Coordenades 230

Data de pujada 3 / de febrer / 2016

-
-
196 m
59 m
0
4,6
9,3
18,51 km

Vista 715 vegades, descarregada 4 vegades

a prop de Sils, Catalunya (España)

ITINERARI DE RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA PER LA COMARCA DE LA SELVA: DES DE SILS, AL TERME DE MAÇANET DE LA SELVA, A L´ESPARRA I A RIUDARENES. RECORREGUT PER LA "ZONA VOLCÀNICA DE LA SELVA"

ADVERTIMENT PREVI

Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

En aquest itinerari, tot i que els camins són prou bons, cal tenir cura en alguns trams dels mateixos, per tractar-se de trajectes per pistes de muntanya. Aquest és el cas, per exemple, de la d’aproximació a l’antiga explotació de basalts de Montcorb del Ninot (Pedrera del Ninot), situada prop de l´Esparra; i també en l´aproximació a l´explotació de basalts de Can Torrelles, igualment prop de la petita població de l´Esparra.

En qualsevol cas, cal tenir sempre una cura molt especial de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut; de l’itinerari.

BREU INTRODUCCIÓ

La totalitat del recorregut del present itinerari discorrerà, íntegrament pel Sistema Mediterrani, i ho farà molt desigualment a través de dos dels seus sectors més representatius. Concretament, ho farà per la Depressió Prelitoral Catalana, i sobretot per la Serralada Prelitoral Catalana, per la qual discorrerà la major part del recorregut d’aquest itinerari.

Així, tot i que el recorregut s’iniciarà al límit de la Depressió Prelitoral Catalana amb la Serralada Prelitoral Catalana, per les immediacions de la localitat selvatana de Sils, per on s’efectuaran les primeres aturades del recorregut, entre afloraments de les roques granítiques del Carbonífer, la major part de les vegades alterades i transformades en “sauló” o “gresa”.

Però ben aviat el trajecte incidirà cap a la Serralada Prelitoral Catalana, en dirigir-se cap a la localitat de Sils. Així, per aquesta unitat es farà un recorregut, tot passant per part del terme municipal de Maçanet de la Selva, per les Mallorquines, l´Esparra i Riudarenes, on finalitzarà aquest recorregut. En aquests recorreguts, es continuaran trobant afloraments dels materials granítics del Carbonífer.

Tot i així, en aquesta zona, hi ha un important conjunt de falles transversals, de direcció NNW – SSE, que han contribuït a la formació d´una depressió, per on es situen Santa Coloma de Farners. Riudarenes i Sils. En certa manera, aquesta (Depressió de Santa Coloma) està lligada a la Depressió Prelitoral Catalana, que aquí es coneguda amb el nom de Depressió de la Selva.

També cal dir que el recorregut d’aquesta recerca geològica i mineralògica, es desenvoluparà (en una bona part), per la Zona Volcànica de la Selva. Aquesta zona no és tant coneguda que la de la Garrotxa, però també gaudeix d’una certa importància. És una zona volcànica, desenvolupada durant el Mio-Pliocè; és a dir: és anterior a la de la comarca de la Garrotxa. Molt sovint, les roques volcàniques es situen sobre els afloraments granítics o sobre els materials terrígens del Miocè.

Tanmateix cal dir que es una zona que requereix d’una urgent protecció, doncs es troba molt amenaçada per l’extracció d’àrids a diferents indrets, en algun cas irrecuperables,.

També cal dir, per d’altra banda, la totalitat del recorregut, del present itinerari, es desenvoluparà per una única comarca: la de la Selva, la qual pertany a la Regió o Vegueria de Girona.

OBJECTIUS FONAMENTALS D’AQUEST ITINERARI

Els objectius fonamentals que es pretenen aconseguir en aquest itinerari geològic i mineralògic, són els següents:

1.- Observació i estudi de les característiques estructurals de la Depressió Prelitoral Catalana o Depressió de la Selva (part integrant del Sistema Mediterrani), per la qual es circularà momentàniament pels voltants del terme de Maçanet de la Selva i de la població de Sils. Per d´altra banda, cal considerar també, la Depressió de Santa Coloma de Farners, relacionada amb fractures transversals, de direcció NNW – SSE. Part del recorregut, transitarà per aquesta depressió.

2.- Estudi i reconeixement dels materials cenozoics (del Miocè, Pleistocè i Holocè) que reblen la Depressió Prelitoral Catalana o Depressió de la Selva (coneguda així, per aquests sectors) i també dels granítics, que afloren a diferents indrets de la mateixa, dintre dels seus sectors corresponents a la denominada "depressió de la Selva", pels indrets esmentats a l’apartat anterior.

3.- Observació i estudi de les característiques estructurals de la Serralada Prelitoral Catalana, pels voltants de les poblacions de Sils, les Mallorquines, Riudarenes fonamentalment. Alhora farem observacions de les estructures transversals.
4.- Estudi i observació dels materials paleozoics, fonamentalment dels granítics i granodiorítics del Carbonífer els quals constitueixen la Serralada Prelitoral Catalana, dintre dels sectors esmentats a l’apartat anterior.

5.- Observació de les estructures volcàniques mio-pliocèniques de la Zona Volcànica de la Selva; així com dels seus materials volcànics, que trobarem a diferents indrets del recorregut, i sobretot pels voltants de Sils, Maçanet de la Selva i a l´Esparra. Totes aquestes estructures volcàniques, i altres situades a indrets molt propers al recorregut de l’itinerari, es troben situades tant a la Depressió Prelitoral Catalana com a la Serralada del mateix nom.

6.- Estudi i descripció de diferents mineralitzacions situades al llarg del recorregut, com les següents, d’acord amb el següent ordre:
6A) de les mineralitzacions filonianes amb cristal·litzacions de quars (de vegades ametístic), les quals es troben pels voltants de la Pedrera del Rupit (les Mallorquines), encaixades entre leucogranits.
6B) si s’escau, de les cristal·litzacions de zeolites, incloses entre les vacuoles de les roques volcàniques, que poden trobar-se a l´Esparra o a Riudarenes, entre altres indrets.

7.- Observació de les diferents explotacions mineres, tant de les relacionades amb les mineralitzacions esmentats a l’apartat anterior, com de les següents:
7A) de les explotacions sauló, originat a partir de l’alteració de roques granítiques. Aquestes pedreres es troben situades entre altres indrets del recorregut de l’itinerari, però les veurem especialment a la Pedrera del Rupit (ara vallada), d´explotació d´uns leucograníts
7B) de les explotacions de roques basàltiques, que entre altres indrets, es troben situades a la Pedrera de Can Bataller o de Can Surià del Pont de l´Estany (dintre del terme de Maçanet de la Selva), a la Pedrera del Ninot o a la Pedrera de Can Torrelles (prop de l´Esparra), entre altres indrets.

9.- observació de l’Estany de Sils, el qual es troba situat prop d’aquesta població, al bell mig de la Depressió Prelitoral Catalana.

10.- Anàlisi de la situació del Patrimoni Geològic i Miner, dintre de la comarca de la Selva; i en particular del corresponent a la Zona Volcànica de la Selva. Aquest important patrimoni es troba malmès a diferents indrets de la comarca, com succeeix a antigues pedreres de basalt.

ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

Com a treballs antecedents, i relatius al recorregut del present itinerari, farem esment d’uns altres itineraris nostres (MATA-PERELLÓ, 1995a, 1995b i 1995c, 1996, 1997, 1998, 2000, 2008, 2010a i 2010b), on es descriuen uns recorreguts en part coincidents amb el present, en alguns indrets i parades.

Per d’altra banda, al marge dels anteriors no tenim constància de l’existència de cap altre itinerari, que discorre íntegrament, o parcialment pels indrets on ho fa el que ara presentem.

També farem esment de diversos treballs, de caràcter geològic general i regional, relatius al indrets pels quals discorre aquest itinerari. Entre altres, farem esment dels següents: GUIMERÀ et altri (1992), i RIBA et altri (1976). Per d’altra banda, també cal esmentar diverses publicacions del IGME (1983a, 1983b i 1983c), les quals es troben centrades a l’àrea per la qual discorre el present itinerari. Tanmateix, cal parlar del Mapa Geològic de la comarca de la Selva (ICGC, 2006)

I, pel que fa a l’estudi de les mineralitzacions situades dintre de l’àrea per la qual discorre l’itinerari, farem esment d’un altre treball nostre: MATA-PERELLÓ (1991), relatiu al conjunt de les diferents mineralitzacions catalanes. També farem esment del treball d’Eugeni BARECHE (1988), relatiu a les mineralitzacions de zeolites relacionades amb els basalts de la Zona Basàltica de la Selva.

Finalment, pel que fa a la conservació del patrimoni geològic de la zona volcànica acabada d’esmentar, farem esment de dos treballs, concretament de RUBIO (1990) i de MATA-PERELLÓ i FONT SOLDEVILA (1997).

Tots aquests treballs, i d’altres, figuraran degudament relacionats per ordre alfabètic, i per data de publicació, dintre de l’apartat d’aquest treball dedicat a les referències bibliogràfiques.

RECORREGUT DE L’ITINERARI

El recorregut de l’itinerari s’iniciarà pels voltants del poble de Sils, on es faran les primeres aturades; una d´elles a l’Estany de Sils). Després, s’encaminarà el recorregut s´encaminarà cap a ponent, fins arribar a la carretera local Gi – 555 (procedent del poble de les Mallorquines). Per aquesta carretera, aviat trobarem per l´esquerra el trencall de la Pedrera Massabé; des d´aquest camí, ens caldrà anar cap a la Pedrera de Can Bataller o Pedrera de Can Surià del Pont de l´Estany (si hem aconseguit la seva autorització, per entrar-hi)

Tot seguit, ens caldrà retornar a la carretera local Gi – 555, per tal de continuar cap a ponent, fins trobar el camí per la dreta que es dirigeix cap a la Pedrera Rupit (situada a l´inici, actualment vallada). Després, per un camí de terra, podem arribar a la Pedrera del Ninot (o de Montcorb del Ninot).

Posteriorment, des d´aquí, ens caldrà seguir per un camí de terra, cap a les immediacions de la Mare de Déu del Montcorb i cap a les immediacions del Km 1 de la carretera de Riudarenes a l´Esparra, el vial GiV – 5514. Malgrat això, abans trobarem el camí que s´encamina cap a Can Gelats Nou, Can Gelats Vell i cap a Can Torrelles. Per aquest camí, arribarem a la Pedrera del Tort (actualment inundada) i a la Pedrera de Can Torrelles, per on finalitzarem el recorregut, anant abans a Riudarenes.

El trajecte de l´itinerari es pot veure´s als MAPES DEL RECORREGUT DE L´ITINERARI (del qual n´hem adjuntat dues versions); així, es pot veure que en aquest recorregut, que tindrà una longitud d´uns 18´51 Km, a través dels quals farem 11 aturades. Aquest itinerari es començarà a una alçada de 69 metres, per les immediacions de Sils. Després, anirà oscil·lant, arribant a una alçada d´uns 160 metres a la Pedrera del Ninot. Després, baixarà lleugerament, fins als prop del 85 metres (prop de Riudarenes). A partir d´aquí, anirà pujant, fins arribar a una alçada d´uns 195 metres, a la darrera aturada del recorregut d´aquest itinerari.

DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI

Com de costum, estructurarem el recorregut de l’itinerari en una sèrie de PARADES (o d´ESTACIONS), que tot seguit anirem veient. En cadascuna d´elles farem un breu comentari (geològic o mineralògic, segons s´escaigui). Per d’altra banda, en cada cas indicarem, entre parèntesi, el full topogràfic on es troba l’aturada.

Finalment, cal dir que el recorregut de l’itinerari s’inclourà totalment dintre del full número 365 (dit de Blanes). Aquest full corresponen al "Mapa Topográfico Nacional", de l´Instituto Geográfico y Catastral, el qual es troba realitzat a l’escala de 1:50.000.

Així doncs, la relació general de les parades que constitueixen aquest itinerari, és la següent:

BIBLIOGRÀFIA EMPRADA

BARECHE, E. (1988).- Phillipsita y otras zeolitas (la Selva, Girona). Mineralogistes de Catalunya, Vol. IV, nº 1, Any IX, pp. 9 - 21. Barcelona.

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans. Vol. 2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A., Barcelona.

ICGC (2006).- Mapa Geològic de la Comarca de la Selva. Institut Geològic de Catalunya. Barcelona

IGME (1983a).- Mapa Geológico de España a escala 1:50.000 (sintesis de la cartografia existente). Full i memòria número 334 (Santa Coloma de Farners). Inst. Geol. Minero de España, Minist. Indústria. Madrid.

IGME (1983b).- Mapa Geológico de España a escala 1:50.000 (sintesis de la cartografia existente). Full i memòria número 365 (Blanes). Inst. Geol. Minero de España, Minist Indústria. Madrid.

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, 442 pag. Institut d´Estudis Catalans. Barcelona.

MATA-PERELLÓ, J.M. (1995a).- Itinerari Geològico-Mineralògic per les comarques de la Selva i del Maresme: des d´Hostalric a Malgrat. Inèdit, 12 pàgines. Manresa.

MATA-PERELLÓ, J.M. (1995b).- Itinerari Geològico-Mineralògic per la comarca de la Selva: des d´Hostalric a Arbúcies. Inèdit, 8 pàgines. Manresa.

MATA-PERELLÓ, J.M. (1995c).- Itinerari Geològico-Mineralògic per la comarca de la Selva: des d´Hostalric a i a Sils a Caldes de Malavella,. Inèdit, 8 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1996).- Itinerari Geològico-Mineralògic per la comarca de la Selva: des d´Hostalric a Sils i a Tossa de Mar. Inèdit, 10 pàgines. Manresa.

MATA-PERELLÓ, J.M. (1997).- Recerca Geològica i Mineralògica per la comarca de la Selva: des d´Hostalric a Sils i a Caldes de Malavella. Inèdit, 14 pàgines. Manresa.

MATA-PERELLÓ, J.M. (1998).- Recerca Geològica i Mineralògica per la comarca de la Selva: des d´Hostalric a Sils i a Caldes de Malavella. La "Zona Volcànica de la Selva". Algeps, sèrie B, nº 91, 14 pàgines. Manresa.

MATA-PERELLÓ, J.M. (2000).- Itinerari de recerca geològica i mineralògica per la comarca de la Selva: des de Maçanet de la Selva a Sils i a Riudarenes. recorregut per la "Zona Volcànica de la Selva". Inèdit, 9 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2008).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Selva i del Maresme: des d´Hostalric i les Mallorquines a Sils, Tordera, Malgrat de Mar i a Blanes. Inèdit. 10 pàgines

MATA-PERELLÓ, J.M. (2010a).- Itinerari de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Selva i del Gironès: des d´Hostalric i Maçanet de la Selva a Sils, a Riudarenes i a Sant Dalmai. Recorregut per la "Zona Volcànica de la Selva" i per la “Zona Volcànica de la Garrotxa”. Inèdit. 12 pàgines

MATA-PERELLÓ, J.M. (2010b).- Itinerari de recerca geològica i mineralògica per la comarca de la Selva: des d´Hostalric i Maçanet de la Selva a Sils i a Riudarenes. Recorregut per la "Zona Volcànica de la Selva". Inèdit. 10 pàgines

MATA-PERELLÓ, J.M. i FONT SOLDEVILA, J (1997).- La zona volcànica de la comarca de la Selva: las amenazas sobre este património (la Selva, Catalunya). Pu. Sesión Científica. sobre el Património Geológico de la SEDPGYM, inèdit, 8 pag. Camarasa.

RIBA ARDERIU, O. Et altri. (1976).- Geografia física dels Països Catalans. Edit Ketres. Barcelona.

RUBIO-GODOY, A. (1990).- Vulcanisme a la Serralada Litoral: els afloraments de Sant Corneli, .... 4 pàgines, Barcelona.
PARADA 1 – CONDICIONAL. IMMEDIACIONS DE L´APARCAMENT DE L´ESTACIÓ DE LA RENFE DE SILS, (terme municipal de Sils, comarca de la Selva). (Full 365). El recorregut del present itinerari, cal iniciar-lo en aquest indret, , a l´aparcament de l´Estació de la RENFE del poble selvatà de Sils. Aquest indret es troba a la Depressió Prelitoral Catalana (també denominada per aquesta zona com a Depressió de la Selva). L´indret es proper a una de les falles transversals, de direcció NNW – SSE, que han dut a la formació de la Depressió de Santa Coloma de Farners, relacionada amb la primera depressió esmentada. Sils es troba precisament al contacte d´ambdues, sobre la falla septentrional de la Depressió de la Selva, de direcció ENE – WSW, perpendicular a l´anterior. En aquest indret, prop de l´estació, afloren les roques granítiques del carbonífer. Així, apareixen aquí els granits i granodiorites, intensament alterats i transformats en sauló (o en gresa, com es diu a la zona).
PARADA 2. MIRADORS DELS ESTANYS DE SILS, (terme municipal de Sils, comarca de la Selva). (Full 365). Des de la parada anterior, pot anar-se directament cap als Estanys de Sils, tot agafant un camí que es dirigeix cap a l’esquerra. En arribar-hi caldrà fer la present aturada, si s’escau. Així, des de la parada anterior, s’haurà efectuat un recorregut proper als 0´8 Km. Tot i així, es poden fer diverses observacions, recorrent a peu els estany, cosa que recomanem. Tot aquest recorregut, s’efectua íntegrament per la Depressió Prelitoral Catalana. entre afloraments de granits i de granodiorites del Carbonífer, que es troben intensament alterats. En aquest indret, hi ha una interessant zona endorreica, la qual va donar lloc a la formació dels Estanys de Sils. A l’actualitat es troben dessecats, tret de les èpoques pluvioses, quant apareixen zones aïllades, com la situada prop del pont on hi ha un observatori d´ocells, en les quals si situen les aigües d’escorrentia. Al respecte, cal dir que aquests estanys van ésser dessecats durant el passat segle, malmetent-se així un interessant espai del nostre Patrimoni Geològic. Afortunadament, en els darrers anys s´ha fet el possible per recuperar part d’aquest espai, que antigament era molt més extens, distribuint-se també pel terme de Maçanet de la Selva.
PARADA 3. IMMEDIACIONS DE CAN SABATER I DE CAN FREIXA, BARRI DE MASSABÈ, (terme municipal de Sils, comarca de la Selva). (Full 365). Després de fer l´aturada anterior, cal retornar a les immediacions de l´Estació de la RENFE de Sils, per tal d’anar cap a les immediacions del Barri de Massabè. Després, des d´aquest, ens caldrà aproximar-nos cap a la carretera local que condueix des de les Mallorquines cap a Hostalric (la Gi – 555). Just abans d´entroncar amb aquest vial, farem una aturada prop de Can Sabater i de Can Freixa. Així, des de la parada anterior, haurem efectuat un recorregut proper als 2 Km, per tal d´arribar fins aquest indret, En aquest recorregut, hem anat circulant per terres de conreu, les quals es situen sobre afloraments de roques granítiques alterades, de sauló. Aquests materials són els que apareixen per on ara som En aquest tram del recorregut, hem pogut observar els relleus del Montseny; concretament els de les Agudes del Montseny. Per d´altra banda, ara, en arribar aquí, podem veure les instal·lacions d´una planta d´àrids, la del Puigsardina. En aquest indret hi ha hagut una explotació dedicada a aprofitar uns afloraments de basalts i també de roques granítiques.
PARADA 4 - CONDICIONAL. PEDRERA DE CAN BATALLER O DE CAN SURIÀ DEL PONT DE L´ESTANY, (terme municipal de Maçanet de la Selva, comarca de la Selva). (Full 365). Des de la parada anterior, cal arribar definitivament a la carretera local Gi-555. Després, per aquesta, ens cal anar cap a ponent, fins trobar per l´esquerra el camí que s´adreça a la pedrera de Massabè . Nosaltres, haurem de continuar cap al Sud, passant a l´altra banda de la via del tren i a l´altra banda de la Sèquia de Sils. Després, haurem de continuar per un camí que duu cap a la pedrera. En tot cas, l´entrada és condicionada a l´autorització de l´empresa explotadora. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials esmentats a les aturades anteriors: les roques granítiques alterades del Carbonífer. Tot i així, en aquest indret hi ha una explotació de roques basàltiques i alhora de granodiorites. Per alteració de totes dues s´han format sauló (o gresa) de diferents tonalitats. La pedrera es troba actualment en activitat. A l´extrem meridional de la pedrera, es pot veure un interessant contacte entre les granodiorites i els basalts. Aquest indret és un important LIG (Lloc d´Interès Geològic). Per d´altra banda, dintre de la zona basàltica es fàcil trobar mineralitzacions secundàries de CEOLITA, que han crescut a les vacuoles. I tanmateix ce NONTRONITA (verda) i d´HOLLANDITA (negra) formades a partir de les alteracions de les zeolites. Al mateix temps, dintre de la zona granodiorítica, amb freqüents dics de pegmatites, és fàcil trobar cristal·litzacions de QUARS AMETISTA, QUARS FUMAT i tanmateix d´ORTOSES.
PARADA 5. PEDRERA DE CAN RUPIT, (les Mallorquines, terme municipal de Riudarenes, comarca de la Selva). (Full 365). Des de la parada anterior, cal retornar cap enrere, fins arribar e nou a la carretera local Gi – 555. En trobar-la, caldrà anar cap a ponent, fins trobar un camí que surt per la dreta, per on hi ha l´antiga Pedrera de Rupit, per on farem la present aturada, a uns 2´3 Km de la parada anterior. Aquesta pedrera, actualment vallada, també es troba a l´altra banda de la carretera de les Mallorquines a Hostalric. En aquest lloc es troba un aflorament de leucogranits molt alterats, que es situen a la Serralada Prelitoral Catalana, encara que molt a prop del sistema de falles de Santa Coloma de Farners de caràcter transversal. Molt sovint, aquestes roques granítiques del carbonífer, son travessades per filons de QUARS, que presenten les mateixes direccions de l´esmentat sistema de fractures (NW-SE i NNW-SSE) Aquests leucogranits es trobaven en explotació, per tal d’aprofitar el sauló procedent de la seva descomposició meteòrica, en haver-se transformat l’ortosa en caolinita, disgregant-se així la resta dels minerals. Així, el sauló extret, era utilitzat per a la construcció, com si es tractés d’una sorra de gra gros. Per d’altra banda, en aquest indret, és possible de trobar mostres ben cristal·litzades de QUARS i d´ORTOSA, procedents dels filons abans esmentats, els quals es troben menys alterats. Molt ocasionalment, el QUARS adquireix un aspecte amerístic
PARADA 6. PEDRERA DEL TURÓ DEL NINOT DE MONTCORB, (el Raval de l´Esparra, terme municipal de Riudarenes, comarca de la Selva). (Full 365). Des de la parada anterior, cal agafar el camí que passa per davant de la pedrera de la darrera aturada. Per aquest camí, ens caldrà remuntar la Riera de l´Esparra, passant per Can Rat i per Can Gavatx. Després ens caldrà seguir per un camí que s´enlaira per la dreta de la riera, passant per Can Patufa i Can Baió de Baix. Després, el camí començarà a remuntar el turó de les Feixoneres, bifurcant-se. Ens caldrà ara seguir cap al Nord, cap el Turó del Ninot de Montcorb, per on es troba la pedrera. Aquí, farem una altra aturada, aproximadament a uns 2´4 Km de l´anterior. En aquest recorregut, hem anat trobant els materials ja esmentats a les parades anteriors. Així, en bona part del trajecte, hem trobat afloraments de granodiorites i de granits. Aquí, poc abans d´arribar a la pedrera, a menys de 100 metres, es fan palesos entre les roques granítiques, filons amb presència de QUARS i d´ORTOSA, relativament ben cristal·litzats. Més amunt, en arribar a la par alta del turó, es fan ben palesos els basalts. Així, pel que fa al lloc on ara ens trobem, hi ha una antiga explotació de les roques basàltiques que hem acabat d’esmentar. Cal dir que aquests basalts constitueixen una part del denominat "Vulcanisme de l´Esparra" d´edat mio - pliocènica i es localitzen sobre les granodiorites, trobant-se situats a la Serralada Prelitoral Catalana. També cal dir que en aquest indret, hi ha unes interessants colades basàltiques, les quals encara no es troben malmeses per l’antiga explotació, actualment aturada. Finalment, cal dir que des d´aquest indret es pot gaudir d´un bon lloc d´observació del Montseny i de bona part de la comarca de la Selva, i en concret de la Depressió de la Selva.
PARADA 7. PEDRERA DE CAN TORT, (Raval de l´Esparra, terme municipal de Riudarenes, comarca de la Selva). (Full 365). Des de la parada anterior, ens caldrà tornar enrere, per tal d´arribar a la cruïlla de camins per on hem passat adés, després de superar Can Baió de Baix. Ara, ens caldrà anar cap a llevant, passant per prop de Can Montcorb i pel costat de la Mare de deu de Montcorb. Posteriorment, anirem cap a les immediacions de Can Campets (que ens quedarà a la dreta), seguint fins arribar molt prop de la carretera GiV – 5514. Abans, però, trobarem per l´esquerra el camí que se´n va cap a ponent, passant pels voltants de Can Gelats Nou i de Can Gelats Vell. Immediatament després, arribarem a la Pedrera de Can Tort, per on farem aquesta aturada. La farem a uns 4´1 Km de l´anteriorment feta. En aquest recorregut, com a tots els anteriors, hem anat trobant afloraments dels materials granítics del Carbonífer, que ja hem esmentat anteriorment. Aquests materials, summament alterats i transformats en sauló, es troben dintre de la Serralada Prelitoral Catalana, per on estem realitzant aquests darrers trams del recorregut de l´itinerari. En aquest indret hi va haver-hi una pedrera de basalts, els quals afloren pels sectors NW de la pedrera. La pedrera a l´actualitat es troba plena d´aigua, en un indret d´una gran bellesa.
PARADA 8 - CONDICIONAL. ANTIGA PLANTA DE TRACTAMENT D`ÀRIDS DE LA PEDRERA DEL TORT, (El Raval de l´Esparra, terme municipal de Riudarenes, comarca de la Selva). (Full 365). Després de fer l´aturada anterior, cal fer un breu recorregut pel camí que anem seguint cap a ponent. Així, ara en uns 0´1 Km arribarem a una antiga planta de tractament d´àrids. Aquí podem fer una breu aturada. Com als anteriors recorreguts, en aquest tram hem anat trobant afloraments de les roques granítiques del Carbonífer, les quals formen part de la Serralada Prelitoral Catalana, per aquests indrets. Aquí hi ha les restes de l´antiga planta de tractament d´àrids de la Pedrera del Tort, que hem vist abans. Tot i el seu estat, formen part del Patrimoni Miner, tot i que sense gaire importància.
PARADA 9 - CONDICIONAL. ANTIGA PLANTA DE TRACTAMENT D`ÀRIDS DEL TURÓ D´EN PATLLARÍ, (El Raval de l´Esparra, terme municipal de Riudarenes, comarca de la Selva). (Full 365). Després de fer l´aturada anterior, cal fer un breu recorregut de menys de 0´5 Km per tal d´arribar a les restes d´una altra antiga planta de tractament d´àrids. En arribar, farem una nova aturada. Com sempre, en aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials granítics del Carbonífer. Aquests són també els materials que afloren per oon ara ens trobem situats. En aquest indret, hi ha les restes d´una planta de tractament d´àrids, similar a la de la parada anterior, però menys important.
PARADA 10. EXPLOTACIÓ DE BASALTS I DE SORRES MIOCÈNIQUES DE CAN TORRELLES DE l´ESPARRA. PEDRERA D´EN BOTA, (El Raval de l´Esparra, terme municipal de Riudarenes, comarca de la Selva). (Full 365). Després de realitzar la parada anterior, ens cal efectuar un nou recorregut pel camí que estem seguint, anant cap a ponent. Així, després rodejar el Turó d´En Patllarí, aviat arribarem prop de Can Torrelles de l´Esparra. Però, abans, trobarem per la dreta el camí que puja cap a l´antiga Pedrera d´En Bota (o Pedrera de Can Torrelles). Aquí, dintre la pedrera farem una aturada, a uns 1´2 Km de l´anterior. En tot el recorregut, des de la parada anterior (a l´igual que en els recorreguts precedents), es van troben afloraments de roques ígnies, fonamentalment de granits i de granodiorites del Carbonífer. Com sempre, aquests materials es troben força alterats i transformats en sauló. Tot i així, en aquest indret de la parada, es troba un important aforament de roques volcàniques, especialment de bretxes volcàniques basàltiques, molt relacionades amb petits necks. Aquests afloraments es relacionen amb els mateixos sistemes de falles (NW-SE i NNW-SSE), dels quals també n´hem parlat anteriorment. En aquest cas, aquests afloraments basàltics, també formen part del denominat "Vulcanisme de l´Esparra", localitzant-se sobre les granodiorites, i es troben a la Depressió Prelitoral Catalana, i més concretament a la denominada Depressió de la Selva, on ara ens trobem situats. També, es força interessant de veure, com s’han succeït diferents fases volcàniques, amb la superposició de diferents colades, i amb la presència de nivells detrítics intercalats entre elles, com es pot veure a diferents indrets de la pedrera, entre els afloraments dels basalts. Per d’altra banda, en contacte amb els materials anteriors, hi ha un aflorament de sorres neògenes, les quals també han estat explotades en aquesta mateixa pedrera. Per d´altra banda, des de l´interior de la pedrera, es poden veure molts bons afloraments de les roques basàltiques, explotades en diversos fronts de la mateixa..
PARADA 11. PEDRERA DE BASALTS I DE SORRES MIOCÈNIQUES DE CAN TORRELLES DE l´ESPARRA. PEDRERA D´EN BOTA, PART ALTA, (El Raval de l´Esparra, terme municipal de Riudarenes, comarca de la Selva). (Full 365). Després de realitzar la parada anterior, ens cal efectuar un nou recorregut pel camí que ens ha dut fins a la pedrera. Així, ara continuarem per un camí força dolent, el qual va donant la volta al turó de la pedrera pel seu marge occidental. Aquest camí es va enlairant i passa per l´extrem de l´explotació. En aquest indret farem una aturada, la darrera d´aquest itinerari. La farem a uns 0´3 Km de l´anterior. Tot i així, recomanem fer aquest recorregut a peu. Per d´altra banda, recomanem tindre molta cura a l´hora d´observar la pedrera des del seu extrem més alt. En aquest recorregut hem anat trobant per arreu basalts, que són els materials que s´exploten a la pedrera. Tot i així, cal dir que el recorregut l´hem iniciat a l´escombrera de l´antiga pedrera. També, per darrera de l´explotació, hem trobat afloraments de les roques granítiques del Carbonífer. Les hem vist molt meteoritzades i transformades en sauló, a la major part dels indrets. Per d´altra banda, en aquest recorregut, hem pogut veure diferents indrets de la comarca de la Selva i també del Montseny. Aquests indrets es podem veure millor des de l´indret de la parada. FOTOGRAFIA 16 Per d´altra banda, des d´aquest indret podem fer una bona observació, tant del conjunt de la pedrera, com dels afloraments dels basalts.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.