Coordenades 152

Data de pujada 28 / de gener / 2016

-
-
1.340 m
1.060 m
0
3,2
6,3
12,66 km

Vista 1018 vegades, descarregada 6 vegades

a prop de Santa Fe del Montseny, Catalunya (España)

RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA, MINERALÒGICA I AMBIENTAL PER LES COMARQUES DEL VALLÈS ORIENTAL, DE LA SELVA I D´OSONA: DES DE SANTA FE DEL MONTSENY A SANT MARÇAL DEL MONTSENY I A LA FONT BONA

ADVERTIMENTS PREVIS

Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

Al llarg d’aquest itinerari es circularà durant tot l recorregut per una carretera amb bon estat de conservació, la carretera sense numeració que uneix Santa Fe del Montseny amb Sant Marçal del Montseny. Tot i així, els darrers trams es farà per un camí de terra, curts.

Com en tots els altres itineraris, recomanem tenir una cura molt especial de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut del mateix.

BREU INTRODUCCIÓ

En aquesta ocasió, el recorregut de l’itinerari discorrerà, íntegrament per una de les tres unitats geològiques que constitueixen el subsòl de Catalunya, concretament pel Sistema Mediterrani (i en concret per la seva Serralada Prelitoral Catalana), entre afloraments dels paleozoics de l´Ordovicià i els dels materials granítics del Carbonífer, que seran els qins predominaran.

Així, el recorregut s´iniciarà per les immediacions de Santa Fe del Montseny; des d´on s´anirà cap a Sant Marçal del Montseny i cap a les conegudes Mines de Matagalls. Abans, però, es farà una fillola, per tal d´anar cap a la Font Bona, on neix el riu Tordera.

Per d´altra banda, el recorregut es realitzarà en bona part per la comarca del Vallès Oriental, pels voltants de Santa Fe del Montseny i pels de Sant Marçal del Montseny. El recorregut entre Santa Fe i Sant Marçal, es farà pel terme d’Arbúcies (comarca de la Selva) i el darrer tram es farà pel terme de Viladrau, de la comarca d´Osona.

OBJECTIUS FONAMENTALS D’AQUEST ITINERARI

Els objectius fonamentals que es pretenen aconseguir en aquest itinerari, es poden concretar en els següents aspectes generals:

1.- Observació dels materials del Paleozoic que anirem trobant a diferents indrets del recorregut de l´itinerari. Així anirem trobant afloraments dels materials paleozoics de l´Ordovicià (amb pissarres, esquistos, quarsites i grauvaques) i del Carbonífer (amb granits i granodiorites, fonamentalment). Aquests darrers són els quins predominaran. Tots aquests materials els trobarem dintre de la Serralada Prelitoral Catalana; és a dir: dintre del Sistema Mediterrani (o Calananids).

2.- Observació de l´estructura de la Serralada Prelitoral Catalana, per on discorrerà el recorregut de l´itinerari, en la seva totalitat del recorregut.

3.- Observació dels materials cenozoics del Pleistocè i de l´Holocè, generalment de caràcter detrític, que trobarem a diferents indrets del recorregut, cobrint als materials paleozoics

4.- Observació i reconeixement d’algunes mineralitzacions, certament poc importants, situades a diferents indrets del recorregut de l’itinerari, (o prop d´ell). En aquest recorregut, ens centrarem fonamentalment en la Mina de Fluorita de Matagalls, situada dintre del municipi de Viladrau (Osona).

5.- Observació de les explotacions mineres, que es vagin trobant al llarg del recorregut.

6.- Observació dels diferents elements del Patrimoni Geològic (i si s’escau del Patrimoni Miner), que es vagin trobant al llarg del recorregut de l’itinerari.

ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

Pel que fa al recorregut del present itinerari, cal dir que no hem trobat gaires antecedents bibliogràfic, en relació a la totalitat del mateix. Hi ha alguns antecedents parcials nostres, en relació al primer tram. Es tracta de MATA – PERELLÓ (2006), així com de MATA –PERELLÓ, SANZ BALAGUÉ i FONT SOLDEVILA (2015 i 2016).

Pel que fa a la descripció de les mineralitzacions, farem esment del treball del mateix autor del present itinerari, MATA-PERELLÓ (1991), relatiu al conjunt de les mineralitzacions catalanes.

I, finalment, pel que fa a l’estructura geològica de la zona per la qual discorre l’itinerari, farem esment dels treballs de: GUIMERÀ et altri (1982) i de RIBA et altri (1976); així com de la fulla 364 de l´IGME (1976).

Tots aquests treballs referenciats, i d’altres, figuren esmentats per ordre alfabètic a l’apartat dedicat a la BIBLIOGRAFIA.

RECORREGUT DE L’ITINERARI

La pràctica totalitat del recorregut d´aquest itinerari, es desenvoluparà per la carretera local BV – 5114 (que després es transformarà en la GiV – 5201). Al llarg d´aquesta carretera es faran totes les aturades, llevat de la de la Font Bona i la de les Mines de Fluorita de Matagalls. A aquests indrets, s´hi arribarà per camins de terra.
.
Tot això pot veure´s als MAPES DEL RECORREGUT DE L´ITINERARI (del qual n´hem adjuntat dues versions); així, es pot veure que en aquest recorregut, que tindrà una longitud d´uns 12´66 Km, a través dels quals farem 9 aturades. Aquest itinerari es començarà a una alçada de 1141 metres, prop de Santa Fe del Montseny. Després, anirà pujant fins ala 1266, per tornar a baixar fins als 1062 (a la Font Bona). Finalment, pujarà fins als 1260, en arribar a la darrera aturada.

DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI

Com de costum, estructurarem el recorregut de l’itinerari en una sèrie de PARADES, que tot seguit anirem veient. En cadascuna d’aquestes aturades farem un breu comentari. En cada cas indicarem, entre parèntesi, el full topogràfic on es troba l’aturada, i la designarem amb el nom d’algun topònim proper, fent esment també del terme municipal on es troba situada. Finalment, cal dir que el recorregut de l’itinerari s’inclourà quasi totalment dintre del full nº 364 (de la Garriga o de Sant Feliu de Codines), del "Mapa Topográfico Nacional", realitzat a l´escala 1:50.000 per l´IGC. Així, les diferents aturades que anirem fent al llarg d´aquest itinerari, d´acord amb el seu ordre, seran les següents.

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol.2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona.

IGME (1976).- Mapa Geológico de España a escala 1:50.000 (segunda Série). Hoja y memória de la hoja nº 364 (la Garriga). Inst. Geol. Minero de España. Minist. Indústria. Madrid.

MATA - PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, 442 pag. Institut d´Estudis Catalans. Barcelona.

MATA - PERELLÓ, J.M. (2006).-Recerca geològica i mineralògica per les comarques d´Osona i del Vallès Oriental: des de Taradell i el Brull a Palautordera i a sant Celoni. Inèdit. 10 pàgines. Manresa

MATA - PERELLÓ, J.M; SANZ BALAGUÉ, J. i FONT SOLDEVILA, J. (2015).-Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques d’Osona i del Vallès Oriental: des de Tona a Malla, al Gurri, Taradell, a Mas Vidal, Viladrau, a les mines de Matagalls i a Sant Marçal del Montseny. Inèdit. 16 pàgines. Manresa

MATA - PERELLÓ, J.M; SANZ BALAGUÉ, J. i FONT SOLDEVILA, J. (2016).- Recorregut de recerca geològica, mineralògica i ambiental per les comarques d´Osona i del Vallès Oriental: des del Brull a Collformic, a Montseny de Dalt i a Sant Esteve de Palautordera .Inèdit. 16 pàgines. Manresa

RIBA, O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans, Edit. Ketres, 217 pag. Barcelona.
PARADA 1, SAULONERA DE CAN RAMIS (Santa Fe del Montseny, terme del Fogars de Montclús, comarca del Vallès Oriental). (Full 364). El recorregut d´aquest itinerari el començarem en aquest indret, per les immediacions de Can Ramis, molt prop del Km 20´7 de la carretera local BV – 5114 (la qual uneix Sant Celoni amb Santa Fe del Montseny). En aquest indret, molt proper del trencall de Can Ramis, farem la primera aturada del recorregut d´aquest itinerari. Per aquests indrets, situats dintre de la Serralada Prelitoral Catalana, hi ha afloraments per arreu dels materials granítics del Carbonífer. Aquests granits es troben arreu molt alterats i transformats en sauló. Aquí hi havia una explotació d´aquests materials: una saulonera.
PARADA 2. CARRETERA BV – 5114, IMMEDIACIONS DEL Km 22, (Santa Fe del Montseny, terme del Fogars de Montclús, comarca del Vallès Oriental). (Full 364). Després de realitzar la parada anterior, cal efectuar un darrer recorregut per la carretera que es va dirigint cap a Santa Fe del Montseny, la BV – 5114. Després de superar Santa Fe, arribarem prop del Km 22. Per aquí, farem una aturada, a poc menys de 1´5 Km de l´anterior. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments de les roques granítiques del Carbonífer, les quals es situen dintre de la Serralada Prelitoral Catalana. Aquestes roques afloren en aquest indret de l´aturada
PARADA 3. CARRETERA BV – 5114, IMMEDIACIONS DEL Km 23´1, (terme d´Arbúcies, comarca de la Selva). (Full 364). Després de realitzar la parada anterior, cal fer un nou recorregut per la carretera BV – 5114. En aquest tram, ara haurem entrat a la comarca de la Selva. En arribar al Km 23´1 farem una aturada, a poc més de 1 Km de l´anterior. En aquest tram, haurem trobat afloraments de les roques granítiques, sovint descompostes i transformades en “sauló". Alhora, ens hem aproximat als relleus de les Agudes del Montseny, les quals són ben visibles des d´aquí.
PARADA 4. CARRETERA BV – 5114, IMMEDIACIONS DEL Km 23´9, (terme d´Arbúcies, comarca de la Selva). (Full 364). Després de realitzar la parada anterior, cal efectuar un altre recorregut (més o menys curt) per la carretera local que anem seguint, la BV – 5114. Ara, en arribar a les immediacions del Km 23´9, farem una nova aturada, aproximadament a uns 0´8 Km de la parada efectuada anteriorment. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials granítics que hem vist a les darreres aturades. Aquests materials s´han originat durant el Carbonífer i es situen dintre de la Serralada Prelitoral Catalana. Molt sovint, els hem vist alterats i transformats en “sauló”; tot i així, per aquests indrets es troben molt poc alterats i més compactes. Des d´aquest indret, es pot fer una bona observació dels relleus de les Agudes del Montseny, les quals es troben davant nostre. Es tracta de relleus afavorits per la presència de fil·lites i cornubianites carboníferes, més estables a l´erosió. Són uns dels cims més elevats del Montseny, i alhora de la Serralada Prelitoral Catalana. Per d´altra banda, des d´aquest indret, mirant cap al Nord i cap al NNE, es pot gaudir d´una bona visió dels relleus situats al Nord de la Selva. Aquests formen part de la Depressió Geològica de l´Ebre (en concret del seu Sistema Transversal). Més al Nord, es veuen relleus del Sistema Pirinenc.
PARADA 5. CARRETERA BV – 5114, IMMEDIACIONS DE L´APARCAMENT DE LES FERRERES Km 26´7, (Sant Marçal del Montseny, terme del Montseny, comarca del Vallès Oriental). (Full 364). Després de realitzar la parada anterior, cal efectuar un nou desplaçament per la carretera que anem seguint (la BV – 5114), apropant-nos cap a Sant Marçal del Montseny. En arribar a les immediacions del Km 26´7, trobarem l´Aparcament de les Ferreres. Podem fer una aturada des d´aquest mateix indret, a uns 2´8 Km de l´anterior. En aquest hem anat trobant afloraments de roques granítics, sovint alterades. També hem trobat fil·lites i de cornubianites,afectades per la tectònica herciniana. Aquests materials pertanyen al Carbonífer i es situen dintre de la Serralada Prelitoral Catalana (integrant del Sistema Mediterrani), per on estem fent aquest itinerari. Des d´aquest indret, mirant cap al Sud d´on ara som, es poden veure molt be els relleus enlairats de les Agudes del Montseny (fronteres entre les comarques de la Selva i del Vallès Oriental). Aquests relleus es situen sobre uns afloraments de roques metamòrfiques més dures; es tracta de fil·lites i de cornubianites. FOTOGRAFIA 7 Des d´aquest indret, mirant cap al SW, es pot observar també la vall del riu Tordera, obrint-se pas cap al SW, seguint una fractura d´aquesta direcció
PARADA 6. COLL DE SANT MARÇAL, (Sant Marçal del Montseny, terme municipal del Montseny, comarca del Vallès Oriental), (Full 364). Des de la parada anterior, cal retornar a la carretera que ens ha conduït cap aquests indrets, la BV – 5114. Seguint-la, arribarem aviat al Coll Sant Marçal i al Monestir de Sant Marçal. Aquí farem una aturada, a uns 2 Km de l´anterior. En arribar a aquest indret, estem molt propers al límit entre la comarca del Vallès Oriental (on som, en realitat) i de la Selva. Per d´altra banda, molt prop d´on ens trobem, també es troba la comarca d´Osona. Per d´altra banda, la carretera que ens ha dut fins aquí, la BV – 5114, aquí passa a denominar-se GiV – 5201. En aquest recorregut, haurem trobat afloraments dels materials paleozoics esmentats a l´aturada anterior. Així, haurem vist els granits i les granodiorites Carboníferes. Efectivament, continuem estant situats dintre de la Serralada Prelitoral Catalana, com a les anteriors aturades del recorregut d´aquest itinerari, Des d´aquest indret, es pot fer una bona observació dels relleus de les Agudes del Montseny, que ja hem vist a les aturades anteriors. Tanmateix, des d´aquest indret, mirant cap al NNW, es poden veure els relleus dels cims de Matagalls, els quals també formen part del Montseny.
PARADA 7. LA FONT BONA, (Sant Marçal del Montseny, terme del Montseny, comarca del Vallès Oriental). (Full 364). Després de realitzar la parada anterior, des del mateix Coll de Sant Marçal. cal efectuar un recorregut d´uns 0´3 Km, per un camí de terra (anant cap al SW), passant per les immediacions del Monestir de Sant Marçal. Així, arribarem a l´indret per on hi ha la coneguda Font Bona. Aquí farem una nova aturada. En aquest tram, hem anat trobant afloraments dels materials paleozoics del Carbonífer, similars als que ja hem vist a les aturades anteriors. En aquest indret, hi ha la Font Bona, que constitueix el naixement del riu Tordera. Aquesta font, situada a uns 1700 metres d´alçada, es relaciona amb una fractura que talla els materials paleozoics esmentats anteriorment.
PARADA 8 - CONDICIONAL. MINES DE CAN PUIG, (Sant Marçal del Montseny, terme del Montseny, comarca del Vallès Oriental), (Full 364). Després de fer l´aturada, si s´esca, podem fer un breu recorregut, des la parada anterior, per tal d´arribar fins a Can Puig. Així, haurem fet un desplaçament inferior als 0´3 Km, per tal d´arribar-hi. En aquest nou desplaçament, haurem tornat a trobar els materials paleozoics que hem anat veient a les aturades anteriors. Aquests materials de la Serralada Prelitoral Catalana, són també els que trobem en aquest indret. En aquest lloc va haver-hi una petita explotació minera, molt semblant (però molt menys important) a la que veurem a la PARADA 9. Com en aquella, el mineral majoritari és la FLUORITA. Aquí, hi ha una mineralització filoniana NW – SE (fonamentalment), encaixada entre les granodiorites. A més a més del mineral abans esmentat, també es troben: CALCOPIRITA, CALCITA, BARITINA i QUARS; així com GOETHITA (LIMONITA) i MALAQUITA.
PARADA 9. MINES DE FLUORITA DE MATAGALLS, (terme de Viladrau, comarca d´Osona, subcomarca de les Guilleries Occidentals), (Full 364). Des de la parada anterior, cal retornar al Coll de Sant Marçal. Després, cal seguir per la carretera GiV – 5201 / BV - 5114, anant cap a Viladrau. Poc després del Km 5´5 trobarem per l´esquerra un camí que es dirigeix cap a les Mines de Matagalls. Després, tot i que el camí que cal agafar és irregular, caldrà ascendir-lo a peu, en un trajecte d’uns 2-2`5 Km, que es poden fer en uns 35 minuts. A la fi, el recorregut total, des de la parada anterior serà d’uns 7´5-8 Km, aproximadament. Tot aquest recorregut, s’ha efectuat entre els afloraments dels granits i de les granodiorites; sovint, uns i altres, es troben travessades per dics d´aplites, de pòrfirs i de pegmatites. Sovint, entre aquests materials, també es troben afloraments de nivells esquistosos, els quals pertanyen a l´Ordovicià, els quals es troben travessats pels anteriors materials. En aquest lloc de la parada es troben unes pegmatites que travessen les esmentades roques ígnies. I, també es troben unes interessants mineralitzacions filonianes, encaixades entre les granodiorites. Els filons, normalment verticalitats, presenten una direcció NE-SW, i gaudeixen d’una potència que oscil·la entre els 15 i els 40 cm, normalment. Els minerals més abundants són la FLUORITA (que és el que va explotar i beneficiar, durant molts anys), la BARITINA i el QUARS. I, al respecte d´aquets minerals, cal dir que existeixen bones mostres, molt ben cristal·litzades, de les associacions que presenten tots tres minerals. Amb els minerals anteriors, també es troben: CALCOPIRITA, ESFALERITA, GALENA, PIRITA i CALCITA; així com diversos minerals d’alteració, com: GOETHITA (terrosa, en forma de limonita), HEMATITES (molt terrós), PIROLUSITA (dendrítica), ATZURITA i MALAQUITA, entre altres minerals. Així, també hi ha indicis de SMITSONITA així com de MELANTERITA (formada a partit de l’alteració de la pirita). Pel que fa a les instal·lacions mineres, cal dir que es composen de varies galeries, i constitueixen un bon exemple de l’anomenada "mineria de muntanya" En alguns casos es troben enrunades, i caldrà extremar les precaucions, doncs hi ha perills d’esfondrament, alhora que hi diversos pous de molt difícil visibilitat i força perillosos. Per d´altra banda, des d´aquest indret es pot gaudir d´una bona visió dels relleus de les Agulles del Montseny, un dels indrets més excepcionals d´aquesta serralada. Aquests relleus es situen plenament dintre de la Serralada Prelitoral Catalana.

2 comentaris

  • Foto de Quimreberte

    Quimreberte 03/04/2017

    Bona tarda, la Font Bona, naixement del Tordera i a prop de Sant Marçal, està a uns 1090 mts. d'alçada. Els 1700 correspondrien al Turó de l'Home (1707) o a Les Agudes (1704). /outdoor-trails/itinerari-geologic-i-miner-des-de-santa-fe-a-sant-marcal-a-la-font-bona-i-a-les-mines-de-matagalls-12091112#wp-12091119

  • rocpetrus 07/04/2017

    Moltes gracies per la rectificació /outdoor-trails/itinerari-geologic-i-miner-des-de-santa-fe-a-sant-marcal-a-la-font-bona-i-a-les-mines-de-matagalls-12091112#wp-12091119

Si vols, pots o aquesta ruta.