Coordenades 703

Data de pujada 20 / de juny / 2017

-
-
1.822 m
927 m
0
10,0
20
39,97 km

Vista 370 vegades, descarregada 1 vegades

a prop de Vallcebre, Catalunya (España)

RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA, MINERALÒGICA I MINERA PER LES COMARQUES DEL BERGUEDÀ I DE L´ALT URGELL: DES DEL MIRADOR DE VALLCEBRE, A SALDES, AL COLL DE LA TRAPA, A L´ESPÀ, GÓSOL I AL COLL DE LA MOLA

ADVERTIMENTS PREVIS

Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

I, també, com en altres ocasions, alhora de fer els recorreguts, cal buscar la màxima i millor informació pel que fa als trams dels recorreguts per camins de terra. Un d´aquests camins és el quedes de Gósol condueix cap al Coll de la Mora.

Per d´altra banda, recomanem tenir sempre el màxim respecte envers la natura, al llarg de tot el recorregut de l´itinerari.

BREU INTRODUCCIÓ

El recorregut de l´itinerari discorrerà íntegrament pel Sistema Pirinenc. I, dintre d´ell ho farà pel denominat Pirineu Meridional, per diverses sotsunitats integrants del mateix; concretament per les següents: Mantell del Cadí, Mantell Inferior del Pedraforca i pel Mantell Superior del Pedraforca. Tot i això, la major part del recorregut es realitzarà dintre del segon mantell esmentat.

Així, el recorregut s´iniciarà dintre del Mantell Inferior del Pedraforca, passant-se més endavant per prop del Mantell Superior del Pedraforca. Per d´altra banda, el recorregut també s´aproparà al Mantell del Cadí; tot i que no hi arribarà a circular per ell. Així, al llarg de tot el recorregut, anirem trobant afloraments del materials mesozoics, fonamentalment dels cretàcics, Tanmateix, veurem afloraments dels materials del Garumnià, situats a la zona de contacte entre els materials del Cretàcic Superior i els del Paleocè Inferior.

Finalment, cal dir que el recorregut de l´itinerari es realitzarà inicialment a la comarca del Berguedà, per la qual es circularà entre Vallcebre i el Coll de la Mola. En aquest indret, es sobrepassarà momentàniament la frontera d´aquesta comarca amb la de l´Alt Urgell, finalitzant aquí el recorregut de l´itinerari.

OBJECTIUS GENERALS

Es concretaran en diversos aspectes que apuntarem a continuació, d´acord amb el sentit de la marxa:

1.- Estudi de l’estructura del Sistema Pirinenc, al llarg del recorregut de l´itinerari; així com de les relacions existents entre els diferents mantells que veurem, dintre de la denominada Zona Sudpirinenca, per on ens mourem al llarg de tot el recorregut. Així, en aquest recorregut sobrepassarem en diverses ocasions el contacte entre els dos mantells del Pedraforca.

2.- Observació dels materials mesozoics i cenozoics dels relleus prepirinencs, que es distribueixen entre els mantells esmentats anteriorment. Pel que fa als materials mesozoics, aquests seran fonamentalment carbonatats, del Cretàcic i ocasionalment del Juràssic, tot i que també trobarem afloraments dels materials triàsics. Pel que fa als afloraments dels materials cenozoics, aquets seran del Paleocè i de l´Eocè Inferior, situnt-se exclusivament al Mantell del Pedraforca Inferior i també al Mantell del Cadí. Per d´altra banda, molt sovint els materials anteriors, els veurem recoberts per terrenys detrítics postorogènics, generalment de l´Oligocè.

3.- Observació dels recursos geològics, i de la seva explotabilitat. Així, conjuntament amb els apartats anteriors, es farà una anàlisi de les activitats extractives realitzades a l´Alt Berguedà; i en concret de les nombroses explotacions de lignits, efectuades sobre afloraments dels materials del Garumnià, i efectuades a diversos indrets dels termes de: Vallcebre Saldes i Gósol, entre molts altres. Tots aquests afloraments i les seves explotacions es troben al Mantell del Pedraforca Inferior.

4.- Observació de l´impacte ambiental produït per les recents explotacions mineres, dedicades a l’extracció de lignit, desenvolupades a l´Alt Berguedà, especialment de les situades per les immediacions de Saldes.

5.- Observació dels diferents valors, tant del Patrimoni Geològic, com del Patrimoni Miner, relacionats (o no) amb les explotacions mineres, i també amb les restauracions mediambientals dutes a terme. Dintre del Patrimoni Geològic, cal parlar del relacionat amb el Pedraforca.

ANTECEDENTS

En relació a aquest recorregut, coneixem de la existència de altres antecedent del mateix tipus, publicats per nosaltres mateixos; es tracta de MATA-PERELLÓ (1995, 2000, 2005a, 2005b, 2008, 2010 i 2012), així com del de MATA-PERELLÓ i FONT SOLDEVILA (1995), que coincideix en part amb el present. També cal dir que hi ha antecedents relatius a trams parcials de l´itinerari, a MATA-PERELLÓ i SANZ BALAGUÉ (1991). També farem esment del treball de MATA – PERELLÓ, SANZ BALAGUÉ i FONT SOLDEVILA (2015).Aquests darrer itinerari, constitueix un precedent del que ara presentem, amb un recorregut similar, en la major part del trajecte.

Pel que fa a les mineralitzacions que veurem en aquest itinerari, cal dir que ja estat prèviament descrites en MATA-PERELLÓ (1984 i 1991); el primer, dedicat a la comarca del berguedà i el segon, al conjunt de Catalunya. I, finalment pel que fa a l´estructura geològica, ens remetrem als treballs de RIBA et altri (1976), i també a GUIMERÀ et altri (1992).

Tots aquests treballs, es troben relacionats per ordre alfabètic, a l´apartat denominat REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES.

DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT DE L´ITINERARI

El recorregut de l´itinerari s´iniciarà al Mirador de Vallcebre, prop de la localitat de Vallcebre, dintre de la comarca del Berguedà, per on realitzarem la primera aturada. Tot seguit, per la carretera local B – 401, ens caldrà anar a trobar la carretera C – 563 (que coincideix amb la´antiga carretera local B – 400). En trobar-la, ens caldrà anar cap a Maçaners, per on realitzarem una nova aturada; tot i així, abans farem una fillola prop de Vallcebre, per anar cap a la Gorja de la Foradada.

Després, i per la mateixa carretera, ens caldrà seguir cap a la població de Saldes. Pels voltants d´aquest darrer poble, farem diverses aturades i diverses filloles; per anar a les Mines de Carbons del Pedraforca i a les Mines del Coll de Jou. Després de fer les filloles anteriors, tornarem cap a la carretera anterior, la C – 563 / B – 400.

Posteriorment, per la carretera abans esmentada, ens caldrà anar cap al Coll de la Trapa i cap a l´Espà, per on farem diverses aturades. Després, ens caldrà anar cap el poble de Gósol. En aquest tram efectuarem diverses aturades. Per d´altra banda, en aquest tram, haurem circulat sempre per la carretera B – 400 / C – 563.

Posteriorment, caldrà anar cap el Coll de la Mora per tal de fer la darrera aturada en aquest indret, al límit de les comarques del Berguedà i de l´Alt Urgell. Aquest darrer tram, l´haurem fet per un vial no asfaltat.

Aquest recorregut real serà d´uns 39´97 i es faran 11 aturades al llarg de tot l´itinerari. Es començarà prop de Vallcebre (al Mirador de Valcebre), a una alçada de 1347 metres. A partir d´aquest indret, el recorregut baixarà fins als 978 metres, a l´indret de la Foradada. ascendint fins als 1260 metres, per les immediacions de Maçaners, per a baixar després als 1074 metres, prop de Saldes. Tot seguit, tornarà a pujar, fins arribar als 1356 metres, prop de les antigues explotacions mineres del Pedraforca.

Després, tornarà a baixar fins al 1282 metres, prop del Coll de la Trapa i del poble de l´Espà. Després, tornarà pujar, fins al Coll del Cap de la Creu, arribant ara als 1439 metres. Finalment, després de baixar lleugerament fins als 1414 metres, en arribar a Gósol, tornarà a pujar fins a la fi del recorregut, arribant a una alçada d´uns 1824 metres, al Coll de la Mola, assolint aquí la màxima alçada de tot el recorregut de l´itinerari, just al límit de les comarques del Berguedà i de l´Alt Urgell.

DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

En aquest recorregut hem situat, com ja és habitual en tots els itineraris, una sèrie d´ESTACIONS o de PARADES, que anirem veient a continuació. En cada cas, els hi donarem una denominació que podrà correspondre a algun paratge proper.

Per d´altra banda, en cadascuna de les parades, indicarem entre parèntesi el número del "Mapa Topográfico", a escala 1:50.000, on es troba situada la parada considerada. En aquesta ocasió serà algú dels dos següents: 254 (Gósol) i 255 (la Pobla de Lillet). Tanmateix, també utilitzarem el Mapa Topogràfic de la Comarca del Berguedà, de l´Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya
_____________________________________________________________________

BIBLIOGRAFIA

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol. 2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona

MATA-PERELLÓ, J.M. (1984).- Els minerals del Berguedà. revista Xaragall, nº 3, 38 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències de l´Institut d´estudis Catalans, vol.47, 545 pàgines. Barcelona

MATA-PERELLÓ, J.M. (1995).- Selecció d´itineraris geològics per les comarques del Bages, Berguedà, Solsonès i Alt Urgell. Inèdit. 215 pàgines, Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2000).- Recorregut de recerca mineralògica i minera per la comarca del Berguedà: des de Berga a Fumanya, Vallcebre i al Coll de Pal. Inèdit,11 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2005a).- Recorregut de recerca geològica, mineralògica i minera per les comarques del Berguedà i de la Cerdanya: des de Berga a Sant Corneli, Fumanya, Vallcebre, al Coll de Pal i a la Tossa d´Alp. Inèdit. 10 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2005b).- Recorregut de recerca geològico-mineralògica per la comarca del Berguedà: des de Berga a Vallcebre i al Pedraforca. Inèdit. 10 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2008).- Recorregut de recerca geològica, mineralògica i minera per la comarca del Berguedà: des de Berga a Sant Corneli, Fumanya, Vallcebre i a Gósol. Inèdit. 9 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2010).- Recorregut de recerca geològica, mineralògica i minera per la comarca del Berguedà: des de Berga a Sant Corneli, Fígols, Fumanya i Vallcebre. Inèdit. 10 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2012).- Recorregut de recerca geològica, mineralògica i minera per les comarques del Berguedà, Alt Urgell i Solsonès: des de Vallcebre a Gósol, Josa del Cadí, Tuixén i al Port de Compte. Inèdit. 12 pàgines

MATA-PERELLÓ, J.M. i FONT SOLDEVILA, J. (1995).- Itinerari geològic-mineralògic pel Berguedà. Apunts EUPM, 78 pag. Barcelona

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (1991).- Guia de determinació dels minerals. Països Catalans i Altres. Edic. Parcir. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M.; SANZ BALAGUÉ, J. i FONT SOLDEVILA, J. (12015).-Recorregut de recerca geològica, mineralògica i minera per les comarques del Berguedà i de l´Alt Urgell: des del Vallcebre a Saldes, l´Espà, Gósol, i al Coll de Josa. Inèdit. 14 pàgines. Manresa

RIBA ARDERIU, O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans. Edit Ketres. Barcelona
PARADA 1. MIRADOR DE VALCEBRE, (terme municipal de Vallcebre, comarca del Berguedà). (Full 256). Rl recorregut del present itinerari el començarem en aquest indret, molt prop de la cruïlla de carreteres i camins que condueixen a Fumanya (anant cap al Sud), cap al Coll de Pradell (anant cap a ponent) i cap a Vallcebre (anant cap al Nord). Nosaltres, en canvi, ens situarem a uns 100 metres, de la cruïlla, anant a peu cap a llevant. Per aquests indrets, afloren els materials del Garumnià (situats al trànsit del Cretàcic al Paleocè), dintre del Mantell del Pedraforca Inferior. Així, a l´indret deb l´aturada, es fan paleses uns nivells de materials carbonatats: les anomenades calcàries de Vallcebre, que pertanyen al Danià. Sobre aquestes calcàries s´ha format un interessant congostet. Per d´altra banda, en aquest indret es poden veure les restes del túnel per on passava el cable miner procedent de les anomenades Mines de Pradell. Des d´aquest indret baixava el carbó cap a Vallcebre.
PARADA 2 - CONDICIONAL. ANTIGUES EXPLOTACIONS LIGNITÍFERES DE LES IMMEDIACIONS DE VALLCEBRE, (terme municipal de Vallcebre, comarca del Berguedà). (Full 255). Després de fer l´aturada anterior, cal baixar cap a Vallcebre, des de la cruïlla de camins que hem esmentat a l´inici de l´aturada anterior. Poc abans d´arribar-hi, es trobaran a la dreta del vial que anem seguint, les instal·lacions de les antigues explotacions de lignit, on farem la present aturada, després de recórrer uns 2 Km des de la parada anterior, aproximadament. En aquest recorregut hem continuat trobant afloraments dels materials del Garumnià. Entre ells es troben abundants nivells de lignits; així com de gresos, calcolutites i calcàries. Uns i altres pertanyen al Mantell Inferior del Pedraforca. També, en aquest recorregut, s´ha fet força palès el sinclinal que descriuen les calcàries de Vallcebre, les quals travessem en aquest coll on ara estem situats per fer l´aturada. Així, ara veiem les calcàries completament verticalitzades, que giren cap al Nord d´on ara ens trobem. Aquest indret és un lloc interesant del nostre patrimoni geològic. En aquest indret, es fan paleses unes antigues explotacions soterrànies de lignit; així com un important conjunt que constitueix un valuós patrimoni miner, que caldria conservar o al menys protegir.
PARADA 3. IMMEDIACIONS DEL MIRADOR DEL CAP DEIG, (terme municipal de Vallcebre, comarca del Berguedà). (Full 255). Després de realitzar l´aturada anterior, cal continuar el recorregut cap a la propera població de Vallcebre. En arribar-hi, ens caldrà sortir per la carretera B – 401 (la qual es dirigeix cap a la carretera B – 400. En arribar a les immediacions del mirador del Cap Deig, farem una nova aturada, la darrera d´aquest itinerari. La farem a uns 3 Km de l´anteriorment realitzada a les antigues mines de lignit de Vallcebre. En aquest recorregut, hem anat veient afloraments dels materials del Garumnià. Aquests són també els que apareixen a l´indret de la present aturada. Per d´altra banda, en aquest lloc es fan ben palesos els nivells de les calcàries de Vallcebre. Aquestes es troben intercalades entre els nivells de calcolutites, gresos i lignits del Garumnià. Així, des d´aquest indret, es pot fer una bona observació de les calcàries esmentades a l´apartat anterior, de les denominades calcàries clar de Lluna.
PARADA 4 - CONDICIONAL. GORJA DE LA FORADADA, TORRENT DE BOSSOMS, (terme municipal de Vallcebre, comarca del Berguedà). (Full 256). Des de la parada anterior, cal continuar per la carretera B – 401, fins arribar a la cruïlla amb la B – 400. En trobar-la caldrà anar cap a llevant, tot fent una fillola. Així, ens caldrà arribar fins on la carretera passa el torrent de Bossoms, per on hi ha la Font de la Foradada. En aquest lloc, farem una nova aturada, aproximadament a uns 3 Km de la realitzada anteriorment. En aquest recorregut, hem anat circulant exclusivament per entre els afloraments mesozoics i cenozoics del Mantell Inferior del Pedraforca, on ara ens trobem situats en aquest mateix indret, on es fan clarament palesos per arreu els afloraments del Garumnià. Així, en aquest indret, es fan força palesos els nivells dels materials carbonatats de les anomenades calcàries de Vallcebre; és a dir les “calcàries clar de Lluna”, les quals es troben intercales entre els materials terrígens del Garumnià. En aquest indret hi ha un interessant patrimoni geològic (de caire geomorfològic). Es tracta del congost obert pel barranc de Bossoms, en travessar les calcàries que hem acabat d´esmentar. Aquest indret és coneix amb el nom del Gorg de la Foradada. Per d´altra banda, en aquest indret, també es fa palesa una surgència d´aigua (Font de la Foradada), situada al límit entre les calcàries i els materials terrígens del Garumnià.
PARADA 5. MIRADOR DEL PEDRAFORCA, (Maçaners, terme municipal de Saldes, comarca del Berguedà). (Full 254). Des de la parada anterior, cal retornar per la carretera C – 563 / B – 400, fins a la cruïlla amb la carretera B – 401 (procedent de Vallcebre), Tot seguit, ens caldrà continuar per la primera carretera esmentada, per tal d´anar cap a ponent (cap a Saldes). Així, poc després s’arribarà al poble de Maçaners. I, més endavant s’arribarà al mirador del Pedraforca, situal a la dreta de la carretera que anem seguint. En aquest indret ens caldrà fer la present aturada, després de recórrer uns 8´7 Km més, des de la parada anterior. En aquest recorregut, com al recorregut anteriorment realitzat, hem anat circulant exclusivament per entre els afloraments mesozoics i cenozoics del Mantell Inferior del Pedraforca, on ara ens trobem situats en aquest mateix indret, on es fan clarament palesos per arreu els afloraments del Garumnià. Així, fonamentalment, en aquest tram de l´itinerari, des de la parada anteriorment realitzada, hem anat trobant nivells de gresos i calcolutites rogenques, aix´´i com nivells carbonatats, Aquests materials es situen al trànsit del Cretàcic al Paleocè; del Mesozoic al Cenozoic. Des d’aquest indret, tot mirant cap a ponent, es pot veure clarament l’estructura de la muntanya del Pedraforca (amb la seva típica enforcadura). Així, es pot veure com els materials del Mantell Superior del Pedraforca (amb afloraments mesozoics del Cretàcic Superior; tot i que cap a ponent, també afloren materials carbonatats del Juràssic), els quals encavalquen als del Mantell Inferior del Pedraforca, que són els afloren on ara estem situats, en aquest indret. Per d´altra banda, tanmateix, des d’aquest indret, tot mirant cap al nord dels afloraments anteriors, es pot veure com els nivells carbonatats mesozoics, del Mantell Inferior del Pedraforca, encavalquen als també carbonatats del Mantell del Cadí. Precisament, es pot veure com afloren a la part més alta dels cims del Cadí, els trams carbonatats cenozoics de la Formació Cadí.
PARADA 6 - CONDICIONAL. MOLÍ DE LES FLORS, IMMEDIACIONS DE LES ANTIGUES INSTAL·LACIONS DE LA MINA SUBTERRÀNIA DE SALDES, DE "CARBONES DEL PEDRAFORCA", (terme municipal de Saldes, comarca del Berguedà). (Full 254). Després de fer la parada anterior, cal acabar d’arribar fins a Saldes, sempre seguint sempre per la doble carretera C – 563 / B-400. En aquest recorregut, ens cal arribar quasi a l’entrada de la població, tocant a la Riera de Saldes, on es troben les actuals explotacions sotsterrànies de lignit. Aquí farem una nova aturada. Així, des de la parada anterior, s’hauran recorregut uns 3´5 - 4 Km, aproximadament. Tot aquest recorregut s’ha anat efectuat entre els materials cretàcics del Mantell Inferior del Pedraforca, on ens trobem ara situats. Per d’altra banda, en passar per les immediacions del Km 13´5, hem pogut gaudir de la visió del Pedraforca, on afloren els materials que constitueixen el Mantell Superior del Pedraforca, els quals encavalquen als anteriors, com ja hem esmentat a la parada anterior. Per d’altra banda, en arribar a l´indret de l’aturada, es poden veure les instal·lacions mineres; així com d’important impacte ambiental, generat per les escombreres de les mines. Aquestes mines es van tancar cap a finals de l´any 2010, havent estat unes de les més mecanitzades d´Europa, durant els darrers anys de la seva explotació. Alhora, en tancar-se, era la darrera mina de lignit del Berguedà i de tots els Pirineus.
PARADA 7. RESTAURACIONS DE LES ÀNTIGUES MINES DEL COLL DE JOU (O MINES DEL PEDRAFORCA), REALITZADES A CEL OBERT, (terme de Saldes, comarca del Berguedà). (Full 255). Des de la parada anterior, cal retornar a la carretera C – 593 / B-400, per tal d’arribar a la propera localitat de Saldes, la qual ens caldrà superar, fins a trobar el camí que ascendeix cap al Refugi Estasen. Al poc d´iniciar la pujada, es trobarà per l’esquerra el camí de muntanya que condueix cap a les antigues Mines del Coll de Jou. En arribar-hi, cal fer la present aturada, després de recórrer uns 4 - 7 Km, des de la parada anterior. En tot aquest recorregut, hem continuat trobant els materials cretàcics del Mantell Inferior del Pedraforca, i en particular dels del Garumnià. Aquests afloren a diversos indrets, i en especial al peu del Pedraforca. Per d’altra banda, des de molts indrets de l´ascensió, es fàcil de veure el Sinclinal de l´Espà, dibuixat entre afloraments cretàcics del Mantell Inferior del Pedraforca. En aquests afloraments, apareixen el materials del Garumnià. Més endavant, a la propera aturada als peus del sinclinal acabat d´esmentar. Posteriorment, en arribar al mateix indret de la present aturada, es pot gaudir de les restauracions mediambientals, desenrotllades sobre les antigues explotacions lignitíferes del Coll de Jou. Es tracta d’unes tasques molt ben realitzades, sobre un paisatge que al seu moment va quedar molt deteriorat, com a conseqüència de les esmentades explotacions lignitíferes, realitzades a cel obert. Cal recordar la gran polèmica desenvolupada cap als anys setanta i vuitanta del passat segle, sobre l´alteració del paratge del Pedraforca, en fer aquestes explotacions mineres.
PARADA 8. COLL DE LA TRAPA, (l´Espà, terme municipal de Saldes, comarca del berguedà). (Full 254). Des de la parada anterior, cal retornar enrere, fins arribar de nou a la carretera comarcal i alhora local (la C – 563 / B-400). En trobar-la, caldrà continuar cap a ponent, per ta d´arribar fins arribar al Coll de la Trapa, o a les seves immediacions. Tot i així, a poca distancia d´on hem trobat de nou aquesta carretera, baixant del Mirador de Gresolet, podem fer una nova aturada, a uns 3´2 Km, des de l´anterior. En aquest recorregut, hem anat circulant per entre els afloraments dels materials mesozoics i cenozoics del Garumnià (del trànsit del Cretàcic al Paleocè; és a dir del Mesozoic al Cenozoic). Aquests materials es troben situats dintre del Mantell Inferior del Pedraforca, encavalcats pels materials cretàcics del Mantell Superior del Pedraforca. Per d’altra banda, en aquest indret es fa clarament palès un interessant sinclinal entre els materials del Garumnià acabats d´esmentar. Es tracta de l´anomenat Sinclinal de l´Espà, força palès des de l´indret on ara ens trobem. Aquests materials del Garumnià, es troben formats per alternances de calcolutites i sorrenques de tonalitats groguenques (en aquest indret), tot i que sovint són més rogenques; es tracta de materials eminentment continentals, amb presència de Fe trivalent, el qual es troba en els minerals GOETHITA (LIMONITA) i HEMATITES. Aquests minerals són que són els minerals que comunicant el color a les roques anteriorment esmentades.
PARADA 9 - CONDICIONAL. MIRADOR DE L´ESPÀ, (l´Espà, terme municipal de Saldes, comarca del berguedà). (Full 254). Després de fer l´aturada anterior, cal fer un nou recorregut per la doble carretera C – 563 / B – 400, anant cap a ponent. Així, ens anirem apropant al proper poblet de l´Espà. Però, abans trobarem per la dreta, el trencall que condueix cap al Mirador de l´Espà, cap on ens caldrà anar, per fer una nova aturada. Així, haurem efectuat un recorregut molt proper a 1´2 Km, des del Coll de la Trapa. En aquest recorregut, hem continuat trobant afloraments dels materials que hem esmentat a les aturades anteriors. Aquests materials, també es fan palesos a l´indret de la present aturada. Es tracta dels materials del Garumnià, dels quals ja n´hem anat parlant al llarg de bona part del recorregut de l´itinerari. Des d´aquest indret, es pot gaudir d´una bona visió del Pedraforca (situat al Nord); i també de la vall de l´Aigua de les Valls. Precisament, aquest riu de la conca del Cardener, neix prop d´on ara som, passant per l´Espà i per Feners, abans d´arribar al Solsonès.
PARADA 10. COLL DEL CAP DE LA CREU, (terme municipal de Gósol, comarca del berguedà). (Full 254). Després de fer l´aturada anterior, cal fer un nou recorregut per la doble carretera C – Aquesta carretera es dirigeix primer cap al poble de l´Espà i posteriorment cap a Gósol. Poc després sobrepassarem el límit dels municipis (i també el límit provincial), encara que no abandonarem la comarca del Berguedà. Poc abans d´arribar al segon poble esmentat, arribarem al Coll de la Creu. Aquí farem una aturada, aproximadament a uns 3 Km de la realitzada anteriorment. En aquest recorregut, inicialment hem anat trobant afloraments dels materials mesozoics del Cretàcic, els quals formen part del Mantell del Pedraforca Inferior, concretament els materials del Garumnià. Tot i així, més endavant, entre l´Espà i Gósol, hem començat a trobar materials més antics, prop del darrer poble esmentat, hem trobat nivells carbonatats de Liàsic. Els quals ja pertanyen al Mantell Superior del Pedraforca. Tot i així, en aquest indret es fan palesos els materials del Garumnià, però estem en un lloc molt propers a l´encavalcament entre els dos mantells del Pedraforca. Per d´altra banda, des de les immediacions d´aquest indret, es pot gaudir d´una bona visió del Pedraforca, tot i que des del proper poble de Gósol es veu força be. No cal oblidar que ara estem molt propers a aquesta muntanya. ____________________________________________________________________ PARADA 11. COLL DE LA MOLA, (termes municipal de Gósol, comarca del berguedà i de Tuixen, comarca de l´Alt Urgell). (Full 254). PARADA 11. COLL DE LA MOLA, (termes municipals de Josa i Tuixén i de Gósol, comarques de l´Alt Urgell i del Berguedà, respectivament). (Full 254). Després de realitzar l´aturada anterior, cal continuar el trajecte per la carretera C – 563 / la qual es dirigeix ara cap a Gósol. En arribar a aquesta població, caldrà continuar cap al SW, cap al cementiri, amb la idea de continuar per la pista que es dirigeix cap al Coll de la Mola, després d´anar pujant, arribarem al coll, per on farem la darrera aturada del recorregut d´aquest itinerari. Aquesta aturada, l´efectuarem a uns 7´2 Km de la realitzada anteriorment, abans d´arribar a Gósol. En aquest recorregut, en arribar al poble de Gósol, ens hem apropat i sobrepassat l´encavalcament del Mantell Superior del Pedraforca sobre el Mantell Inferior del Pedraforca. Així, a Gósol hem entrat al segon. Així, hem trobat materials carbonatats del Liasic i del Cretàcic Inferior. Aquests materials es situen dintre del Mantell del Pedraforca Superior; és a dir: en aquest trajecte, hem sobrepassat l´encavalcament del primer per part del segon, i ara ens trobem situats dintre de l´esmentat Mantell Superior del Pedraforca. Per d´altra banda, en el recorregut des de Gósol cap al Coll de la Mola, haurem estat circulant per les proximitats d´aquest encavalcament, que hem quasi tornat a sobrepassar en anar lleugerament cap al SW. Així, ara en aquest indret, ens trobem al bell mig de l´encavalcament entre els dos mantells. Així, a la dreta del coll, per sobre de la pista de terra que anem seguint, es fan palesos els afloraments dels materials carbonatats del Juràssic i del Cretàcuc, els quals encavalquen amb materials del Garumnià (del trànsit del Cretàcic al Paleocè). És dir, per sobre del camí es fa pales el Mantell Superior del Pedraforca; mentre que a l´altre cantó es fa palès el Mantell Inferior del Pedraforca. També cal dir, que la pista que baixa des d´aquest indret cap a les proximitats del poble de Tuiexen (entrant així a la comarca de l´Alt Urgell), va seguint aquest mateix contacte, que segueix també el riu de la Mola. Per d´altra banda, prop d´on som, al Nord de la pista, per on hem circulat, hi havia unes antigues explotacions de lignits. Tot i així, aquestes es situen al Mantell Superior del Pedraforca, entre els afloraments del Cretàcic Inferior. Es tracta d´uns lignit més joves dels quins s´han explotat a diversos indrets dels termes de Vallcebre i de Saldes, que són del Garumnià. En aquest cas, aquests lignits són del Cretàcic Inferior, de l´Aptià.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.