fase). Hoja y memória de la hoja nº 393 (Mataró). Inst. Geol. Minero España. Minist. Indústria. Madrid

MATA - PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, 442 pag. Institut d´Estudis Catalans. Barcelona.

MATA - PERELLÓ, J.M. (1995).- Itinerari geològico - mineralògic per la comarca del Vallès Oriental: des de Bigues a Riells del Fai, a Sant Feliu de Codines i a Sant Miquel del Fai. Inèdit. 10 pag. Manresa

MATA - PERELLÓ, J.M. (2010).- Recorregut de recerca geològica per la comarca del Vallès Oriental: des de Bigues a Riells del Fai, a Sant Feliu de Codines i a Sant Miquel del Fai. Inèdit. 10 pàgines. Manresa

RIBA, O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans, Edit. Ketres, 217 pag. Barcelona.
Waypoint

P1 VIAL D´ACCÈS A CAN BARRI. DES DE LA CARRETERA BP - 1432

PARADA 1. VIAL D´ACCÉS A CAN BARRI, (Bigues, terme de Bigues i Riells, comarca del Vallès Oriental). (Full 364). Tot i que el recorregut de l’itinerari s´inicía a la sortida del poble de l’Ametlla del Vallès, cal agafar la carretera BP-1432 en sentit occidental. Després d’un recorregut d’uns 3 Km s’arribarà a l´indret de l’aturada, prop del nucli vell del poble de Bigues; abans, però, s’haurà deixat el trencall de Santa Eulàlia de Ronçana, a l’esquerra del sentit que es duu. A uns 200 metres de l´inici del trencall de Can Barri, farem l´aturada. En aquest recorregut, molt al principi, s’haurà passat imperceptiblement per la falla que posa en contacte la Depressió Prelitoral Catalana i la Serralada del mateix nom. Aquesta falla (la falla nord del Vallès-Penedès) es troba situada al mateix poble de l’Ametlla del Vallès, i posa en contacte els materials argiloso-arcòsics del Miocè Superior (de la Depressió), amb els afloraments granítics i granodiorítics (de la Serralada). Tot i així, el contacte queda fossilitzat pels materials detrítics, fonamentalment del Pleistocè i també de l´Holocè.. Ara, aquí, a l´indret de l´aturada, es fan palesos uns afloraments de les granodiorites paleozoiques del Carbonífer. Aquestes roques es troben molt alterades, com a conseqüència de la transformació del seu FELDSPAT en CAOLINITA. Així, la roca s´ha transformat totalment en sauló.. Des d’aquest indret, es pot veure uns bons exemples del típic relleu aturonat i envellit desenvolupat sobre els materials granítics i granodiorítics que afloren per arreu, en bona part alterats a sauló.
Waypoint

P2 IMMEDIACIONS DEL POLIESPORTIU DE BIGUES. CARRETERA BP - 1432

PARADA 2. IMMEDIACIONS DEL POLIESPORTIU DE BIGUES, (Barri del Rieral de Bigues, terme de Bigues i Riells, comarca del Vallès Oriental). (Full 364). Des de la parada anterior, cal retornar per tal de fer un breu recorregut per la carretera PB-1432, d’uns 1`2 Km fins arribar al Barri del Rieral de Bigues, i més concretament al Poliesportiu, on caldrà fer la present aturada. En aquest recorregut, hem continuat atrobant afloraments dels materials esmentats a l´aturada anterior. Així, per arreu, pels voltants de les edificacions, hem anat trobant afloraments d´aquests materials paleozoics del Carbonífer, els quals es situen dintre de la Serralada Prelitoral Catalana, per om estem en aquesta primera part del recorregut d´aquest itinerari. Així, en aquest lloc, hi ha un bon aflorament dels materials granodiorítics, clarament alterats a sauló, com es pot veure font al Poliesportiu, i davant mateix de les cases del Rieral. Per d’altra banda, en aquest lloc es pot veure un clar encavalcament d’aquests materials granodriorítcs sobre els conglomerats i bretxes quarsíferes del Triàsic Inferior (del Buntsandsteim), que apareixen en aquest indret amb un cabussament clarament invertit. Així, aquests materials basals del Buntsandsteim apareixen a la part superior de l´aflorament, per sobre dels nivells de lutites, calcolutites i gresos de tonalitats rogenques. Per d’altra banda, també es pot veure com per sota d’aquests materials quarsíferes hi apareixen també els gresos i les lutites rogenques, del Buntsandsteim, els quals son igualment encavalcades per les granodiorites. En un altre aspecte, cal dir que als afloraments dels nivells detrítics rogencs, que hi ha per sobre de la carretera, hi ha petites, i poc importants mineralitzacions cupríferes associades a "red-beds", amb presència de MALAQUITA, i d’indicis d´ATZURITA.
Waypoint

P3 IMMEDIACIONS DE L´AJUNTAMENT DE BIGUES I RIELLS. CARRETERA BP - 1432

PARADA 3 - CONDICIONAL. IMMEDIACIONS DE L¨AJUNTAMENT DE BIGUES I RIELLS, CARRETERA BP-1432 (Barri del Rieral de Bigues, terme de Bigues i Riells, comarca del Vallès Oriental). (Full 364). Aquesta parada es troba a molt poca distància de l’anterior, a uns 0,4Km aproximadament. Es situa davant de la Casa Consistorial del municipi del terme de Bigues i Riells, que s’ubica al Barri del Rieral de Bigues. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials esmentats a l´aturada anterior, malgrat discórrer per una zona edificada. Així, hem nat veient (quan ha estat possible), afloraments dels nivells de lutites, gresos i calcolutites del Triàsic Inferior, del Buntsandsteim. Aquests són els materials que apareixen a l´indret de l´aturada, per on ara som. Tot i així, en aquest lloc hi ha una estructura similar a la de l’anterior parada, malgrat de trobar-se tot orientada en sentit invers. En efecte, entre ambdues parades, es situa un aflorament dels materials del Buntsandsteim, formats per nivells de conglomerats i bretxes quarsíferes, per gresos rogencs i per lutites rogenques. Aquests materials es troben encavalcats per les granodiorites, tant pel Sud (com hem vist a la parada anterior), com pel Nord (com es pot veure ara). I també ho estan per l´Est, com es pot veure per darrere de les cases que hi a la dreta de la carretera. Només per l´Oest, on hi la Riera de Tenes, no hi ha encavalcament. Però enllà queda el Buntssadsteim recobert pels materials holocènics de l´esmentada riera. També es pot veure com a l’altra banda d’aquesta, pel Torrent de la Torre, hi continuen aflorant aquets materials triàsics. Pel que fa a aquesta banda, cal dir que els materials triàsics del Buntsandsteim es troben força replegats, amb freqüents cabussaments invertits. Així, per sobre de la carretera, al darrere de les cases situades al cantó dret, cabussen de forma invertida cap al Nord, i es pot veure un tall molt semblant al de la parada anterior. En canvi, poc abans d’arribar a la Casa Consistorial cabussen en sentit contrari, i una mica més amunt també.
Waypoint

P4 CAMÍ DE CAN CANALS. OBSERVACIÓ LLUNYANA DE LA PEDRERA DE RIELLS. CARRETERA BP - 1432. Km 23´1

PARADA 4. CAMÍ DEL TORRENT DE CAN CANALS, Km 23,1 DE LA CARRETERA BP-1432 (Barri del Rieral de Riells, terme de Bigues i Riells, comarca del Vallès Oriental). (Full 364) Des de la parada anterior, cal continuar per la carretera BP-1432. Poc abans d’arribar al Barri del Rieral de Riells, cal agafar un trencall a la dreta de la carretera que ascendeix per la vall del Torrent de Can Canals, anat cap a Can Prat de la Riba. La parada la situarem a uns 200 m de la carretera. Aquest camí, l´agafarem aproximadament a uns 100 m abans d´arribar al Km 23 de la carretera que estem seguint. En el recorregut des de la parada anterior, s’han anat trobant primer els afloraments granodiorítics. Una mica més ençà s’han tallat momentàniament els materials del Buintsandsteim (les lutites rogenques), encavalcades pels anteriors. Això succeeix prop del trencall del Pla de Vermell, que surt de prop del Pont de les Moles. Una mica més endavant s’ha trobat un aflorament de calcàries i dolomies del Muschelkalk Inferior (triàsic Mitjà), molt tectonitzades, com a conseqüència del proper encavalcament, que es situa per sobre, tocant al camí abans esmentat. Aquest és el que hem vist a les dues parades anteriors, que en aquell cas afectava als materials del Buntsandsteim, per part dels granits i granodiorites que se´ls superposaven. Ës a dir_ aquí ens queda al NE d´on ara som. I ara, en aquest indret, tot mirant a la muntanya de l’altra banda de la Riera de Tenes, al Serrat de Can Noguera, es pot veure un interessant sistema de plecs, entre els materials carbonatats del Muschelkalk Inferior, i els del Muschelkalk Mig (formats per gresos i lutites rogenques, amb intercalacions de guixos). Per d’altra banda, tot mirant cap al Nord, es pot veure el tall duna explotació de calcàries, situada sobre l’aflorament del nivells carbonatats del Muschelkalk Inferior, molt replegats, i en contacte amb els del Muskelkalk Mig.
Waypoint

P5 SORTIDA DE LA PEDRERA. CARRETERA A SANT FELIU DE CODINES. CARRETERA BP - 1432

PARADA 5 - CONDICIONAL. SORTIDA DE LA PEDRERA DE RIELLS, CARRETERA BP - 1432, (Barri del Rieral de Riells, terme de Bigues i Riells, comarca del Vallès Oriental). (Full 364). Des de la parada anterior, cal continuar una mica més cap al Barri del Rieral de Riells. Abans d’arribar-hi, es trobarà el vial que condueix cap a l´explotació de calcàries de la que hem parlat a la parada anterior. En aquest indret farem una nova aturada, tot plegat a uns 0´4 Km de la parada anterior. En aquest recorregut, hem començat a trobar afloraments dels materials carbonatats del Muschelkalk Inferior, els que s´exploten a la pedrera, situada més amunt d´on ara som.
Waypoint

P6 ZONA D´ESFONDRAMENTS. IMMEDIACIONS DEL CENTRE CIVIC DE RIELLS DEL FAI

PARADA 6. ESFONDRAMENTS DE RIELLS, (Riells del Fai, terme de Bigues i Riells, comarca del Vallès Oriental). (Full 364). Després de fer l’aturada anterior, cal ara arribar fins al petit veïnat del Barri del Rieral de Riells. I des d’aquí caldrà agafar la carretera que es dirigeix cap al poble de Riells del Fai, la BV – 1483. En arribar-hi, ens caldrà anar cap a les immediacions de la Rectoria i tot seguit cap a es proper Centre Cívic de Riells del Fai. Per les seves immediacions, ens caldrà fer una nova aturada. Així, des de l´anterior, haurem efectuat un desplaçament proper als 1´5 Km, per tal d´arribar fins aquí. En aquest recorregut, primer hem trobar afloraments dels materials carbonatats del Muschelkalk Inferior. Tot i així, ben aviat, hem trobat afloraments dels nivells de lutites, calcolutites, guixos i gresos del Muschelkalk Mig. Aquests són els materials que apareixen on ara som En aquesta zona s´han anat produint una sèrie de moviments del sòl i del subsòl que acabant afectant a un conjunt d´edificis. Alhora han produït fenòmens de reptació al bosc proper a la pedrera de la parada anterior. Cal recordar que aquest barri es situa per sobre de la pedrera, al seu ponent. Cal dir que existeix una viva polèmica entorn a aquests moviments del sòl i del subsòl. Com a causes, s´apunten; per una banda els treballs realitzats a la pedrera propera (situada a l´Est del barri, sobre la capa de materials carbonatats que hi ha per sota dels nivells d´argiles que afloren per sota de les cases) i per d´altra banda, s´apunta a l´erosió del Riu Tenes, sobre la base d´aquests materials. Tot i així, els moviments, les esquerdes i la reptació dels arbres, creiem que te una forta component de direcció NE – SW, apuntant cap a la Riu Tenes. Tot i així, aquest és precisament el cabussament del conjunt del paquet sedimentari.
Waypoint

P7 CAMÍ DE LA MADELLA. IMMEDIACIONS DE CAN JAUME I DEL PLA DE LA VINYA

PARADA 7. CAMÍ DE LA MADELLA. IMMEDIACIONS DE CAN JAUME I DEL PLA DE LA VINYA, (Riells del Fai, terme municipal de Bigues i Riells, comarca del Vallès Oriental). (Full 364). Després de fer l’aturada anterior, ens cal ara arribar definitivament al poble de Riells del Fai, retornant a la carretera BV – 1483. Quasi en sobrepassar-lo, trobarem per l´esquerra el vial que condueix cap a la Madella; i cap a Sant Miquel del Fai, anant a peu. Nosaltres, pel vial transitable, ens dirigirem cap al primer lloc indicat. Tot i així, prop de Can Jaume i del Pla de la Vinya, farem una altra aturada. Aquesta la realitzarem a poc més de 1´5 Km de l´aturada anterior. En aquest tram, hem anat trobant afloraments dels materials esmentats a l´aturada anterior; concretament, els nivells de lutites, calcolutites, guixos i gresos que formen part del Muschelkalk Mig, trobant-nos situats dintre de la Serralada Prelitoral Catalana, per on hem estat fent el recorregut de l´itinerari, quasi des del seu inici. Després, quasi en agafar el camí, que ara anem seguint, es comencen a trobar uns nivells rogencs de lutites, amb intercalacions de gresos i de conglomerats sorrencs, que pertanyen al Paleocè. Aquests nivells pertanyen a la Formació Mediona. Es a dir: en aquest trajecte hem passat de trobar afloraments dels materials mesozoics del Muschelkalk Mig (del riàsic Mig) a trobar afloraments dels materials cenozoics del Paleocè. De fet: hem passat de la serralada on estàvem abans (a la Serralada Prelitoral Catalana del Sistema Mediterrani) a la Depressió Geològica de l´Ebre, per on ara som. Cal dir que el contacte entre uns materials i els altres és discordant. Per d´altra banda, des d´aquest indret, mirant cap a ponent es fan ja paleses les cingleres més meridionals de Sant Miquel del Fai. Es veuen entre altres: la Roca Alta, la Roca del Migdia i el Roc del Belloter, entre altres. Es pot veure com aquest darrer constitueix un petit mall, separat per una diàclasi del conjunt per on hi els altres dos cims acabats d´esmentar. Tots aquests materials es situen sobre els nivells detrítics rogencs que pertanyen a la Formació Vilanova de Sau i a la Formació Romagats. Tots aquests materials constitueixen uns interesants relieves en cuesta.
Waypoint

P8 IMMEDIACIONS DE LA MADELLA. CAMÍ CAP A LES COSTES DE SANT MIQUEL DEL FAI

PARADA 8. IMMEDIACIONS DE LA MADELLA. CAMÍ CAP LES COSTES DE SANT MIQUEL DEL FAI, (Riells del Fai, terme municipal de Bigues i Riells, comarca del Vallès Oriental). (Full 364). Després de fer l’aturada anterior, cal continuar pel vial que es dirigeix cap a la Madella (i que coincideix amb el camí pedestre que puja cap a Sant Miquel del Fai). En arribar a les immediacions de la Madella, podem fer una nova aturada, a uns 0´7 Km de l´anteriorment realitzada. En aquest tram, hem continuat desplaçant-nos entre els afloraments dels nivells rogencs de la Formació Mediona, del Paleocè, de la qual ja n´hem parlat a l´aturada anterior. Ens continuem trobant dintre de la Depressió Geològica de l´Ebre. Per davant nostre i també per les voreres de la vall on som (la vall del Tenes), es fan ben palesos els nivells rogencs de gresos i de conglomerats, que constitueixen importants cingleres a les dues marges de la Riera de Tenes. Aquests nivells pertanyen a la Formació Vilanova de Sau i a la Formació Romagats. Aquests relleus constitueixen uns impressionants relieves en cuesta, destacant els relleus de Sant Miquel del Fai. Pel damunt d´aquests, es fan palesos els nivells grisencs dels gresos i calcaries de la Formació Collbás. Per d´altra banda, cal dir que deses d’aquest indret, hi ha la possibilitat de continuar a peu, en un recorregut proper als 2,5Km fins al Monestir de Sant Miquel del Fai, on finalitzarà el recorregut de l’itinerari. En fer aquesta variant, ens permetrà tallar tots els materials terciàries, entre Riells del Fai i Sant Martí del Fai. Abans, però. Haurem passat per la Cascada del Tenes, que la podrem veure si hi ha aigua al riu.
Waypoint

P9 CAMÍ DEL COLL DEL VILLAR. CARRETERA A SANT FELIU DE CODINES

PARADA 9. CAMÍ DEL COLL DEL VILLAR, CARRETERA A SANT FELIU DE CODINES BV – 1432, (terme municipal de Sant Feliu de Codines, comarca del Vallès Oriental). (Full 364). Després de fer la parada anterior, cal ara retornar tot el recorregut cap enrere, fins a Riells del Fai, i tot seguit fins al Barri del Rieral de Riells. Des d’aquí cal continuar per la carretera BP-1432, tot anant cap a Sant Feliu de Codines. Abans d’arribar-hi, cap els voltants del Km 19´1. Així, des de la parada anterior, haurem efectuat el trajecte més llarg d´aquest itinerari, quasi de 6 Km. Poc després de retornar a la carretera BP-1432, hem començat a trobar (cap els voltants del 22´1) els nivells de lutites i gresos rogencs del Muschelkalk Mig. Més endavant, cap el Km 21´7, la carretera talla els nivells calcaris del Muschelkalk Superior, en un petit aflorament dels mateixos. Com al cas del recorregut cap a la PARADA 7 (prop de Riells del Fai), aquests nivells es troben molt tectonitzats. Poc després, cap el Km 21´4, la carretera comença a tallar uns nivells rogencs constituïts per lutites, amb intercalacions de gresos i de conglomerats molt sorrencs, que pertanyen al Paleocè, i més concretament a la Formació Mediona. Entre aquets nivells es freqüent de trobar abundants nòduls calcaris, d’origen edàfic. Per d’altra banda, cal dir que existeixen freqüents restes fòssils de gasteròpodes (especialment de Vidaliella gerundensis, o de Bulimus gerundensis, com es coneixia antigament aquest fòssil). Aquets materials es van trobant al costat de la carretera; però cap els voltants del Km 19, apareixen uns afloraments dels nivells carbonatats del Muschelkalk Superior, que es situen discordantment per sota dels anteriors, dels de la Formació Mediona Aquets nivells carbonatats es troben molt tectonitzats, com a les altres ocasions en que els hem trobat, tant al Km 21´7, com per sota del poble de Riells del Fai. Després, hem tornat a trobar afloraments dels materials rogencs de la Formació Mediona, per sobre dels del Muschelkalk Superior. Tot i així, a l´indret de la present aturada, ens trobem amb una fractura que afecta als materials acabats d´esmentar: al paleocènics de la Formació Mediona i als Triàsics del Muschelkalk Superior. És a dir: en aquest trajecte entre la parada anterior, hem anat circulant entre els materials triàsics de la Serralada Prelitoral Catalana (del Sistema Mediterrani) i els materials del Paleocè de la Depressió Geològica de l´Ebre. Així, ens hem estat movent per la zona de contacte entre les dues unitats geològiques que constitueixen el subsòl de Catalunya.
Waypoint

P10 IMMEDIACIONS DEL TORRENT DEL VILLA. CARRETERA PB - 1432, A SANT FELIU DE CODINES

PARADA 10. BARRANC DEL VILAR, VOLTANTS DEL Km 18´5 DE LA CARRETERA BP-1432, (terme municipal de Sant Feliu de Codines, comarca del Vallès Oriental), (Full 364). Després de fer l´aturada anterior, cal retornar a la carretera local BP – 1432, per tal de continuar cap a Sant Feliu de Codines. Però en arribar a les immediacions del Km 18´5 ens caldrà fer una nova parada, quasi a l’entrada al darrer poble esmentat. Així, des de la parada anterior, s’hauria efectuat un recorregut proper als 0´6 Km., per tal d´arribar fins aquí on ara som. En aquest tram, poc després, però, cap els voltants del Km 18´7, la carretera torna a tallar els nivells terciaris del Paleocè, els quals formen part de la Formació Mediona, i que hem anat tallant intermitentment, des dels voltants del Km 21´4. Però cap els voltants del Km 18´5 apareix un encavalcament d’aquets materials terciaris del Paleocè de la Formació Mediona, per part de les granodiorites de la Serralada Prelitoral. Fins i tot, sembla aparèixer un tascó d’uns materials, formats per gresos rogencs, que pertanyerien al Buntsandsteim. Així, aquests materials serien encavalcats per les granodiorites, i per la seva banda encavalcarien als materials del Paleocè. És a dir: en aquest trajecte entre la parada anterior, hem anat circulant entre els materials triàsics de la Serralada Prelitoral Catalana (del Sistema Mediterrani) i els materials del Paleocè de la Depressió Geològica de l´Ebre. Així, ens hem estat movent per la zona de contacte entre les dues unitats geològiques que constitueixen el subsòl de Catalunya.
Waypoint

P11 IMMEDIACIONS DE LA CRUÏLLA DE LES CARRETERES BP - 1432 I C - 59

PARADA 11. IMMEDIACIONS DE LA CRUÏLLA DE LA CARRETERA BP-1432 I DE LA CARRETERA C - 59, (terme municipal de Sant Feliu de Codines, comarca del Vallès Oriental). (Full 364). Després d´efectuar la parada anterior, cal fer un darrer trajecte per la carretera local BP – 1432, amb la intenció d´apropar-nos cap a la població de Sant Feliu de Codines. Així, en arribar a la cruïlla de la carretera que anem seguint, amb la carretera autonòmica C – 17, farem la darrera aturada d´aquest itinerari. Així, des de l´anterior haurem recorregut uns 0´8 Km, aproximadament. En aquest darrer tram, després de trobar afloraments de les granodiorites, tornarem a trobar els nivells rogencs del Paleocè, el nivells de calcolutites i gresos carbonatats de la Formació Mediona. Després, per sobre dels anteriors, prop d´on ara som, han començat a trobar-se uns nivells de conglomerats rogencs, els quals pertanyen a la Formació Vilanova de Sau, els quals pertanyen a l´Eocè de la Depressió Geològica de l´Ebre. Aquests són els que apareixen per les immediacions de l´indret de la parada.. Així, en aquest indret hi ha un important aflorament dels nivells detrítics rogencs que pertanyen a la Formació Vilanova de Sau (els més inferiors) i a la Formació Romagats (els superiors). Per d’altra banda, es pot observar com la població de Sant Feliu de Codines es troba acinglerada sobre aquests materials detrític, entre els quals predominen els conglomerats als nivells superiors. Precisament, el nom de "codines" procedeix dels "còdols" que formen aquests conglomerats

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.