Coordenades 314

Data de pujada 24 / de juny / 2019

-
-
1.339 m
725 m
0
4,8
9,7
19,37 km

Vista 17 vegades, descarregada 0 vegades

a prop de Senterada, Catalunya (España)

RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA PER LES COMARQUES DE L´ALTA RIBAGORÇA I DEL PALLARS JUSSÀ (GEOPARC DE LA CONCA DE TREMP – MONTSEC): DES DE SENTERADA A SARROCA DE BELLERA, A XERALLO I LES ESGLÉSIES; I DESPRÉS CAP A PERBES I EL COLL DE PERBES / 07A DE JULIOL DEL 2019


Per Josep M. MATA-PERELLÓ i Jaume VILALTELLA i FARRÀS


ADVERTIMENTS PREVIS

Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

També cal tenir en conte que una part del recorregut final de l’itinerari, es realitzarà per camins de terra, per la qual cosa caldrà prendre les degudes precaucions,

Cal tenir, com sempre, una cura molt especial de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut de l’itinerari, i també fora d´ell.


BREU INTRODUCCIÓ

La totalitat del recorregut de l’itinerari es desenvoluparà per una sola unitat geològica: concretament pel Sistema Pirinenc, i més exactament per la zona de contacte entre la Unitat de Bóixols i la Unitat de les Nogueres, situada al nord de l’anterior.

D´aquesta manera, el recorregut s’iniciarà a la població de Senterada, dintre de la Unitat de les Nogueres, però molt a prop del Mantell de Bóixols.. Així, a partir d’equí l’itinerari transitarà per aquesta zona de contacte, entre les dues unitats geològiques acabades d´esmentar, fins a la fi del recorregut..

Per d´altra banda, aquest itinerari es desenvoluparà per dues de les comarques pirinenques de la Regió de Tremp. Així, s´iniciarà a la del Pallars Jussà (a l´inici de la Vall Fosca) i continuant després per la Vall de Bòssia, entrant a la Vall de Manyanet. La fi del recorregut (per les immediacions de Perbes i del Coll de Perbes), es desenvoluparà per la comarca de l´Alta Ribagorça. Per on finalitzarà el recorregut de l´itinerari, prop de l´esmentat Coll de Perbes.

OBJECTIUS GENERALS

Es centraran en els aspectes geològics, geomorfològics i mineralògics que apuntarem a continuació:

1.- Observació i descripció dels materials mesozoics que formen part de la Unitat de Bóixols; que trobarem entre Senterada, les immediacions de Xerallo i el Coll de Perbes, per la zona de contacte entre aquesta unitat i la Zona de les Nogueres, situada una mica més cap al Nord. Els materials mesozoics que trobarem pertanyen fonamentalment al Cretàcic (amb nivells carbonatats) i al Triàsic (amb nivells de gresos, calcaries, guixos, argiles i ofites, segons els llocs).

2.- Observació dels materials que constitueixen la Unitat de les Nogueres. Aquests materials pertanyen al Carbonífer (amb trams d´esquistos negres, fonamentalment) al Permotries (amb gresos rogencs), i sobretot al Triàsic Superior, al Keuper (amb trams de guixos, argiles i ofites).

3- Observació de les relacions existents entre les diferents làmines d´encavalcament, de les dues unitats anteriors. Precisament, com ja hem avançat, bona part del recorregut de l’itinerari s´efectuarà per les immediacions de la zona de contacte entre les dues unitats geològiques acabades d´esmentar.

4.- Observació de les diferents mineralitzacions que anirem trobant al llarg del recorregut, com les mineralitzacions evaporítiques de GUIX, situades prop del poble de Senterada (Pallars Jussà), entre els materials triàsics del Keuper.

5.- Observació al llarg del recorregut de l’itinerari de les antigues explotacions, entre elles de les següents:
5A) de les de guix (relacionades amb les mineralitzacions anteriors), situades entre els afloraments triàsics del Keuper de la Unitat de les Nogueres
5B) de les explotacions carbonatades del Cretàcic, (adreçades a l´antiga fàbrica de ciment de Xerallo). Es troben situades entre els afloraments carbonatats cretàcics del Mantell de Bóixols
5C) de les explotacions de gresos rogencs, situades a Xerallo, entre els afloraments triàsics de la Unitat de les Nogueres.

6.- Observació de l´impacte produït sobre el Medi Natural, com a conseqüència de les activitats mineres anteriors i també de les obres efectuades per la zona.

7.- Observació dels indrets relacionats amb el patrimoni geològic, que es vagin trobant al llarg del recorregut.

8.- Observació dels indrets relacionats amb el patrimoni miner, que es vagin trobant al llarg del recorregut. Dintre del Patrimoni Miner, cal parlar del relacionat amb l´ antiga fàbrica de ciment de Xerallo

9.- Observació del Geoparc Conca de Tremp – Montsec, per on s´efectuarà la totalitat del recorregut de l´itinerari; pel que fa al recorregut dintre de la comarca del Pallars Jussà. En canvi, el tram final del recorregut, per la comarca de l´Alta Ribagorça, es farà fora del Geoparc acabat d´esmentar.
ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS
Pel que fa al recorregut del present itinerari, existeixen uns antecedents nostres, relatius a altres itineraris geològic i miners proper al que ara presentem. Aquests antecedents, són: MATA-PERELLÓ (1995, 1996a, 1996b, 1998a, 1998b, 2000, 2002, 2003, 2005, 2009, 2010 i 2013). Aquest darrer es molt emblant al que ara presentem, del qual aquest n’és una actualització. També cal fer esment del treball de MATA-PERELLÓ i MONTANÉ (2003). També farem esment d´un treball de MATA – PERELLÓ i de OUIG ORIOL (2017) coincident en part amb el que ara presentem. Del qual, aquest és una actualització.

Pel que fa a la descripció de les mineralitzacions, cal parlar d’un altre treball, també nostre; en concret de MATA-PERELLÓ (1991). Aquest treball es relatiu a les mineralitzacions catalanes en general, amb un capítol dedicat a la Noguera. També cal fer esment de MATA-PERELLÓ i SANZ (1993), dedicat al reconeixement dels minerals.

I pel que fa a l´estructura geològica de la zona per la qual discorre l’itinerari, farem esment de dos treballs, molt interessants, de caràcter generalista. En concret, ens estem referint als següents: GUIMERÀ et altri (1982). i també a RIBA et altri (1976). Tots dos treballs es refereixen a la geologia dels Països Catalans, i conseqüentment de Catalunya. Per d´altra banda, també cal fer esment del treball de ROSELL (1970); així com de l´IGME (1994).

Tots aquests treballs referenciats, i d´altres, figuren esmentats per ordre alfabètic a l´apartat dedicat a la BIBLIOGRAFIA.

RECORREGUT DE L’ITINERARI

El recorregut de l’itinerari discorrerà per dues comarques de la Regió de Tremp – la Seu d´Urgell; concretament per la comarca del Pallars Jussà, per on s´iniciarà i per la de l´Alta Ribagorça, per on finalitzarà el recorregut de l´itinerari.

Així, el recorregut s’iniciarà per les immediacions de la localitat de Senterada, prop d´on es realitzarà una nova aturada, concretament quasi a la sortida del poble, per la carretera L – 503. . Posteriorment, es continuarà per la carretera N-260. per tal d’anar cap a ponent. Així, aviat es passarà per sota de Sarroca de Bellera, arribant-se després al trencall de Xerallo i les Esglésies, circulant sempre pel contacte entre la Unitat de Bóixols i la Unitat de les Nogueres.

Posteriorment, després de retornar a la carretera N – 260, el recorregut es dirigirà cap a Perbes i cap al coll de Perbes, per on es faran les darreres aturades del recorregut d´aquest itinerari.

Així, es pot veure que el recorregut tindrà una longitud d´uns 19´9 Km aproximadament, a través del qual es faran deu aturades. El recorregut s´iniciarà a una alçada d´uns 725 metres, per les immediacions de Senterada. A partir d’aquí, anirà pujant; així, en arribar a Sarroca de Bellera, s´assoliran els 1000 metres. A partir d´aquí, pels voltants de Xerallo, s´haurà baixat lleugerament, cap a l´entorn de 955 metres.

Finalment, després retornar a la carretera nacional N – 260, es tornarà a pujar contínuament, fins arribar als 1333´7, a la darrera aturada, al Coll de la Creu de Perbes, per on finalitzarà aquest recorregut.


DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI

En aquest recorregut hem situat, com ja és habitual en tots els itineraris, una sèrie d´ESTACIONS o de PARADES, que anirem veient a continuació. En cada cas, els hi donarem una denominació que podrà correspondre a algun paratge proper. També indicarem el terme municipal i la comarca on es troba.

Per d´altra banda, en cada una de les parades, indicarem entre parèntesi el número del "Mapa Topográfico", a escala 1:50.000, on es troba situada la parada considerada. En aquesta ocasió serà algun dels següents: 213 (o de Pont de Suert; 214 (o de Sort) i 252 (Tremp).
______________________________________________________________________________________

BIBLIOGRAFIA EMPRADA

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol. 2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona
IGME (1994).- Mapa Geológico de España a escala 1:50.000 (Plan Magna). Fulla i Memòria nº 252 (Tremp). Inst. GeoMinero y Tecnol. España. Minist. Indústria. Madrid
MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències de l´Institut d´estudis Catalans, vol.47, 545 pàgines. Barcelona.
MATA-PERELLÓ, J.M. (1995).- Itinerari Geològico-Mineralògic pel Pallars Jussà i pel Pallars Sobirà: des de Puimanyons a Sort. Inèdit, 13 pàgines. Barcelona
MATA-PERELLÓ, J.M. (1996a).- Selecció d´itineraris geològics i mineralògics per les terres de Lleida. Pub. Museu de Geologia "Valentí Masachs", 72 pàgines. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. (1996b).- Itinerari Geològico-Mineralògic per la comarca de la Noguera: des de Bellmunt d´Urgell a Camarasa i al Pas de Terradets, Inèdit, 16 pàgines. Manresa.
MATA-PERELLÓ, J.M. (1998a).- Recorregut de recerca geològica I mineralògica per les comarques de la Noguera I del Pallars Jussà: des de Balaguer a Tartareu, I des d´Ager a Puigcercós. Algeps, sèrie B, nº 89, 16 pàgines. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. (1998b).- Recerca geològica I mineralògica per les comarques de la Noguera I del Pallars Jussà: des del Pont d´Alentorn a Vilanova de Meià, I des del Pas Nou al Congost d´Erinyà. Algeps, sèrie B, nº 97, 14 pàgines. Manresa
MATA-PERELLÓ, J. M. (2000).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de l´Alta Ribagorça i de la Val d´Aran: des de Malpàs al Túnel de Vielha, per Pont de Suert. Terra Endins, nº 18, 10 pàg. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. (2002a).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques del Pallars Jussà i de l´Alta Ribagorça: des de la Pobla de Segur a Xerallo i al Pont de Suert. Inèdit. 12 pag. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. (2002b).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques del Pallars Jussà i de l´Alta Ribagorça: des de Senterada a Xerallo, la Vall de Manyanet i al Pont de Suert. Inèdit. 12 pag. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. (2003).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques del Pallars Jussà i de l´Alta Ribagorça: des de la Pobla de Segur a Xerallo, Adons i al Viu de Llevata. Inèdit, 8 pag. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. (2009).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques del Pallars Jussà i de l’Alta Ribagorça: des de Senterada a Xerallo i al Pont de Suert. Inèdit. 10 pàgines. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. (2010).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques del Pallars Jussà i de l’Alta Ribagorça: des de la Pobla de Segur a Senterada, Xerallo i al Pont de Suert. Inèdit. 10 pàgines. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. (2013).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca del Pallars Jussà: des de la Pobla de Segu a Senterada, Sarroca de Bellera, a Xerallo i a la Mola d´Amunt. Inèdot. 12 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i MATA LLEONART, R. (2000a). Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Noguera i del Pallars Jussà: des del Pas de Terradets a Puigcercós i al Congost d´Erinyà, Terra Endins, nº 15, 10 pàg. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. i MATA LLEONART, R. (2000b).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques del Pallars Jussà i de l´Alta Ribagorça: des de Senterada al Pont de Malpàs, Terra Endins, nº 17, 7 pàg. Manresa
MATA-PERELLÓ, J. M. i MONTANÉ i GARCÍA, P. (2002).- Recorregut de recerca de geològica i mineralògica per les comarques de l´Alta Ribagorça i del Pallars Jussà: des de la Pressa de Colomers a Malpàs i a la Vall de Manyanet. Inèdit, 12 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J. M. i PUIG ORIOL, J.S. (2017).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca del Pallars Jussà: des d´Erinyà cap a Senterada, Sarroca de Bellera, a Xerallo, les Esglésies i a la Mola d´Amunt. Inèdit. 16 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (1993).- Guía de identificación de Minerales, adaptada fundamentalmente a la Península Ibérica. Parcir, Edic. Selectas, 243 pàgines. Manresa

RIBA ARDERIU, O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans. Edit Ketres. 211 pàgines. Barcelona.

ROSELL SANUI, J. (1970).- Explicació del Mapa Geològic, a escala 1:50.000, corresponent al full nº 252 (Tremp). Mapa Geológico de España. Inst. Geológico y Minero de España. Madrid
Waypoint

P1 GUIXERA DE L´INICI DE LA CARRETERA DE LA VALL FOSCA, L – 503,

PARADA 1. GUIXERA DE L´INICI DE LA CARRETERA DE LA VALL FOSCA, L – 503, (terme de Senterada, comarca del Pallars Jussà). (Full 252). El recorregut de l´itinerari, el començarem en aquest indret, a tocar quasi de l´inici de la carretera L – 503, la qual condueix des de Senterada cap a la Vall Fosca. Just a la sortida de Senterada, farem aquesta aturada. Aquest indret es troba sobre els afloraments dels materials tràsic del Keuper, els quals formen part del Mantell de la Zona de les Nogueres, on ara ens trobem ara situats, a l´indret de la parada.. Així, en aquest indret hi ha un aflorament dels materials triàsics del Keuper. Aquests estan formats per trams de guixos i d´argiles. Aquí afloren els primers, els quals han estat explotats en una antiga guixera.
Waypoint

P2 GUIXERA DEL BOSC, INMEDIACIONES DE LA CASA BLANCA, CARRETERA N – 260, Km 320´1

PARADA 2. GUIXERA DEL BOSC, INMEDIACIONES DE LA CASA BLANCA, CARRETERA N – 260, Km 320´1, (terme de Senterada, comarca del Pallars Jussà). (Full 252). Després de fer l´aturada anterior, cal travessar tota la població de Senterada, per tal d´arribar a la carretera N – 260. En trobar-la ens caldrà fer un recorregut, anant cap el Nord, anant cap al Pont de Suert, remuntant la vall del riu Bòssia. Després de recórrer poc més de 1Km des de Senterada, s´arribarà a l´indret on hi ha la Casa Blanca (a l´altra banda del riu), prop d´on farem aquesta aturada. Així, des de la parada anterior, haurem recorregut uns 1´8 Km, aproximadament.. Així, haurem arribat a la Guixera del Bosc Aquest indret i pràcticament tot el trajecte fins a la parada, es troba situat a la zona de contacte entre la Unitat de Bóixols (Serra de Sant Gervasi), situada al Sud, i la Unitat de les Nogueres, situada al Nord. Així, fonamentalment hem trobat afloraments dels nivells de guixos i argiles del Keuper. Precisament, a l´indret de l´aturada hi ha una antiga i petita explotació dels nivells guixosos acabats d´esmentar. Pel que fa a la pedrera, es fa força palesa des de la carretera que condueix a Corroncui, sortint des de Senterada. Finalment, també cl dir que aquesta guixera es troba plenament situada dintre del Mantell de les Nogueres. FOTOGRAFIA 3. FOTOGRAFIA 3.. PARADA 2 Un aspecte de la gesera. Aquí s´explotaven materials guixosos del Keuper, els quals eren emprats a la fàbrica de ciment que veurem més endavant. A tocar de l´explotació hi ha les restes de la planta de tractament del guix explotat. Carretera N – 260, entre Senterada i Sarroca de Bellera. Mantell de les Nogueres
Waypoint

P3 MMEDIACIONS DEL CENTRE DEL POBLE DE SARROCA DE BELLERA. CARRETERA L -521, CAP A XERALLO

PARADA 3. IMMEDIACIONS DEL CENTRE DEL POBLE DE SARROCA DE BELLERA. CARRETERA L -521, CAP A XERALLO, (terme de Sarroca de Bellera de la comarca del Pallars Jussà). (Full 214). Després de realitzar la parada anterior, cal continuar el recorregut cap a ponent, seguint per la carretera N – 260. Més endavant, trobarem per la dreta la carretera local que es dirigeix cap al proper poble de Sarroca de Bellera (la L – 521). Ens hi caldrà agafar-la, per tal d´anar-hi. En arribar, farem una aturada al bell mig de la població. Així, des de la parada anterior, haurem efectuat un trajecte d´uns 5´9 – 6´1 Km, aproximadament. En aquest trajecte, ens hem anat desplaçant per la zona de contacte entre el Mantell de Bóixols (que es troba situat al Sud) i el Mantell de les Nogueres (situat al Nord). Tot i així, en aquest indret estem situats sobre el primer, encara que al seu extrem més septentrional. En aquest lloc, al bell mig del poble, es fan clarament palesos els afloraments dels afloraments dels materials carbonatats cretàcics del Mantell de Bóixols. Així, els veiem clarament, a tocar de les edificacions del poble i tanmateix a la sortida del mateix (per la carretera que condueix cap a Xerallo) a l´esquerra de la carretera.e Finalment, cal dir que aquests afloraments carbonatats que es troben al costat del poble, són els quin han donat lloc al nom del mateix. No cal oblidar que Sarroca vol dir la roca; i el nom del poble és Sarroca de Bellera. És a dir: es tracta d´un topònim directament relacionat amb la geologia.
Waypoint

P4 CRUÏLLA DE CARRTERES. RESTES DEL TELEFÈRIC DE LA PEDRERA DE PERBES, PER A LA CEMENTERA DE XERALLO

PARADA 4. RESTES DEL TELEFÈRIC DE LA PEDRERA DE PERBES, PER A LA CEMENTERA DE XERALLO, (Xerallo, actual terme de Sarroca de Bellera de la comarca del Pallars Jussà i abans del terme de Benés, de l´Alta Ribagorça). (Full 214). Des de la parada anterior, cal fer un breu recorregut cap a ponent per la carretera L - 521. En aquest recorregut haurem deixat enrere el poble de Sarroca de Bellera, i una mica més endavant s´arribarà al trencall de Xerallo, cap a on ens caldrà anar. Tot i així, en arribar al trencall, podem fer una nova aturada, a uns 1´6 Km de l´anteriorment realitzada. En aquest recorregut hem anat trobant els materials esmentats a la parada anterior. Així, s’han fet força palesos els nivells d’argiles i guixos del Keuper. Més amunt, mirant cap al Nord, també es fan força palesos els trams rogencs del Permotries (fonamental ment amb gresos) i els negrencs del Carbonífer (amb trams d´esquistos). Aquests materials, nosaltres no els tallarem, però es fan palesos al Nord d´on ara som. Així, part del trajecte l´hem fet dintre del Mantell de les Nogueres, al Nord del Mantell de Bóixols; tot i això, hem circular dintre de la zona de contacte entre els dos mantells. En aquest indret hi ha les restes de les pilones del telefèric, per on baixaven les calcàries cap a la fàbrica de ciment que veurem a la parada següent. Aquestes pilones constitueixen un element important del Patrimoni Miner de la Comarca del Pallars Jussà. Tot i així, cal fer esment de que aquestes restes han estat restaurades.
Waypoint

P5 ANTIGA FÀBRICA DE CIMENT DE XERALLO

PARADA 5. ANTIGA FÀBRICA DE CIMENT DE XERALLO, (Xerallo, actual terme de Sarroca de Bellera de la comarca del Pallars Jussà, i antigament del terme de Benés, de l´Alta Ribagorça). (Full 214). Després de realitzar la parada anterior, hem de continuar el recorregut, anant ara cap al Nord, seguint la carretera L – 521. Així, ens anirem apropant cap a Xerallo. En arribar a les immediacions de l´antiga fàbrica de ciment, farem la cinquena aturada del recorregut d´aquest itinerari. Així, haurem efectuat un recorregut molt proper a 0´7 Km, tot fent ara una fillola. En aquest tram, hem trobat afloraments d´unes calcàries cretàciques que pertanyen probablement al Garumnià (concretament molt semblants a les anomenades calcàries clar de Lluna, que es troben per diferents indrets del Berguedà, les també anomenades calcàries de Vallcebre). Tanmateix haurem vist calcàries triàsiques del Muschelkalk. Les hem vist poc abans d´arribar a la fàbrica de ciment. Aquests materials es situen prop del Mantell de Bóixols (situat al sud del nostre recorregut) i el Mantell de les Nogueres (per on farem els trams següents del recorregut d´aquest itinerari). A l´indret de l´aturada es troben les instal·lacions de la fàbrica de ciment de Xerallo, un interessant punt del nostre patrimoni miner, que cal protegir i conservar, malgrat ara trobar-se molt malmès. Aquesta fàbrica va subministrar el ciment utilitzat en la construcció de les grans preses dels embassaments d’aigua de la Noguera Ribagorçana. Pel que fa al combustible, cal fer esment de que s’utilitzava l’extret a les properes Mines de Carbó de Malpàs (Alta Ribagorça). El carbó es transportava d´una vall a l´altra, mitjançant un telefèric miner. Així, prop del poblet de Sentis, es troben restes de d´aquest antic telefèric que transportava el carbó. Alhora, aquest mateix telefèric, era l´encarregat de traslladar cap a Malpàs i cap al riu Ribagorçana el ciment necessari, obtingut a Xeraó, per tal de ser utilitzat per a la construcció de les preses. Creiem que caldria recuperar part d´aquest telefèric, ja que es tracta d´un important Patrimoni Miner, tant de la comarca d´Alta Ribagorça com del Pallars Jussà. Va ésser construït sota la iniciativa de l´enginyer lleidatà Victorià Muñoz. Per d´altra banda, des d´aquest indret (i des d´altres del recorregut), mirant cap al SSE, encara es veuen les antigues explotacions de calcàries mesozoiques (del Cretàcic) utilitzades per a l’ús d´aquesta fàbrica. Al respecte, cal dir que es un indret que caldria conservant, recuperant en el possible les antigues instal·lacions mineres, com el telefèric Efectivament, des d´aquesta indret (i des d´altres del recorregut), mirant cap al SE, encara es veuen les antigues explotacions de calcàries mesozoiques (del Cretàcic) utilitzades per a l’ús d´aquesta fàbrica. Al respecte, cal dir que es un indret que caldria conservant, recuperant en el possible les antigues instal·lacions mineres, com el telefèric (part del qual l´hem vist a la PARADA 4) Aquestes explotacions es troben situades sobre uns afloraments d´unes calcàries mesozoiques que pertanyen al Cretàcic Superior, ubicant-se dintre del Mantell de Bóixols. Per altra banda, la pedrera es troba al límit de les comarques del Palars Jussà i de l´Alta Ribagorça, molt prop del poble de Perbes. S´hi accedeix des de la carretera N – 260, pujant cap el darrer poble esmentat.
Waypoint

P6 ANTIC POBLAT DE XERALLO

PARADA 6. ANTIC POBLAT MINER DE LA FÀBRICA DE CIMENT DE XERALLO, (Xerallo, terme de Sarroca de Bellera de la comarca del Pallars Jussà, i abans del terme de Benés, de l´Alta Ribagorça). (Full 214). Des de la parada anterior, cal fer un brevíssim recorregut, tot anant cap al Poblat Miner de la Fàbrica de Ciment de Xerallo. Així haurem fet un nou recorregut molt proper als 0,7 Km. Hi anirem per la carretera L – 521, per la qual estem fent aquesta part del recorregut de l´itinerari, des de que a Sarroca de Bellera, hem deixat la carretera nacional N – 260. En aquest recorregut, hem trobat afloraments dels materials mesozoics esmentats al trajecte cap a la PARADA 5. Per d´altra banda, també s´han fet palesos afloraments dels materials triàsics del Keuper. Així, en aquest moment, ens trobem situat dintre de la denominada Unitat de les Nogueres, del Sistema Pirinenc. Cal dir que la resta del recorregut de l´itinerari l´efectuarem per aquesta unitat geològica, deixant enrere el Mantell de Bóixols. En aquest indret hi ha un interessant patrimoni, relacionat amb les construccions on habitaven els treballadors de l´antiga fàbrica de ciment, i també les properes explotacions mineres. situades prop de l´antiga fàbrica de ciment. També cal fer esment de l’Església situada per sobre d´aquest poblat. Aquesta església es obra de l´enginyer Eduardo Torroja (que també va ésser l´autor de la coneguda església de Pont de Suert).
Waypoint

P7 ANTIGA PEDRERA DE GRESOS DE LA CARRETERA DE LES ESGLÈSIES,

PARADA 7. ANTIGA PEDRERA DE GRESOS DE LA CARRETERA DE LES ESGLÈSIES, (Xerallo, actual terme de Sarroca de Bellera de la comarca del Pallars Jussà, i antigament del terme de Benés, de l´Alta Ribagorça). (Full 214). Després de fer l´aturada anterior, cal fer un altre petit recorregut, per tal d´arribar fins a una antiga explotació de gresos situada a la vora de la carretera. Així, haurem fet un recorregut un xic inferior als 0´5 Km. Per anar-hi, utilitzarem de nou la carretera local L – 521. En aquest recorregut, efectuat íntegrament dintre de la Unitat de les Nogueres, del Sistema Pirinenc, haurem trobat afloraments dels materials triàsics, fonamentalment del Triàsic Inferior, del Buntsandstein. Per d´altra banda, en aquest recorregut, hem continuat circulant pel Mantell de les Nogueres, sempre dintre del Sistema Pirinenc. Ens haurem apropat molt a l´Encavalcament de Buira (de direcció clarament pirinenca, de WNW – ESE, aproximadament), però no l´haurem travessat. En aquest indret es troba un aflorament dels nivells de gresos rogencs, els quals pertanyen al Triàsic Inferior. Aquests materials han estat explotats en aquest indret. Aquests materials han estat emprats a la propera fàbrica de ciment de Xerallo i també a diverses construccions de la zona.
Waypoint

P8 IMMEDIACIONS DE LA PEDRERA DE CALCÀRIES DE PERBES

PARADA 8- CONDICIONAL. IMMEDIACIONS DE LA PEDRERA DE PERBES, (Perbes, de l’antic terme del Viu de Llevata, i a l’actualitat del terme municipal del Pont de Suert, comarca de l´Alta Ribagorça). (Full 252). Després de fer l´aturada anterior, ens caldrà retrocedir, per tal de retornar a la carretera nacional N – 260. En arribar-hi, ens caldrà seguir per aquest vial, anat cap a ponent. Així, ben aviat deixarem la comarca del Pallars Jussà, entrant ara a la de ´Alta Ribagorça. Més endavant, en una corba, trobarem per l´esquerra el camí que es dirigeix cap a la pedrera. Ens hi caldrà anar-hi, fent el darrer tram del trajecte a peu, per una esllavissada sobre el camí. En arribar a la pedrera, farem una aturada. La farem a uns 2´9 Km de la parada anterior. En aquest recorregut, hem entrat al Mantell de Bóixols, per on afloren els materials carbonatats del Cretàcic. Aquests son els materials explotats en aquesta pedrera. Per d´altra banda, des de les immediacions de la pedrera sortia el cable del telefèric que portava els materials estrets en aquest indret, cap a la Fàbrica de Ciment de Xerallo, que hem vist anteriorment.
Waypoint

P9 CARRETERA N - 230. IMMEDIACIONS DEL Km 328´6 CIRBA SOBRE XERALLO

PARADA 9- CONDICIONAL. IMMEDIACIONS DEL Km 328´6. CARRETERA N – 260. MIRADOR DE XERALLO, (Xerallo, actual terme de Sarroca de Bellera de la comarca del Pallars Jussà, i antigament del terme de Benés, de l´Alta Ribagorça). (Full 252). Després de fer l´aturada anterior, caldrà retornar a la carrera N – 60, continuant per ella cap a ponent. Ben aviat arribarem a una corba pronunciada, prop del Km 328´6. Aquí, si s´escau i amb molta cura, podem fer una aturada a uns 2´4 Km de la parada anterior. En aquest trajecte, hem continuat trobant afloraments dels materials carbonatats del cretàcic. Com a la parada anterior, som dintre del Mantell de Bóixols. Des d´aquest indret es pot gaudir, d´una bona visio de Xerallo i de totes les seves construccions. Així, des d´aquí es veu be la cimentera, el barri obrer i també l´església situada sobre d´ell.
Waypoint

P10 IMMEDIACIONS DEL COLL DE LA CREU DE PERBES. CRUÏLLA DE CARRETERES

PARADA 10. COLL DE LA CREU DE PERVES, (Perves, de l’antic terme del Viu de Llevata, i a l’actualitat del terme municipal del Pont de Suert, comarca de l´Alta Ribagorça). (Full 252). Després de fer l´aturada anterior, cal continuar el recorregut cap a ponent per la carretera N – 260. Així, aviat passarem pel poble de Perbes. Posteriorment, en caldrà arribar al Coll de la Creu de Perbes. En arribar-hi, farem la darrera aturada del recorregut d´aquest itinerari. La farem junt al començament de la carretera de Corroncui, que s´inicia al mateix coll. Així, des de l´anterior, haurem fet un recorregut proper als 4´2 Km, per tal d´arribar fins aquí En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials carbonatats del Cretàcic, les quals pertanyen al Mantell de Bóixols. Tot i així, hem trobat freqüents recobriments detrítics, de l´Oligocè, del Pleistocè i de l´Hplocè. Aquest indret es troba totalment situat dintre de la Zona de les Nogueres, entre afloraments de materials cretàcics de l´Aptià, que en aquest indret formen part del mantell acabat d´esmentar. Tanmateix, prop es troben afloraments dels guixos i les argiles triàsiques del Keuper. Tot i així, aquests materials es troben en bona part recoberts per terrenys detrítics de l´Oligocè. Es tracta d´uns materials discordants, postorogènics, que els aniríem trobant si anem baixant cap a llevant, anat cap al poble de Perves. Des d´aquest indret, mirant cap el Nord i cap al NE, hi ha una immillorable visió dels sectors septentrionals de la comarca del Pallars Jussà. Així, es ve molt be la Vall de Manyanet situada davant nostre, al Nord (amb l’extraordinària Pica de Cervi, de 2750 metres d´alçada). Tanmateix s’intueix molt clara la Vall Fosca, situada al nostre NE. Totes dues es reparteixen entre els afloraments paleozoics de la Zona de les Nogueres i dels Apilaments Antiformes de la Zona Axial Pirinenca (situada més al Nord). Tot i que a la primera unitat tanmateix es troben sediments mesozoics, quasi exclusivament del Triàsic, pels seus sectors més meridionals, a les dues valls.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.