Coordenades 265

Data de pujada 19 / de maig / 2016

-
-
1.750 m
1.209 m
0
3,7
7,4
14,74 km

Vista 464 vegades, descarregada 4 vegades

a prop de Canalda, Catalunya (España)

RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA PER LA COMARCA DEL SOLSONÈS: DES DEL CASTELL D´ODÈN AL MONTNOU, A LA COLLADA DE LA MATA, AL COLL DE JOU I AL TOSSAL DE LA CREU DE CODÓ

ADVERTIMENT PREVI

Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

Com de costum, creiem oportú de recomanar, que alhora d´efectuar el recorregut de l´itinerari es cerqui la informació més àmplia possible sobre l´estat dels trams del recorregut a realitzar, tant per pistes forestals, com per carreteres en mal estat de conservació. En aquest cas es circularà per carreteres asfaltades, tot i que la que ens durà des de Montnou a la Collada de la Mata no es troba en bon estat de conservació. Inclus, el darrer tram es troba sense asfaltar.

També recomanem tenir el màxim respecte de cara a la conservació del Medi Natural i del Medi Ambient, en tot moment, tant al llarg del recorregut d´aquest itinerari, com fora d´ell.

BREU INTRODUCCIÓ

El recorregut de l´itinerari discorrerà molt desigualment per dues unitats geològiques, de les tres que es troben representades a Catalunya. En concret, el recorregut de l´itinerari s´iniciarà al Sistema Pirinenc i finalitzarà a la Depressió Geològica de l´Ebre. Tot i així, la major mart del recorregut es realitzarà per la primera unitat geològica, a excepció del recorregut cap a la darrera aturada del recorregut.

Així, pel que fa a la primera unitat geològica esmentada, cal que el recorregut de l´itinerari recalarà sempre per la zona antigament denominada "prepirineu", és a dir: pel les actualment dites Zones Sudpirenenques. Així es tallarà exclussivament el Mantell del Cadí-Port del Compte, en quasi tot el recorregut de l´itinerari, des d´Odèn a les immediacions del Coll de Jou. En aquest recorregut, es trobaran afloraments dels materials mesozoics del Triàsic (nivells de guixos i argiles del Keuper) i del Cretàcic (fonamentalment materials carbonatats); i també es tallaran materials cenozoics de l´Eocè (de caràcter eminnentment carbonatat).

Pel que fa a l´esmentada Depressió Geològica de l´Ebre, es exclusivament en el trajecte cap a la darrera aturada del recorregut de l´itinerari, per les immediacions del Coll de Jou i del Tossal de la Creu de Codò. En aquest recorregut, s´incidirà solament en la denominada Zona de l´Avant-país plegat . En aquest curt trajecte, sols es trobaran afloraments dels conglomerats i bretxes oligocèniques de la Formació Berga.

Per d´altra banda, el recorregut de l´itinerari, es distribueix per una sola comarca: er la del Solsonès, iniciant-se al terme d´Odèn, per a finalitzar al de Guixers.

OBJECTIUS GENERALS

Es concretaran en diversos aspectes, geològics i mineralògics que apuntarem a continuació:

1.- Estudi i observació dels materials mesozoics i cenozoics dels relleus pirinencs meridionals, que corresponen al Mantell del Cadí - Port del Comte, que es tallen al llarg de quasi tot el recorregut de l´itinerari. En aquest recorregut, els materials mesozoics es distribueixen entre el Triàsic i el Cretàcic; mentre que els cenozoics pertanyen exclusivament a l´Eocè.

2.- Observació de l estructura del mantell acabat d´esmentar, dintre del paràgraf anterior. Aquest mantell l´observarem al llarg de tot el recorregut de l´itinerari. I en recorrer-lo ens fixarem en les estuctures i encavalcaments que presenta.

3.- Estudi del materials cenozoics de la Depressió Geològica de l´Ebre, que tallarem exclussivament en el darrer recorregut. Aquests materials pertanten a la es Formació Berga.

4.-Estudi de les estructures de la Depressió Geològica de l´Ebre. Tot i així, el recorregut circularà exclussivament per la Zona de l´Avant-pais plegat. Així, podrem observar les importabnts discordances progressives, que s´han desenvalupat sobre aquests materials detrítics.

5.- Observació de les estructures de contacte, existent entre la Depressió Geològica de l´Ebre i el Sistema Pirinenc, dintre del recorregut esmentat anteriorment. Així, veurem a diferents indrets l´encavalcament del primer per part del segón.

6.- Reconeixement de diverses mineralitzacions que anirem veient al llarg del recorregut de l´itinerari.

7.- Observació de diferents explotacions mineres al llarg del recorregut, sobre tot de les relacionades amb les mineralitzacions acabades d´esmentar al punt anterior.

8.- Observació de les tasques de restauració dutes a terme a les anteriors explotacions, produïdes de forma intencionada o espontània, segons els indrets.

9.- Observació dels diferents indrets que anem trobant, al llarg del recorregut, relacionats amb el Patrimoni Geològic.
10.- Observació dels diferents indrets que anem trobant, al llarg del recorregut, relacionats amb el Patrimoni i Miner.

ANTECEDENTS

En relació a aquest recorregut, no coneixem l´existencia de cap antecedent, de cap recorregut que discorri pels indrets per on circularà el que ara presentem. Hi ha un antecedent molt parcial nostre, relatiu a la primera aturada: MATA – PERELLÓ, SANZ BALAGUÉ I FONT SOLDEVILA (2016), molt recent. També hi ha alguns antecedents, molt parcials relatiu al darrer trajecte: MATA – PERELLÓ (2011 i 2013); així con MATA – PERELLÓ i SANZ BALAGUÉ (2014)

Pel que fa a les mineralitzacions que veurem en aquest itinerari, cal dir que ja estat prèviament descrites per nosaltres en diversos treballs; entre ells farem esment de MATA-PERELLÓ (1991). I, finalment, pel que fa a les característiques de l´estructura geològica, dels indrets per on discorrerà el recorregut del present itinerari, ens remetrem a RIBA et altri (1976), i a GUIMERÀ et altri (1992).

Tots aquests treballs esmentats, i d´altres, figuraran a l´apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES, al qual ens remetem.

DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT DE L´ITINERARI

El recorregut del present itinerari s´inicía al terme d´Odèn; concretament per les oimmediacions del Castell d´Òden i de Santa Cecilia. Per aquí es farà la primera aturada i tot seguit s´anirà cap a la carretera local L – 401, per la qual es farà un breu recorregut anant cap a llevant, fins trobar el trencall de la carretera que condueix al Montnou, el qual surt per l´esquerra de la carretera local.

A partir d´aquí, es farà un recorregut cap a l´esmentat indret del Montnou, cap a la Collada de la Mata i cap al Coll de Jou. En aquest trajecte es realitzran diverses aturades. Posteriorment, a partir d´aquí es farà un breu recorregut, cap al Sud, per la carretera LV – 4241, fins trobar l´immediat trencall, per l´esquerra, del camí que condueix cap al Tossal de la Creu de Codó, per on es farà la darrera aturada del recorregut de l´itinerari.

Així, es pot veure que el recorregut serà d´uns 14´74 Km, a través dels quals es faran 8 aturades. El recorregut s´iniciarà a una alçada d´uns 1270 metres, per les immediacions d´Odèn. A partir d´aquí, baixarà lleugerament fins als 1217 metres, però en trobar el trencall del Montnou, començarà a pujar, arribant a una alçada dels 1746 metres, en arribar a la Collada de la Mata.

Després, tornarà a baixar, fins arribar (prop de Coll de Jou) als 1343 metres. I, finalment, anirà pujant lleugerament, fins arribar prop dels 1520 metres, per les immediacions del Tossal de la Creu de Codó, en finalitzar el recorregut de l´itinerari.

DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

En aquest recorregut hem situat una sèrie d´ESTACIONS o de PARADES, que anirem veient a continuació. En cada cas, els hi donarem una denominació que podrà correspondre a algun paratge proper. Per d´altra banda, entre parèntesi, indicarem el número del "Mapa Topográfico", dels mapes de la Cartografia Militar de España, a escala 1:50.000, on es troba situada la parada considerada, i que serà asolament el full número lgú 292 (o de Sant Llorenç de Morunys). Així doncs, la relació ordenada de les aturades que constitueixen el recorregut de l´itinerari, és la següent:
_____________________________________________________________________

BIBLIOGRAFIA


GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol. 2, 547 pag. Enciclopedia Catalana, S.A. Barcelona.

MATA-PERELLÓ,J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències de l´Institut d´estudis Catalans, vol.47, 545 pàgines. Barcelona.

MATA-PERELLÓ, J.M. (2011).- Recorregut de recerca geològica i geoambiental per la comarca del Solsonès: des de la Llosa del Cavall, al Port del Compte i al Coll de Jou. Inèdit. 17 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2013).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca del Solsonès: des de Cambrils a Odèn i al Coll de Jou. Inèdit. 15 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (2014).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca del Solsonès (amb inici a la de l´Alt Urgell): des del Coll del Port al Port del Compte, a Coll de Jou i al Mirador de Vilamala. Inèdit. 10 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M.; SANZ BALAGUÉ, J. i FONT SOLDEVILA, J. (2014).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca del Solsonès: des de Solsona a la Llena, Timoneda, a l´Hostal del Cap del Pla, l´Orrit i a Òdèn. Inèdit. 18 pàgines. Manresa

RIBA ARDERIU, O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans. Edit Ketres. Barcelona.
PARADA 1. IMMEDIACIONS DEL CASTELL D´ODÉN I DE L¨ESGLÉSIA DE SANTA CECILIA, (terme municipal d´Odèn, comarca del Solsonès). (Full 291). El recorregut del present itinerari, ens caldrà començar-lo a tocar del petit llogaret d´Òden (la capital del seu exten i despoblat municipi). Així, el començarem sota del Castell d´Òden i molt prop de l´esglèsia de Santa Cecilia d´Òden. Aquest indret es troba totalment situat dontre del Sistema Pirinenc; encara que molt a prop de la Depressió Geològica de l´Ebre, la qual es troba situada al Sud, a menys de 2 Km de lloc on ara estem situats. Axí, ara pels voltants d´Odèn, es fan palesos els afloraments dels materials carbonatats de l´Eocè i tanmateix els del Cretàcic Superior. Aquets materials els podem veure entorn del Castell. També es fa palés l´encavalcament d´aquests matterials sobre els cenozoics de l´Oligocè, els quals (com hem dit, es troben situats al Sud). Així, prop de l´església, una mica al Sud afloren les calcàries eocèniques de la Formació Cadí; mentre que al Castell afloren els materials carbonatats del Cretàcic, concretament del Maastrichtia. Finalment, cal dir que tots aquests materials formen part del Mantell del Cadí – Port del Comte. Alhora, constitueixen l´extrem occidental de l´Anticlinal del Puig Sobirà, el qual encavalca a llevant d´on ara som, a la Roca De Canalda.
PARADA 2. CARRETERA AL MONTNOU. TERRERA DE LES IMMEDIACIONS DEL Km 1, (el Montnou, terme de municipal d´Odèn, comarca del Solsonès). (Full 291). Després de fer l´aturada anterior, t s´anirà cap a la carretera local L – 401, per la qual es farà un breu recorregut anant cap a llevant, fins trobar el trencall de la carretera que condueix al Montnou, el qual surt per l´esquerra de la carretera local. A partir d´aquí, es farà un recorregut cap a l´esmentat indret del Montnou. A uns 2 Km de la cruilla i a uns 3´5 de la parada anterior, efectuarem una altra aturada. En aquest recorregut, ens hem estat desplaçant pel Mantell del Cadí – Port del Compte, entre afloraments dels materials carbonatats del Cretàcic. També, haurem trobat afloraments dels materials triiàsics del Keuper, dels nivells de guixos i argiles. Tot i que aquests darrers materials es troben recoberts per terrenys més recents, del Pleistocè i de l´Holocè, fonamentalment. En aquest indret, hi ha un conjunt de terteres, amb depòssits de vessants. Aquests materials pertanyen a l´Holocè i tenen una clara inclinació cap a la carretera. Al respecte d´aquests materials, cal dir que han estat explotats per tal d´utilitzar els seus materials com a àrids. Tot i així, cal dir que no s´ha restaurat l´antiga explotació y que constitueixen un evident perill, un risc, per al tràfic per la carretera. De fet, durant l´explotació, possiblement furtiva, ja constituia un risc per als propis treballadors, com a conseqûència de la inclinació dels materials cap al lloc d´explotació.
PARADA 3. IMMEDIACIONS DELS TRENCALLS DE CAL TICO I DE CAL TAFERET, (el Montnou, terme de municipal d´Odèn, comarca del Solsonès). (Full 291). Després de realitzar l´aturada anterior, cal continuar el recorregut de l´itinerari. Així, poc a poc anirem pujant per la carretera. Més endavant, en arribar a les immediacions de Cal Tico i de Cal Taferet, realitzarem una nova parada, despés de recorrer uns 2´5 Km, des de la parada anterior. En aquest recorregut, ens hem estat desplaçant entre els afloraments dels materials que constitueixen el Mantell del Cadí – Port del Comte, per on estem situats des de l´inici del recorregut de l´itinerari. Així, hem trobat afloraments dels materials del Keuper, amb nivells de guixos i argiles, fonamentalment. Tanmateix, també hem trobat afloraments dels materials carbonatats del Juràssic i del Cretàcic. Per d´altra banda, prop d´on hem fet el recorregut, també afloren materials carbonatats de l´Eocè, que no hem arribat a tallar. Des d´aquest indret, es pot gaudir d´una bona visió dels voltants d´Odèn i també de Canalda; així com de la vall de la Rasa de Canalda.
PARADA 4 - CONDICIONAL. CARRETERA A LA COLLADA DE LA MATA, IMMEDIACIONS DE LA FONT DEL BERALET, (el Montnou, terme municipal d´Odèn, comarca del Solsonès). (Full 291). Després de realitzar l´aturada anterior, cal fer un recorregut, per la carrtera que ata es dirigeix cap a la Collada de la Mata. Així, a 1´5 Km farem una altra aturada. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials mesozoics i cenozoics dels que n´hem parlat a l´aturada anterior. Tots aquests materials formen part del Mantell del Cadí – Port del Compte, per on ara continuem situats. Així, en aquest lloc es fa ben palés un aflorament dels materials triàsics del Keuper, veient-se els nivells d´argiles i de guixos.
PARADA 5. DOLINA DE LA COLLADA DE LA MATA, (el Montnou, terme municipal d´Odèn, comarca del Solsonès). (Full 291). Després de fer l´aturada anterior, cal fer un nou recorregut ascendent per la carretereta que es va desplaçant cap a la Collada de la Mata i cap a Coll de Jou. En arribar a la part més alta de la collada, farem una nova aturada. La farem a menys de 1 Km abans d´arribar amb el camí que es dirigex cap al Refugi de la Bòfia i a uns 2 Km de la parada anterior, aproximadament. Cal dir que en aquest trajecte, fins aquí, l carretera es molt dolenta, amb una quantitat molt gran de forats. Tot i així, en arribar a l´indret on ara som, ha millorat momentàniament. En aquest recorregut, hem continuat trobant afloraments dels materials mesozoics i cenozoics del Mantell del Cadí – Port del Compte. Així, després de trobar afloraments dels materials triàsics del Keuper (els nivells de guixos i argiles que hem vist a l´aturada anterior), hem començat a trobar materials carbonatats del Cretàcic. Aquests són els materials que es fan palesos a l´indret de l´aturada. Per d´altra banda, en aquest lloc, es fa ben evident una extensa dolina, la qual es troba situada sobre els materials carbonatats acabats d´esmentar. Aquests materials pertanyen en aquest indret al Mastrichtià. Per d´altra banda, cal dir que aquesta no és la única dolina que es fa evident per aquests indrets, però si que és la més extensa.
PARADA 6. BAIXADA CAP A COLL DE JOU - IMMEDIACIONS DE LA FONT DELS MICALLONS, (Vilamantells, terme municipal de Guixers, comarca del Solsonès). (Full 291). Després de realitzar l´aturada anterior, ens cal continuar per la carretereta que es va dirigint cap a llevant (tot i que després es dirigirà cap al Sud). Seguint-la, aviat trobarem el trencall, per l´esquerra, que es dirigeix cap al Refugi de la Bòfia. Tot i així, nosaltres continuarem baixant. Aviat sobrepassarem la Rasa de Canalda i passarem per la Font dels Micalons. Una mica més avall, trobarem un indret sortint, per poder fer una aturada i realitzar una bona observació. Així, haurem recorregut uns 2´3 Km. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials mesozoics que hem vist a l´aturada anteror. Efectivament, aquests materials cretàcics es fan ben palesos a l´indret de l´aturada. I, per sobre, es veuen els materials carbonatats eocènics, que constitueixen la Serra de Querol. Per d´altra banda, des d´aquest indret, mieant cap al WSW es fa ben evident l´Encavalcament del Puig Sobirà sobre la Roca de Canalda. Ës a dir l´encavalcament del Mantell del Cadí –Port del Compte, sobre la Depressió Geològica de l´Ebre.
PARADA 7. TRENCALL DE LA BAIXADA DE LA CARRETERA DE MONTNOU A COLL DE JOU, CAMÍ DEL CANALOT, (Vilamantells, terme municipal de Guixers, comarca del Solsonès). (Full 291). Després de realitzar l´aturada anterior, cal continuar el recorregut cap al ja proper Coll de Jou. Fent la baixada, aproximadament a uns 2 Km o escaig, trobarem un trencall per l´esquerra, un camí de terra. Al començament del mateix farem una aturada. En aquest desplaáçament, hem anat trobant agdloraments dels materials que hem anat veient al recorregt anterior. Tot i auxí, per sobre dels afloraments dels materials que forment part del Mantell del Cadí – Port del Compte, s´han fet palesos importants gruixos de depósits de vessant, de l´Holocè. Aquests materials presenten una marcada inclinació a favor del pendent de la muntanya. Des d´aquest lloc, podem fer una bona observació dels voltants de la població de Sant Llorenç de Morunys, situada al nostre llevant, per sota nostre. Així, podem veure que es situa sobre materials eocènics, sobre nivells de calcolutites gris – blavoses, equivalesnts a les de la Formació Igualada. També podem veure, al Nord de la mateixa que s´han explotat els guixos eocènics de la Formació Campdevànol. Al Sud de la població es veuen els nivells de conglomerats de la Formació Berga, en posició vertical i formant la Serra de Basteys. No arribem a veure la Serra de Busa, però si part de la discordança progressiva de Busa - Basyets entre els nivells de conflomerats. També més lluny, veiem els relleus llunyants del Rasos de Peguera. Entre altres indrets.
PARADA 8. TOSSAL DE LA CREU DE CODO, IMMEDIACIONS DE COLL DE JOU, (Vilamantells, terme municipal de Guixers, comarca del Solsonès). (Full 291). Després de realitzar l´aturada anterior, cal fer un breu recorregut pel camí – carreter procedent de Montnou i del Refugi de la Bòfia. En menys de 1 Km, arribarem a l´indret on hi ha el Coll de Jou, i on hi ha una important cruïlla de carreteres. Després, continuarem breument per la carretera que condueix a Solsona, la LV – 4241. Ben aviat, trobarem per l´esquerra el camí que condueix cap al Tossal de la Creu de Codó, per on farem en realitat l´aturada; tot i que la podem fer prop del coll. Així, haurem recorregut uns 2 Km, si anem fins el final. En part d´aquest recorregut, hem circulat al peu de la Serra de Querol, la qual forma part dels sectors meridionals del Mantell del Cadí (situat dintre del denominat Pirineu Meridional, abans conegut com a Prepirineu) concretament de la Serra del Port del Compte, que ens queda a l´esquena del recorregut, al nord del nostre recorregut. Aquests relleus forment part del Mantell del Cadí – Port del Compte, el qual encavalca a la Depressió Geològica de l´Ebre, per ons trobem nosaltres i també Sant Llorenç de Morunys. Per d´altra banda, en aquest trajecte, ara hem començat a trobar afloraments dels materials detrítics de l´Oligocè. Aquests materials formen part de la Depressió Geològica de l´Ebre (constituint en part els relleus de l´Avant País Plegat). Per d´altra banda, aquests materials constitueixen els relleus morfològics, no pas estructurals, de la denominada Serra de Canalda, que es situa al Sud del nostre recorregut. Tots aquests materials cenozoics, pertanyen a la Formació Berga. Prop d aquest indret es troba el contacte entre les dues unitats geològiques abans esmentades. Aquest contacte es produeix per un encavalcament de la Serra de Querol sobre la Serra de Canalda: es a dir: del Pirineu Meridional (concretament del Mantell del Cadí – Port de Compte) sobre la Depressió Geològica de l´Ebre. Tot i així, no es prou visible aquest contacte, ja que la discordança progressiva dels materials cenozoics de l´Oligocè, fa que els nivells més recents, de caràcter postorogènics cobreixen el contacte. Precisament, on som ara, estem situats sobre aquesta discordança progressiva Per d´altra banda, cal dir que aquest contacte es realitza a través d´una làmina dels materials del Keuper (del Triàsic Superior) sobre la qual rellisquen els materials eocènics de la Serra de Querol. Aquests materials del Keuper no arriben a aflorar a l´indret de l´aturada, tot i així, en el barranc que baixa cap a Sant Llorenç de Morunys, hi ha diverses fonts d´aigua salada, procedents de la lixiviació dels materials del Keuper per les aigües superficials.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.