Coordenades 788

Data de pujada 9 / de juny / 2016

-
-
1.359 m
328 m
0
14
29
57,15 km

Vista 808 vegades, descarregada 4 vegades

a prop de la Vajol, Catalunya (España)

RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA PER LES COMARQUES DE L´ALT EMPORDÀ I DEL VALLESPIR: DES DE LA VAJOL A MAÇANET DE CABRENYS, TAPIS, COSTOJA I A VILA-ROJA

ADVERTIMENTS PREVIS

Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

També cal fer esment, de que alguns trams del recorregut es faran per camins en mal estat de conservació, per la qual cosa serà millor fer-los a peu. Aquest és el cas del camí d’aproximació a les antigues mines de talc del Santuari de les Salines, al terme municipal de Maçanet de Cabrenys; o també l´accés a les Mines de Baritina de les Costes, prop del poblet de Vila – roja, entre altres desplaçaments.

En qualsevol cas, i com és natural, cal tenir sempre una cura molt especial de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut de l´itinerari.

BREU INTRODUCCIÓ

El recorregut del present itinerari, es desenvoluparà íntegrament per les immediacions de la zona de contacte entre la Zona Sudpirinenca i la Zona Axial del Sistema Pirinenc. Així, tot i que el recorregut s´iniciarà dintre de la segona unitat, al llarg de tot el recorregut de l´itinerari anirà passant de l´una a l´altra.

Cal dir que als recorreguts que farem per la denominada Zona Axial Pirinenca, anirem trobant afloraments dels materials esquistosos i marbres paleozoics del Cambro – Ordovicià i també afloraments de roques granítiques del Carbonífer, fonamentalment.

Per d´altra banda, dintre dels recorreguts que farem per la denominada Zona Sudpirinenca, ens desplaçarem entre els denominats Mantells Inferiors de l´Empordà; concretament per la làmina d´encavalcament del Castell de Bac Grillera i per la làmina d´encavalcament de Costoja. En aquests desplaçaments trobarem fonamentalment afloraments dels materials carbonatats cretàcics i de l´Eocè, així com dels nivells rogencs del Cretàcic Superior, del Garumnià.

Finalment i per d´altra banda, també cal dir que bona part la del recorregut es situarà dintre de la comarca de l´Alt Empordà, iniciant el recorregut al terme de la Vajol i finalitzant-lo al de la Maçanet de Cabrenys. Per d´altra banda, els trams finals del recorregut es faran per la comarca del Vallespir, pels termes de Costoja i de Sant Llorenç de Cerdans, per on finalitzarà prop del poble de Vila-roja; a tocar del terme d´Albanyà, de la comarca de l´Alt Empordà.

OBJECTIUS GENERALS

A través d´aquest itinerari geològico-mineralògic, s´intentaran d´aconseguir els següents objectius, d´acord amb el sentit de la marxa.

1.- Observació de la Zona Axial Pirinenca, al llarg diferents trams del recorregut de l´itinerari. Cal dir que el tallarem pels voltants de les Mines de Talc de la Vajol i que no ´abandonarem fins a la fi del recorregut, a excepció de diferents indrets del recorregut, en els quals entrarem a la Zona Sudpirinenca

2.- Observació dels materials paleozoics que constitueixen la Zona Axial Pirinenca, els quals pertanyen bàsicament al Cambro - Ordovicià, i es troben representades per: gneis, amfibolites, quarsites, marbres i esquistos, fonamentalment. I, observació, també, de les roques granítiques del Carbonífer.

3.- Observació de la Zona Sudpirinenca, que tallarem a diferents indrets del recorregut de l´itinerari, com per les immediacions de Tapis, Costoja o Vila-roja. Així, fonamentalment veurem els següents sectors:
3A) La Làmina del Castell de Bac Grillera, que trobarem a diferents indrets del recorregut, amb afloraments dels materials carbonatats del Juràssic i del Cretàcic, ocasionalment amb nivells d´argiles i guixos del Triàsic Superior (del Keuper). Aquesta làmina forma part dels denominats Mantells Inferiors de l´Empordà. La trobarem prop de Tapis, entre altres indrets.
3B) La Làmina de Costoja, que trobarem a diferents indrets de la fi del recorregut, per les immediacions de Costoja i de Vila-roja. Així, veurem afloraments dels materials carbonatats del Cretàcic; així com dels nivells rogencs del Cretàcic Superior, del Garumnià. Aquesta làmina, a l´igual que l´anterior, forma part dels denominats Mantells Inferiors de l´Empordà.

4.- Observació dels contactes entre la Zona Axial Pirinenca i la Zona Sudpirinenca. La veurem a diferents indrets de la part final del recorregut.

5.- Estudi de diverses mineralitzacions situades al llarg del recorregut del present itinerari, situades fonamentalment dintre de la Zona Axial Pirinenca; ocasionalment molt prop de la Zona Sudpirinenca. Entre aquestes mineralitzacions farem esment de les següents:
5A) de les mineralitzacions associades a skarns, de caràcter magnesi – silicatat (talquífer) situades al terme de la Vajol. Es troben entre els materials del Cambro-Ordovicià de la Zona Axial Pirinenca. Les veurem a diferents indrets dels termes de la Vajol i a Maçanet de Cabrenys

6.- Observació d´algunes de les explotacions, actualment tancades, dels materials que hem esmentat a l´apartat anterior.

7.- Observació dels diferents indrets relacionats amb el nostre patrimoni geològic i miner, al llarg del present recorregut. Així, cal fer esment del patrimoni miner relacionat amb les explotacions mineres de la Mina Canta de la Vajol (o “Mina Negrin”).

ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

Hi ha alguns antecedents llunyans, nostres, relacionats amb antics itineraris que es van fer per aquests indrets, de quasi vint anys. Entre aquests, farem esment dels següents: MATA-PERELLÓ (1995, 1996, 1997 i 1999). Tret d´aquests, no tenim constància de l´existència de cap altre itinerari, que discorri íntegrament pels indrets on ho fa el que ara presentem. Per d´altra banda, tanmateix farem esment d´un altre itinerari, proper al que ara desenvoluparem; ens referim al de ROSELL i PALLÍ (1991), el qual discorre fonamentalment per la denominada Zona Sudpirinenca. També cal fer esment de CLAVELL et altri (1988).

També farem esment de diversos treballs, de caràcter geològic general, com són els següents: GUIMERÀ et altri (1992), i RIBA et altri (1976). Per d´altra banda, també cal esmentar els següents treballs geològics, centrats a l´àrea per la qual discorre el present itinerari: IGME (1994a, 1994b i 1994c); així com pel més recent: ICGC (2005). Per d´altra banda, pel que fa a l´estudi de les mineralitzacions situades dintre de l´àrea per la qual discorre l´itinerari, farem esment d´un altre treball nostre: MATA-PERELLÓ (1991), relatiu al conjunt de les mineralitzacions de Catalunya.

Tots aquests treballs, i d´altres, figuraran degudament relacionats, dintre de l´apartat d´aquest treball dedicat a les referències bibliogràfiques.

RECORREGUT DE L´ITINERARI

El recorregut del present itinerari, s´iniciarà al terme de la Vajol, concretament a les antigues Mines de Talc, conegudes com a Mina Canta (o Mina Negrin), per on es farà la primera aturada.

Posteriorment, el recorregut es dirigirà per una carretereta cap a les immediacions del poble de Maçanet de Cabrenys. Abans d´arribar-hi, es realitzarà una fillola, amb la intenció d´anar a les antigues Mines de Talc de les Salines, situades prop del Santuari de la Mare de Deu de les Salines. En aquest indret, es farà una aturada.

Després, es retornarà al poble de Maçanet de Cabrenys. A partir d´aquí es circularà per la carretera local Gi – 503, anant cap a ponent. Així es passarà per Tapis i posteriorment per Costoja, després de reconvertir-se la carretera en la D – 3. En aquest trajecte es faran diverses aturades, abans i després de passar la frontera.

Posteriorment, el recorregut continuarà per l´esmentada carretera departamental D – 3, anant cap a Sant Llorenç de Cerdans. Però, en trobar per l´esquerra, la carretera D – 3a, convindrà agafar-la, per tal d´anar cap a Vila-roja, per on es faran les darreres aturades del recorregut de l´itinerari.

Tot això es pot veure que en aquest recorregut, que tindrà una longitud d´uns 57´15 Km, a través dels quals farem 8 aturades. Aquest itinerari es començarà a una alçada de 561 metres a les Mines de Talc de la Vajol. Després de baixar lleugerament, s´anirà pujant fins als 1322 metres, en arribar a les Salines. Després es baixarà fins als 375 metres, prop de Maçanet de Cabrenys. A partir d´aquí, anirà pujant, amb oscil·lacions, fins arribar als 793 metres, prop de Vila – roja, al final del recorregut de l´itinerari.

DESCRIPCIÓ DE L¨ITINERARI

Com ja és habitual, considerarem una sèrie de PARADES (o d´ESTACIONS), per tal d´observar diverses qüestions geològiques o mineralògiques. Aquestes aturades aniran numerades, i en cada cas s´indicarà el nom del poble més proper, el terme al qual pertany, i la comarca on es situa.

També s´indicarà el número del full topogràfic (a escala 1:50.000), on es troba l´indret de l´aturada realitzada. En aquest cas, totes les aturades es troben situades dintre del mateix full, concretament del següent: 219 (o de Maçanet de Cabrenys). Pertany al "Mapa Topográfico de España, a escala 1:50.000", editat pel Instituto Geográfico y Catastral. Igualment, si s´escau, es pot fer servir el Mapa Topogràfic de la Comarca de l´Alt Empordà, editat per l´Institut de Cartografia de la Generalitat de Catalunya.

Així, la relació de les aturades que constitueix aquest itinerari, es la següent, que anirem veient a continuació.
_____________________________________________________________________

BIBLIOGRAFIA EMPRADA

BERBAIN, CH.; FAVREAU, G. I AYMAR, J. (2005).- Mines et minéraux des Pyrénées –Orientales et des Corbières. Association Française de Micromineralogie, 248 pàgines. Castelnau – le – Lez (Hérault).

CLAVELL, E.; MARTÍNEZ, A. y VERGÉS, J. (1988).- Morfologia del basament del Pirineu oriental: evolució i relació amb els mantells de corriment. Acta Geològica Hispànica 23 (1988), nº 2. Pp. 129 – 140. Barcelona

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans. Vol. 2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A., Barcelona

ICGC (2005).- Mapa Geològic Comarcal de Catalunya a escala 1:50.000. Full nº 2: Alt Empordà. Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Barcelona

IGME (1994a).- Mapa Geológico de España a escala 1:50.000, Segunda série, Primera edición. Hoja y memória nº 219 (Maçanet de Cabrenys). Ins. Geominero y Tecnológico de España. Ministerio de Indústria y Energia. Madrid

IGME (1994b).- Mapa Geológico de España a escala 1:50.000, Segunda série, Primera edición. Hoja y memória nº 257 (Olot). Ins. Geominero y Tecnológico de España. Ministerio de Indústria y Energia. Madrid

IGME (1994c).- Mapa Geológico de España a escala 1:50.000, Segunda série, Primera edición. Hoja y memória nº 258 (Figueres). Ins. Geominero y Tecnológico de España. Ministerio de Indústria y Energia. Madrid

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII. Institut d´Estudis Catalans. Barcelona.

MATA-PERELLÓ, J.M. (1995).- Itinerari Geològico-Mineralògic per l´Alt Empordà i pel Vallespir: des de Darnius a la Costoja, Inedit, 8 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1996).- Recerca geològica i mineralògica per la comarca de l´Alt Empordà: des de Sant Llorenç de la Muga a Darnius i a Vilarnadal. Inèdit, 12 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1997).- Recerca geològica i mineralògica per la comarca de l´Alt Empordà: des de Sant Llorenç de la Muga a Darnius i a la Jonquera. Inèdit, 12 pàgines. Manresa.

MATA-PERELLÓ, J.M. (1999).- Recorregut de recerca geològica y mineralògica per la comarca de l´Alt Empordà: des de Sant Llorenç de la Muga a Darnius i a Villarnadal. Inèdit. 12 pàgines. Manresa

RIBA ARDERIU, O. Et altri. (1976).- Geografia física dels Països Catalans. Edit Ketres. Barcelona

ROSELL, J. i PALLÍ, LL. (1991).- Itinerari geològic pel Pre-Pirineu gironí, Col.lecció: Dialogant amb les pedres, 38pag. Girona
PARADA 1. MINA CANTA (O MINA NEGRIN) MINES DE TALC DE LA VAJOL, (terme municipal de La Vajol, comarca de l´Alt Empordà). (Full 219). El present recorregut l´iniciarem a la sortida del poble de la Vajol. Aquí caldrà agafar la carretereta que es dirigeix cap al proper poble de Maçanet de Cabrenys. Poc després de deixar el poble, a poc més o menys de 1Km del mateix, ens cal agafar un trencall, que per l´esquerra de la carretereta. Aquest trencall baixa a les properes mines, a les quals s´hi arriba en uns 300 m. Així, des de l´inici del recorregut, caldrà fer un recorregut proper als 5 Km, aproximadament. Cal dir que en apropar-nos a les antigues explotacions, hem anat trobant antigues escombreres. Prop de l´indret on hi ha les mines es comencen a trobar uns afloraments d´esquistos, alternants amb nivells de marbres, tots ells del Cambro-Ordovicià,. Per d´altra banda, entre els materials anteriors, es troben abundants roques granítiques; tot i que fins i tot es troben afloraments de gneis. Tots aquests materials es troben situats dintre de la Zona Axial Pirinenca, per on estem situats. Les mineralitzacions es relacionen amb fenòmens de metasomatisme, pel contacte entre les roques granítiques (unes granodiorites) i uns nivells de marbres magnesífers (de caràcter cipolinitíc), que es troben alternant amb nivells d´esquists (especialment amb talco-esquists, clorito-esquits i mica-esquists). Els principals minerals presents són: PIRITA (que normalment es presenta molt ben cristal·litzada en octaedres, cubs i piritoedres), CALCITA, CLORITES (que són molt abundants, i entre les quals destaquen el CLINOCLOR i la PENNINA, de colors verd clars i foscos, respectivament), i naturalment el TALC. Aquest darrer mineral és el més abundant, i el que es va explotar durant força anys. El talc s´ha format a partir de les emanacions de sílice i d´aigua, procedents de les granodiorites, que han reaccionats el carbonat magnèsic de la dolomita, produint-se la formació de talc, calcita (procedent del carbonat càlcic de la dolomita), i originant-se el despreniment de l´anhídrid carbònic, procedent de la descomposició del carbonat de magnesi. És a dir: el talc s´ha produït a partir de l´hidrosilificació de la dolomita. El complex miner es troba actualment tancat, però es conserva encara en bones condicions. Tot i que les galeries romanen tancades, hi ha la possibilitat de demanar la clau a l´Ajuntament del poble. Cal fer esment, per d´altra banda, de la possibilitat de fer un museu miner en aquest indret. Tot i això, darrerament s´ha esfondrat una de les galeries.
PARADA 2. MIRADOR DE LA MINA CANTA, CARRETERETA A MAÇANET DE CABRENYS, (terme municipal de La Vajol, comarca de l´Alt Empordà). (Full 219). Després de realitzar la parada anterior, cal retornar a la carretereta que ens va apropant cap al poble de Maçanet de Cabrenys. Seguint aquest vial, aproximadament a uns 1´5 Km de la parada anterior, n´efectuarem una altra. En aquest recorregut, efectuat íntegrament dintre de la Zona Axial Pirinenca, hem trobat afloraments dels materials paleozoics del Cambro – Ordovicià (esquists i marbres, fonamentalment) dels que hem parlat anteriorment, els quals es troben força alterats pel metasomatisme de contacte. També hem trobat afloraments de les roques granítiques originades durant el plegament hercininià. Així hem vist granodiorites del Carbonífer, les quals es troben força alterades i transformades en sauló, en alterar-se els seus feldspats, transformant-se en CAOLÍ i deixant el QUARS lliure. Des d´aquest indret, mirant cap a llevant, es pot veure el gran casalot situat al davant de la Mina Canta (o Mina d´En Negrin), per on es van guardar part de les obres del Museo del Pardo, cap a les acaballes de la rebel·lió de la guerra civil. Per d´altra banda, per sota d´aquestes instal·lacions es veuen les de caràcter eminentment miner, dedicades a l´explotació del talc.
PARADA 3 - CONDICIONAL. MINES DE LES IMMEDIACIONS DEL SANTUARI DE LA MARE DE DEU DE LES SALINES, (terme municipal de Maçanet de Cabrenys, comarca de l´Alt Empordà). (Full 219). Després de realitzar la parada anterior, cal retornar a la carretereta que ens va apropant cap al poble de Maçanet de Cabrenys. Poc abans d´arribar-hi, trobarem la carretera local Gi - 503, procedent de Darnius. Tot i així, abans d´arribar al poble, es realitzarà una fillola, amb la intenció d´anar a les antigues Mines de Talc de les Salines, situades prop del Santuari de la Mare de Deu de les Salines. Per les immediacions d´aquest indret, es farà una aturada. Així, haurem efectuat un llarg recorregut d´uns 17 Km, des de la parada anterior: En bona part els haurem fet per una pista de terra en irregular estat de conservació, especialment després de les pluges de la primavera d´enguany (2016). Aquest llarg recorregut, l´hem efectuat, fonamentalment entre afloraments de les roques granítiques carboníferes. De les que hem parlat a l´aturada anterior. Tal com hem fet esment anteriorment, aquests materials es troben transformats en sauló, en alterar-se els feldspats, transformant-se en CAOLÍ. Aquesta alteració ha produït la transformació de tota la roca, en quedar lliures la resta dels minerals, especialment del QUARS. Així, al llarg de tot aquest recorregut es poden veure bons exemples d´aquest procés. Més endavant, en aquest llarg recorregut, ens anirem apropant al Santuiari de la Mare de Deu de les Salines. En arribar-hi es faran evidents els aflorament dels esquistos i del marbres del Cambro – Ordovicià (així com els gneis del proper Roc de Frausa). Cal dir que els marbres es fan molt evidents, inclús hi ha processos d´origen kàrstic en ells. Per d´altra banda, a ponent del Santuari, es fan evident les antigues tasques mineres de les Mines de Talc de les Salines. Les explotava l´empresa Talcos Pirenaicos S.A., i en ser comprats per l´empresa de Luzenac, va tancar aquesta explotació. Pel que fa a la mineralització, cal dir que es força semblant a la de la Mina Canta (que hem vist a la PARADA 1). Com en aquell cas. les mineralitzacions es relacionen amb fenòmens de metasomatisme, pel contacte entre les roques granítiques (unes granodiorites) i uns nivells de marbres magnesífers (de caràcter cipolinitíc), que es troben alternant amb nivells d´esquists (especialment amb talco-esquists, clorito-esquits i mica-esquists). Els minerals presents són també els que hem esmentat anteriorment, a la mina de la Vajol. Cal dir que amb el TALC, també es troben PENNINA i CLINOCLOR, així com PIRITA i CALCITA. Com ja hem dit abans, el TALC s´ha format a partir de les emanacions de SiO2 i d´H2O, procedents de les granodiorites, que han reaccionats el carbonat magnèsic de la dolomita, produint-se la formació de talc i de calcita. És a dir: el talc s´ha produït a partir de l´hidrosilificació de la dolomita
PARADA 4. IMMEDIACIONS DEL Km 20´4 DE LA CARRETERA GI – 503, (Tapis, terme de Maçanet de Cabrenys, comarca de l´Alt Empordà). (Full 219). Després de realitzar la parada anterior, cal retornar cap a la població de Maçanet de Cabrenys. Des d´aquest poble, ens caldrà continuar per la carretera local Gi – 503, anant cap a ponent, cap a Costoja. Maçanet de Cabrenys, cal continuar per la carretera que es dirigeig cap a Costoja, per tal d´apropar-nos fins a Tapís. Després superar aquest poblet, ens caldrà fer una parada, prop del Km 20´4. Així, des de la parada anterior, haurem fet un recorregut d´uns 22 Km, aproximadament. I dos d´ells des del poblet de Tapis. Durant la major part del recorregut, es van tallant afloraments de les granodiorites (de les que hem estat parlant anteriorment), sovint en contacte amb nivels d´esquistos que pertanyen al Cambro - Ordovicià. Per d´altra banda, cal dir que per les immediacions de l´indret de la parada, es troben els primers materials esmentats, coberts, en part pels materials rogencs del Garumnià, constituïts per nivells de gresos i de margues, els quals formen part dels Mantells Inferiors de l´Empordà, fonamentalment per aquests indrets de la lamina d´encavalcament del Castell de Bac Grillera, que majoritàriament queda al nostre SW També, des d´aquest indret (encara que es visible des de força indrets del recorregut) es pot veure com els materials carbonatats cretàcics i juràssic (amb petits afloraments del Triàsic), de l´esmentada lamina d´encavalcament del Castell de Bac Grillera. Entre aquests materials també es fan palesos els materials rogencs del Garumnià (que per aquí són del Cretàcic Superior). Tot i així, des d´aquí es fan força palesos els nivells carbonatats abans esmentats. FOTOGRAFIA 4.
PARADA 5 - CONDICIONAL. IMMEDIACIONS DEL COLL D´HORTS, CARRETERA LOCAL GI – 503, (Tapis, terme de Maçanet de Cabrenys, comarca de l´Alt Empordà). (Full 219). Després de realitzar la parada anterior, ens caldrà continuar per la carretera local Gi – 503, anant cap a ponent, cap a Costoja. A uns 2´5 Km de la parada anterior, si s´escau, en podem fer una altra. Aquesta, la farem per les immediacions del Coll d´Horts. En aquest recorregut, hem continuat trobant afloraments dels materials granítics i granodiorítics que hem esmentat a les aturades anteriors. Així, ens hem estat desplaçant per la denominada Zona Axial Pirinenca, tot i que molt prop dels Mantells Inferiors de l´Empordà, dels quals hem parlat anteriorment. Així, en bona part del desplaçament, hem estat ben prop de la Làmina d´Encavalcament del Castell de Bac Grillera. De fet, la serra del mateix nom, ens que da molt a prop, al Sud d´on hem fet el recorregut. Així, prop nostre, hem vist nivells dels materials carbonatats del Cretàcic i del Juràssic. També, prop de la carretera, hem trobat afloraments del Garumnià. Tots aquests materials encavalquen cap al Nord als de la Zona Axial Pirinenca. Per d´altra banda, en aquest indret hi ha una fractura, que posa en contacte els materials cretàcics i els del garumnià de la Làmina d´Encavalcament de Costoja (que queda a ponent) amb els de la làmina anterior. Ambdues es situen dintre dels esmentats Mantells Inferiors de l´Empordà. La fractura, que defineix perfectament el coll, te una direcció NNW – SSE, aproximadament.
PARADA 6. IMMEDIACIONS DE COSTOJA. CARRETERA DEPARTAMENTAL D - 3, (terme municipal de Costoja, comarca del Vallespir). (Full 219). Després de realitzar la parada anterior, cal continuar cap a ponent per la carretera Gi – 503. Així, poc a poc ens anirem apropant cap a Costoja. En aquest recorregut, aviat passarem de la comarca de l´Alt Empordà a la del Vallespir (entrant alhora a l´Estat Francès). Així, la carretera que anàvem seguint, es transformarà en la carretera departamental D – 3. Seguint, per aquesta, poc abans d´arribar al darrer poble esmentat, farem una aturada. Aquesta la farem a uns 3´5 Km de l´anterior, a poc menys de 1´5 Km de Costoja. En aquest recorregut, després de fer l´aturada anterior, anirem trobant afloraments dels materials rogencs del Garumnià (que per aquests indrets pertanyen al Cretàcic Superior). Així, anirem trobant nivells de gresos, calcolutites, lutites (i fins i tot de conglomerats) de tonalitats eminentment rogenques, continentals. Aquests materials s´han fet clarament palesos en arribar al denominat Coll Roig. Aquests materials es situen dintre de la làmina d´Encavalcament de Costoja, de la que hem parlat a la parada anterior. Tot i així, per les immediacions de la frontera de comarques i estats, es fan palesos uns afloraments de les roques granítiques del Carbonífer, les quals pertanyen a la Zona Axial Pirinenca. Aquest contacte, entre uns materials i els altres, es fa molt palès des de l´indret de l´aturada. Per d´altra banda, des d´on ara som, mirant cap al Sud, es fan ben palesos uns afloraments de calcàries i de gresos cretàcics, els quals pertanyen a la denominada Làmina d´encavalcament de Costoja, situat molt a prop de la làmina d´encavalcament del Castell de Bac Guilera.
PARADA 7. MINES DE BARITINA DE LES COSTES, (Vila-roja, terme de Sant Llorenç de Cerdans, comarca del Vallespir). (Full 219). Després de realitzar la parada anterior, cal continuar cap al poblet de Costoja. Després caldrà seguir per aquesta carretera departamental cap a ponent per la carretera local D-3 (la qual es dirigeix cap a Sant Llorenç de Cerdans), amb la intenció d´arribar fins a la cruïlla d´on surt la carretera D-3a, per l´esquerra. En arribar a la cruïlla, ens caldrà continuar cap el poble de Vila-roja; tot i així, poc abans d´arribar-hi, ens caldrà agafar un camí per l´esquerra que es dirigeix cap a Pla Castanyer i tot seguit cap a les Mines de les Costes. En arribar-hi, farem la present aturada, després de recórrer uns 8´5 Km, des de la parada anterior, aproximadament. En aquest recorregut, hem tallat inicialment els materials garumnians, ja esmentats a la parada anterior. Després, hem començat a tallar uns afloraments granítics, que a l´igual que els materials anteriors, es situen dintre de la Zona Axial Pirinenca. Aquests materials del Carbonífer, son també els quins afloren a l´indret de la parada. En aquest indret, hi ha unes antigues mines de baritina, les quals es relacionen amb unes mineralitzacions filonianes, les quals es troben encaixades entre els afloraments granítics anteriorment esmentats. Entre els minerals presents, cal fer esment especial de la presència de BARITINA, el qual va ésser el mineral explotat. Al mateix temps, es troben altres minerals com els següents: CALCOPIRITA. COVELLINA, PIRITA, GOETHITA (LIMONITA), ATZURITA, MALAQUITA i QUARS. Pel que fa a les explotacions mineres, cal dir que es troben força enrunades; tot i això, encara es possible veure algunes galeries, en bona part inundades. Tanmateix, també es fan paleses les escombreres.
PARADA 8. ANTIC CAMÍ CAP A L¨HOSTAL DE LA MUGA I CAP A SANT CORNELI DE LA MUGA, (Vila-roja, terme de Sant Llorenç de Cerdans, comarca del Vallespir). (Full 219). Després de realitzar la parada anterior, cal retornar cap al proper Pla de Castanyer, per tal de continuar cap al fons de la vall de la Muga, anant cap als Meners i cap a l´Hostal de la Muga. En arribar a les immediacions dels esmentats Meners, podem fer una aturada, a menys de 1 Km de l´anterior. Tot i això, podem continuar a peu fins al també esmentat Hostal de la Muga, fent un curt recorregut addicional de menys de 300 metres, passant de nou a la comarca de l´Alt Empordà. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials que ja hem vist a l´aturada anterior, els quals també apareixen pels indrets del Pla del Castanyer. Després, haurem trobat afloraments dels materials del Garumnià, primer dels cretàcics i després dels cenozoics. Aquests darrers són els quins apareixen pels voltants de l´Hostal de la Muga. És a dir: aquest trajecte l´hem iniciat dintre de la Zona Axial Pirinenca, després hem passat a la làmina d´Encavalcament de Costoja i finalment, prop de l´indret de l´aturada, hem sobrepassat l´encavalcament de la làmina del Castell de Bac Grillera, per on es localitza l´esmentat hostal, ara derruït. Per d´altra banda, en aquest desplaçament, hem pogut gaudir dels relleus llunyans del Puig de Sant Marc, situat al Sud del Puig de les Bruixes, al límit entre les comarques de l´Alt Empordà i de la Garrotxa.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.