Coordenades 490

Data de pujada 1 / de febrer / 2016

-
-
233 m
0 m
0
9,8
20
39,26 km

Vista 883 vegades, descarregada 4 vegades

a prop de Malgrat de Mar, Catalunya (España)

RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA PER LA COMARCA DEL MARESME: DES DE MALGRAT DE MAR A PINEDA DE MAR, SANT PERE DEL RIU I A CALELLA

ADVERTIMENTS PREVIS

Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

També cal fer esment, de que alguns trams del recorregut es faran per camins en mal estat de conservació, per la qual cosa serà millor fer-los a peu. Aquest és el cas del camí d’aproximació a les antigues mines de ferro de Can Palomeres, de Malgrat de Mar. També és el cas del camí d´aproximació a la Mina d´Aram (Cova de l´Aram), Pineda de Mar, part del qual convindrà fer-ho a peu.

En qualsevol cas, i com és natural, cal tenir sempre una cura molt especial de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut de l´itinerari.

BREU INTRODUCCIÓ

En aquesta ocasió, la totalitat del recorregut de l´itinerari discorrerà pel Sistema Mediterrani. I més concretament, ho farà quasi de forma quasi exclusiva per la denominada Serralada Litoral Catalana (i més concretament, ho farà pel Montnegre). Per d’altra banda, també cal dir que una petita part del recorregut es realitzarà per la petita Depressió Litoral Catalana, concretament a la vora de la població de Malgrat de Mar (concretament per la desembocadura i el Delta de la Tordera).

Així, el recorregut de l´itinerari començarà a la Serralada Litoral Catalana. Aquest tram serà llarg, i discorrerà entre Malgrat de Mar (per on començarà), Pineda de Mar i Calella (per on finalitzarà). Així, el recorregut s´iniciarà a les antigues mines de ferro de Can Palomeres, situades per sobre de la població abans esmentada de Malgrat de Mar (entre aquesta i la veïna població de Sant Genis de Palafolls). Per d’altra banda, des de la posició anterior (a les mines de Can Palomeres) serà possible fer una breu observació de la Depressió Litoral Catalana, situada a Malgrat de Mar, dintre també del Sistema Mediterrani. Posteriorment, el recorregut es dirigirà cap a la desembocadura i el Delta del Tordera, situat entre Malgrat de Mar i la població de Blanes (de la comarca de la Selva).

Després, el recorregut es dirigirà cap a Pineda de Mar (per on es faran nombroses parades); i posteriorment cap a Calella, per on finalitzarà. Així, la totalitat del recorregut es realitzarà per la comarca del Maresme.

OBJECTIUS FONAMENTALS D’AQUEST ITINERARI

Els objectius fonamentals que es pretenen aconseguir en aquest itinerari, es poden concretar en els següents aspectes generals:

1.- Observació al llarg de l´itinerari, de la Serralada Litoral Catalana, per on discorrerà, entre els voltants de Malgrat de Mar i la població de Calella. En bona part, aquest recorregut es desenvoluparà pel Montnegre.

2.- Observació dels materials paleozoics (del Silurià, Devonià i Carbonífer). Així, trobarem afloraments de materials esquistosos, pissarrencs i carbonatats del Silurià i del Devonià. Tanmateix trobarem afloraments les roques granítiques i geranodioritics; així com de granòfirs del Carbonifer. Tots aquests materials constitueixen la Serralada Litoral Catalana, al llarg dels diferents trams del recorregut d’aquest itinerari.

3.- Observació pels voltants de Malgrat de Mar, fonamentalment, de la Depressió Litoral Catalana, que en bona part coincideix amb el Delta del Tordera, per aquests indrets.

4.- Estudi i recollida de mostres de diverses mineralitzacions situades al llarg del recorregut del present itinerari, especialment de les següents:
4A) de les mineralitzacions estratiformes de ferro, relacionades amb rebliment de cavitats d’origen càrstic, situades a Malgrat de Mar, entre els materials paleozoics del Devonià de la Serralada Litoral Catalana.
4B) de les mineralitzacions filonianes de minerals de coure, encaixades entre les roques granítiques, que trobarem al Sot de l´Aram, dintre del terme de Pineda de Mar, si s´escau.

5.- Estudi i observació de les diferents labors mineres, relacionades amb les mineralitzacions esmentades a l’apartat anterior.

6.- Observació de l´impacte ambiental produït per les explotacions anteriors sobre el Medi Natural, i tanmateix de les restauracions dutes a terme, si aquest és el cas; o al seu defecte de les "restauracions espontànies" dutes a terme per la mateixa Natura.

7.- Observació de diferents indrets destacables, on existeixen elements del Patrimoni Geològic, al llarg del recorregut de l´itinerari. Aquest és el cas del relacionat amb la desembocadura i amb el Delta de la Tordera, entre altres indrets.

8.- Observació de diferents indrets destacables, on existeixen elements del Patrimoni Miner, al llarg del recorregut de l´itinerari. Aquest és el cas del relacionat amb les Mines de Ferro de Can Palomera i també amb el Forn de Calç de les immediacions de Sant Pere del Riu.

ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

Com a treballs antecedents, i relatius al recorregut del present itinerari, farem esment d’uns altres itineraris nostres (MATA-PERELLÓ 1995a, 1995b, 1995c, 1995d, 1996, 1997a, 1997b, 1998a, 1998b, 2000, 2002, 2004, 2006, 2008a, 2008b, 2010, 2011 i 2013), on es descriuen uns recorreguts en part coincidents amb el present, en alguns indrets i parades; especialment en el darrer dels treballs esmentats. Per d’altra banda, al marge dels anteriors no tenim constància de l’existència de cap altre itinerari, que discorri íntegrament, o parcialment pels indrets on ho fa el que ara presentem.

També farem esment de diversos treballs, de caràcter geològic general i regional, relatius al indrets pels quals discorre aquest itinerari. Entre altres, farem esment dels següents: GUIMERÀ et altri (1992), i RIBA et altri (1976). Per d’altra banda, també cal esmentar diverses publicacions del IGME (1977, 1983a i 19883b), les quals es troben centrades a l’àrea per la qual discorre el present itinerari.

I, pel que fa a l’estudi de les mineralitzacions situades dintre de l’àrea per la qual discorre el recorregut, ens adrecem a dos treballs, també nostres. Es tracta de MATA-PERELLÓ (1991 i 1994); el primer és un treball relatiu al conjunt de Catalunya; mentre que el segon fa referència a les mineralitzacions de la regió de Barcelona. També, farem esment dels treballs de BARECHE (1988), relatius a les mines de ferro de Malgrat. Per d´altra banda, en relació a aquestes darrers mines, ha un treball interessantíssim, del que cal fer esment: CARDONA et altri (1988)

Tots aquests treballs, i d’altres, figuren relacionats per ordre alfabètic, dintre de l’apartat corresponent a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES, al qual ens adrecem.

RECORREGUT DE L´ITINERARI

El recorregut s’iniciarà a la localitat de Malgrat de Mar, per les immediacions del Km 675 de la carretera N – II. Des d´aquí, caldrà seguir pel camí de terra que ascendeix cap a les antigues Mines de ferro de Can Palomeres, on es faran diverses aturades. En aquest indret es faran diverses observacions relatives al patrimoni miner, a les explotacions i a la mineralogia. Després, dintre del terme (i de la població d´aquesta població) el recorregut s´encaminarà cap a la desembocadura de la Tordera, per tal de veure el seu delta.

Seguidament, després de retornar a la carretera nacional N – II, el recorregut continuarà cap a ponent, cap a les poblacions de Santa Susanna, Pineda de Mar. Des d´aquí es farà una fillola cap a l´antic poble de Sant Pere del Riu (de l´antic terme d´Horsavinyà i ara del de Tordera, tot ´ésser molt proper al poble de Pineda de Mar), per on es faran diverses aturades, remuntant la Riera de Pineda.

Posteriorment, després de retornar a la carretera N – II, ens caldrà seguir cap a ponent, per tal d´arribar a la població de Calella, per on farem la darrera aturada, camí de l´antic poblet d´Hortsavinyà.

El trajecte de l´itinerari es pot veure´s als MAPES DEL RECORREGUT DE L´ITINERARI (del qual n´hem adjuntat dues versions); així, es pot veure que en aquest recorregut, que tindrà una longitud d´uns 39´26 Km, a través dels quals farem 9 aturades. Aquest itinerari es començarà a una alçada de 2 metres, des d´on es pujarà fins als 88 metres (en arribar a les Mines de Can Palomeres). Després es baixarà fins al nivell del mar a la desembocadura de la Tordera. Posteriorment, després d´un tram més u menys horitzontal, es pujarà fins als 225 metres (en arribar a la Mina de l´Aram). Tot seguit, es tornarà a baixar als 7 metres, pujant lleugerament al final, a la darrera aturada fins als 50 metres i escaig.

DESCRIPCIÓ DE L¨ITINERARI

Com als altres itineraris, el recorregut del present s’estructurarà en una sèrie de PARADES, que tot seguit anirem veient. En cada una d’aquestes aturades s’efectuaran diverses observacions.

Al respecte, cal dir que el recorregut de l´itinerari s’inclourà exclusivament dintre d´un sol full: del 394 (o de Calella), del "Mapa Topográfico Nacional", publicat per l´Instituto Geográfico y Catastral. Tots aquests fulls es troben realitzats a l’escala de 1:50.000.

Així doncs, la relació ordenada de les aturades que composen aquest recorregut, és la següent:

BIBLIOGRAFIA EMPRADA

BARECHE, E. (1988a).- Mines de Catalunya: Malgrat (Maresme). Mineralogistes de Catalunya, Vol. IV, nº 3, any IX, pp.74-87. Barcelona.

CARDONA, F; CUENCA, J. i SAMARRA, F.X. (1988).- Les Mines de Can Palomeres. Malgrat de Mar. Pub. Ajuntament de Malgrat de Mar, 73 pàgines. Malgrat

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol. 2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona

IGME (1977).- Mapa Geológico de España, a escala 1:50.000 (2ª Série). Mapa i memória número: 394 (Calella). Instituto Tecnológico i GeoMinero de España. Madrid

IGME (1983a).- Mapa Geológico de España a escala 1:50.000 (sintesis de la cartografia existente). Full i memòria número 365 (Blanes). Inst. Geol. Minero de España, Minist Indústria. Madrid

IGME (1983b).- Mapa Geológico de España a escala 1:50.000 (sintesis de la cartografia existente). Full i memòria número 366 (Sant Feliu de Guixols). Inst. Geol. Minero de España, Minist Indústria. Madrid.

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, de l´Institut d´Estudis Catalans, T..XCIII, 5O6 pàgines. Barcelona

MATA-PERELLÓ, J.M. (1994).- Inventari Mineralògic de les comarques de la Regió de Barcelona. Col. Informe de l´EUPM, nº 5, 250 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1995a).- Itinerari Geològico-Mineralògic per les comarques de la Selva i del Maresme: des d´Hostalric a Malgrat. Inèdit, 12 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1995b).- Itinerari Geològico-Mineralògic per la comarca de la Selva: des d´Hostalric a Arbúcies. Inèdit, 8 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1995c).- Itinerari Geològico-Mineralògic per la comarca de la Selva: des d´Hostalric a i a Sils a Caldes de Malavella,. Inèdit, 8 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1995d).- Itinerari geològic i mineralògic entre Hostalric (la Selva) i Malgrat (Maresme), per Fogars de Tordera i Tordera. Apunts EUPM, 7 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1996).- Itinerari Geològico-Mineralògic per la comarca de la Selva: des d´Hostalric a Sils i a Tossa de Mar. Inèdit, 10 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1997a).- Recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Selva i del Maresme: des d´Hostalric a Malgrat, per Tordera i Hortsavinyà. Inèdit, 11 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1997b).- Recerca geològica i mineralògica per la comarca de la Selva: des d´Hostalric a Sant Feliu de Buixalleu, a Sils i a Caldes de Malavella. La "Zona volcànica de la Selva". Xaragall, sèrie B, nº 60, 11 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1997c).- Recerca Geològica i Mineralògica per la comarca de la Selva: des d´Hostalric a Sils i a Caldes de Malavella. Inèdit, 14 pàgines. Manresa.

MATA-PERELLÓ, J.M. (1998a).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Selva i del Maresme: des d´Hostalric a Malgrat, per Fogars de Tordera i per Tordera. Xaragall, B, n 87, 11 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1998b).- Recerca Geològica i Mineralògica per la comarca de la Selva: des d´Hostalric a Sils i a Caldes de Malavella. La "Zona Volcànica de la Selva". Algeps, sèrie B, nº 91, 14 pàgines. Manresa.

MATA-PERELLÓ, J.M. (2000).- Recorregut de Recerca Geològica i Mineralògica per les Comarques de la Selva i del Maresme: des Sils i d´Hostalric cap a Malgrat de mar, per Fogars de Tordera, Hortsavinyà i per Tordera. Revista Xaragall, nº 134, 14 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2002).- Recorregut de Recerca Geològica i Mineralògica per les Comarques de la Selva i del Maresme: des d´Hostalric a Fogars de Tordera, Malgrat de Mar i a Blanes. Inèdit 12 pàg. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2004).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Selva i del Maresme: des d´Hostalric i Fogars de Tordera cap a Malgrat de Mar i Arenys de Mar. Inèdit. 10 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2006).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Selva i del Maresme: des d´Hostalric i fogars de Tordera cap a Hortsavinyà, Malgrat de Mar i Arenys de Mar. Inèdit. 16 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2008a).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Selva i del Maresme: des d´Hostalric i Fogars de Tordera cap a Hortsavinyà i a Malgrat de Mar. Inèdit. 14 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2008b).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Selva i del Maresme: des d´Hostalric i Fogars de Tordera cap a Tordera, Malgrat de Mar i Arenys de Mar. Inèdit. 12 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2010).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Selva i del Maresme: des d´Hostalric i Fogars de Tordera cap a Tordera, Malgrat de Mar i Pineda de Mar. Inèdit. 10 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2011).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Selva i del Maresme: des d´Hostalric i Fogars de Tordera cap a Hortsavinyà i a Malgrat de Mar. Inèdit. 15 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2012).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Selva i del Maresme: des d´Hostalric i Fogars de Tordera cap a Hortsavinyà i a Malgrat de Mar, Pineda de Mar i Arenys de Mar. Inèdit. 16 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2013).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca del Maresme: des de Malgrat de Mar a Pineda de Mar i Arenys de Mar. Inèdit. 16 pàgines. Manresa

RIBA ARDERIU, O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans. Edit Ketres. 211 pàgines. Barcelona
PARADA 1. PILONES DEL TELEFÈRIC DE LES MINES DE CAN PALOMERES, (terme municipal de Malgrat, comarca del Maresme). (Full 394). Tot i que el recorregut de l´itinerari l´haurem iniciat a l´espai verd de Can Palomeres, (situat al costat de la carretera nacional N – II, en el seu sentit cap a Barcelona, per les immediacions del seu Km 675), ens caldrà agafar un camí, en bon estat al començament que es dirigeix cap a les Mines de Can Palomeres. Aquestes mines es troben situades per sobre d´on ara som. Poc després d´iniciar el camí, farem la primera aturada a les restes d´un antic molí situat al peu de les antigues mines de ferro de Can Palomeres. Així, des de l´inici, haurem recorregut poc més de 0´1 Km i escaig. En aquest recorregut, des de l´inici, ens hem anat desplaçant en tot moment per la Serralada Litoral Catalana. Així, de tant en tant, entre mig de les edificacions, haurem trobat afloraments dels materials paleozoics, els quals constitueixen la serralada on ara ens trobem situats. I en concret el Turó de Can Palomeres. Així, haurem vist afloraments de les pissarres negres, piritoses i grafitoses del Silurià, al costat del camí. Es tracta d´unes pissarres molt grafitoses, amb presencia abundant d´òxids de ferro, especialment de GOETHITA (LIMONITA), procedent de la PIRITA que contenen les pissarres. Tanmateix hem trobat indicis dels altres minerals constituients de la roca LIMONITA, com són la LEPIDOCROCITA i el SIDEROGEL (un mineraloid). Igualment es troba la MELANTERITA, un dels sulfats de ferro.. Quasi en començar el camí d’ascens, es fan paleses a la vora del mateix, unes edificacions molt malmeses. Corresponen a unes antigues pilones del telefèric que conduíem els minerals de ferro cap al port de mar. Així, el mineral baixava des de les mines cap el mar en un telefèric, del qual es conserven aquestes pilones. També es conserva una pilona situada dintre del mar, a uns 450 metres de la costa. Aquest mineral de ferro procedeix de les mines que es troben més amunt, i que veurem a les properes aturades. Finalment, cal dir que aquestes interessants restes, formen part del nostre Patrimoni Industrial .
PARADA 2. MINES DE FERRO DE CAN PALOMERES. MINA ORIENTAL, (terme municipal de Malgrat, comarca del Maresme). (Full 394). Des de la parada anterior, cal acabar de pujar fins a les properes Mines de Ferro de Can Palomeres, les quals es troben a la dreta de la carretera, per sobre de la mateixa, a una distancia inferior a 1Km de la N-II. Aquí efectuarem una nova aturada, tot fent un recorregut per l´extensa zona minera. Així, poc més u menys, haurem recorregut 1 Km i escaig, des de la parada anteriorment realitzada. Concretament 0´8 Km. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials esmentats al recorregut de l´aturada anterior. Així, per arreu, haurem vist les pissarrers negres piritoses del Silurià, molt sovint enriquides amb òxids de ferro procedents de l´alteració de la PIRITA que contenen les pissarres. Així, s´ha format GOETHITA (LIMONITA) i també MELANTERITA. En arribar a la boca de la Mina Oriental, enfront d´una gran explanada, haurem vist com també afloren per arreu els materials acabats d´esmentar. Si s´escau, poden entrar amb molta cura a l´interior de les mines, dintre veurem diverses ramificacions i tanmateix les tolbes, per on baixava el mineral de les galeries superiors. Aquestes mines es localitzen sobre una mineralització estratiforme de rebliment de cavitats d’origen kàrstic. Aquesta mineralització es troba localitzada sobre uns nivells carbonatats del Devonià, els quals es troben en contacte amb els nivells pissarrencs negres del Silurià (caracteritzats pel seu aspecte grafitós i piritós). Per d’altra banda, tot el conjunt es troba en contacte, mitjançant fractures amb els nivells pissarrencs del Carbonífer. Els minerals de ferro presents a l´indici, i explotats durant força anys són: GOETHITA (que possiblement és el mineral majoritari, el qual presenta un típic aspecte terròs i limonític), HEMATITES (també terròs, com l´anterior), LEPIDOCROITA (com el primer, es presenta en forma de limonita, molt terrosa, però essent molt menys abundant que aquell), SIDERITA (també molt abundant) i SIDEROGEL (és un mineraloid integrant de la limonita). Amb tot, els materials ferrosos explotats durant anys, en aquestes mines, han estat fonamentalment la roca limonita i el mineral hematites, que són precisament els més abundants a tots els indicis. També hi són presents altres minerals ferrosos (molts dels quals es troben a les pissarres ferruginoses del Silurià) com: MARCASSITA (a les pissarres), PIRITA (com l´anterior, però més abundant), PIRROTINA (com els dos anteriors), JAROSITA (normalment entre la limonita), FERROHEXAHIDRITA (format per l’alteració dels sulfurs de ferro), MELANTERITA (com l´anterior) i SIDEROTTÍL (format a partir de l’alteració dels sulfurs, com els dos anteriors). Altres minerals presents són a l´indici, i força abundants són: PIROLUSITA (dendrítica), ARAGONITA (en forma de la varietat flors-ferri), CALCITA (molt abundant), BARITINA (localitzada a les esquerdes), EPSOMITA (en eflorescències), GUIX (molt freqüent, format a partir de l’alteració dels sulfurs de ferro, en presència de calcita) i QUARS (molt abundant). Tanmateix hi ha presència d’indicis de fosfats; en especial de: APATITA (en forma de fosforita), MONTGOMERITA i TINTICITA.
PARADA 3. MINES DE FERRO DE CAN PALOMERES. MINA GRAN, (terme municipal de Malgrat, comarca del Maresme). (Full 394). Després de realitzar l´aturada anterior, cal retornar cap el camí principal, que ascendeix lleugerament, fins arribar a una explanada on hi ha una casa construïda sobre les escombreres. Així, haurem recorregut poc més de mig Km des de la parada anterior, uns 0´6 Km. Aquí, pels voltants farem una nova aturada. Així, des de l´explanada, haurem de recórrer uns 100 metres per un corriol ascendent, que condueix a la Mina Gran. Aquí, caldrà tenir molta cura, dons cal baixar per una zona relliscosa, sobre afloraments de pissarres del Silurià. És més ja hi ha hagut alguns accidents lamentables. Com al cas anterior, en aquest recorregut, hem anat trobant els materials esmentats a l´aturada anterior. Tot i així, a l´entrada de la mina veurem el contacte entre les calcàries del Devonià i les pissarres del Silurià. L´entrada a l´interior de la mina es troba actualment tancada. Cal dir que en cas de poder entrar, cal fer-ho amb extrema cura, doncs hi freqüents despreniments dels blocs calcaris, dintre de la galeria principal. Pel que fa al patrimoni miner, cal dir que a l´actualitat es troba força malmès, havent quedat reduït a les galeries i les restes d’alguns edificis. Tot i així, encara queden també les restes d’algunes de les pilones que mantenien el telefèric que portava el mineral extret fins ans carregadors situats a la mar. Inclús, encara es possible veure algunes d’aquestes pilones dintre del mar, a escassa distancia de la costa. Per d´altra banda, existeixen per arreu, nombroses boques de mines, que molt sovint es troben tapiades.
PARADA 4. OBSERVACIÓ DEL PLA DE MALGRAT, DEL PLA DE GRAU, (terme municipal de Malgrat, comarca del Maresme). (Full 394). Després de realitzar la parada anterior, cal tornar enrere, fins prop de la bocamina més meridional de les Mines de Ferro de Can Palomeres (per on hem ens hem situat a la segona parada a la Mina Oriental). Justament, al costat del camí que duu a les dues parades, ens caldrà fer una nova aturada. La farem a la denominada plaça de la mina, en termes miners, es pot fer una nova aturada. Aquesta, com hem dit es troba a uns 75 metres de la segona parada d´aquest itinerari, a tocar del camí conjunt que condueix a la PARADA 2 i a la PARADA 3. Aquesta aturada la farem a uns 0´5 Km de la darrera aturada, aproximadament. Naturalment, en aquest escàs recorregut, hem anat trobant els mateixos materials que hem esmentat anteriorment. Tot i així, ara estem sobre uns afloraments antròpics, que corresponen a part de l´antiga escombrera de la mina. Tanmateix, ara estem situat prop de l´antiga casa que ha donat el nom a les mines: Can Palomeres. Des d´aquest indret, mirant cap el SE, es pot veure la extensa plana sobre la que es situa la població de Malgrat, el denominat Pla de Grau. Tota aquesta zona es situa dintre de la Depressió Litoral Catalana, tot i que en part també correspon al delta de la Tordera. Cal recordar que aquest riu desemboca al Nord d´on ara som, entre Malgrat i Blanes, com veurem a la parada següent Per d´altra banda, cal dir que els materials que reblen aquesta depressió pertanyen al Pleistocè i a l´Holocè.
PARADA 5. DESEMBOCADURA I DELTA DE LA TORDERA, (terme municipal de Malgrat, comarca del Maresme). (Full 394). Després de realitzar la parada anterior, cal tornar enrere, fins arribar a la carretera nacional N – II. Després cal agafar la carretera local BV – 6001., per tal d´apropar-nos cap a la Tordera. En arribar-hi, ens caldrà continuar por un vial que s´apropa al mar. Així, arribarem al Delta de la Tordera, per on farem una nova aturada, a uns 6 Km de l´anterior. En aquest recorregut, hem travessat part de la població de Malgrat. Aquesta, es situa sobre els sediments del Pleistocè i de l´Holocè, que constitueixen l´antic delta de la Tordera. Alhora, constitueixen la Depressió Litoral catalana, per on estem ara situats. En aquest indret, es produeix la desembocadura de la Tordera a la Mediterrània. Així, en aquest indret es pot observar el Delta de la Tordera actual. Constitueix un interessant lloc d´Interès Geològic i alhora es un interesant Lloc d´Interès Natural, malgrat l´elevada contaminació de l´aigua de la Tordera.
PARADA 6 - CONDICIONAL. PEDRERA DEL TURÓ DE MONTPALAU, (termes municipals de Pineda de Mar i de Tordera – sant Pere del Riu- comarca del Maresme). (Full 394). Després de parada anterior, cal retrocedir fins a la carretera BV – 6001, per tal de retornar després a la carretera nacional N – II, per tal desfer la fillola que ens ha dut fins a la desembocadura de la Tordera. En arribar-hi. Ens caldrà continuar per ella, anant cap a ponent. Així, després de sobrepassar totalment la població de Malgrat de Mar, ens caldrà anar cap a Santa Susanna i posteriorment cap Pineda de Mar. Aquí ens caldrà agafar el vial que es dirigeix cap a l´autovia A – 32 i cap a Horsavinà. I també cap al Turó de Montpalau. A uns 2 Km del inici d´aquest vial, ens trobarem una antiga pedrera, per on farem una nova aturada, si s’escau, a uns 13 Km de l´anterior. En aquest recorregut, primer haurem circulat entre els afloraments del Pleistocè i de l´Holocè, que formen part de la Depressió Litoral Catalana, que haurem vist a l´aturada anterior, a tocar de la població de Malgrat de Mar. Després, en arribar de nou a les immediacions de l´indret per on hem fet les primeres aturades d´aquest itinerari, prop de les Mines de Can Palomeres, haurem anat circulant per entre els materials paleozoics de la Serralada Litoral Catalana, on ens continuem trobant. Tot i que inicialment, en agafar aquest vial, hem trobat fonamentalment materials de l´Holocè, transportats per la Riera de Pineda. Tot i així, per arreu, haurem vist afloraments dels materials paleozoics. Precisament, en aquest indret hi ha uns afloraments dels materials del Silurià i del Devonià. Aquets darrers (roques carbonatades) són els materials que han estat explotats per al benefici d´àrids per a la construcció. Aquí també es fan paleses les llicorelles negres del Silurià. Entre elles es fan clarament paleses les alteracions ferruginoses, produïdes a partir de l’oxidació de d’abundant PIRITA que tenen aquestes roques.
PARADA 7. PEDRERA I FORN DE CALÇ DE CAN MARQUÉS, (Sant Pere del Riu, terme municipal de Tordera, de l´antic terme d´Hotsavinyà, comarca del Maresme). (Full 394). Després de realitzar la parada anterior, cal continuar per la carretera que condueix cap a Horsavinyà. A poca distancia de l´anterior aturada, trobarem indicacions del Parc Natural del Montnegre i del Corredor, per on continuarem el recorregut d´aquest itinerari. Poc després, trobarem a l´esquerra del camí i de la riera, un antic forn de calç restaurat i a la dreta del vial que anem seguint, veurem una antiga pedrera. Farem la present aturada per aquests indrets, després de recórrer uns 0´3 Km des de la parada anterior. En aquest recorregut, hem continuat trobant afloraments dels materials paleozoics, fonamentalment dels nivells carbonatats del Devonià, que han estat explotades prop d´on som, a la dreta de la riera, pujant. Tanmateix, també hem trobat afloraments dels nivells pissarrencs del Silurià. Tots aquests materials es situen dintre de la Serralada Litoral Catalana, per on ens trobem (dintre del Sistema Mediterrani). Per d´altra banda, a la riba esquerra de la riera, pujant, molt prop de la pedrera anterior, trobarem les restes d´un antic i alhora interessant forn de calç. En aquests s´utilitzaven els materials carbonatats que afloren per arreu. Cal dir que el forn es troba molt ben restaurat i senyalitzat. Per d´altra banda, poc abans d´arribar a la pedrera i al forn, haurem passat pel costat d´un molí fariner, el qual també es troba restaurat per part del Parc Natural del Montnegre i del Corredor.
PARADA 8 - CONDICIONAL. MINA DE COURE. COVA DE L´ARAM, ((Sant Pere del Riu, terme municipal de Tordera, de l´antic terme d´Hotsavinyà, comarca del Maresme). (Full 394). Després de realitzar la parada anterior, cal continuar pel vial que es va dirigint cap a l´antic llogarret d´Hortsavinà (de fet, estem dintre del seu terme municipal, el qual actualment pertany al de Tordera. Així, ens caldrà seguir, amb la intenció d´arribar primer a Cal Capità. Després, des d´aquest indret, ens caldrà continuar cap a la immediació dels Senglars. Des d´aquí, ens caldrà baixar fins al Sot de la Mina, un barranc per on es troba Mina d´Aram, coneguda popularment com a Cova de l´Aram. En aquest indret, farem una nova aturada, aproximadament a uns 5 Km i escaig de la parada anterior, molt perdedors. Cal dir que part del tram el farem a peu. En aquest tram, hem anat trobant afloraments dels materials paleozoics que ja hem esmentat abans. Així, hem anat trobant afloraments carbonatats del Devonià, i també nivells pissarrencs del silurià. També, hem trobat també esquistos i quarsites de l´Ordovicià. En aquest indret hi ha una mineralització filoniana cuprífera, la qual es troba encaixada entre els materials paleozoics del Devonià . Entre els minerals presents, cal parlar del següents: CALCOPIRITA, GOETHITA (LIMONITA), HEMATITES, ATZURITA, CALCITA, MALAQUITA i QUARS. La boca de la mina és al bel mig del barranc, essent difícil veure-la. Tot i això es troba en un indret assenyalat. NOTA: En un treball nostre anterior (MATA – PERELLÓ, 1881), per error, vam situar les mineralitzacions encaixonades a granits. Però és així, es troben entre els materials del Devonià. Aleshores, la bardissa no ens va permetre fer una bona observació.
PARADA 9 - CONDICIONAL. CARRETERA DE CALELLA A HORSAVINYÀ, (terme municipal de Calella de Mar, comarca del Maresme). (Full 394). Després de realitzar la parada anterior, cal retornar a Pineda de Mari a la carretera N – II, per tal de continuar cap a ponent. Aviat arribarem a Calella de Mar. En travessa-la, ens caldrà agafar la carretera local que es dirigeix cap a Horsavinyà (la BV – 5126). En arribar al viaducte de l´autovia A – 32, sobre la carretera, farem una nova aturada si s´escau. Així, des de la parada anterior, haurem recorregut uns 13 Km, aproximadament, per tal d´arribar fins aquí. En aquest recorregut, hem continuat trobant afloraments dels materials esmentats a les aturades anteriors. Tot i així, ben aviat, abans de retornar a Pineda de mar, haurem començat a trobar afloraments de roques granítiques i granodiorítiques. Aquests són els materials del Carbonífer que es troben a l´indret de l´aturada. Aquestes roques granítiques es troben molt alterades, per la qual cosa el sauló és molt abundant per arreu. Per d´altra banda, són molt palesos els filonets de quars i de roques filonianes, entre aquestes roques granítiques.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.