Coordenades 376

Data de pujada 19 / de juny / 2019

-
-
1.454 m
983 m
0
4,0
8,0
15,99 km

Vista 46 vegades, descarregada 0 vegades

a prop de Los Molinos, Catalunya (España)

RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA PER LA VALL FOSCA, COMARCA DEL PALLARS JUSSÀ (GEOPARC DE LA CONCA DE TREMP – MONTSEC): DES DE MOLINOS A MONTRÓS, A LA MINA D´ESPAGUES I A LA TORRE DE CABDELLA, A LA MINA DE COVILARS / 03A DE JULIOL DE 2019


Josep M. MATA-PERELLÓ i Jaume VILALTELLA FARRÀS


ADVERTIMENTS PREVIS

Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

També cal tenir en conte que una part del recorregut de l’itinerari, es realitzarà per camins de terra, per la qual cosa caldrà prendre les degudes precaucions, especialment en els camins d´accés a les diferents mines, a la de Mont-rós i a la de la Torre de Cabdella. Tot i així, molts d´aquests recorreguts caldrà fer-los a peu

Cal tenir, com sempre, una cura molt especial de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut de l’itinerari, i també fora d´ell.


BREU INTRODUCCIÓ

El recorregut de l’itinerari es desenvoluparà per una sola unitat geològica: concretament pel Sistema Pirinenc. Així, s´efectuarà íntegrament per la Unitat del Mantell de les Nogueres, molt prop del seu contacte amb els denominats Apilaments Antiformes de la Zona Axial Pirinenca, situada lleugerament més al Nord..

Així, el recorregut s´aniran trobant afloraments dels materials que formen part del Mantell de les Nogueres. Fonamentalment, trobarem afloraments dels materials paleozoics del Devonià (de caràcter carbonatat). Molt sovint, sobre aquests materials eminentment calcaris, trobarem materials detrítics recents.

Per d’altra banda, aquest itinerari es desenvoluparà inicialment dintre de la comarca del Pallars Jussà, concretament pel terme de la Torre de Cabdella, que ocupa la pràctica totalitat de la Vall Fosca. Així, tots els nuclis de població per on discorrerà el recorregut de l´itinerari (Molinos, Mont-rós i la Torre de Cabdella; així com els propers de Paüls i Pobellà) es situen dintre de l´esmentat terme municipal de la Torre de Cabdella.


OBJECTIUS GENERALS

Es centraran en els aspectes geològics, geomorfològics i mineralògics que apuntarem a continuació:

1.- Observació dels materials que constitueixen la Unitat de les Nogueres, que anirem trobant al llarg de tot el recorregut de l´itinerari. A altres indrets propers, aquests materials pertanyen al mesozoic (exclusivament al Triàsic Superior) i al paleozoic, repartint-se entre el Permotries, el Carbonífer, el Devonià i el Silurià). Tot i així, al llarg del present recorregut, sols trobarem afloraments dels materials carbonatats del Devonià.

2.- Observació a distancia dels Apilaments Antiformes de la Zona Axial Pirinenca. Aquests es situen al Nord del recorregut de l´itinerari i en cap moment els arribarem a tallar.

4.- Observació de les diferents mineralitzacions que anirem trobant al llarg del recorregut, com les següents, d’acord amb el sentit de la marxa:
4A) de les mineralitzacions filonianes de Pb – Zn, que trobarem prop del poble de Mont-ros, encaixades entre els materials carbonatats del Devonià, de la Unitat de les Nogueres.
4B) de les mineralitzacions filonianes de Cu, encaixades entre els materials del Devonià, les quals es troben a la Torre de Cabdella.

5.- Observació al llarg del recorregut de l’itinerari de les antigues explotacions, relacionades amb les mineralitzacions esmentades a l´apartat anterior. Al mateix temps, també observarem altres explotacions dels materials geològics, que es vagin trobant al llarg del recorregut de l´itinerari.

6.- Observació de l´impacte produït sobre el Medi Natural, tant de la mineria com a conseqüència de les obres efectuades per la zona.

7.- Observació dels indrets relacionats amb el patrimoni geològic, que es vagi trobant al llarg del recorregut.

8.- Observació dels indrets relacionats amb el patrimoni miner, que es vagi trobant al llarg del recorregut.


ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

Pel que fa al recorregut del present itinerari, existeixen uns antecedents nostres, relatius a altres itineraris geològic i miners proper al que ara presentem. Aquests antecedents, són: MATA-PERELLÓ (200a, 2002b, 2003, 2009a, 2009b, 2010, 2012a, 2013a, 2013b i 2013c). També cal al fer esment dels treballs de MATA – PERELLÓ i SANZ BALAGUÉ (2014). Igualment farem esment d´uns antecedents molt més recent: MATA – PERELLÓ, SANZ BALAGUÉ i FONT SOLDEVILA (2015a i 200b). Tot i així, cap dels anteriors itineraris és semblant al que ara presentem en la seva totalitat.

Pel que fa a la descripció de les mineralitzacions, cal parlar d’un altre treball, també nostre; en concret de MATA-PERELLÓ (1991). Aquest treball es relatiu a les mineralitzacions catalanes en general, amb un capítol dedicat a la Noguera. També cal fer esment de MATA-PERELLÓ i SANZ (1993), dedicat al reconeixement dels minerals.
I pel que fa a l’estructura geològica de la zona per la qual discorre l’itinerari, farem esment de dos treballs, molt interessants, de caràcter generalista. En concret, ens estem referint als següents: GUIMERÀ et altri (1982). i també a RIBA et altri (1976). Tots dos treballs es refereixen a la geologia dels Països Catalans, i conseqüentment de Catalunya. Per d’altra banda, també cal fer esment del treball de ROSELL (1970); així com de l´IGME (1994).

Tots aquests treballs referenciats, i d´altres, figuren esmentats per ordre alfabètic a l´apartat dedicat a la BIBLIOGRAFIA.


RECORREGUT DE L’ITINERARI

El recorregut de l’itinerari començarà sobre la carretera local L – 503, fent-se la primera aturada per les immediacions de la Central Hidroelèctrica de Molinos. Després, es continuarà per l´esmentada carretera L – 503, fins a trobar (per la dreta) el trencall de Mont-rós. En trobar-lo, caldrà agafar-lo, per tal de fer una fillola, anant cap aquest poble i cap a la Mina d´Espagues.

Després de fer aquesta fillola, es tornarà a la carretera L´503. Així, caldrà seguir per ella fins quasi arribar al poble de la Torre de Cabdella. Abans, per la dreta, trobarem el camí que es dirigeix cap a les Mines de Covilars. En aquest indret finalitzarà el recorregut de l´itinerari,

Així, aquest recorregut real serà d´uns 16 Km, a través dels quals farem cinc aturades. El recorregut començarà a Molinos, a una alçada de 983 metres. A partir d´aquí anirà pujant fins als 1450 metres, en arribar a la Mina d´Espagues, de Mont-ros.

Després, s´anirà baixant fins als 1033, a la cruïlla de carreteres. I, finalment, a partir d´aquí tornarà a pujar fins arribar als 1272 metres, que s´assoliran a la darrera aturada a la Mina de Covilars, de la Torre de Cabdella.

DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI

En aquest recorregut hem situat, com ja és habitual en tots els itineraris, una sèrie d´ESTACIONS o de PARADES, que anirem veient a continuació. En cada cas, els hi donarem una denominació que podrà correspondre a algun paratge proper.

També indicarem el terme municipal i la comarca on es troba. Per d’altra banda, en cada una de les parades, indicarem entre parèntesi el número del "Mapa Topográfico", a escala 1:50.000, on es troba situada la parada considerada. En aquesta ocasió totes les aturades es situaran a un sol full, concretament al 214 (o de Sort).
___________________________________________________________________________________

BIBLIOGRAFIA EMPRADA

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol. 2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona

IGME (1994).- Mapa Geológico de España a escala 1:50.000 (Plan Magna). Fulla i Memòria nº 252 (Tremp). Inst. GeoMinero y Tecnol. España. Minist. Indústria. Madrid

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències de l´Institut d´Estudis Catalans, vol.47, 545 pàgines. Barcelona.

MATA-PERELLÓ, J.M. (2002a).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques del Pallars Jussà i de l´Alta Ribagorça: des de la Pobla de Segur a Xerallo i al Pont de Suert. Inèdit. 12 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2002b).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques del Pallars Jussà i de l´Alta Ribagorça: des de Senterada a Xerallo, la Vall de Manyanet i al Pont de Suert. Inèdit. 12 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2003).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques del Pallars Jussà i de l´Alta Ribagorça: des de la Pobla de Segur a Xerallo, Adons i al Viu de Llevata. Inèdit, 8 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2009a).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques del Pallars Jussà i de l’Alta Ribagorça: des de Senterada a Xerallo i al Pont de Suert. Inèdit. 10 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2009b).- Recorregut de recerca Geològica i Mineralògica per les terres dels dos Pallars: des de Senterada cap a la Torre de Cabdella i a Gerri de la Sal. Inèdit. 10 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2010).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques del Pallars Jussà i de l’Alta Ribagorça: des de la Pobla de Segur a Senterada, Xerallo i al Pont de Suert. Inèdit. 10 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2012).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca del Pallars Jussà: des de la Pobla de Segur a Senterada, a la Pobleta de Bellveí i a Cabdella. Inèdit. 12 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2013a).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca del Pallars Jussà: des de Senterada, a la Pobleta de Bellveí, a la Plana de Mont-ros, a Cabdella i a Sallente. Inèdit. 14 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2013b).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca del Pallars Jussà: des de Senterada, a la Pobleta de Bellveí, a la Plana de Mont-ros i a la Torre de Cabdella. Inèdit. 14 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2013c).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca del Pallars Jussà: des de la Torre de Cabdella cap a Espui, Cabdella, Sallente i cap l´Estany Gento. Inèdit. 10 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (1993).- Guía de identificación de Minerales, adaptada fundamentalmente a la Península Ibérica. Parcir, Edic. Selectas, 243 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (2014).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca del Pallars Jussà: des de Senterada, a la Pobleta de Bellveí, al Castell, Cabdella i a Sallente, Inèdit. 16 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M., SANZ BALAGUÉ, J. i FONT SOLDEVILA, J. (2015a).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca del Pallars Jussà: des de la Pobla de Segur, al congost d´Erinyà, Senterada, a la Pobleta de Bellveí, al Castell, a Mont-ros i a Pobellà. Inèdit. 20 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M., SANZ BALAGUÉ, J. i FONT SOLDEVILA, J. (2015b).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques del Pallars Jussà i del Pallars Sobirà: des de Cabdella i la Torre de Cabdella a Pobellà, Sant Quiri, Ancs i a Gerri de la Sal. Inèdit. 18 pàgines. Manresa

RIBA ARDERIU, O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans. Edit Ketres. 211 pàgines. Barcelona.

ROSELL SANUI, J. (1970).- Explicació del Mapa Geològic, a escala 1:50.000, corresponent al full nº 252 (Tremp). Mapa Geológico de España. Inst. Geológico y Minero de España. Madrid
Waypoint

P1 CENTRAL HIDROElÊCTRICA DE MOLINOS

PARADA 1 - CONDICIONAL. CENTRAL HIDROELÊCTRICA DE MOLINOS, (Molinos, actualment pertany al terme municipal de la Torre de Cabdella, comarca del Pallars Jussà). (Full 214). El recorregut d´aquest itinerari, el començarem per les immediacions de la Central Hidrolèctrica de Molinos. Aquesta, es troba situada al costat de la carretera local L – 503, que enllaça Senterada amb Cabdella. Aquest indret es troba plenament situat dintre de la Unitat del Mantell de les Nogueres, dintre del Sistema Pirinenc. Així, per arreu es fan ben palesos els afloraments dels materials carbonatats, eminentment calcaris, del Devonià, que són els que es situen dintre d´aquest mantell, per on ara estem situats. En aquest indret hi ha una de les centrals hidroelèctriques de la Vall Fosca. Concretament la Central de Molinos. Aquesta, forma part del Patrimoni Miner de la comarca del Pallars Jussà i també de tot el conjunt del Geoparc de la Conca de Tremp – Montsec, en el qual es troba situat el municipi de la Torre de Cabdella.
Waypoint

P2 CAMÍ CAP A LES MINES DE PLOM DE MONT-ROS. MINA D¨ESPAGUES

PARADA 2. CAMÍ CAP A LES MINES DE PLOM DE MONT-ROS. MINA D¨ESPAGUES, (Mont-rós, antigament era un terme municipal i ara pertany al terme municipal de la Torre de Cabdella, comarca del Pallars Jussà). (Full 214). Després de fer l´aturada anterior, cal fer un recorregut per la carretera L – 503, anant cap a Nord. Així, aviat arribarem a la cruïlla d´on eix per la dreta el trencall de Mont-rós, cap on ens caldrà anar, deixant enrere el trencall de Paüls del Flamisell. Després, en arribar a Mont-ros, cal agafar la pista que es dirigeix cap al Barranc de Pallerols. En arribar a l´indret de l´aturada, ens caldrà deixar els cotxes. Així, des de la parada anterior, haurem efectuat un recorregut proper als 5´6 Km. En aquest recorregut., es van tallant els materials paleozoics del Permià, Carbonífer i Devonià, que es situen al Mantell de la Zona de les Nogueres. Així, a l´indret on hem de fer la present aturada. hi afloren els nivells carbonatats del Devonià. Aquests materials són eminentment de caràcter calcari. Des d´aquest indret, mirant cap al Nord, ja es fan clarament paleses les escombreres de les Mines de Plom de Mont-rós, de les Mines d´Espagues.
Waypoint

P3 MINA DE PLOM DE MONT-ROS

PARADA 3. MINA D´ESPAGUES (Mont-rós, antic terme d’aquest poble, i ara del de Torre de Cabdella, comarca del Pallars Jussà). (Full 214). Després de fer l´aturada anterior, cal iniciar un recorregut a peu, per tal d´arribar fins a l´indret per on es troben les "Mines d´Espagues". Així, ens caldrà recórrer entre 1´6 i 2 Km per tal d´arribar-hi Cal dir que en aquest trajecte, ens caldrà pujar un 100 metres de desnivell,, aproximadament. En aquest recorregut., es van tallant els materials paleozoics del Permià, Carbonífer i Devonià, que es situen al Mantell de la Zona de les Nogueres. Així, a l´indret on hem de fer la present aturada. hi afloren els nivells carbonatats del Devonià. Així, haurem trobat per arreu aquests materials calcaris del Devonià. Tanmateix, són els quins apareixen a l´indret per on es troben les antigues explotacions mineres. Pel que fa a la mineralització, cal dir que es tracta d’una formació filoniana, encaixada entre els nivells calcaris del Devonià. Aquesta mineralització es troba associada a fractures. Entre els minerals presents, cal fer esment dels següents: ESFALERITA, GALENA, PIRITA, CALCITA i QUARS. També es troben altres minerals; així hi ha: GOETHITA (normalment limonítica i terrosa), CERUSSITA, HIDROCINCITA i SMITHSONITA, entre altres minerals. Cal dir que els minerals qie es van intentar beneficiar eren les menes de plom i de zinc: la GALENA i l´ESFALERITA, respectivament. Tot i això, aquestes explotacions no van gaudir de gaire èxit. Així, en aquest indret hi va haver una antiga explotació minera, dedicada al benefici d´aquests minerals. Ara sols en queden les galeries. Ës a dir, el Patrimoni Miner es redueix a les antigues galeries; mentre que el Patrimoni Geològic es troba relacionat amb la tipologia de les mineralitzacions.
Waypoint

P4 ESCOMBRERA DE LA MINA DE COVILARS

PARADA 4 - CONDICIONAL. ANTIGUES ESCOMBRERES DE LES MINES DE COURE DE COVILRS, (terme municipal de la Torre de Cabdella, comarca del Pallars Jussà). (Full 214). Després de fer l´aturada anterior, cal retornar fins a la carretera L – 503. Després, ens caldrà continuar per aquesta cap al Nord, fins arribar a les immediacions de la Torre de Cabdella. Poc abans d´arribar-hi, des de la carretera antiga del poble, trobarem un camí (per la dreta) que va pujant fins a les Mines de Covilars. Poc abans d´arribar-hi, per sota del camí, trobarem l´antiga escombrera. Aquí farem una aturada, a uns 9 Km de la parada anterior. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials carbonatats, dels quins ja he parlat als recorreguts anteriors. Aquests materials paleozoics del Devonià, són també els quins apareixen per l´indret de l´aturada. En aquest lloc, hi havia l´escombrera final delis Mines de Covilars. Des d´aquí el mineral baixava, mitjançant un telefèric cap a les immediacions de la Torre de Cabdella; concretament fins a la Foneria, on eren processats aquests minerals de coure. Finalment, cal dir que aquesta escombrera i la que hi ha per sobre d´ella, es fan força paleses des del Solà de la Torre.. FOTOGRAFIA 5. FOTOGRAFIA 5. PARADA 4 Les escombreres de les Mines de Covilars, des del Solà de la Torre Al bell mig del barranc es veu la torre del transformador d´aquestes mines
Waypoint

P5 MINES DE COURE DE COVILARS

PARADA 5. MINES D´ARAM DEL BARRANC DE COVILARS, (terme municipal de la Torre de Cabdella, comarca del Pallars Jussà). (Full 214). Després de fer l´aturada anterior, sols cal fer un desplaçament d´uns 0´2 Km, per tal d´arribar a les antigues explotacions, per on farem la darrera aturada del recorregut d´aquest itinerari. Tot i això, cal dir que hi havia la possibilitat de pujar a peu, des de l´inici del camí. Així, hauríem fet un recorregut d´uns 2´6 Km, ascendint uns 200 metres, aproximadament. En tot aquest recorregut, s’han anat trobant afloraments dels materials paleozoics, del Devonià. Aquests són també els materials que es troben a l´indret de la parada. Aquests materials es situen dintre de la Unitat del Mantellde la Noguera, per on estem ara situats, al Barranc de Covillars Aquí es fa clarament palesa una mineralització filoniana, encaixada entre els materials del Devonià. La mineralització te un clar component estructural i es troba associades a fractures, pràcticament de direcció Est – Oest. La mineralització té fonamentalment caràcter silícic i cuprífer, amb presència majoritària de QUARS i de CALCOPIRITA. Com a minerals d’alteració es troben entre altres: GOETHITA (limonítica). HEMATITES, ATZURITA i MALAQUITA. Tanmateix hi ha indicis d´ANTLERITA, BROCANTITA i de CRISOCOL·LA, entre altres minerals d´alteració de les menes del coure. També hi ha abundant CALCITA i PIROLUSITA (dendrítica). Tot i així, el mineral aprofitat és la CALCOPIRITA, la principal mena de coure. Pel que fa a les explotacions mineres, cal dir que van gaudir d’una certa importància durant els finals del passat segle XIX (així com part del XX). Tot i així, aquestes explotacions es troben en estat ruïnós, essent perilloses a l’hora d’entrar-hi.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.