Coordenades 454

Data de pujada 13 / de maig / 2016

-
-
1.277 m
613 m
0
6,1
12
24,59 km

Vista 713 vegades, descarregada 4 vegades

a prop de Cambrils, Catalunya (España)

RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA PER LES COMARQUES DEL SOLSONÈS I DE L’ALT URGELL: DES DE CAMBRILS A LLINARS I A SANTA PELLAIS; I DE CAMBRILS A LA FOSA I AL PONT DEL CLOP. RECORREGUTS DINTRE DEL FUTUR PARC GEOLÒGIC I MINER DEL SOLSONÈS – ALT URGEL

ADVERTIMENT PREVI

Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

En aquesta ocasió, el recorregut tindrà dues parts, amb un nexe comú: la població de Cambrils. Així, hi haurà una primera part del recorregut, anant des d´aquest poble cap al Nord, cap a l´ermita de Santa Pellaia. I després, hi haurà un segon recorregut, anat des de Cambrils cap al Sud, per tal d´arribar al Pont del Clop.

Com de costum, creiem oportú de recomanar, que alhora d’efectuar el recorregut de l’itinerari es cerqui la informació més àmplia possible sobre l’estat dels trams del recorregut a realitzar, tant per pistes forestals, com per carreteres en mal estat de conservació. Tot i així, en aquest cas, tots els trams es faran per carreteres.

També recomanem tenir el màxim respecte de cara a la conservació del Medi Natural i del Medi Ambient, en tot moment, tant al llarg del recorregut d’aquest itinerari, com fora d´ell.

BREU INTRODUCCIÓ

En aquesta ocasió, el recorregut de l’itinerari discorrerà quasi íntegrament per una de les unitats geològiques que es distribueixen per Catalunya; concretament es transitarà pel Sistema Pirinenc. Això serà així dintre del recorregut de la primera part de l´itinerari. Tot i així, a la segona s´entrarà a la Zona de l´Avant – Pais Plegat i a la Depressió Geològica de l´Ebre, tot i que el recorregut haurà començat (en aquesta segona part) dintre del Sistema Pirinenc.

Així, pel que fa a la primera part, el recorregut de l’itinerari recalarà sempre per la zona antigament denominada "prepirineu", és a dir: pel les actualment dites Zones Sudpirenenques. Així, en bona part del recorregut es tallarà el Mantell de Bóixols (pels voltants de Cambrils). També es circularà prop del Mantell del Montsec i del Mantell del Cadí, tot i que no arribarem a entrar en ells.

Pel que fa a la segona part del recorregut, transitarem inicialment pel Mantell de Bóixols, tot i que posteriorment entrarem al límit meridional del Mantell del Cadí, però molt marginalment. Posteriorment, anant cap al Sud, entrarem definitivament a la Depressió Geològica de l´Ebre, per on farem les darreres aturades.

Per d’altra banda, el recorregut de l’itinerari, es distribueix per dues comarques: el Solsonès i l´Alt Urgell. Així, s’iniciarà dintre de la primera, al terme de Cambrils, per a finalitzar a la segona comarca al poble de Fígols d´Organyà. Per d´altra banda, al recorregut que es farà cap al sud, a més a més del terme solsonenc de Cambrils, també es circularà pel de Lladurs, per on finalitzarà tot el recorregut.

OBJECTIUS GENERALS

Es concretaran en diversos aspectes, geològics i mineralògics que apuntarem a continuació:

1.- Estudi i observació dels materials mesozoics i cenozoics dels relleus prepirinencs meridionals, que corresponen al Mantell del Bóixols (que es talla entre les poblacions de Cambrils i les immediacions de la de l´ermita de Santa Pellaia). En aquest recorregut, els materials mesozoics que anirem trobant s es distribueixen entre el Triàsic, el Juràssic i el Cretàcic; mentre que els cenozoics pertanyen quasi exclusivament a l´Eocè. També farem una observació, a distància del Mantell del Montsec i del Mantell del Cadí. Aquest darrer el tallarem marginalment a la segona part del recorregut, per les immediacions de Cambrils.

2.- Observació de les estructures dels mantells acabats d’esmentar, dintre del paràgraf anterior; així com dels contactes que tenen entre sí, al llarg dels diferents trams del recorregut de l´itinerari.

3.- Observació de l´estructura de la Depressió Geològica de l´Ebre i en concret de la Zona de l´Avant – País Plegat, per on circularem en bona part del trajecte del recorregut meridional de l´itinerari. En aquest trajecte anirem trobant afloraments dels materials cenozoics de l´Eocè i de l´Oligocè, fonamentalment

4.- Reconeixement de diverses mineralitzacions que anirem veient al llarg del recorregut. En concret de les mineralitzacions ferruginoses associades a formacions lignitíferes cretàciques, de Santa Pelaïa (Alt Urgell). Aquestes mineralitzacions es situen entre dels afloraments cretàcics del Mantell de Bóixols.

5.- Observació de diferents explotacions mineres al llarg del recorregut, sobre tot de les relacionades amb les mineralitzacions acabades d’esmentar al punt anterior.

6.- Observació dels diferents indrets amb important risc geològic, que anem trobant al llarg del recorregut. Dintre d’aquest apartat, cal fer esment de:
6A) de les dolines desenvolupades a diferents indrets dels camps de Cambrils, per dissolucions dels materials del Keuper
6B) de les ondulacions desenvolupades a la carretera de Cambrils a Alinyà, en haver-se construït sobre els materials del Keuper

7.- Observació dels diferents indrets que anem trobant, al llarg del recorregut, relacionats amb el Patrimoni Geològic. Dintre d’aquest, cal fer esment de:
7A) del Mirador de Santa Pellaia, des d´on efectuarem observacions de diferents indrets de les comarques pirinenques.
7B) l´Anticlinal de l´Alinyà, que veurem des de diversos indrets del recorregut, tot formant part del Mantell de Bóixols
7C) del Mirador de la Fosa, des d´on també efectuarem observacions de diferents indrets pirinencs, situats al Sud dels anteriors.
7D) de l´indret del Pont del Clop, situat al terme de Lladurs, que serà on finalitzarà el recorregut de l´itinerari.

8.- Observació dels diferents indrets que anem trobant, al llarg del recorregut, relacionats amb el Patrimoni i Miner. Dintre d’aquest apartat, cal fer especial esment de les antigues Mines de lignit de Santa Pellaia

ANTECEDENTS

En relació a aquest recorregut, existeixen uns altres antecedents nostres (MATA-PERELLÓ, 1995a, 1995b, 1996, 2001, 2003, 2004, 2005, 2006, 2009, 2010, 2012, 2013b i 2013c), els quals segueixen uns recorreguts sensiblement iguals al present, amb unes petites variacions en cada cas.

Pel que fa a les mineralitzacions que veurem en aquest itinerari, cal dir que ja estat prèviament descrites per nosaltres en diversos treballs; entre ells farem esment de MATA-PERELLÓ (1984 i 1990). I, finalment, pel que fa a les característiques de l’estructura geològica, dels indrets per on discorrerà el recorregut del present itinerari, ens remetrem a RIBA et altri (1976) i a GUIMERÀ et altri (1992).

Tots aquests treballs esmentats, i d’altres, figuraran a l’apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES, al qual ens remetem.

DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT DE L’ITINERARI

El recorregut del present itinerari, el el seu primer tram, s’inicia al terme de Cambrils, per on s’efectuaran algunes aturades. A continuació l´itinerari seguirà cap a Llinars, (per la carretera local que uneix la població solsonenca de Sant Llorenç de Morunys amb el Pont de l’Espià, la L – 410) . Poc després de deixar Llinars, es farà una fillola cap a ponent, per tal d’anar cap a les Mines de Lignit de Santa Pellaia, de l’antic terme d´Alinyà. Així, en aquest tram del recorregut es passarà de la comarca del Solsonès a la de l´Alt Urgell. En aquest indret finalitzarà la primera part del recorregut de l´itinerari.


Després, caldrà retornar cap al poble de Cambrils, des d´on es continuarà per la carretera local blanca (sense numeració), la qual es dirigeix cap al Solsona. En aquest recorregut es faran diverses aturades, fins arribar al Pont del Clop, per on es farà la darrera aturada del recorregut, dintre del terme de Lladurs.

Així, es pot veure que el recorregut serà d´uns 24´59 Km, a través dels quals es faran 9 aturades. El recorregut s´iniciarà a una alçada d´uns 1084 metres, prop de Cambrils. Després en el primer trajecte, es pujarà fins als 1265 metres, prop de Santa Pelaia. Després de retornar a Cambrils, en el segon trajecte es pujarà fins als 1206 metres, prop del vèrtex de Serra – Seca. I després ja s´anirà baixant, fins arribar als 610 metres per les immediacions del Pont del Clop, per on finalitzarà el recorregut.

DESCRIPCIÓ DE L’ITINERARI

En aquest recorregut hem situat una sèrie d´ESTACIONS o de PARADES, que anirem veient a continuació. En cada cas, els hi donarem una denominació que podrà correspondre a algun paratge proper.

Per d’altra banda, entre parèntesi, indicarem el número del "Mapa Topográfico", dels mapes de la Cartografia Militar de España, a escala 1:50.000, on es troba situada la parada considerada, i que serà algú dels dos següents: 253 (o d´Organyà) i 291 (o d´Oliana). Així doncs, la relació ordenada de les aturades que constitueixen el recorregut de l´itinerari, és la següent:

__________________________________________________________________

BIBLIOGRAFIA

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol. 2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona.

MATA-PERELLÓ, J.M. (1984).- Las mineralizaciones cupríferas de la Depresión Central Catalana. Actas del 1er. Congreso Español de Geologia, t.II, pp. 588-598. Segóvia.

MATA-PERELLÓ,J.M. (1990).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències de l´Institut d´estudis Catalans, vol.47, 545 pàgines. Barcelona.

MATA-PERELLÓ, J.M. (1995a).- Itinerari geològico-mineralògic pel Solsonès i per l´Alt Urgell: des de Solsona a Alinyà i a Organyà. Inèdit. 12 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J. M. (1995b).- Itinerari geològico-mineralògic per l´Alt Urgell i pel Pallars Sobirà: des d´Oliana a Noves de Segre, a la Guàrdia d´Ares i a Gerri de la Sal. Inèdit. 12 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1996).- Recerca geològica i mineralògica per les comarques del Solsonès i de l´Alt Urgell: des de Solsona a Alinyà, i des de Coll de Nargó a Peramola. Inèdit, 17 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1998a).- Itinerari Geològic des de Solsona a Cambrils, i des de Fígols d´Organyà a la Valldany. Xaragall, nº 119, 19 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2000).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques del Solsonès i de l´Alt Urgell: des del Pont de Querol a Cambrils i a l´Alzina, Inèdit, 15 pag, Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2003).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica des del Pont de Querol a Cambrils i a l´Alzina (per les comarques del Solsonès i de l´Alt Urgell). Inèdit. 10 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2004).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca del Solsonès (tot fent una fillola final per la de l´Alt Urgell). des del Pont de Querol a Cambrils i a Santa Pellaia. Inèdit 10 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2005).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques del Solsonès i de l´Alt Urgell: des del Pont de Querol a Cambrils, l´Alzina i Organyà. Inèdit. 12 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2006).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques del Solsonès i de l´Alt Urgell: des de Cambrils a Llinars, Alinyà, la Vall del Mig i al Pont de l’Espià. Inèdit. 12 pag

MATA-PERELLÓ, J.M. (2009).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques del Solsonès i de l´Alt Urgell: des de Cambrils a Llinars, la Vall del Mig, al Pont de l’espià i a Fígols d´Organyà. Inèdit. 10 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2010).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques del Solsonès i de l´Alt Urgell: des de Cambrils a Llinars, Alinyà, Vall de Mig, Perles, al Pont de l´Espià i a Fígols d´Organyà, Inèdit. 11 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2012).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques del Solsonès i de l’Alt Urgell: des de Cambrils a Llinars, Alinyà, la Vall del Mig, Perles, al Pont de l’Espià i a Fígols d´Organyà. Inèdit. 11 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2013a).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques del Solsonès i de l’Alt Urgell: des de Cambrils a Llinars, Alinyà, la Vall del Mig, Perles, al Pont de l’Espià i a Fígols d´Organyà. Inèdit. 14 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2013b).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca del Solsonès: des de Solsona a Lladurs, al Pont del Clop i a Cambrils. Inèdit. 14 pàgines. Manresa

RIBA ARDERIU, O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans. Edit Ketres. Barcelona.
PARADA 1. OBSERVACIÓ D¨UNA DE LES CABANES DE PAGÈS , SITUADA ENTRE LES ESQUERDES DEL ESBALDREGALL DE CAMBRILS , (Cambrils, terme d´Odèn, comarca del Solsonès). (Full 291). El recorregut d´aquest itinerari, ens caldrà iniciar-lo a la cruïlla de la carretera L – 401 (que uneix Sant Llorenç de Morunys amb Alinyà) amb la carretereta local que condueix des de Cambrils al Pont de Querol (a la carretera C – 26). Des d´aquest indret, ens caldrà caminar lleugerament cap el Nord, per la carretera L – 401, fins trobar el camí que puja per la dreta cap a les Tarteres. A mitja pujada, trobarem un camí per l´esquerra que condueix a una de les cabanes de pagès. Aquí farem l´aturada a uns 0´3 Km de l´inici del recorregut. En aquest recorregut, hem circulat en bona part entre els materials triàsics del Keuper, amb afloraments de guixos i argiles. Sovint, la carretera s´ha esllavissat en situar-se sobre aquests materials. Aquest trencament de la carretera es pot veure en nombrosos indrets de la mateixa. Alhora, en aquest recorregut, hem vist per sobre dels materials triàsics del Keuper, afloraments dels materials carbonatats del Cretàcic i també de l´Eocè. Aquests materials carbonatats són els que veurem més endavant com s´han fracturat i esllavissat. Després, en arribar a l´indret de l´aturada (en cas d´haver demanat permís i d´haver-lo obtingut), es pot veure com els pagesos han aprés a utilitzar les grans esquerdes que produït les esllavissades, convertint-les en cabanes, on es poden conservar gran nombre d´aliments. Un altre aprofitament, és el que realitzen els dos restaurants de la zona. Consisteix en l´extracció d´aire fred a l´estiu; i d´aire calent a l´hivern. Aquest aprofitament es pot veure, demanant autorització als restaurants.
PARADA 2. CARRETERA L – 410, TRAM DE CAMBRILS A LLINARS, IMMEDIACIONS DEL KM 19, (Cambrils, terme d´Odén, comarca del Solsonès). (Full 291). Després de fer la parada anterior, cal retornar cap a les immediacions del poble de Cambrils. Després, caldrà continuar cap al Nord, per la carretera local L – 410 (que uneix Sant Llorenç de Morunys al Pont de l´Espià). Seguint aquesta carretera, un parell de Km, farem una parada, prop del Km 19. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials triàsics del Keuper prop de la carretera. Així, hem vist nivells de guixos, argiles i de calcolutites. Aquests materials plàstics han produït sovint deformacions a la carretera. Així, aquesta ha tingut diverses esquerdes i esfondraments. Això, ha obligar a fer-hi diverses tasques de manteniment.
PARADA 3. MIRADOR DE L´ERMITA DE SANTA PELAIA (Perles, terme municipal de Fígols i Alinyà, comarca del Alt Urgell). (Full 291). Després de realitzar la parada anterior, caldrà retornar a la carretera L - 401, arribant de nou al poblet de les Linyà. Des d'aquí, convindrà continuar per aquesta carretera, arribant ara fins al Coll de Bois (punt limítrof entre les comarques de l'Alt Urgell i el Solsonès). Des d'aquest lloc, ens convindrà prendre un camí per la dreta, que condueix cap al Nord. Aquest camí ens encaminarà cap a l'ermita de Santa Pelaia i cap a la Mina Juanita. En el primer d'aquests llocs efectuarem la present aturada. Així, haurem efectuat un recorregut aproximat d'1 km des de la carretera i d'uns 4 Km, des de la parada anterior. En aquest recorregut des de Cambrils, es van travessant els materials del Mantell del Cadí - Port del Compte; i es fan paleses diverses fractures i petits encavalcaments, la qual cosa fa que els materials del Keuper, apareixen diverses vegades. a la vora de la carretera. Concretament, en aquest tram, es travessa la zona d´encavalcament del Mantell del Cadí - Port del Comte, per part del Mantell del Montsec. Sens dubte, en una zona d'una gran complexitat estructural. Tanmateix, en aquest lloc, estem sobre els nivells carbonatats del Cretàcic Inferior, situant-nos probablement sobre l'extrem oriental del Mantell del Montsec; encara que molt a prop del Mantell de Bóixols. Des d'aquest lloc, mirant cap al WNW, podem observar el Anticlinal d'Alinyà (o de Roca - Pena). Efectivament, aquest és un dels millors llocs per visionar aquest anticlinal. Aquest accident tectònic, és un element molt important del Patrimoni Geològic, formant part del Parc Geològic i Miner del Solsonès - Alt Urgell, del qual és un important LIG (Lloc d'Interès Geològic). Així mateix, aquest mirador també ho és. D'altra banda, en aquest lloc hi ha un element patrimonial molt important. Es tracta de l'ermita de Santa Pelaia, una església romànica, d'una sola nau, molt primitiva, construïda probablement al segle XII, amb travertins i amb calcàries. Aquesta església forma part del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya i al mateix temps és un lloc important del Parc Geològic i Miner del Solsonès - Alt Urgell.
PARADA 7. RESTAURACIONS DE LA MINA DE LIGNIT DE SANTA PELAIA, MINA JUANITA (Perles, terme municipal de Fígols i Alinyà, comarca del Alt Urgell). (Full 291). Després de realitzar la parada anterior, cal efectuar un breu recorregut, d'uns 0'3 km, amb la finalitat d'arribar fins a l'antiga Mina Juanita, situada a l'antic terme municipal de Perles. En aquest breu recorregut, efectuat des de la parada anterior, haurem anat trobant els materials carbonatats que ja hem esmentat a la parada anterior. Efectivament, es fan ben patents els nivells carbonatats del Cretàcic Inferior, de l'Aptià, trobant situats ara, probablement dins de l'extrem oriental del Mantell del Montsec; encara que en una posició molt propera al Mantell de Bóixols, que el cavalca pel Nord i també molt a prop del Mantell del Cadí, al qual cavalca en part, cap al Sud d'on estem ara. Així, aquest lloc es localitza dins de l'extrem oriental del Mantell del Montsec, (dins de la Unitat sud-pirenaica Central), apareixent afloraments dels materials carbonatats del Cretàcic Inferior, de l'Aptià. D'altra banda, ens trobem també en l'extrem oriental de la Serra del Turb. Entre aquests materials, es fan ostensibles uns nivells lignitífers, que van ser explotats a principi del segle XX. Entre els lignits, es fan molt ostensibles les mineralitzacions ferruginoses, amb presència de PIRITA i marcassita, així com MELNIKOWITA, com minerals primaris. Per alteració d'aquests sulfurs de ferro, s'ha format GOETHITA (de la roca limonita). Així mateix, es troben presents altres minerals de ferro, com el hematites, la siderita i la melanterita, al costat d'altres sulfats de ferro com la FERROHEXAHIDRITA, el SIDEROTIL i el mateix GUIX (sulfat de calci). Pel que fa a les explotacions mineres (tant subterrànies com a cel obert), no van tenir molt èxit econòmic. No obstant això, cal indicar que aquestes explotacions mineres van ser molt ben restaurades, per la Fundació Territori i Paisatge (ara denominada Fundació de la Pedrera). Aquesta restauració, constitueix un element molt important del Patrimoni Miner, del Parc Geològic i Miner del Solsonès - Alt Urgell, del qual és un destacat LIPM (Lloc d'Interès del Patrimoni Miner).
PARADA 5. CAN MEDES. IMMEDIACIONS DE LA RECTORIA DE CAMBRILS, (Cambrils, terme d´Odén, comarca del Solsonès. (Full 291). Des de la parada anterior, cal retornar cap al llogaret de Cambrils. En arribar – hi, ens caldrà continuar per la carretera local blanca (sense numeració), la qual es dirigeix cap al Pont de Querol i cap a Solsona. Per aquesta carretera, aviat arribarem a la Rectoria de Cambrils i posteriorment, després d´unes corbes a Can Medes. Aquí farem una altra aturada, aproximadament a uns 6 Km de l´anterior. En aquest recorregut, des de Cambrils, hem trobat per arreu afloraments dels materials triàsics del Keuper. Així, s´han fet paleses les argiles i els guixos del Triàsic Superior. Aquests són els materials que hem trobat prop de la cruïlla amb la carretera. Precisament, en aquest lloc es factible trobar cristal·litzacions bipiramidals de QUARS, en forma de Jacints de Compostel·la (o Pedra de Bisbe). Més amunt, per les immediacions de la Rectoria, hem trobat afloraments dels materials carbonatats del Cretàcic, els quals es fam ben evidents a l´indret de l´aturada. Aquests materials es situen dintre del Mantell de Bóixols, per on ens trobem ara situats en aquest indret. Per d´altra banda, des d´aquest lloc, mirant cap a llevant, cap al llogaret per on hi ha les cases i els restaurants de Cambrils, es pot gaudir d´un bon lloc d´observació de l´esllavissada o de l´esbaldregall del que hem parlat a la PARADA 1 (es esmentar les cabanes de pagès situades entre els blocs). Precisament, des d´aquest indret es veu de front i es pot apreciar la seva magnitud.
PARADA 6. CARRETERA A CAMBRILS, Km 14. IMMEDIACIONS DELS OBAGUETS I DEL BARRANC SOPENYA, (Cambrils, terme d´Odén, comarca del Solsonès. (Full 291). Després de realitzar la parada anterior, cal continuar el recorregut per la carretera blanca que es dirigeix cap a Solsonas. En arribar a les immediacions del Km 14, èr sota dels Obaguets i per sobre del Barranc Sopenya, farem una nova aturada, a uns 2´5 Km de la realitzada anteriorment. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels nivells calcaris del Cretàcic mig i superior. Després, hem anat trobant nivells calcolutítics i gresosos del Garumnià; i també per les calcaris amb alveolines de l´Eocè, les quals pertanyen a la Formació Cadí. ës a dir, en aquest trajecte hem passat, molt ptop de la parada anterior, del Mantell de Bóixols al Mantell del Cadí, per on hem estat circulant fins aquí. Aquí es pot veure ara com les calcàries (del Cretàcic i del Garumnià) del Matell del Cadí del Sistema Pirinenc, encavalquen a uns nivells de conglomerats pretectònics, mentre que una altres conglomerats postectònics cobreixen totes aquestes estructures y contactes. Cal dir que aquest contacte, que forma part de l´encavalcament principal sud-pirenenc, de la de la Falla Sudpirinenca. Sense cap mena de dubte és un indret important del nostre Patrimoni Geològic i també del Parc Geològic i Miner del Solsonès – Alt Urgell. Cal dir que tot i que els materials encavalcants es troben constituïts per nivells calcaris del Cretàcic mig i superior; així com per. Malgrat això, a la base de l´encavalcament es troben els nivells guixosos i argilosos del Keuper, però els arribem a veure en superficie.
PARADA 7. VÈRTEX GEODÈSIC DE LA FOSSA, SERRA SECA. (terme municipal d´Odén, comarca del Solsonès). (Full 291). Després d´efectuar la parada anterior, cal continuar cap al Dud per la carretereta que condueix cap al Pont de Querol i cap a Solsona. Així, seguint el recorregut, anirem cada vegada més enlairats per la Carena de Serra Seca. Poc després, arribarem a les proximitats del Vertex Geodèsic de Serra Seca o de la Fossa. Per aquí farem una parada, després de pujar a peu al mateix. D´aquesta forma, haurem fet un recorregut proper als 2 Km des de la parada anterior. En aquest lloc hi ha un collet divisòri d´aigües entre els tributaris del Barranc de la Mora Condal i els de la Ribera Salada En aquest recorregut. hem anat trobant afloraments dels nivells conglomeràtics de la Formació Berga. Entre aquests nivells, es troben freqüents còdols de granits i de granodiorites, els quals es fan força palesos per arreu, com a conseqüència del seu tamany: en ocasions de fins i tot 20 cm, de llargada. Des d´aquest indret (situant-nos al costat del mateix vèrtex geodèsic de la Fossa), es pot gaudir d´unes impressionants vistes, en totes les direccions i sentits d´observació. Així. per exemple, cap a l´Est es pot gaudir de les encaixades valls de la Ribera salada (en primer terme), i del Cardener (més enllà), encaixades profundament entre els nivells dels conglomerats oligocènics de la Formació Berga, que constitueixen les Serres de Cavallera i de Canalda. Més enllà, fins i tot, es pot veure el flac septentrional del Sinclinal de Busa, constituït sobre nivells de conglomerats oligocènics postorogènics, en discordança amb els de la Serra de Bastets, situats una mica més al nord, i que en dies clars també s´endevina. Mirant cap el NW, però molt en primer terme, al costat de la vorera septentrional de la vall de la Mora Condal, (cal fixar-nos que ara nosaltres som a la vorera meridional, on hi ha vèrtex de la Fossa) Per d´altra banda, cap l´Oest també es pot gaudir de molt bones estructures. Així es pot observar la Serra de Turb en aquest cantó de la vall del Segre, i mes enllà les Serres de Peramola i d´Aubenç, les quals formen part de l´extens Mantell del Montsec (que igualment es fa palès més cap a l´oest en dies clars), el qual es presenta encavalcant al materials mesozoics del Mantell de les Serres Marginals, i als materials terciaris de la Depressió Geològica de l´Ebre, fet que es fa molt palès per les estructures topogràfiques. Igualment, per sobre de la Serra de Peramola, es poden veure els relleus de Sant Honorat, constituïts per nivells de conglomerats oligocènics postorogènics. Tamateix, sota nostre, una mica al Nord, es poden observar una sèrie de petites finestres erosives, que permeten veure els nivells calcaris cretàcics dels relleus del Mantell del Montsec (inclòs dintre de la Unitat Sud-pirenenca Central), que afloren per de sota dels nivells conglomeràtics transgresius oligocènics, els quals fossilitzen les estructures. Tanmateix, per d´altra banda, des d´aquesta parada, en dies molt clars, cap el SSE es pot gaudir d´una extensa visió de la Depressió Geològica de l´Ebre, arribant-se a veure fins i tot Montserrat. Es a dir: es traccta d´un excelent mirador inclós com a tal dintre del futur Parc Geològic del Solsonès – Alt Urgell.
PARADA 8. TRENCALL DE LA CASANOVA DE SARANTILL, CARRETERA DE CAMBRILS A SOLSONA. (terme de municipal de Lladurs, comarca del Solsonès). (Full 291). Des de la parada anterior cal continuar cap al Sud per la carretera que condueix cap a Solsona i cap al Pont de Querol. Aviat passarem pel Coll de Pregon, des d´on surt per l´esquerra, el trencall que es dirigeix cap a Oliana. Nosaltres continuarem cap el Sud, fins arribar al trencall de la Casanova de Serentill, per l´esquerra. Aquí farem una aturada, a uns 3 Km, aproximadament, de la parada anterior. En aquest recorregut, hem continuat trobant els afloraments dels materials detrítics de la Formació Berga. Aquí, els conglomerats es fan ben palesos per tot arreu; tot i que els còdoks sovint no són tant grans, a mida que ens allunyem del´àrea font. Des d´aquest indret (situat al costat del trencall del camí que es dirigeix cap a la Casanova de Sarantill) es pot observar el contacte entre les serres de Querol i d´Odén, amb les de Cavallera i Canalda. Les dues primeres pertanyen al Mantell del Cadí - Port del Comte, i formen part dels relleus prepirinences; mentre que les altres pertanyen a la Depressió Geològica de l´Ebre, en el sector corresponent als Altiplans Septentrionals (dintre de l´Avant-país plegat). En el primer cas, els materials pertanyen al Cretàcic i a l´Eocè; mentre que en el segon cas corresponen a l´Oligocè. El contacte es realitza per falla inversa, per l´encavalcament principal Sud-pirenenc, de forma que els materials prepirinencs encavalquen als de la Depressió de l´Ebre. Sovint, aquest encavalcament queda fossilitzat per nivells superiors dels conglomerats, ja postorogènics.
PARADA 9. PONT DEL CLOP, SOBRE LA RIBERA SALADA, CARRETERA DE CAMBRILS A SOLSONA, (terme de municipal de Lladurs, comarca del Solsonès). (Full 291). Després de realitzar la parada anterior, ens cal continuar cap al Sud. Així, ben aviat arribarem a les immediacions de Montpol. Abans, però, haurem trobat la cruïlla des d´on surt el trencall que es dirigeix cap al Pont de Querol. Nosaltres continuarem cap a Solsona, passant pel llogaret abans esmentat. Més endavant, després d´una serie de corbes, baixant, arribarem al paratge del Pont del Clop. Aquí farem la darrera aturada del recorregut de l´itinerari. La farem a uns 6 Km, aproximadament de l´anterior. Cal dir que en aquest recorregut es sobrepassa l´àntic poble de Montpol, on es troben tombes antropomòrfiques, situades al turó que duu el mateix nom del poble, trobant-se excavades sobre uns nivells de conglomerats que estem trobant. Així, des de la parada anterior, s´han continuat fent palesos els nivells de conglomerats, els quals pertanyen a la Formació Berga, com ja hem dit anteriorment. En aquest trajecte, hem pogut veure com el tamany dels conglomerats ha anat disminuint, ja que cada cop som més lluny de l´Area font. Tot i així, hem contyinuat trobant còdols de composició granítica. Més endavant, prop del trencall de la Serra de l´Angrill, prop del Km 16,4 de la carretera, es comencen a trobar nivells més sorrencs, els quals ja pertanyen a la Formació Solsona, tot i que continuem trobant nivells dels conglomerats abans esmentats, sovint formant part de paleocanals. Êr d´altra banda, per aquests indrets es fa palés un lleuger cambi de cabussament, més apreciable pels voltants que queden al Sud de l´indret de la present aturada. Així veiem com aquests materials cabussen cap Nord, però aviat els veurem cabussant cap al Sud. Això es com a conseqüencia de que estem sobrepassant la xarnera de l´ Anticlinal de Puig-reig - Cap del Pla. Tot i així, aquest no es fa gaire palés a la carretera per la que estem circulant. Ara, en arribar a l´indret de l´aturada, es pot observar l´espectacular engorjat de la Ribera salada, excavada entre els nivells dels conglomerats oligocènics, que aquí pertanyen a la Formació Solsona. Aquest engorjat es troba just aigües amunt del pont sobre l´esmentada ribera, però a molt poca distància del mateix. Per d´altra banda, en observar el llit de l´esmentada ribera, es poden veure còdols retreballats, procedents dels nivells oligocènics de conglomerats, els quals es troben més amunt, i que pertanyen a la Formació Berga. Entre aquests materials es fàcil veure bons exemples de columnes de fades, gairebé de “bolets”, com el que s´observa prop de les cases, a la dreta del pont. Aquest indret, es un element molt important del futur Parc Geològic i Miner del Solsonès Alt Urgell. També cal dir que en aquest indret hi havia un molí fariner, que aprofitava les aigües, a partir d´una resclosa situada aigües amunt del pont. Aquest molí es troba situat a l´esquerra de l´esmentat pont. Per d´altra banda, en aquest indret, a uns 100 metres, després de sobrepassar el pont, i el riu, es fa palesa una terrassa de la Ribera Salada, la qual havia estat explotada fa uns anys, per a l´extracció d`arids. Aquests àrids, en molt bona part, es van utilitzar per a fer l´actual carretera de muntanya

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.