Coordenades 423

Data de pujada 9 / de febrer / 2017

-
-
912 m
473 m
0
8,4
17
33,76 km

Vista 445 vegades, descarregada 3 vegades

a prop de Vallmanya, Catalunya (España)

RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA I MINERA PER LES COMARQUES DEL BAGES I DEL SOLSONÈS: DES DE CASTELLTALLAT A LA MOLSOSA, ELS QUADRELLS; A PINÓS I A MATAMARGÓ

ADVERTIMENTS PREVIS

Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., en aquest si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

També cal fer esment, de que alguns trams del recorregut es faran per camins de terra. Aquest és el cas de l´aproximació de Can Prat Barrina al jaciment d´icnites. O el camí que condueix des del Santuari de Pinós a Matamargó; tot i així, aquests camins no són pas dolents.

En qualsevol cas, i com és natural, cal tenir sempre una cura molt especial de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut de l´itinerari.

BREU INTRODUCCIÓ

La totalitat del recorregut de l´itinerari discorrerà per la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament, ho farà de forma totalment exclusiva per la denominada Depressió Central).

Així, al llarg de tot el recorregut de l´itinerari s´aniran trobant afloraments dels materials cenozoics que reblen l´esmentada depressió. Aquests materials son generalment de caràcter argilós, de vegades calcolutític o sorrenc. Pertanyen a l´Eocè o a l´Oligocè, segons els indrets. Es distribueixen entre la Formació Súria (tot que molt testimonialment), la Formació Artés i la Formació Solsona. La primera és d´Eocè i les altres dues es situen al trànsit de l´Eocè a l´Oligocè. Cap a ponent, les dues primeres formacions passen al Complex Lacustre de Sanaüja. Molt sovint, aquests materials els veurem recoberts per terrenys cenozoics més recents, del Pleistocè i de l´Holocè, de caràcter eminentment detrític, formats majoritàriament a partir de l´erosió dels anteriors. Aquests materials els trobarem format depòsits de vessant o terrasses fluvials.

Per d´altra banda, la totalitat del recorregut discorrerà per les comarques del Bages i del Solsonès, integrades dintre de la Catalunya Central. Així, els primers trams del recorregut, pels voltants de Can Prat Barrina (de l´antic terme municipal de Castelltallat i actualment del de Sant Mateu de Bages) es realitzaran per la comarca del Bages. La resta del recorregut ja es farà per la comarca del Solsonès, per on finalitzarà el recorregut de l´itinerari.

OBJETIUS FONAMENTAL D´AQUEST ITINERARI

Els objectius fonamentals d´aquest recorregut de caràcter geològic i miner, poden concretar-se en els següents aspectes.

1.- Reconeixement de les característiques fonamentals de la Depressió Geològica de l´Ebre (per la qual transitarà la totalitat del recorregut). Al mateix temps, i si s´escau, s´efectuarà una visió a distancia de les altres dues unitats que constitueixen el territori català, concretament del Sistema Pirinenc (situat al Nord del recorregut) i del Sistema Mediterrani (situat al Sud). En bona part, aquesta observació la podem fer des del Santuari de Pinós, especialment pel que fa als Pirineus.

2. Observació dels materials que reblen la depressió anterior. Aquests materials pertanyen a les següents formacions: Formació Cardona, Formació Súria, Formació Artés i Formació Solsona. Les tres darreres les trobarem a la superfície; mentre que la primera es troba al subsòl de molts dels indrets per on discorre el recorregut. Totes tres unitats formen part dels materials cenozoics que reblen la depressió i pertanyen a l´Eocè-Oligocè. Per canvi lateral de fàcies, cap a ponent, els materials de les dues primeres formacions passen al Complex Lacustre de Sanaüja.

3. Observació dels diferents accidents tectònics que es troben al llarg del recorregut, en especial del Sinclinal de Salo i de l´Anticlinal de Cardona – Pinós. Tanmateix, d´una forma marginal, també podem veure el flanc septentrional de l´Anticlinal de Súria – Castelltallat.

4.- Observació de les diferents mineralitzacions que es vagin trobant al llarg del recorregut. I alhora, observació de les diferents explotacions mineres que anirem trobant al llarg del recorregut d’aquest itinerari.

6. Observació dels diferents indrets relacionats amb el Patrimoni Geològic, dels LIG (Llocs d’interès Geològic), que es vagin trobant al llarg del recorregut. Entre aquests, cal fer esment dels relacionats amb els anticlinals abans esmentats. També cal fer esment del Patrimoni Geològic relacionat amb el jaciment d´icnites de Can Prat Barrina (a Castelltallat). I alhora, també farem l´observació dels diferents indrets relacionats amb el Patrimoni Miner, dels LIPM (Llocs d´Interès del Patrimoni Miner) que es vagin trobant al llarg del recorregut.

ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

Pel que fa al recorregut del present itinerari, cal dir que no coneixem l´existència de cap altre recorregut similar, per aquests indrets. En aquest cas aquest itinerari constitueix una primícia. existeixen diversos antecedents parcials y generals nostres de tipus bibliogràfic. En concret, farem esment de dos treballs nostres: MATA – PERELLÓ (2013a i 2013b), coincidents en part amb alguns dels trams inicials del que ara presentem. També farem esment de: MATA - PERELLÓ, SANZ BALAGUÉ i FONT SOLDEVILA (2016).

Pel que fa a la descripció de les mineralitzacions situades a les comarques per les quals discorre l´itinerari, farem esment d´uns altres treballs nostres; concretament de MATA-PERELLÓ (1991 i 1994).

I, finalment, pel que fa a l´estructura geològica de la zona per la qual discorre l´itinerari, farem esment dels treballs de: GUIMERÀ et altri (1982) i de RIBA et altri (1976). Tots dos fan referència a la geologia dels Països Catalans. També farem esment dels treballs d l´IGME, relatius al indrets per on transita l itinerari. Això és IGME (1975 i 1982). Igualment, farem esment de dos treballs generals: MATA – PERELLÓ (1984) i RIBA (1967).

Tots aquests treballs, figuren esmentats per ordre alfabètic a l´apartat dedicat a la BIBLIOGRAFIA ESMENTADA.

DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

Aquest recorregut transitarà solament per la Catalunya Central, i en concret per les comarques del Bages i del Solsonès. Per d´altra banda, sempre dintre de la Depressió Geològica de l´Ebre. Així, el recorregut de l´itinerari s´iniciarà per les immediacions de la població disgregada de Castelltallat, per on es faran les primeres aturades prop de Can Prat Barrina. Així, aquest recorregut començarà al Bages.

Després, des de l´indret anterior, el recorregut es dirigirà cap a ponent, deixant la comarca del Bages i entrant a la del Solsonès (tot i que a l´antiga comarca de l´Alta Segarra). Així, s´anirà cap a Prades de la Molsosa i posteriorment cap a la Molsosa i cap a Quadrells.

Posteriorment, des de les immediacions de Quadrells, el recorregut es dirigirà cap al poble de Pinós i cap el Santuari de Pinós, realitzant-se dues noves aturades. En aquest trajecte s´haurà fet el recorregut sobre la carretera local B – 300. Tot seguit, des del Santuari, el recorregut anirà cap al poble disgregat de Matamargó, per on es farà una nova aturada.

Finalment, des de Matamargó, el recorregut es dirigirà cap a la carretera de Salo a Vallmanya, finalitzant el recorregut prop del primer poble, quasi a tocar de nou, de la comarca del Bages.

Tot això es pot veure als dos MAPES DEL TRAJECTE DEL RECORREGUT, que adjuntem. Així, es pot veure que el recorregut serà d´uns 33´76 Km, a través dels quals es faran 9 aturades.

El recorregut s´iniciarà a una alçada d´uns 704 metres a Can Prat Barrina (Castelltallat). Després d´un curt descens, anirà pujant fins als 780 metres, en arribar a les immediacions de Prades de la Molsosa. Des d´aquí, anirà baixant fins als 546 metres (per les proximitats dels Quadrells).

Des d´aquest indret anirà pujant (amb algunes oscil·lacions) fins arribar als 903 metres, que s´assoliran pels voltants del Santuari de Pinós, per on s´arribarà a la màxima alçada d´aquest itinerari. A partir d´aquest indret, anirà baixant (amb algunes oscil·lacions), fins arribar a una alçada d´uns 473 metres, per les immediacions del Pont de Vallmanya, l´indret més baix d´aquest recorregut.

DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

Com de costum, estructurarem el recorregut de l´itinerari en una sèrie de PARADES, que tot seguit anirem veient. En cadascuna d´aquestes aturades farem un breu comentari (geològic o mineralògic, segons s’escaigui).

Per d´altra banda, en cada cas indicarem, entre parèntesi, el full topogràfic on es troba l´aturada. Per fer-ho, utilitzarem els fulls editats per l´Instituto Geográfico y Catastral de España, publicats a l´escala de 1:50.000. En aquest cas, els fulls seran els següents: 330 (o full de Cardona), 362 (o de Calaf) y 363 (coneguda com a full de Manresa). Així doncs, la relació de les aturades que composen el recorregut d´aquest itinerari, és la següent:
_____________________________________________________________________

REFERÈNCIES BIBLIOGRÂFIQUES

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol. 2, 547 pag. Enciclopèdia catalana, S.A., Barcelona

IGME (1975).- Mapa Geológico de España a Escala 1:50.000 (2ª Sèrie). Full i Memòria nº 330 (Cardona). Inst. Tecnológico y GeoMinero de España. Minist. Indus. Ener. Madrid

IGME (1982).- Mapa Geológico de España a Escala 1:50.000 (2ª Sèrie). Full i Memòria nº 362 (Calaf). Inst. Tecnológico y GeoMinero de España. Minist. Indus. Ener. Madrid

MATA-PERELLÓ, J.M. (1984).- Depressió Central o Depressió de l´Ebre, Revista Dovella, nº 36, pp 85-89. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII. 442 pàgines, Institut d´Estudis Catalans. Barcelona

MATA-PERELLÓ, J.M. (1994).- Inventari Mineralògic de la comarca del Solsonès. Xaragall, 14, 30 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2013a).- Recorregut de recerca geològica i minera per les comarques del Bages i del Solsonès: des de Callús i Sant Mateu de Bages cap a Castelltallat, Prades de la Molsosa, Pinós y Matamargó. Inèdit 16 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2013b).- Recorregut de recerca geològica i minera per les comarques de l´Anoia i del Solsonès: des de sant Pere dels Arcs a Pinós i a Matamargó. Inèdit. 8 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M.; SANZ BALAGUÉ, J. i FONT SOLDEVILA, J. (2016).-Recorregut de recerca geològica i minera per les comarques de l´Anoia i del Solsonès: des de Sant Pere dels Arcs a Pinós, Matamargó, Freixinet, Riner i Brics. Inèdit. 16 pàgines. Manresa

RIBA ARDERIU, O. (1967).- Resultados de un estudio sobre el terciário continental de la parte Este de la Depresión Central Catalana. Acta Geológica Hispánica, t.. 2, Vol.1, pp. 3-8. Barcelona

RIBA ARDERIU, O. Et altri. (1976).- Geografía física dels Països Catalans. Edit Ketres, 205 pàgines. Barcelona
  • Foto de P1 MINA DE LIGNIT DE CAN PRAT BARRINA
PARADA 1. MINES DE LIGNIT DE CAN PRAT BARRINA, (Castelltallat, terme municipal de Sant Mateu de Bages, comarca del Bages). (Full 362). El recorregut d´aquest itinerari el començarem a la masia de Can Prat Barrina. Després, des d´aquí, ens caldrà agafar la pista que es dirigeix cap a Can Mil Homes. A menys de 0´9 Km de la masia esmentada, realitzarem la present aturada. En aquest recorregut, hem continuat trobant afloraments del flanc septentrional de l´Anticlinal de Súria, on estem ara situats. Així, haurem trobat nivells de gresos de calcolutites inicialment grisenques de la Formació Súria. I també de tonalitats sovint rogenques. Aquests materials que pertanyen a la Formació Artés, son els que es troben a l´indret de la present aturada. Aquí hi ha va haver unes antigues explotació dels lignits inclosos entre els materials de la Formació Artés. D´aquesta explotació es conserva les escombreres (amb restes de lignits) i també algunes de les entrades a les mines. Normalment, es troben enrunades, en aquest cas a uns 2 - 4 metres de les seves entrades.
  • Foto de P2 ICNITES DE CAN PRAT BARDINA
  • Foto de P2 ICNITES DE CAN PRAT BARDINA
PARADA 2. ICNITES DE CAN PRAT BARRINA, (Castelltallat, terme municipal de Sant Mateu de Bages, comarca del Bages). (Full 362). Desprès de realitzar l`aturada anterior, cal retornar cap a Can Prat Barrina. Després, ens caldrà sortir cap a ponent, pel camí que condueix cap a Castelltallat (deixant el de la Molsosa a la dreta). Seguint aquest camí, en uns 0`9 arribarem a l´indret de la parada. Aquesta, la farem a uns 1´8 Km de la parada anterior, aproximadament. En aquest recorregut, ens hem estat desplaçant pel flanc septentrional de l´Anticlinal de Súria. Així, com al desplaçament anterior, hem trobat afloraments dels nivells de calcolutites i gresos de tonalitats rogenques de la Formació Artés. Per sota hem trobat nivells de calcolutites i gresos grisencs de la Formació Súria. Aquests són els materials que apareixen a l´indret de la parada. Aquests materials, tenen un clar cabussament cap al Nord Aquest és el cas dels afloraments de gresos carbonatats que hi ha a l´indret de la present aurada. Aquí apareix un interessant aflorament d´icnites de vertebrats. Aquest aflorament es troba molt ben senyalitzat i constitueix un element molt important del Patrimoni Geològic del Bages i en concret del Patrimoni Paleontològic d´aquesta comarca.
PARADA 3. IMMEDIACIONS DELS QUADRELLS I DE LA CARRETERA B – 300, (Els Quadrells, terme municipal de la Molsosa, comarca del Solsonès, Alta Segarra Calafina). (Full 362). Desprès de realitzar l`aturada anterior, cal retrocedir lleugerament, fins trobar la carretera local que es dirigeix cap a Prades i cap a la Molsosa. Ens caldrà agafar-la, passant per les proximitats de les dues poblacions acabades d´esmentar. En sobrepassar-les arribarem a les immediacions de Quadrells. Per aquest indret, farem una nova aturada (poc abans d´arribar a la cruïlla amb la carretera B – 300, que uneix Pinós amb Calaf). Així, des de la parada anterior, haurem fet un recorregut proper als 8´4 Km. Cal dir que en aquest trajecte, hem deixat la comarca del Bages i hem entrat a la del Solsonès (tot i que als sectors de l´Alta Segarra Calafina). Així, hem passat del municipi de Sant Mateu de Bages (on es troba Castelltallat) al de la Molsosa, per on estem ara situats, en aquesta aturada. En aquest recorregut, haurem estat circulant pel flanc septentrional de l´Anticlinal de Súria, que ja hem trobat a la parada anterior. Així, haurem trobat els materials de la Formació Artés, amb gresos i calcolutites rogenques. També haurem trobat els materials de la Formació Súria, amb gresos i calcolutites grisenques; i fins i tot nivells guixosos d´aquesta darrera formació, prop de Quadrells. Aquests nivells de guixos es fan clarament palesos pels voltants dels Quadrells.
  • Foto de P4 BASE DEL TURÓ DE PINÓS
  • Foto de P4 BASE DEL TURÓ DE PINÓS
  • Foto de P4 BASE DEL TURÓ DE PINÓS
PARADA 4. BASE DEL TURÓ DEL POBLE DE PINÓS, CARRETERA AL SANTUARI DE PINÓS, B – 300, (terme municipal de Pinós, Comarca del Solsonès). (Full 330). Desprès de realitzar l`aturada anterior, cal continuar per la carretereta que estem seguint. Així, arribarem a la cruïlla amb la carretera B – 300 (procedent de Calaf). En trobar-la, ens caldrà agafar aquest vial, per tal d´anar cap al Nord (cap a Pinós. Poc després d´agafar aquesta carretera, deixarem a l´esquerra el trencall que es dirigeix cap a Castellfollit de Riubregós. Més endavant, deixarem per la dreta el trencall de Vallmanya. Així arribarem a les immediacions del poble de Pinós, deixant a la dreta el trencall que puja cap el poble. Poc després, en arribar a la base del turó sobre el que s´assenta la població de Pinós, farem una nova aturada, a uns 11´3 Km de la parada anterior. En aquest recorregut, hem anat trobat afloraments dels materials esmentats a les aturades anteriors. En bona part, aquests materials pertanyen a la Formació Súria i es troben constituïts per nivells de calcolutites i gresos de tonalitats grisenques. També hem trobat, especialment als darrers trams, nivells de calcolutites i gresos rogencs, els quals pertanyen a la Formació Artés. Tot i així, en bona part del recorregut, hem trobat els nivells de calcolutites ocres i gresos del Complex Lacustre de Sanaüja. Aquests són els materials que apareixen a l´indret de l´aturada.. Per d´altra banda, a l´inici del recorregut, hem estat circulant pel flanc meridional de l´Anticlinal de Súria; tot i que més endavant, molt prop dels Quadrells, hem sobrepassat el pla axial del plec. Tot i això, no l´hem vist, ja que al nucli del plec hi ha un conjunt de guixos replegats. Després, hem començat a trobar els estrats s amb un cabussament generalitzat cap el Nord, tot formant part del flanc septentrional de l´esmentat anticlinal Després, més amunt, prop de les Planes de Casanova i de Can Serafí, haurem sobrepassat un sinclinal molt lax, per la qual cosa no es fa gaire palès. Es tracta del Sinclinal de Salo – Vallmanya. Més endavant, començarem a trobar el estrats cada vegada més inclinats cap al Sud, ja que ens estem apropant al flanc meridional de l´Anticlinal de Cardona – Pinós, del que parlarem a continuació. Així, ara en aquest indret, es veuen els materials verticalitzats i fracturats. Efectivament, ara ens trobem molt prop de l´anticlinal acabat d´esmentar, el qual encavalca cap al Sud, als materials que hem anat trobant fins ara en els darrers trams d´aquest recorregut. En aquest indret, es produeix l´encavalcament dels materials eocènics del Complex Lacustre de Sanaüja, sobre els materials oligocènics del mateix complex. Efectivament, en aquest indret, ens trobem davant d´uns materials afectats per l´Anticlinal de Cardona. És a dir, en aquest trajecte, des de la parada anterior, hem passat quasi imperceptiblement del flanc septentrional de l´Anticlinal de Súria al flanc meridional de l´Anticlinal de Cardona. Tots dos de direcció pràcticament d´Est a Oest. Així, molt probablement, ara ens trobem molt propers a la zona axial del darrer anticlinal esmentat. I entremig dels dos anticlinals (però més a prop del segon) hem sobrepassat el lax Sinclinal de Salo – Vallmanya, que presenta la mateixa direcció. Per d´altra banda, en arribar al poble, es fan palesos els materials del complex lacustre, per sota del poble, aflorant aquests per tot arreu
  • Foto de P5 IMMEDIACIONS DEL SANTUARI DE PINÓS
  • Foto de P5 IMMEDIACIONS DEL SANTUARI DE PINÓS
  • Foto de P5 IMMEDIACIONS DEL SANTUARI DE PINÓS
PARADA 5. IMMEDIACIONS DEL SANTUARI DE PINÓS, (terme municipal de Pinós, Comarca del Solsonès). (Full 330). Desprès de realitzar l`aturada anterior, cal continuar per la carretera B -300, amb la intenció d´arribar fins al Santuari de Pinós. En arribar-hi, podem agafar un camí que es dirigeix cap a llevant, cap a les antenes de televisió. Prop d´aquest indret, podem fer una nova aturada, a uns 4 Km de l´anterior, aproximadament. En aquest recorregut, haurem trobat afloraments dels materials rogencs i ocres del Complex Lacustre de Sanaüja, que aquí pertanyen a l´Eocè Superior. Aquests materials es troben força inclinats cap al Nord, tot formant part del flanc septentrional de l´Anticlinal de Cardona - Pinós, on ens trobem ara situats. Des de l´indret de l´aturada, situat al camí cap a les antenes de televisió, es ben palès aquest cabussament generalitzat. També, des d´aquest indret, mirant cap al Nord, es pot fer una bona observació dels sectors septentrionals de la Depressió Geològica de l´Ebre; i tanmateix dels relleus pirinencs, situats més cap al Nord.
  • Foto de P6 TRENCALL DE MATAMARGÓ
  • Foto de P6 TRENCALL DE MATAMARGÓ
PARADA 6. TRENCALL CAP AL POBLE DE MATAMARGÓ, (Matamargó, terme municipal de Pinós, Comarca del Solsonès). (Full 330). Desprès de realitzar l`aturada anterior, cal continuar pel camí de terra que hem agafat al Santuari de Pinós. Seguint aquest camí, en uns 6´7 Km arribarem a les immediacions de Matamargó, per on farem una aturada a la cruïlla d´aquest camí, amb la carretera local que condueix des de Su cap a Vallmanya. Així, haurem fet aquest desplaçament, inferior als 7 Km, des de la parada anterior. Tot i així, hi ha la possibilitat de fer el recorregut per carretera, retornant al Santuari, anat després per la B – 300 fins a Su. Després caldria seguir per la carretera local BV – 3001 (la qual condueix cap a Cardona, entrant lleugerament a la comarca del Bages). Poc després trobaríem, per la dreta el trencall de Matamargó i Vallmanya, que ens caldrà agafar. Així tornarem a entrar a la comarca del Solsonès. Més endavant, en arribar al trencall del poblet de Matamargó faríem aquesta aturada, recorrent així uns 15 Km de l´anterior. En aquest recorregut, hem continuat trobant els materials esmentats a l´aturada anterior. I com en aquell cas, presenten un cabussament generalitzat cap al Nord. Aquests materials formen part del franc septentrional de l´Anticlinal de Cardona, per on hem estat circulant en aquest trajecte. Tot i així, des de l´indret de l´aturada, mirant cap a llevant, es pot entreveure clarament l´esmentat anticlinal. Aquest queda palès veient els relieves en cuesta dels materials cenozoics de la Formació Artés. Aquests relieves en cuesta es fan palesos pe arreu i son visibles observant les feixes de la vegetació. A les parts altres es troben els nivells de gresos, mentre que a les cuestes es situen les calcolutites.
  • Foto de P7 PONT DE VALLMANYA
PARADA 7 - CONDICIONAL. IMMEDIACIONS DEL PONT DE VALLMANYA, (Vallmanya, terme municipal de Pinós, Comarca del Solsonès). (Full 330). Desprès de realitzar l`aturada anterior, cal continuar per la carretera cap el Sud, amb la intenció d´arribar al Pont de Vallmanya. En arribar-hi, si s´escau, farem la darrera aturada dl recorregut, a uns 4 Km de ´anterior. La farem a l cruïlla amb la carretera B -3002 (Salo – Vallmanya). En aquest recorregut, hem trobat els materials rogencs de la Formació Artés, els quals constitueixen aquí el flanc meridional de l´Anticlinal de Cardona, presentant un clar cabussament cap el Sud. Tot i així, a l´indret de aturada, ja veurem els materials grisencs de la Formació Súria, els quals formen part del flanc septentrional de l´Anticlinal de Súria, que s’estén al Sud d´on ara som. Aquests materials tenen un clar cabussament cap al Nord. Per d´altra banda, des d´aquest indret es pot observar la situació del poble de Vallmanya en relació al Santuari de Pinós.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.