Coordenades 367

Data de pujada 26 / de gener / 2017

-
-
619 m
263 m
0
5,8
12
23,08 km

Vista 395 vegades, descarregada 1 vegades

a prop de La Pobla de Claramunt, Catalunya (España)

RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA I DE CONEIXEMENT DELS GEORRECURSOS PER LA COMARCA D´ANOÍA: DES DE L´ESTACIÓ DE LA POBLA DE CLARAMUNT A LES ESPLUGUES, CARME, ORPÍ I A MIRALLES

ADVERTIMENTS PREVIS

Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

Com de costum, creiem oportú de recomanar, que alhora d´efectuar el recorregut de l´itinerari es cerqui la informació més àmplia possible sobre l´estat dels trams del recorregut a realitzar, tant per pistes forestals, com per carreteres en mal estat de conservació. Tot i això, cal dir que en aquest recorregut tots els camins es troben en bon estat de conservació, a excepció del camí d´aproximació a la Mina de Bauxita del Pla de Casals; que en aquest cas serà millor fer aquest tram a peu.

També recomanem tenir el màxim respecte de cara a la conservació del Medi Natural i del Medi Ambient, en tot moment, tant al llarg del recorregut d´aquest itinerari, com fora d´ell.

BREU INTRODUCCIÓ

En aquesta ocasió, la pràctica totalitat del recorregut de l´itinerari, discorrerà per una sola unitat geològica, concretament per la Depressió Geològica de l´Ebre; tant per la seva Depressió Central com la Zona de l´Avant – País Plegat. Tot i així, el darrer tram del recorregut es farà per la Serralada Prelitoral Catalana, dintre del Sistema Mediterrani.

El recorregut s´iniciarà a l´esmentada Depressió Geològica de l´Ebre, entre afloraments dels materials cenozoics que la constitueixen. Tot i així, s´iniciarà prop del seu contacte amb la Serralada Prelitoral Catalana; però que sols es tallarà a la darrera aturada del recorregut de l´itinerari.

Per d´altra banda, també cal dir que la totalitat del recorregut, discorrerà íntegrament per la comarca d’Anoia, des del seu inici a la població de la Pobla de Claramunt fins a la seva fi, al terme de Santa Maria de Miralles.
OBJECTIUS FONAMENTALS D´AQUEST ITINERARI

Els objectius fonamentals que es pretenen aconseguir en aquest itinerari, per una banda en el reconeixement geològic, i per d´altra en el de l´aprofitament dels georrecursos, es poden concretar en els següents aspectes generals:

1.- Observació de la Depressió Geològica de l´Ebre, per on transitarà bona part del recorregut de entre la Pobla de Claramunt, Carme i Santa Maria de Miralles. També s´observarà l´Avant-país plegat, entorn a Orpí.

2.- Observació i descripció dels materials cenozoics de la Depressió Geològica de l´Ebre, (tant dels sectors corresponents a la Depressió Central Catalana, com als de l´Avant-país plegat), els quals trobarem entre la Pobla de Claramunt i Santa Margarida de Montbui. En concret ens referirem als materials de la Formació Mediona, Formació Orpí i els del Grup Pontils (Formació Pobla de Claramunt i Formació Carme). Aquests materials pertanyen a l´Eocè, excepte els primers que són del Paleocè.

3.- Observació de la Serralada Prelitoral Catalana (la unitat més exterior del Sistema Mediterrani), que trobarem a la darrera aturada del recorregut. Tot i que en molts trams de l´itinerari circularem prop d´aquesta unitat geològica.

4.- Observació i descripció dels materials mesozoics del Triàsic que constitueixen els relleus de la Serralada Prelitoral Catalana. Aquests materials són eminentment carbonatats i pertanyen al Triàsic Mig (concretament al Muschelkalk Inferior).

5.- Observació de les estructures locals d´aquests materials, al llarg del recorregut de l´itinerari, i de les relacions amb la propera Serralada Prelitoral Catalana.

6.- Observació i reconeixement de diferents mineralitzacions i de les explotacions dels georrecursos (antigues o actuals) situades al llarg del recorregut de l´itinerari. Així, veurem les següents,
6A) les explotacions de calcàries, situades al terme d´Orpí, dintre dels afloraments de la Formació Orpí, de la Depressió Geològica de l´Ebre (al sectors corresponents a l´Avant-país plegat)
6B) les antigues explotacions de bauxites, situades al terme de Miralles. Es relacionen amb rebliments de les bossades d´origen kàrstic, situades entre les calcàries triàsiques del Muschelkalk Inferior.

7.- Observació de l´impacte ambiental, sobre el Medi Natural, produït per les explotacions mineres anteriors. Així mateix. observació de les tasques de restauració mediambiental, en cas d´haver-se realitzat.

8.- Observació, al llarg del recorregut dels indrets relacionats al el Patrimoni Geològic. Així, ens fixarem en els LIG (Llocs d´Interès Geològic) que anem trobant al llarg del recorregut, com és el cas dels travertins de l´Espluga, que veurem prop de Carme. També cal fer referencia als rebliments bauxitífers de les bossades d´origen kàrstic, que veurem al terme de Miralles.

9.- Observació, al llarg del recorregut dels indrets relacionats al el Patrimoni Miner. Així, ens fixarem en els LIPM (Llocs d´Interès del Patrimoni Miner).

ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

Pel que fa al recorregut del present itinerari, existeixen diversos antecedents parcials (molts d´ells recents), i del mateix autor del present itinerari que ara presentem. Es tracta dels següents: MATA-PERELLÓ (1990b, 1991b, 1998,1999, 2000 i 2010). També esmentarem: MATA – PERELLÓ i SANZ BALAGUÉ (2013 i 2015a i 2015b).

Pel que fa a la descripció de les mineralitzacions d´aquesta comarca, farem esment de dos treballs més de l´autor d´aquestes línies. Concretament de MATA-PERELLÓ (1990a i 1991a). El primer és relatiu a les mineralitzacions de la comarca d’Anoia i el segon al conjunt de les mineralitzacions de Catalunya.

I, finalment, pel que fa a l´estructura geològica de la zona per la qual discorre l´itinerari, farem esment dels treballs de: GUIMERÀ et altri (1982) i de RIBA et altri (1976). Igualment, farem esment de la publicació ITGME (1975), relatius al full d´Igualada, del "Mapa Geológoico de España, a escala 1:50.000".

Tots aquests treballs referenciats, i d´altres, figuren esmentats per ordre alfabètic a l´apartat dedicat a la BIBLIOGRAFIA.

RECORREGUT DE L´ITINERARI

El recorregut de l´itinerari l´iniciarem prop de l´ Estació de la Pobla de Claramunt dels FFCC. Des d´aquí, caldrà anar cap a la població de la Pobla de Claramunt, per tal de fer la primera aturada a la base del turó on es troba el Castell, concretament a la cruïlla de les carreteres C – 422 i BV – 2131.

Després, es dirigirà cap a Carme, utilitzant ara la carretera local BV – 2131. Poc després i abans d´arribar a la darrera població esmentada es farà una parada una aturada prop del paratge de les Esplugues

Posteriorment, continuant per la darrera carretera esmentada, caldrà fer una fillola fins prop de d´Orpí, agafant ara la carretera local BV – 2132, amb la finalitat de fer una aturada. Després de fer –la, es tornarà a la carretera local BV – 2131, per tal de continuar cap a ponent, passant per les immediacions de Santa Càndia.

Més endavant s´arribarà a la cruïlla amb la carretera C – 37 (que per aquí uneix Igualada amb Valls). En trobar aquest vial, ens caldrà anar cap a llevant (cap a Valls), apropant-nos a Santa Maria de Miralles, poc abans d´arribar a les Escoles, farem una fillola cap al Sud, amb la intenció d´arribar al Pla de Casals, per on farem la darrera aturada a una antiga Mina de Bauxita, finalitzant aquí el recorregut de l´itinerari, molt prop del terme municipal de la Llacuna.

El recorregut serà d´uns 23´08 Km, fent-se 6 aturades al llarg del seus trajectes. El recorregut començarà a una alçada d´uns 263 metres, aproximadament pels voltants de l´Estació de la Pobla de Claramunt.

Des d´aquest indret, el recorregut anirà pujant, alhora que va remuntant la Riera de Carme. Així, s´arribarà a una alçada d´uns 381 metres, per les immediacions de la Pedrera d´Orpí, en fer la PARADA 4 d´aquest recorregut.

Després d´un lleuger descens, en tornar enrere, es continuarà pujant, primer fins als 546 metres, Finalment, després d´un lleuger descens, es pujarà fins als 612 metres, en arribar a la darrera aturada.

DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

Com de costum, estructurarem el recorregut de l´itinerari en una sèrie de PARADES, que tot seguit anirem veient. En cada una d´aquestes aturades farem un breu comentari (geològic o mineralògic, segons s´escaigui). Com de costum, en cada cas indicarem l´indret on s´efectua la parada, així com el terme municipal al qual pertany l´indret. Com en tots els itineraris, a continuació s´indicarà el nom de la comarca a la que pertany el municipi, tot i que en aquest itinerari, tots els municipis es troben a la mateixa comarca, a la d’Anoia.

A continuació, com es fa en altres itineraris, s´indicarà el número del Full Topogràfic, on es troba situada l´aturada. Aquest número correspon al del "Mapa Topográfico Nacional", realitzat a l´escala 1:50.000 per l´IGN. En aquest itinerari, totes les aturades s´inclouran dintre dels fulls 391 (dit d´Igualada) i 419 (de Vilafranca del Penedès).
____________________________________________________________________

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

CABRERA, L. (1983).- Estratigrafia de las formaciones lacustres del tránsito Oligoceno - Mioceno, del SE de la Cuenca del Ebro. Tesis Doctoral, Dep. Estratigrafia i Geologia Històrica. Univ. de Barcelona, Vol. 1,443 pag. Barcelona

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol.2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona

IGME (1975).- Explicación del Mapa Geològico de España, a escala 1:50.000. Segunda serie. Hojas número: 391 (Igualada), IGME. Madrid

MATA-PERELLÓ, J.M. (1990a).- Inventàri Mineralògic de la comarca d´Anoia. Revista Xaragall, nº 24, 40 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1990b).- Selecció d´itineraris per diversos indrets de les comarques de l´Alt Penèdès i d’Anoia. Revista Xaragall, nº 26, 32 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991a).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, 442 pag. Institut d´Estudis Catalans. Barcelona

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991b).- Selecció d´Itineraris de recerca mineralògica: Pel Baix Penedès, l´Anoia, la Noguera, la Llitera, la Baixa Ribagorça, la Cerdanya i l´Alt Urgell. Revista Xaragall, nº 27, 36 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1998).- Itinerari geològico-mineralògic per la comarca d´Anoia: des d’Òdena a la Tossa de Montbui, a Carme i a la Pobla de Claramunt. Inèdit, 14 pàg. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1999).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca d´Anoia: des del Bruc a Piera, i des de Capellades a la Llacuna. Inèdit, 21 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2000).- Recorregut de recerca geològica i de coneixement dels georrecursos per la comarca d’Anoia: des del Bedorc a Piera, i des de Vallbona d´Anoia a Orpí i a la Llacuna.

MATA-PERELLÓ, J.M. (2010).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca d’Anoia: des Miralles a Carme, a Capellades i a Vallbona d´Anoia. Inèdit. 12 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i FONT SOLDEVILA,J. (1995).- El "Ecomuseu del riu Anoia", un instrumento didáctico para la enseñanza de la geologia. 1ª Reunión de la Comisión de Património Geológico de la Soc. Geol. España. Geogaceta, nº 20, 10 pag. Madrid

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (2013).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca d´Anoía: des del Bruc a Castellolí, Santa Margarida de Montbui, a Miralles i a Fontanelles. Inèdit. 10 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (2015a).- Recorregut de recerca geològica i de coneixement dels georrecursos per la comarca d´Anoía: des de Capellades a la Pobla de Claramunt, a Carme, Santuari de Collbàs, a Can Bou, Orpí i a Miralles. Inèdit. 14 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (2015b).- Recorregut de recerca geològica i de coneixement dels georrecursos per la comarca d´Anoía: des de la Pobla de Claramunt a Carme, Orpí, Miralles, a la Tosa de Montbui i a Santa Margarida de Montbui, Inèdit. 12 pàgines. Manresa

RIBA,O. (1967).- Resultados de un estudio sobre el terciário continental de la parte Este de la Dep. Central Catal.. Acta Geológ. Hispánica, t.. 2, V.1, pp. 3-8. Barcelona

RIBA, O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans, Edit. Ketres, 254 pàgines. Barcelona.
PARADA 1. INICI DE LA CARRETERA A CARME. TRENCALL DEL BARRANC DE GARRIGUES, (terme municipal de la Pobla de Claramunt, comarca d´Anoia). (Full 391). El recorregut d´aquest itinerari el començarem a l´Estació dels FFCC de la Pobla de Claramunt. Després, ens caldrà anar cap a la propera població de la Pobla de Claramunt. En arribar-hi ens incorporarem a la carretera C – 244, anant cap al Sud, en travessar la població. Quasi a la sortida del poble es trobarà el camí – carreter que puja cap al Castell de la Pobla de Claramunt. Després, arribarem a la cruïlla amb la carretera BV - 2131 (la qual es dirigeix cap a Carme). En trobar-la, podem passar breument a l´altra banda del pont sobre el Barranc de les Garrigues, per fer millor l´observació. En aquest indret, podem fer una nova aturada, a 1 Km de la Pobla de Claramunt i a uns 1´2 Km de l´Estació. En aquest recorregut, hem anat travessant els materials cenozoics que formen part de la Depressió Geològica de l´Ebre, per on ara estem. Així, aquí es fan palesos els materials eocènics de la Formació Pobla de Claramunt del Grup Pontils. Així veurem uns trams de gresos i calcolutites de tonalitats rogenques. Aquests materials són els quals constitueixen la base del turó on s´assenta el Castell de Claramunt, tot i que a la part més alta afloren uns nivells de calcarenites grisenques, les quals pertanyen a la Formació Collbàs (la unitat inferior del Grup Santa Maria). Per d´altra banda, en aquest recorregut ens hem estat desplaçant molt prop dels afloraments de les pissarres paleozoiques de l´Ordovicià (les típiques llicorelles). Aquests materials afloren molt prop d´on ens trobem, a l´altra banda del barranc. Es situen dintre de la Serralada Prelitoral Catalana (es a dir, dintre del Sistema Mediterrani, del qual n´és la unitat més externa). Finalment, cal dir que el contacte entre aquesta unitat i la Depressió Geològica de l´Ebre (per on estem) és molt proper. Es situa al Sud d´on ens trobem, tot i que no es fa gaire palès, en trobar-se recobert per terrenys detrítics de l´Holocè.
PARADA 2. IMMEDIACIONS DEL TRENCALL DE LES ESPLUGUES, RIERA DE CARME, (les Esplugues, terme municipal de Carme, comarca d´Anoia). (Full 391). Després de fer la parada anterior, cal fer un recorregut cap a ponent, utilitzant la carretera local BV – 2131, que haurem trobat a l´aturada anterior. A uns 3´5 – 4 Km de la parada anterior es trobarà el trencall de les Esplugues. Per aquest indret, abans d´arribar a la cruïlla del trencall caldrà fer una nova aturada. La farem a la bora de la Riera de Carme. En aquest recorregut, hem anat trobant els materials esmentats a la parada anterior; és a dir els materials detrítics de la Formació Pobla de Claramunt. Tot i així, cap a ponent aquets materials són cada vegada menys detrítics, passant a afloraments de les calcolutites eminentment rogenques de la Formació Carme. Aquesta, a l´igual que l´anterior pertany al Grup Pontils. En aquest indret, per sobre dels materials anteriors, cobrint-los parcialment apareixen uns nivells de travertins. Aquests materials pertanyen al Pleistocè i s situen per sobre dels materials cenozoics que hem vist fins ara. Aquests són precisament els materials que hi ha a uns 0´1 Km de l´esmentat trencall.
PARADA 3 - CONDICIONAL. LES COVES DE LES ESPLUGUES ( O COVES DEL BALÇ), (les Esplugues, terme municipal de Carme, comarca d´Anoia). (Full 391). Després de fer la parada anterior, cal fer un petit recorregut fins al trencall de les Esplugues. Després, caldrà seguir cap aquest llogarret, però abans d´arribar-hi, ens caldrà apropar-nos a l´indret on hi ha les coves de les Esplugues, les quals es troben a la bora de la Riera de Carme, al NNE del caseriu. Aquí farem una aturada, a menys de 1´1 Km de l´anterior. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels travertins del Pleistocè. Aquests son també els materials que apareixen a l´indret de la parada. Aquí, entre aquests materials es fa palès un sistema kàrstic, amb un conjunt de coves i balmes, obertes entre els travertins.
PARADA 4. PEDRERA D´ORPÍ, (terme municipal d´Orpí, comarca d´Anoia). (Full 391). Des de la parada anterior, cal retornar a la carretera que condueix cap a Carme (i també cap Can Bou), la carretera local BV-2131. Tot seguit, després de sobrepassar les poblacions anteriors, ens caldrà seguir fins a trobar per l´esquerra la carretera que es dirigeix cap a Orpí, la BV-2132. En agafar-la, ens caldrà fer l´aturada en arribar enfront de la Pedrera d´Orpí. Així, des de la parada anterior, s´hauran recorregut uns 4´5 Km més. En aquest recorregut, des de la cruïlla de Les Esplugues, haurem anat trobant els nivells rogencs de gresos i calcolutítes de la Formació Carme (que també pertany al Grup de Pontils). Més endavant, en arribar a la pedrera, hem començat a trobar uns afloraments de materials carbonatats eocènics, els quals pertanyen a la Formació Orpí. Aquests materials es troben intensament replegats, i formen part de l´Avant-país plegat de la Depressió Geològica de l´Ebre. Precisament la Pedrera d´Orpí es troba situada sobre l´aflorament d´aquests nivells de calcàries, les quals es caracteritzen per l´abundor d´alveolines que tenen. Aquestes calcaries pertanyen a l´Eocè Inferior, concretament a l´Ilerdià; i poden veure per arreu fòssils d´alveolines. Per d´altra banda, en aquest indret, és pot veure com l´explotació de la pedrera te notables dificultats, com a conseqüència del cabussament dels estrats, que es dirigeix cap a la placeta de la pedrera. Això, es debut a que formen part d´un flanc d´un sinclinal, que es perfectament observable des de la carretera, una mica més amunt de la pedrera. Més amunt, pot veure´s com aquest flanc ho és alhora d´un gran anticlinal, situat al bell mig de la pedrera.
PARADA 5 - CONDICIONAL. IMMEDIACIONS DE LA CRUÏLLA AMB LA CARRETERA C – 37, (terme municipal de Miralles, comarca d´Anoia). (Full 419). Des de la parada anterior, cal retornar a la carretera local BV-2132, per tal de continuar cap a ponent. Aviat, es passarà pel trencall de Santa Càndia, arribant després a la cruïlla amb la carretera local C – 37 / B-213. Poc abans d´arribar- hi, podem fer una nova aturada, a uns 0´3 Km abans d´arribar-hi i a uns 7´5 Km de la parada anterior. En aquest recorregut haurem tornat a tallar els afloraments del Grup de Pontils, i entre ells els trams rogencs de gresos i calcolutites de la Formació Carme. Aquests són els materials que es troben per les immediacions d´on ara som. Aquí es fa palesa una fractura entre aquests materials.
PARADA 6. ANTIGA MINA DE BAUXITA DE CAN RAMONET, PLA DE CASALS, (terme municipal de Miralles, comarca d´Anoia). (Full 419). Des de la parada anterior, cal arribar a la cruïlla amb la carretera local C – 37 / B-213. En trobar-la, ella es continuarà cap a ponent, arribant aviat a les primeres cases de Miralles. Després, en sobrepassar Can Ramonet, es trobarà per l´esquerra el trencall que es dirigeix cap a les antigues Mines de Bauxita, visibles des de la carretera. Ens caldrà anar-hi, per tal de fer enllà una aturada, després de recórrer uns 5 Km més. En aquest recorregut haurem tornat a tallar els afloraments del Grup de Pontils, i entre ells els trams rogencs de gresos i calcolutites de la Formació Carme. Aquests són els materials que es troben a Can Ramonet. Després, en pujar cap a la mina, cada cop es faran més palesos els afloraments carbonatats del Triàsic (del Muschelkalk), que són els que es troben a l´indret de la parada, tot i que recoberts pels nivells carbonatats eocènics de la Formació Orpí. Així, en la darrera part d´aquest recorregut, hem passat de la Depressió Geològica de l´Ebre a la Serralada Prelitoral Catalana, on ara som. A l´indret de la parada, es fa clarament palesa una mineralització bauxitífera de rebliment de cavitats d’origen càrstic. Aquesta es troba entre les calcàries triàsiques abans esmentades. Les bauxites (o més exactament: les laterites), tenen un intens color vermell, com a conseqüència de la presència d´HEMATITES. També són molt argiloses, i tenen molta CAOLINITA. Entre els minerals que constitueixen les bauxites pròpiament dites, cal fer esment de la BOEHMITA (poc abundant), DIASPOR i GIBSITA, els quals es troben acompanyats d´un mineraloid, l´ALUMOGEL. Finalment, cal dir que hi ha altres minerals presents, com: ANATASA (indicis), GOETHITA (en forma de limonita), PIROLUSITA (dendrítica), RUTIL (indicis) i CALCITA (molt abundant). Aquestes mineralitzacions situades entre les calcàries triàsiques del Muschelkalk, es troben recobertes per les calcàries cenozoiques de la formació Orpí.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.