Coordenades 347

Data de pujada 12 / d’agost / 2018

-
-
1.596 m
1.049 m
0
3,0
6,1
12,11 km

Vista 78 vegades, descarregada 2 vegades

a prop de Erta, Catalunya (España)

RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA PER LA COMARCA DE L´ALTA RIBAGORÇA: DES D´ERTA A PERANERA, CASTELLARS I A LES MINES DE MALPÀS / 20C D´AGOST DEL 2018


Per Josep M. MATA-PERELLÓ i Joan Salvador PUIG ORIOL


ADVERTIMENTS PREVIS

Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

També cal tenir en conte que una part del recorregut final de l´itinerari, es realitzarà per camins de terra, per la qual cosa caldrà prendre les necessàries precaucions, en tot moment del recorregut. Cal dir, que algun tram serà força dolent; tot i que la major part del recorregut no serà pas gaire bo.

Cal tenir, com sempre, una cura molt especial de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut de l´itinerari, i també fora d´ell.


BREU INTRODUCCIÓ

El recorregut de l´itinerari es desenvoluparà per una sola unitat geològica: concretament pel Sistema Pirinenc i més exactament pel Mantell de les Nogueres, en la seva totalitat. Tot i així, en diversos trams centrals del recorregut ens aproparem molt (sense arribar a entrar-hi) a la Zona Axial Pirinenca, o més concretament pels denominats Apilaments antiformes de la Zona Axial Pirinenca. Això succeirà per les immediacions del poblet d´Erta, fonamentalment, a l´inici del recorregut de l´itinerari.

Així, al llarg del recorregut, trobarem afloraments dels materials mesozoics (del Triàsic) i dels paleozoics (del Devonià, Carbonífer i Permià), que en aquesta zona formen part de l´esmentat Mantell de les Nogueres. Aquests materials els anirem trobant al llarg de trot el recorregut de l´itinerari, entre la Erta i les Mines de Malpàs..

Per d´altra banda, cal dir que aquest itinerari es desenvoluparà per una de les comarques que configuren els Pirineus. Concretament per la de l´Alta Ribagorça, de principi a fi del recorregut, entre Erta i les Mines de Malpàs (passant per les petites localitats de Peranera i de Castellars). Així, aquest recorregut es desenvoluparà per l´antic terme de Malpàs, en la seva totalitat, que actualment es troba inclòs doner del de Pont de Suert, la capital de la comarca.



OBJECTIUS GENERALS

Es centraran en els aspectes geològics, geomorfològics i mineralògics que apuntarem a continuació:

1.- Observació dels materials que constitueixen la Unitat de les Nogueres. Aquests materials pertanyen, per aquests indrets pertanyen al Paleozoic (concretament al Carbonífer, amb trams d´esquistos negres, fonamentalment. I als trams inferiors del Permotries, amb gresos rogencs) i al Mesozoic (concretament al Triàsic, en tots els seus trams, especialment al Keuper (amb trams de guixos, argiles i ofites).

2.- Observació de les relacions existents entre aquest unitat i la Zona Axial, situada al Nord del recorregut de l´itinerari, tot i que molt propera, en alguns indrets del recorregut inicial de l´itinerari, per les immediacions d´Erta, exclusivament.

3.- Observació de les antigues explotacions, que anem trobant al llarg del recorregut de l´itinerari, com de explotacions dels materials carbonosos situats prop de Peranera i d´Erill Castell, dintre de la Formació Erill - Castell. Aquestes explotacions corresponen a les conegudes Mines de Malpàs.

4.- Observació de l´impacte produït sobre el Medi Natural, com a conseqüència de les explotacions mineres acabades d´esmentar.

5.- Observació dels indrets relacionats amb el patrimoni geològic i miner, que es vagin trobant al llarg del recorregut. En aquest sentit, cal fer esment de l´important Patrimoni Miner relacionat amb les Mines de Malpàs.


ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

Pel que fa al recorregut del present itinerari, sols existeixen uns antecedents nostres, relatius a la primera part del recorregut de l´itinerari, pels voltants de la Mola d´Amunt i de Sentís, es les tracta de: MATA-PERELLÓ (2009, 2010, 2013a, 2013b i 2013c). Pel que fa al tram central, entre Sentis i Peranera, no tenim cap antecedent. I pel que fa al tram final, pels voltants de Malpàs, hi ha diversos antecedents nostres, com: MATA – PERELLÓ (2005a, 2005b, 2008a, 2008b, 2008c, 2010a, 2010b i 2012), fent esment dels treballs més recents. Amb tot i això, farem esment d´un treball nostre, del qual, el que ara presentem és una actualització; es tracta de MATA – PERELLÓ (2013d).

Pel que fa a la descripció de les mineralitzacions, cal parlar d´un altre treball, també nostre; en concret de MATA-PERELLÓ (1991). Aquest treball es relatiu a les mineralitzacions catalanes en general, amb un capítol dedicat a la Noguera. També cal fer esment de MATA-PERELLÓ i SANZ (1993).

I pel que fa a l´estructura geològica de la zona per la qual discorre l´itinerari, farem esment de dos treballs, molt interessants, de caràcter generalista. En concret, ens estem referint als següents: GUIMERÀ et altri (1982). i també a RIBA et altri (1976). Tots dos treballs es refereixen a la geologia dels Països Catalans, i conseqüentment de Catalunya. Per d´altra banda, també cal fer esment del treball de ROSELL (1970); així com de l´IGME (1994).

Tots aquests treballs referenciats, i d´altres, figuren esmentats per ordre alfabètic a l´apartat dedicat a la BIBLIOGRAFIA.


RECORREGUT DE L´ITINERARI

El recorregut de l´itinerari discorrerà per la comarca d´Alta Ribagorça, per les immediacions de la localitat d´Erta. A partir d´aquí, anirà discorrent per un camí – carreter que passarà per les immediacions de les localitats de Peranera i de Castellars. En aquest tram del recorregut es realitzaran diverses aturades.

Finalment, després d´arribar prop de Malpàs, el recorregut s´adreçarà cap a les Mines de Malpàs, per on finalitzarà. En aquest tram, es realitzaran diverses aturades.

Així, es pot veure que el recorregut tindrà una longitud d´uns 12´02 Km aproximadament, a través del qual es faran 7 aturades. El recorregut s´iniciarà a una alçada d´uns 1525 metres, per les immediacions del poblet d´Erta. Després, pujarà lleugerament fins als 1596, que serà la màxima alçada del recorregut, en arribar a les immediacions del riuet del Port d´Erta.

A partir d´aquest indret quasi tot el recorregut serà de baixada, fins arribar a les Tremuges de les Mines de Malpàs. Aquí hi haurà la cota més baixa del recorregut, arribant ara als 1052 metres. A partir d´aquí, es pujarà lleugerament, amb algunes oscil·lacions, fins arribar als 1129 metres, a la darrera aturada del recorregut de l´itinerari

DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

En aquest recorregut hem situat, com ja és habitual en tots els itineraris, una sèrie d´ESTACIONS o de PARADES, que anirem veient a continuació. En cada cas, els hi donarem una denominació que podrà correspondre a algun paratge proper. També indicarem el terme municipal i la comarca on es troba.

Per d´altra banda, en cadascuna de les parades, indicarem entre parèntesi el número del "Mapa Topográfico", a escala 1:50.000, on es troba situada la parada considerada. En aquesta ocasió sols utilitzarem dos fulls, concretament: el 213 (o del Pont de Suert) i el 214 (o de Sort).

____________________________________________________________________________________

BIBLIOGRAFIA EMPRADA

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol. 2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona

IGME (1994).- Mapa Geológico de España a escala 1:50.000 (Plan Magna). Fulla i Memòria nº 252 (Tremp). Inst. GeoMinero y Tecnol. España. Minist. Indústria. Madrid

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències de l´Institut d´estudis Catalans, vol.47, 545 pàgines. Barcelona.

MATA – PERELLÓ, J. M. (2005a).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques del Pallars Jussà i de l´Alta Ribagorça: des de Senterada a Xerallo, la Vall de Manyanet i al Pont de Suert. Inèdit. 10 pàgines. Manresa

MATA – PERELLÓ, J. M. (2005b).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca de l´Alta Ribagorça i per la Vall de Benasc: des de Malpàs i Vilaller a Montanui, al Pic Galliner i a Cerler. Inèdit. 8 pàgines. Manresa

MATA – PERELLÓ, J. M. (2008a).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Vall de Benasc i de l’Alta Ribagorça: des de Castejón de Sos a Malpàs. Inèdit. 6 pàgines. Manresa

MATA – PERELLÓ, J. M. (2008b).- Recorregut de recerca de geològica i mineralògica per les comarques de l´Alta Ribagorça: des de la Pressa de Cavallers a Pont de Suert i a Malpàs. Inèdit. 8 pàgines. Manresa

MATA – PERELLÓ, J. M. (2008c).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca de la Ribagorça: des de Malpàs a Estet Inèdit. 8 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2009).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques del Pallars Jussà i de l’Alta Ribagorça: des de Senterada a Xerallo i al Pont de Suert. Inèdit. 10 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2010a).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques del Pallars Jussà i de l’Alta Ribagorça: des de la Pobla de Segur a Senterada, Xerallo i al Pont de Suert. Inèdit. 10 pàgines. Manresa

MATA – PERELLÓ, J. M. (2010b).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les
comarques del Pallars Jussà i de l’Alta Ribagorça: des de la Pobla de Segur a Senterada, Xerallo i al Pont de Suert. Inèdit. 10 pàgines. Manresa

MATA – PERELLÓ, J. M. (2010c).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca de la Ribagorça: des de Malpàs al Pont de Suert, Vilaller i a Estet. Inèdit. 8 pàgines. Manresa

MATA – PERELLÓ, J. M. (2012).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques del Pallars Jussà i de l’Alta Ribagorça: des de Senterada a Xerallo i al Pont de Suert. Inèdit. 10 pàgines. Manresa

MATA – PERELLÓ, J. M. (2013a).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca del Pallars Jussà: des de la Pobla de Segur a Senterada, Sarroca de Bellera, a Xerallo i a la Vall de Manyanet. Inèdit. 12 pàgines. Manresa

MATA – PERELLÓ, J. M. (2013b).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca del Pallars Jussà: des de Xerallo a la Mola d´Amunt i a Manyanet. Inèdit. 10 pàgines. Manresa

MATA – PERELLÓ, J. M. (2013c).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques del Pallars Jussà i de l´Alta Ribagorça: des de la Mola d´Amunt a Sentís, Sas, Erta, Peranera i a Malpàs. Inèdit. 14 pàgines. Manresa

MATA – PERELLÓ, J. M. (2013d).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca de l´Alta Ribagorça: des d´Erta a Peranera i a Malpàs. Inèdit. 12 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (1993).- Guía de identificación de Minerales, adaptada fundamentalmente a la Península Ibérica. Parcir, Edic. Selectas, 243 pàgines. Manresa

RIBA ARDERIU, O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans. Edit Ketres. 211 pàgines. Barcelona.

ROSELL SANUI, J. (1970).- Explicació del Mapa Geològic, a escala 1:50.000, corresponent al full nº 252 (Tremp). Mapa Geológico de España. Inst. Geológico y Minero de España. Madrid
Waypoint

P1 RIUET DEL PORT D¨ERTA

PARADA 1. RIUET DEL PORT D´ERTA, (Erta, actualment és del terme municipal de Pont de Suert i antigament era del terme de Malpàs, comarca de l´Alta Ribagorça). (Full 214). El recorregut l´iniciarem al petit poblet d´ Erta, on podem arribar venint des de Sas. Després, ens caldrà continuar per la pista forestal que condueix cap a Castellars. A uns 0´9 Km d´Erta, efectuarem la primera aturada, dintre del recorregut d´aquest itinerari. En aquest recorregut, hem circulat dintre del Mantell de la Noguera. Així, haurem trobat afloraments dels materials mesozoics i dels paleozoics que formen part d´aquest mantell. Prop d´erta, haurem vist afloraments dels materials del Permotries (amb gresos rogencs) i del carbonífer (amb pissarres negres) fonamentalment. Després, haurem trobat afloraments dels materials carbonatats (i dels pissarrencs, ocasionalment) del Devonià. Aquests materials carbonatats són els que apareixen per l´indret de l´aturada. Tot i que es troben recoberts per materials cenozoics, neògens del Pleistocè, de procedència glacial. En aquest indret, es pot veure el riuet del Port d´Erta, el qual baixa de la coma del Port d´Erta, situada dintre del terme de Sarroca de Bellera. Cal dir que aquesta coma és en realitat un petit circ glacial, situat a unes 3 hores d´Erta, aigües amunt.
Waypoint

P2 COLL DE FADES

PARADA 2 . COLL DE FADES, (Sas i Peranera; el primer actualment és del terme de Sarroca de Bellera, del Pallars Jussà i abans era del terme de Benes, de l´alta Ribagorça; el segon es actualment és del terme municipal de Pont de Suert i antigament era del terme de Malpàs, comarca de l´Alta Ribagorça). (Full 214). Des de la parada anterior, cal continuar ara el Sud, per la pista forestal que va conduint cap a Castellars. En arribar a les immediacions del Coll de Fades, podem realitzar una nova aturada, després d´efectuar un recorregut proper als 3 Km, des de la parada anterior. En aquest recorregut, tot i que ens hem apropat molt a la Zona Axial Pirinenca, no hi hem arribat a entrar. En efecte, ens hem mogut en tot moment, dintre del Mantell de les Nogueres. En aquest tram, haurem anat trobant afloraments dels materials carbonatats del Devonià, en bona part del recorregut. Aquets són també els materials que apareixen prop de l’indret de l´aturada. Tot i així, es fan força evidents ara els trams de gresos rogencs del Permotries. Cal dir que en aquest coll, hem sobrepassat l´Encavalcament de Sas En aquest recorregut, hem gaudit d´una bona observació de les valls del riu Peranera (situada a ponent) i del riuet del Port d´Erta /situada a llevant). Des d´aquest indret, per on efectuem la present aturada, podem efectuar aquesta mateixa observació. Igualment, des d´aquest indret, mirant cap a llevant, es pot veure el Coll de Sas, per on passa l´Encavalcament de Sas, situat prop del poble del mateix nom. Així, mirant cap a l´esmentat coll, es pot observar una repetició dels afloraments dels materials del permotries.
Waypoint

P3 COLLADA DE PERANERA

Waypoint

P4 CAMÍ DE PERANERA

PARADA 4. CAMÏ DE PERANERA, (Castellars i Peranera, actualment pertanyen al terme municipal de Pont de Suert i antigament eren del terme de Malpàs, comarca de l´Alta Ribagorça). (Full 213). Des de la parada anterior, cal fer un nou recorregut, per tal d´arribar a les immediacions del poble Castellars Quasi, en arribar-hi, trobarem el camí, per la dreta, que es dirigeix cap el poblet de Peramea, cap on ens caldrà anar-hi. A quasi mig camí, entre els dos pobles, farem una aturada. La farem a uns 3´4 Km de la parada anterior. En aquest recorregut, bona part del qual s´ha anat fent de baixada, hem estat circulant sempre dintre del Mantell de les Nogueres. En principi, haurem trobat els afloraments dels materials del Permotries i del triàsic. Així, prop de Castellars s´hauran fet palesos els afloraments dels guixos i de les argiles triàsiques del Keuper. Després, anant cap a Peranera, veurem de nou els materials que hem trobat baixant des de la parada anterior Per aquests indrets, hi havia el telefèric que transportava el carbó, des de les Mines de Malpàs cap a la fàbrica de Ciment de Xerallo. Es tracta d´un element del Patrimoni Miner, mig perdut, que caldria recuperar.,
Waypoint

P5 MINES DE MALP`ÀS. TREMUGES EXTERNES DE LES MINES

PARADA 5. TREMUGES DE LES MINES DE MALPÀS, (Malpàs, actualment és del terme municipal de Pont de Suert i antigament era del propi terme de Malpàs, comarca de l´Alta Ribagorça). (Full 213). Des de la parada anterior, cal fer un nou recorregut, retornant de nou a les immediacions del poble Castellars (per on no arribarem a passar) i posteriorment a les immediacions del poble de Malpàs. Poc abans d´arribar a aquest darrer poble, trobarem una cruïlla i ens caldrà seguir pel camí que remunta per la dreta el barranc de Peramera, el camí que es dirigeix cap a les antigues Mines de Malpàs. En arribar a les esmentades mines; i concretament a les tremuges, farem una nova aturada, aproximadament a uns 2´5 Km de la parada anterior. En arribar a Castellars, haurem trobat de nou els materials del Keuper (amb guixos i argiles versicolors i tanmateix ofites). Més avall, prop de l´indret de l´aturada, tornarem a trobar afloraments dels materials rogencs del Permotries (amb nivells de gresos, fonamentalment). Aquests són els materials que apareixen prop de la cruïlla, d´on eix el camí cap a les antigues mines. També són els que apareixen per les immediacions de Malpàs. En aquest indret hi ha les antigues instal·lacions de càrrega, de les explotacions carbonoses, a les quals s’aprofitaven uns importants nivells d’hulles incloses entre els materials del Carbonífer Superior i del Pèrmic, els quals pertanyen a la denominada Formació Malpàs, que apareix pels voltants de les instal·lacions mineres. Així, s´hauran fet paleses les escombreres de les antigues mines de carbó, situades a la bora de la carretera, prop del trencall del camí que condueix cap el poblet enlairat d´Erill – Castell. Entre aquestes instal·lacions es fan força paleses les tremuges externes de les Mines de Malpàs.
Waypoint

P6. TREMUGES INTERNES DE LES MINES DE MALPÀS. INICI DEL TELEFÈRIC

PARADA 5. TREMUGES INTERNES DE LES MINES DE MALPÀS, (Malpàs, actualment és del terme municipal de Pont de Suert i antigament era del propi terme de Malpàs, comarca de l´Alta Ribagorça). (Full 213). Des de la parada anterior, cal fer un nou i breu recorregut, per tal d´arribar a la zona central de les antigues Mines de Malpàs. En arribar-hi, farem una nova aturada, a uns 500 metres de l´anteriorment efectuada. En aquest recorregut, hem continuant trobant afloraments dels materials del Permotries. Tot i així, hem anat baixant dintre de la sèrie estratigràfica. Així, hem trobat afloraments dels materials del trànsit del Carbonífer al Permià, que són els que apareixen per aquest indret. En aquest indret, hi ha les restes de les antigues instal·lacions de les Mines de Malpàs. Així, es fàcil veure on es trobaven les antigues oficines i serveis de les explotacions mineres. Prop d´aquest indret, aigües amunt, es trobaven les antigues tremuges, des d´on sortia el telefèric cap a la fàbrica de ciment de Xerallo. Es veuen, per arreu, restes de les esmentades tremuges i dels túnels d´accés a les mateixes. Prop d´aquest indret hi havia un pontet, des d´on sortia la explanada d´un ferrocarril miner, que anava conduint cap a les tremuges que hem vist a la PARADA 5. Cal destacar que el recorregut d´aquest ferrocarril miner era força interessant, amb túnels i ponts, arribant finalment a les esmentades tremuges. Així es podien salvar els barrancs i el turonets. Tenia quasi 0´5 Km de recorregut.
Waypoint

P7 LO FENER. AFLORAMENTS I ANTIGUES EXPLOTACIONS MINERES

PARADA 7. IMMEDIACIONS DE LO FENER. ANTIGUES EXPLOTACIONS DE LES MINES DE MALPÀS, DEL CAMÍ A ERILL CASTELL, (Malpàs, actualment és del terme municipal de Pont de Suert i antigament era del propi terme de Malpàs, comarca de l´Alta Ribagorça). (Full 213). Des de la parada anterior, cal fer un nou recorregut, pel camí que va ascendint cap al poblet aturonat de Erill Castell. Tot i així, a poca distancia de la parada anterior, a menys de 0´5 Km, començarem a trobar algunes escombreres prop del camí. Aquí farem una nova aturada, la darrera d´aquest itinerari. En aquest recorregut, hem continuant trobant afloraments dels materials del trànsit del Carbonífer al Permià. Entre aquests materials es troben els nivells de les hulles explotades a la conca minera de Malpàs, concretament a les Mines de Malpàs. FOTOGRAFIA 9 i 10. Entre les hulles es troben diverses mineralitzacions eminentment ferruginoses, amb presència de: MARCASSITA. MELNIKOWITA (indicis), PIRITA (abundant, i sovint ben cristal·litzada), GOETHITA (limonítica), HEMATITES (poc abundant), SIDERITA (indicis), MELANTERITA i SIDEROTÍL. Amb els anteriors, també es troben altres minerals com: SOFRE (indicis), CALCITA, GUIX, CAOLINITA i QUARS, entre altres. Finalment, també, cal dir que aquestes mines eren les més importants de la denominada Conca Hullera de Malpàs, que s’estén per diverses localitats de l´Alta Ribagorça (Erill-Castell i Peranera), i també del Pallars Jussà (com: Avellanos, Erdo, Guiró, Oveix, Sas i Vilancos). Finalment, cal dir que les darreres explotacions, situades en aquest indret, es van tancar a finals dels anys seixanta, just després de la construcció de les grans presses situades al llarg del Noguera Ribagorçana.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.