Coordenades 124

Data de pujada 4 / de gener / 2016

-
-
1.008 m
305 m
0
2,4
4,8
9,69 km

Vista 527 vegades, descarregada 1 vegades

a prop de Figaró, Catalunya (España)

RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA PER LA COMARCA DEL VALLÈS ORIENTAL: DES DEL FIGARÓ (FIGUERÓ) I SANTA EUGÈNIA DEL CONGOST, AL TURÓ DE TAGAMANET I A CAN BELLVER

ADVERTIMENTS PREVIS

Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

Al llarg d’aquest itinerari es circularà per pocs trams de camins (com pels voltants de de Can Bellver, prop del Turó de Tagamanent), Tot i així, es tracta d´un camí que es troba en bones condicions per al trànsit rodat.

Com en tots els altres itineraris, recomanem tenir una cura molt especial de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut del mateix..

BREU INTRODUCCIÓ

En aquesta ocasió, el recorregut de l´itinerari discorrerà, en la seva totalitat pel Sistema Mediterrani, i més concretament per la Serralada Prelitoral Catalana (la seva unitat més externa).

Així doncs, el recorregut, entre el Figueró, Santa Eugènia del Congost i el Turó de Tagamanent es desenvoluparà íntegrament per la Serralada Prelitoral Catalana; entre afloraments dels materials paleozoics de l´Ordovicià, del Devonià i del Carbonífer. Tot i així, la major part del recorregut es realitzarà entre afloraments mesozoics del Triàsic Inferior (del Buntsandsteim) i del Triàsic Mig (del Muschelkalk Inferior).

Per d’altra banda, el recorregut de l´itinerari discorrerà íntegrament per la comarca del Vallès Oriental. I dintre d´aquesta, ho farà exclusivament per dos dels seus termes més septentrionals, pel del Figueró – Montmany (per on s´iniciarà) i pel de Tagamanent (per on finalitzarà el recorregut d´aquest recorregut)..

OBJECTIUS FONAMENTALS D’AQUEST ITINERARI

Els objectius fonamentals que es pretenen aconseguir en aquest itinerari, es poden concretar en els següents aspectes generals:

1.- Observació i descripció dels materials mesozoics (del Triàsic, exclusivament) i paleozoics (del Devonià i de l´Ordovicià, així com importants afloraments granítics i granodiorítics, del carbonífer) de la Serralada Prelitoral Catalana, que es troben al llarg del recorregut de tot l´itinerari. Així, fonamentalment, anirem trobant esquists i quarsites de l´Ordovicià, nivells carbonatats del Devonià; granits, granodiorites i pòrfirs del Carbonífer;. Tot i així, trobarem fonamentalment les lutites rogenques, gresos rogencs i calcàries del Triàsic.

2.- Observació de l´estructura del Sistema Mediterrani, al llarg del recorregut de l´itinerari, que anirem veient al llarg de tot el recorregut de l´itinerari

3.- Observació i reconeixement de diferents mineralitzacions situades a diferents indrets del recorregut de l´itinerari.

5.- Observació de les diferents explotacions mineres relacionades amb les mineralitzacions assenyalades a l’apartat anterior i amb de les altres que es vagin trobant al llarg del recorregut de l´itinerari.

6.- Observació de l´impacte produït per les explotacions anteriors, sobre el Medi Natural i de les restauracions dutes a terme, si aquest és el cas.

7.- Observació dels diferents elements del Patrimoni Geològic i del Patrimoni Miner, que es vagin trobant al llarg del recorregut de l´itinerari.

ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

Pel que fa al recorregut del present itinerari, cal dir que existeixen diversos antecedents bibliogràfics (pel que fa al tram entre el Figueró i Montmany). Tot i així, pel que fa al conjunt de l´itinerari, existeixen solament quatre antecedents: es tracta d´uns itineraris nostres, MATA-PERELLÓ (1990, 1995a, 1995b 2003, 2007, 2008 i 2010); en tots els casos, es tracta d’uns itineraris, tot i ser molt diferents de l´actual, en part discorren (molt puntualment) pels voltants del Turó de Tagamanent.

Pel que fa a l’estructura geològica de la zona per la qual discorre l´itinerari, farem esment de dos treballs de característiques generals, atributives a Catalunya. Concretament de GUIMERÀ et altri (1982) i de RIBA et altri (1976). I també de l´IGME (1976).

I, finalment, pel que fa a la descripció de les mineralitzacions d’aquestes comarques, farem esment del treball del mateix autor que ha realitzat aquestes línies; concretament de MATA-PERELLÓ (1990), relatiu al conjunt de les mineralitzacions catalanes

Tots aquests treballs referenciats, i d’altres, figuren esmentats per ordre alfabètic a l’apartat dedicat a la BIBLIOGRAFIA.

RECORREGUT DE L´ITINERARI

El recorregut de l´itinerari es transcorrerà exclusivament per la superfície de la comarca del Vallès Oriental. Així, s´iniciarà ben a prop del poble de del Figueró, dintre de la Serralada Prelitoral Catalana, concretament a la seva Estació de la RENFE. Després d´aquí, caldrà entrar al poble per anar cap a l´autovia C – 17. En arribar-hi, ens caldrà anar cap al poble de Santa Eugènia del Congost (Tagamanent), per on es farà un curt recorregut, continuant després per la carretera blanca que es dirigeix cap al Turó de Tagamanent i cap el Pla de la Calma. En arribar a Can Bellver, finalitzarà el recorregut d´aquest itinerari.

Tot això pot veure´que en aquest recorregut, que tindrà una longitud d´uns 9´69 Km, farem 8 aturades.

Aquest itinerari es començarà a una alçada de 307 metres (prop de l´Estació de la RENFE al Figueró). A partir d´aquest lloc, en realitzar-se el primer tram del recorregut, aquest anirà pujant ininterrompudament, fins arribar a una alçada de 1039 metres, en arribar a Can Bellver, a la darrera aturada del recorregut. Tot i això, cal dir que abans haurem passat pels peus del Turó de Tagamanent, situat a 1056 metres

DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

Com de costum, estructurarem el recorregut de l´itinerari en una sèrie de PARADES, que tot seguit anirem veient. En cadascuna d’aquestes aturades farem un breu comentari (geològic o mineralògic, segons s’escaigui). En cada cas indicarem, entre parèntesi, el full topogràfic on es troba l’aturada.

Finalment, cal dir que el recorregut de l´itinerari s’inclourà totalment dintre d´un sol full del Mapa Topográfico Nacional (realitzat a l´escala 1:50.000 per l´IGC); concretament del 364 (de la Garriga o de Sant Feliu de Codines).

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol.2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona.

IGME (1976).- Mapa Geológico de España a escala 1:50.000 (segunda Série). Hoja y memória de la hoja nº 364 (la Garriga). Inst. Geol. Minero de España. Minist. Indústria. Madrid.

MATA - PERELLÓ, J.M. (1990).- Selecció d´itineraris geològico-mineralògics: del Vallès Oriental a l´Alt Camp i al Solsonès. Revista Xaragall, nº 26, 42 pag. Manresa.

MATA - PERELLÓ, J.M. (1990).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, 442 pag. Institut d´Estudis Catalans. Barcelona.

MATA - PERELLÓ, J.M. (1995a).- Recerca mineralògica i geològica pel Vallès Oriental, des del Figueró a Tagamanent i a Vallcàrquera, Revista Algeps, serie B, nº 5, 9 pàgines. Manresa

MATA - PERELLÓ, J.M. (1995b).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca del Vallès Oriental: des de l’Ametlla del Vallès cap a Vallcàrquera i cap a Tagamanent i Aiguafreda. Inèdit, 11 pag. Manresa

MATA - PERELLÓ, J.M. (2007).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca del Vallès Oriental: des de l´Ametlla del Vallès cap a Vallcàrquera i Tagamanent. Inèdit, 10 pag. Manresa

MATA - PERELLÓ, J.M. (2008).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca del Vallès Oriental: des del Figueró cap a Vallcàrquera i Tagamanent. Inèdit. 12 pàgines. Manresa

MATA - PERELLÓ, J.M. (2010).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca del Vallès Oriental: des del Figueró cap a Vallcàrquera i Tagamanent. Inèdit. 12 pàgines. Manresa

RIBA, O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans, Edit. Ketres. 205 pag. Barcelona.
PARADA 1 - CONDICIONAL. IMMEDIACIONS DE L¨ESTACIÓ DE LA RENFE DEL FIGUERÓ, (el Figueró, terme municipal del Figueró - Montmany, comarca del Vallès Oriental).(Full 364). El recorregut del present itinerari, cal iniciar-lo per les proximitats de l´Estació de la RENFE del poble del Figueró (Figaró). Des d´aquest indret, ens caldrà fer un breu recorregut a peu, pels voltants de l´estació. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials del Paleozoic, els quals ja afloren per tota la superfície edificada del poble (així com per bona part dels sectors més baixos del seu municipi). Aquests materials es situen dintre de la Serralada Prelitoral Catalana, per on estem situats; això és: dintre del Sistema Mediterrani, una de les tres unitats geològiques que constitueixen el subsòl de Catalunya. Així, hem anat trobant afloraments dels calcosquists i calcàries argiloses del Devonià Mig. Sovint, les hem vist travessades per intrusions de pòrfirs granítiques del Carbonífer, com a la mateixa sortida del poble, a l´inici del recorregut. Tot i això, en aquest indret per on fem l´aturada, afloren a la bora de la carretera els nivells dels materials carbonatats. Aquests es troben força facturats. FOTOGRAFIA 1.
PARADA 2. ENTRADA A SANTA EUGÈNIA DEL CONGOST, (Santa Eugènia del Congost, terme municipal de Tagamanent, comarca del Vallès Oriental).(Full 364). Després de realitzar la parada anterior, caldrà fer un breu recorregut pel poble del Figueró, després de creuar el riu Congost. Després, seguint la vella carretera N – 141, ens caldrà arribar a l´Autovia C – 17, per tal de continuar el recorregut cap al Nord. Així, arribarem a Santa Eugènia del Congost. En arribar-hi, ens caldrà agafar el trencall que indica el camí cap a Tagamanent. A l´inici d´aquests (un carrer del poble), farem una nova aturada. Així, des de l´anterior, haurem recorregut poc més de 2 Km, per tal d´arribar fins aquí. En aquest tram del recorregut, inicialment hem anat trobant els materials paleozoics que hem esmentat as l´aturada anterior. Així, s´han anat fent palesos els afloraments dels nivells carbonatats i esquistosos, fonamentalment del Devonià. Aquests materials, com s´ha dit a l´aturada anterior, es situen dintre de la Serralada Prelitoral Catalana, per on estem situats. Després, més endavant, hem començat a trobar afloraments dels trams inferiors del Triàsic, concretament els del Buntsandsteim. Així, hem anat veient afloraments de les lutites, de les calcolutites i dels gresos, de tonalitats rogenques del Triàsic Inferior. Aquests són els materials que es fan palesos per arreu, entorn a l´indret per on efectuem la present aturada. Així, en aquest lloc, es pot veure un bon afloraments dels gresos rogencs del Buntsandandsteim (del Triàsic Inferioer). Dintre d´aquest aflorament, es poden veure molts bons exemples de laminació creuada, indicatius de les variacions del flux de sedimentació d´aquests gresos.
PARADA 3. IMMEDIACIONS DEL Km 2, CARRETERA A TAGAMANENT, (Santa Eugènia del Congost, terme municipal de Tagamanent, comarca del Vallès Oriental).(Full 364). Després de realitzar la parada anterior, ens caldrà fer un recorregut per diversos carrers del poble nou de Tagamanent. (cal recordar que l´antic es trobava entorn del Turó de Tagamanent, lluny d´aquí). Em aquest recorregut, seguint sempre les indicacions de l´esmentat turó, arribarem a l´antiga carretera N – 141. Poc després trobarem per la dreta, la carretera blanca (sense numeració) que es dirigeix cap al Turó de Tagamanent i cap al Pla de la Calma. Després d´un recorregut per aquesta carretera d´uns 2 Km, realitzarem la present aturada, a uns 2´5 Km de la parada realitzada anteriorment. En aquest recorregut, haurem anat trobant afloraments dels materials que hem vist a l´aturada anterior. Així, hem vist per arreu, afloraments dels nivells del Triàsic Inferior, dels materials del Buntsandsteim. Hem anat trobant afloraments dels gresos, de les lutites i de les calcolutites rogenques. Tot aquests materials es situen plenament dintre de la Serralada Prelitoral Catalana, per on estem situats. Tot i així, més endavant, després d´uns giravolts, hem començat a trobar afloraments dels materials carbonatats del Triàsic Mig (concretament els nivells del Muschelkalk Inferior). Aquests nivells carbonatats es troben constituïts per calcàries i per dolomies, segons els llocs. Ara, en aquest indret, es fan clarament paleses les calcaries Per d´altra banda, al llarg d´aquest recorregut, hi haurà la possibilitat d´observar el congost obert pel riu del mateix nom, aigües més amunt de Santa Eugènia de Tagamanent, anant cap al propers pobles d´Aiguafreda (Vallès Oriental) i Sant Martí de Centelles (comarca d´Osona).
Després de realitzar la parada anterior, cal continuar amunt, per la carretera blanca (sense numeració), la qual es va dirigint cap al Turó de Tagamanent i cap al Pla de la Calma. Continuant per aquet vial, arribarem a les immediacions de la Vila. Per aquí farem una nova aturada, aproximadament a uns 1´6 Km de la parada anterior. En aquest tram de l´itinerari, hem anat trobant els afloraments dels materials carbonatats que hem vist a l´aturada anterior. Així hem anat veien les calcaries (i ocasionalment les dolomies) del Muschelkalk Inferior (del Triàsic Mig). Així, com als recorreguts anteriors, ens hem estat desplaçant per la Serralada Prelitoral Catalana. Tot i així, en arribar a aquest indret, s´han fet palesos uns nivells de lutites rogenques (i ocasionalment dels gresos i calcolutites rogenques). Aquests materials pertanyen al Triàsic Inferior, al Buntsandsteim. Son similars als que hem trobat en el recorregut entre la PARADA 2 i la PARADA 3 d´aquest itinerari. Efectivament, aquests materials es situen per sota dels anteriors, sols que ara els hem trobat per sobre. Això significa que entre uns i altres hi ha una falla, precisament per l´indret on hi ha un barranc proper a la Vila. Per la carretera l´hem sobrepassat, sense veure-la, ja que ha quedat fossilitzada per depòsits detrítics recents deb l´Holocè. Així, prop de la Vila, es troben afloraments dels materials triàsics del Buntsandsteim.
Després de realitzar la parada anterior, cal efectuar un nou recorregut per la carretera que condueix cap al ja proper Turó de Tagamanet (i posteriorment cap al Pla de la Calma). Seguint per aquesta carretera, aviat trobarem per la dreta el camí molt dolent, que procedeix del Figueró i de Vallcàrquera. Més endavant, arribarem al Coll de Tagamanent, per on farem una nova aturada. La parem a uns 2 Km i escaig de l´efectuada anteriorment. En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials rogencs del Buntsandsteim, similars als que hem vist a l´aturada anterior. Aquests nivells, amb gresos, calcolutites i lutites del Triàsic Inferior, son els materials que apareixen a l´indret de la present aturada. Com els anteriors es situen dintre de la Serralada Prelitoral Catalana. Per d´altra banda, des d´aquest indret, mirant cap a llevant, es pot veure per sota nostre, el conegut Barranc de l´Afrau, per on hi ha les Mines de l´Afrau (i entre elles la Mina Gato), actualment inaccessibles, com a conseqüència de la frondosa vegetació que ha crescut per arreu, taponant el camí per on s´accedia des de Vallcàrquera. FOTOGRAFIA 5. Per d´altra banda, des d´aquest indret, mirant cap al NW es pot veure el Turó de Tagamanet, per on afloren els materials carbonatats del Muschelkalk Inferior, del Triàsic Mig. També es pot veure com per sobre del turó es situa el castell i l´església de Santa Maria de Tagamanent, de l´antic poble del mateix nom.
PARADA 6. BASE DEL TURÓ DE TAGAMANENT, (Santa Maria de Tagamanent, terme municipal de Tagamanent, comarca del Vallès Oriental).(Full 364). Després de realitzar l´aturada anterior, cal continuar el recorregut que va conduint cap a l´immediat Turó de Tagamanent i posteriorment cap al Pla de la Calma. Ara arribarem a la base de l´esmentat turó, per on farem una nova aturada. La farem a menys de 1 Km de l´anterior. En aquest recorregut, hem continuat trobant afloraments dels materials rogencs del Buntsandsteim. Aquests nivells, amb gresos, lutites i calcolutites rogenques, són també les que afloren en aquest indret. Tot i això, per sobre nostre, es fan ben palesos els afloraments dels nivells carbonatats del Muschelkalk Inferior. Sobre aquests nivells de calcàries i dolomies és on es situa el castell i l´església de Santa Maria de Tagamanent. Aquests indrets constituïen el nucli de l´antic poble de Tagamanent. FOTOGRAFIA 7
PARADA 7. COLLET DE SANT MARTÍ, CAMÍ DEL TURÓ DE TAGAMANENT AL PLA DE LA CALMA, (Santa Maria de Tagamanent, terme municipal de Tagamanent, comarca del Vallès Oriental).(Full 364). Després de fer l´aturada anterior, cal realitzar un altre recorregut pel vial que ara condueix cap al Pla de la Calma. Així, ara realitzarem un tram de 0´5 Km, per tal de fer una nova aturada. Aquesta, la realitzarem al Collet de Sant Martí. En aquest recorregut, hem continuat trobant afloraments dels materials triàsics esmentats a l´aturada anterior. Així, hem vist els nivells de lutites, calcolutites i gresos rogencs del Bundsandsteim (del Triàsic Inferior). Ara, per sota d´aquests nivells, hem vist els nivells de conglomerats quarsosos, de la base de l´esmentat Bundsandsteim. Aquests són els materials que afloren en aquest indret. FOTOGRAFIA 8.
PARADA 8. IMMEDIACIONS DEL BELVER, CAMÍ DEL TURÓ DE TAGAMANENT AL PLA DE LA CALMA, (Santa Maria de Tagamanent, terme municipal de Tagamanent, comarca del Vallès Oriental).(Full 364). Després de realitzar la parada anterior, cal efectuar un darrer recorregut, inferior a 0´5 Km, per tal d´arribar a Can Bellver i al Coll de Bellver, per on realitzarem la darrera aturada d´aquest itinerari. En aquest recorregut, hem estat circulant per la zona de contacte entre els materials triàsics del Buntsandsteim i els materials granítics del carbonífer. Així, en arribar a la cosa, es fan ben palesos els primers, per sota de la casa. Des d´aquest indret, es poden fer diverses observacions, pels voltants de la casa; així es veuen be els relleus propers del Parany, mirant cap a l´Est. I també la vall de Vallccarquera i del Figueró,, mirant cap al Sud. Igualment es fan palesos els relleus de la vall del riu Congost, mirant cap el NW,, entre altres llocs

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.