Coordenades 372

Data de pujada 28 / d’octubre / 2018

-
-
654 m
367 m
0
5,5
11
22,11 km

Vista 35 vegades, descarregada 0 vegades

a prop de Peralta de la Sal, Aragón (España)

RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA PER LA COMARCA DE LA LLITERA / LITERA: DES PERALTA DE LA SAL A QATRECORTS / CUATROCORZ, A LO CAMPELL I A TAMARIT DE LLITERA / TAMARITE DE LITERA / 04B DE NOVEMBRE DE 2018


Per Josep M. MATA-PERELLÓ i Joan Salvador PUIG ORIOL


ADVERTIMENTS PREVIS

Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

També cal tenir en conte que una part del recorregut final de l´itinerari, es realitzarà per camins de terra, per la qual cosa caldrà prendre les degudes precaucions, En aquest itinerari, hi haurà un llarg recorregut per camins de terra, per tal d´anar des de Peralta de la Sal a Quatrecorts i a. lo Campell.

Cal tenir, com sempre, una cura molt especial de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut de l´itinerari, i també fora d´ell.


BREU INTRODUCCIÓ

La pràctica totalitat del recorregut d´aquest itinerari, discorrerà íntegrament per una sola unitat geològica, concretament per la Depressió Geològica de l´Ebre. I dintre d´aquesta, ho farà quasi solament per la seva Depressió Central; així com per la denominada Zona de l´Avant-País Plegat. Tot i així, a la primera aturada, el recorregut recalarà molt prop del Sistema Pirinenc; a tocar de l´encavalcament de la Unitat de les Serres Marginals Pirinenques sobre la Depressió Geològica de l´Ebre.

Així, el recorregut s´iniciarà a la població de Peralta de la Sal, molt prop de la zona de l´encavalcament. Així, tot que els primers afloraments que trobarem seran els materials cenozoics de l´Eocè (concretament els nivells de guixos i calcolutites guixoses de la Formació Barbastro) molt prop tindrem els afloraments del Triàsic Superior, del del Keuper, amb nivells de guixos. Els primers són de la Depressió Geològica de l´Ebre i els segons del Sistema Pirinenc.

Tota la resta del recorregut ja s´efectuarà dintre de la primera unitat geològica esmentada. Així, s´aniran trobant afloraments dels materials cenozoics de l´Eocè i de l´Oligocè, de vegades coberts per terrenys més recents: del Pleistocè i de l´Holocè. Així, trobarem els afloraments esmentats de la Formació Barbastro (amb nivells de guixos i calcolutites blanquinoses) però també trobarem els de la Formació Peralta (amb gresos i calcolutites ocres, Formació Peraltilla (lutites amb intercalacions de gresos en paleocanals) i Formació Sariñena (amb paleocanals de gresos i conglomerats, intercalats entre lutites ocres i roges). Les dues primeres de l´Eocè, en part amb trànsit a l´Oligocè i les dues clarament d´aquest darrer període.

Per d´altra banda, el recorregut transitarà per diferents comarques aragoneses: per la Llitera, entre Peralta de la Sal (per on s´iniciarà el recorregut de l´itinerari), lo Campell i Tamarit de Llitera (per on finalitzarà)


OBJECTIUS FONAMENTALS

A través del recorregut d´aquest recorregut, s´intentaran assolir els següents objectius generals:

1.- Observació del Sistema Pirinenc (de les Serres Marginal Prepirinenques). De fet, no el tallarem, però es troba molt prop de l´indret per on farem la primera aturada. Així, aquesta és a tocar de l´encavalcant de la Unitat de les Serres Marginals (mitjançant els nivells guixosos i argilosos del Keuper) sobre els materials eocènics de la Depressió Geològica de l´Ebre, (amb presencia dels nivells guixosos i calcolutitics blanques de la Formació Barbastro)

2.- Observació de la Depressió Geològica de l´Ebre, i descripció dels materials terciaris (del paleogen) que constitueixen el subsòl de la totalitat de les comarques per les quals discorre el present itinerari. Així, ens referirem fonamentalment als materials de la Formació Barbastro, als de la Formació Peralta, als de la Formació Peraltilla i als de la Formació Sariñena, que veurem a diversos llocs del recorregut.

3.- Observació i descripció dels materials del neogen recent (del Pleistocè i de l´Holocè), que s’estenen a diferents indrets del recorregut, tot cobrint parcialment als materials terciaris esmentats anteriorment. Així, cal destacar que per les immediacions del poble de lo Campell (a llevant del mateix) hi ha extensos afloraments del Pleistocè, molt detrítics, els quals constitueixen un glacis.

4.- Observació de l´estructura de la Depressió Geològica de l´Ebre, per aquests indrets; i en concret de les dues sotsunitats representades: de la seva Depressió Central, i de l´Avant-país Plegat. I, al mateix temps, s´observaran les estructures locals dels materials anteriorment esmentats, al llarg del recorregut de l´itinerari. En especial de l´Anticlinal de Balaguer-Alfarràs-Barbastro, que veurem dintre de l´Avant-país Plegat.

5.- Observació i reconeixement de diferents mineralitzacions situades al llarg del recorregut, com les mineralitzacions evaporítiques guixoses, relacionades amb els afloraments de la Formació Barbastro, que trobarem a diferents indrets del recorregut .

6.- Observació i reconeixement de les explotacions, situades a diferents indrets del recorregut de l´itinerari. Així, cal fer esment de les explotacions dels guixos de Barbastro, que veurem molt prop de Tamarit de Llitera

7.- Observació dels diferents elements del Patrimoni Geològic, que anirem trobant al llarg de tot el recorregut.

8.- Observació dels diferents elements del Patrimoni Miner, que anirem trobant al llarg de tot el recorregut. Cal fer esment de les Salines de Peralta de la Sal i del Forn de Guix de Tamarit de Llitera.


ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

Pel que fa al la totalitat del recorregut, sols hi ha un antecedent, es tracta de: MATA – PERELLÓ i SANZ BALAGUÉ (2017); el recorregut que ara presentem, és una actualització d´aquest, realitzat en sentit invers al recorregut precedent. Per d´altra banda hi ha diversos antecedents parcials, relatius a diferents indrets del recorregut. Així, farem esment dels següents: MATA-PERELLÓ (1996, 1997, 2004 i 2008). Igualment i més recents a: MATA-PERELLÓ i SANZ BALAGUÉ (2014a, 2014b, 2014c i 2014d). Tots ells són relatius a parts de l´itinerari, les quals coincideix amb alguns sectors del present recorregut.

Pel que fa a la descripció de les farem esment del treball de MATA-PERELLÓ i de SANZ BALAGUÉ (1993). Per d´altra banda, també farem esment d´uns altres treballs nostres, d´àmbit comarcal, referents a la comarca de la Llitera. Es tracta, respectivament dels següents: MATA-PERELLÓ i SANZ BALAGUÉ (1990 i 1991).

I, finalment, pel que fa a l´estructura geològica de la zona per la qual discorre l´itinerari, farem esment dels treballs de: GUIMERÀ et altri (1982) i de RIBA et altri (1976), ambdós són de caràcter generalista, i es refereixen al conjunt dels Països Catalans. Per d´altra banda, també farem esment del treball de l´IGME (1970), referit a aquesta zona, per la qual discorre el recorregut de l´itinerari.
Tots aquests treballs referenciats, i d´altres, figuren esmentats per ordre alfabètic a l´apartat dedicat a la BIBLIOGRAFIA.


RECORREGUT DE L´ITINERARI

Així, el recorregut de l´itinerari, s´iniciarà per les immediacions de la població de Peralta de Sal, per on es farà la primera aturada a les conegudes Salines de Peralta de la Sal. Tot seguit, caldrà anar cap al proper poble, per a continuar després cap a ponent, per la carretera autonòmica A – 2216. Més endavant, en creuar el riu Sosa, es farà una altra aturada, dintre del recorregut d´aquest itinerari.

Després, es continuarà per l´esmentada, seguint cap a ponent. Però, en trobar per ´esquerra el camí que es dirigeix cap a Quatrecorts / Cuatrocorz, ens caldrà agafar-lo, per tal de fer una aturada en arribar al poblet. Posteriorment, ens caldrà seguir per aquest vial cap al poble de lo Campell / Alcampell, per on farem una aturada quasi en arribar a l´esmentat poble.

Després, ens caldrà seguir cap al SW per la carretera autonòmica A – 1240, la qual es dirigeix cap a Tamarit de Llitera / Tamarite de Litera. Abans d´arribar-hi farem dues aturades. Una altra just a l´entrada. Totes a la dreta de la carretera. I, finalment, ens caldrà pujar cap a turó situat sobre el poble, a l´esquerra de la ruta que seguim, per on farem la darrera aturada d´aquest itinerari.




MAPA 1 DEL RECORREGUT DE L¨ITINERARI
(Mapa satelital del Google, sobre Wikiloc)



MAPA 2 DEL RECORREGUT DE L¨ITINERARI
(Mapa del Google, sobre Wikiloc)

Tot això, es pot veure al MAPA DEL RECORREGUT DE L´ITINERARI (del qual hem ajuntat dues versions). Així, es pot veure que tindrà uns 22´2 Km re recorregut, a través dels quals es faran 8 aturades. El trajecte s´iniciarà a una alçada d´uns 541 metres (a les Salines de Peralta de la Sal). Després, anirà baixant fins als 474, en circular per la bora del riu Sosa. Posteriorment, pujarà amb diverses oscil·lacions, fins als 647 metres, entre mig de Quatrecorts i lo Campell. Després, anirà baixant fins als 374 metres, en arribar a Tamarit de Llitera. I, finalment, pujarà fins als 424, en arribar a la darrera aturada, per sobre de la població acabada d´esmentar.

DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

Com de costum, estructurarem el recorregut de l´itinerari en una sèrie de PARADES (o d´ATURADES), algunes de les quals tindran caràcter condicional, que tot seguit anirem veient. En cada una d´aquestes aturades farem un breu comentari (geològic o mineralògic, segons s’escaigui). En cada cas indicarem, entre parèntesi, el full topogràfic on es troba l´aturada. Finalment, cal dir que el recorregut de l´itinerari s´inclourà dintre del següent full, del "Mapa Topográfico Nacional", realitzat a l´escala 1:50.000 per l´Instituto Geográfico y Catastral: 326 (dit de Monzón)

_____________________________________________________________________________________


BIBLIOGRAFIA EMPRADA

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol. 2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona.

IGME (1970).- Mapa Geológico de España a escala 1:200.000 (sintèsis de la cartografia existente). Memòria i fulla n´º 33 (Lleida), Inst. Tecnol. GeoMinero de España. Minist. Medio Ambiente. Madrid

MATA-PERELLÓ, J.M. (1996).- Selecció d´Itineraris geològics i mineralògics per les terres de Lleida, Itinerari 3, pp. 37-44, publicacions Museu de Geologia, Manresa

MATA-PERELLÓ, J. M. (1997).- Recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Llitera i de la Baixa Ribagorça: des de Sant Esteve de Llitera a Entença, per Peralta de la Sal i per Purroi de la Solana. Inèdit. 12 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J. M (2004).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques del Segrià, Llitera, Cinca i Somontano: des d´Alfarràs a Barbastro, por Tamarit i Sant Esteve de Llitera. Inèdit, 12 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J. M (2008b).- Recorrido desde Altorricó a Tamarit de Llitera, per Alcampell, Baells i Natjà, a través del Patrimonio Geológico y Minero de la Llitera. Inèdit, 14 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i PUIG ORIOL, J.S. (2017).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca de la Llitera: des d’Albelda cap a Tamarit de Llitera, Alcampell i a Lo Castellot de Baells. Inèdit. 16 pag. Manresa
MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (1991).- Inventari Mineralògic de la comarca de la Llitera, revista Terra Endins, nº 2, pp. 1-22, Manresa.

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (1993).- Guia de identificación de Minerales, adaptada fundamentalmente a la Península Ibérica. Parcir, Edic. Selectas, 243 pàgines. Manresa.

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (2014a).- Recorregut geològic i miner per les comarques aragoneses del Somontano, del Cinca Medio i de la Llitera: des d´Ólvena cap a Estada, Estadilla, Fonz i a Sanui. Inèdit. 12 pàgines.

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (2014b).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca de la Llitera: des de Baells a Sorita, la Mora i a Peralta de la Sal. Inèdit. 12 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (2014c).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Llitera i de la Ribagorça: des de Peralta de la Sal a Gavassa i a Purroi de la Solana. Inèdit. 10 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (2014d).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca de la Llitera: des de Peralta de la Sal a Calassanç i cap Alins. Inèdit. 12 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (2017).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Llitera, Cinca Medio i Somontano: des de Castillonroi a Lo Campell, Qatrecorts, Peralta de la Sal, Sanui, Almunia de San Juan, Monzón, Castejon del Puente, Barbastro i al Pueyo de Barbastro, Aragall, nº 7, recorrido 1, pp. 5 – 18. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M., SANZ BALAGUÉ, J. i FONT SOLDEVILA, J. (2016).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca de la Llitera: des d’Alfarràs cap Albelda, Tamarit de Llitera, Alcampell i a Baells. Inèdit. 16 pàgines. Manresa

RIBA ARDERIU, O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans. Edit Ketres. 211 pàgines. Barcelona.
Waypoint

P1 SALINES DE PERALTA DE LA SAL

PARADA 1. SALINES DE PERALTA DE LA SAL, (antic terme de Peralta de la Sal i actualment del de Peralta i Calassanç, comarca de la Llitera). (Full 326). El recorregut de l´itinerari el començarem al bell mig de les conegudes Salines de Peralta de la Sal. Aquí hi haurem arribat des del poble de Peralta de la Sal, trobant-se les salines a poc més de 1Km del poble, al seu llevant. Tanmateix, es pot accedir des de la carretera autonòmica A – 2216 (que enllaça Purroi amb Sant Esteve de Llitera), situada lleugerament al Nord de les salines. Tot i que prop del poble afloren el nivells de gresos i calcolutites, de tonalitats rogenques de la Formació Peraltilla, nosaltres, en arribar a les salines haurem trobat els nivells de guixos i calcolutites blanquinoses que pertanyen a Formació Barbastro. Tots aquests materials es troben dintre de la Zona de l´Avant-País Plegat, (de la Depressió Geològica de l’Ebre). Aquests darrers materials són els que es troben a l´indret de l´aturada, per on es situen les salines. Aquí, aquests nivells es troben verticalitzats, i formen part de l´Anticlinal diapíric de Balaguer-Barbastro. Aquestes salines es troben prop d´uns naixements d´aigües salades, les quals han circulat per entre els guixos propers, molt rics en clorur sòdic. Aquests guixos pertanyen a la Formació Barbastro, tot i que els nivells del Keuper (als quals havíem atribuït es troben molt propers. Per entre aquests nivells guixosos han circulat aigües soterrànies. En fer-ho, han dissolt part de la sal disseminada entre els nivells d´argiles i dels esmentats guixos cenozoics. Posteriorment, aquestes aigües han sortit a la superfície, i en evaporar-se han precipitat la sal. Posteriorment. Les aigües salades han estat recollides en basses i escampades per les eres. Aquí, en evaporar-se l´aigua ha precipitat l´HALITA; aquest és pràcticament l´inic mineral localitzat a les salines. En relació a aquestes, cal dir que constitueixen un importantíssim Patrimoni Miner. Per d´altra banda, entre els afloraments dels materials de la Formació Barbastro, també hi ha abundantíssim GUIX, com és natural. Al mateix temps, també hi ha presencia d´altres sulfats de calci, com l´ANHIDRITA i l´HEMIHEDRITA. Així com d´altres sulfats com l´EPSOMITA i l´HEXAHIDRITA, dos sulfats de magnesi.
Waypoint

P2 RIU SOSA

PARADA 2 - CONDICIONAL. CARRETERA A – 1240. PONT SOBRE EL RIU SOSA, (antic terme de Peralta de la Sal i actualment del de Peralta i Calassanç, comarca de la Llitera). (Full 326). Després de fer l´aturada anterior, cal anar cap al proper poble de Peralta de la Sal, després de travessar-lo, caldrà continuar per la carretera autonòmica A – 1240, anant cap a ponent. Més endavant, en travessar el riu Sosa, farem una aturada. La farem a uns 2´9 Km de la realitzada anteriorment. En aquest trajecte, inicialment hem trobat els materials que hem vist a l´aturada anterior: els nivells de guixos i calcolutites blanquinoses de la Formació Barbastro, de l´Eocè. Després, hem trobat afloraments dels nivells de gresos, lutites i calcolutites que pertanyen a la Formació Peralta. Fins i tot, hem trobat els nivells de conglomerats i gresos en paleocanals de la Formació Peraltilla. Aquests darrers són els quins apareixen a l´indret de l´aturada. Tots aquests materials es situen dintre de la Depressió Geològica de l´Ebre a la qual reblen per aquests indrets. Són materials cenozoics de l´eocè i del trànsit a l´Oligocè. Els darrers ja son clarament d´aquest període. Per d´altra banda, en aquest indret, la carretera sobrepassa el riu Sosa. Aquest riu procedeix de Peralta de la Sal i en aquest indret les seves aigües es troben lleugerament salades. Tot i així, es tracta d´un riu molt escàs amb aigües, tributari del Cinca pels voltants de Monzón
Waypoint

P3 IMMEDIACIONS DE QUATRECORTS

PARADA 3. VOLTANTS DE QUATRECORTS, (Quatrecorts / Cuatrocorz, terme municipal de Peralta de la Sal i Calassanç, comarca de la Llitera). (Full 326). Després de fer l´aturada anterior, cal continuar per la carretera A – 1240, anant sempre sap al SW. Així, després d´un recorregut per aquesta carretera, arribarem a l´indret on hi ha el trencall del camí que es dirigeix cap al poblet de Quatrecorts / Quatrecorz. L´haurem d´agafar, per tal d´arribar fins aquest indret. En arribar-hi, farem una nova aturada. Aquesta, la farem a uns 5´6 Km de la parada anterior. retornar cap el poble de lo Campell, desfent la fillola que En aquest recorregut, inicialment hem trobat els materials de la Formació Peraltilla, que hem vist a l´aturada anterior. Després, haurem començat a trobar nivells de lutites i calcolutites rogenques, entre les quals hi ha abundants paleocanals de gresos. Es tracta dels materials de la Formació Sariñena, de l´Oligocè en transit al Miocè. Així, aquests són els materials que apareixen a l´indret de l´aturada, on hi ha abundants paleocanals. Per d´altra banda, des del poble de Quatrecorts es pot gaudir d´una bona visió del turó on es troba situat el Castell de la Mora. Des d´aquí es pot percebre com aquest es troba sobre un turó per on afloren els denominats conglomerats de Baells, de l´Oligocè.
Waypoint

P4 IMMEDIACIONS D´ALCAMPELL

PARADA 4 CONDICIONAL. IMMEDIACIONS D´ALCAMPELL, (terme municipal d´Alcampell, comarca de la Llitera). (Full 326). Després de fer l´aturada anterior, cal continuar per la carretereta que condueix cap al poble d´Alcampell. En arribar a les immediacions del mateix, farem una aturada. La farem a uns 6´5 Km de la realitzada anteriorment En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials que hem vist a la parada anterior. Així, per arreu es fan palesos els afloraments de gresos i conglomerats en paleocanals, alternant amb calcolutites i lutites de tonalitats ocres i roges. Aquests materials pertanyen a la Formació Sariñena, de l´Oligocè. Tot i així, en arribar a les immediacions d´Alcampell, hem trobat afloraments dels materials de la Formació Peratilla, situada per sota de l´anterior. Així, ara hem trobat uns nivells de conglomerats i gresos situats entre nivells de lutites i calcolutites rogenques. Per d´altra banda, prop d´Alcampell (a llevant del poble) s´ha fet palesos uns nivells detrítics del Pleistocè, cobrint a tots els materials anteriors. Aquests materials configuren un glacis, sobre el qual es situa el poble d´Alcampell
Waypoint

P5 CARRETERA A - 1240. IMMEDIACIONS DEL Km 15

PARADA 5. CARRETERA A-1240, CAP A TAMARIT DE LLITERA, A 2´5 Km D´ALCAMPELL, IMMEDIACIONS DEL Km 15, (terme d´Alcampell, comarca de la Llitera). (Full 326). Després de fer l´aturada anterior, cal acabar d´arribar al poble d´Alcampell. A partir d´aquí es continuarà per la carretera A – 1240, tot anant cap al poble de Tamarit de Més endavant, prop del Km 15 de la carretera, a els dos pobles, caldrà fer una nova aturada, dintre del recorregut d´aquest itinerari. Així, des de l´anterior haurem recorregut uns 3 – 3´5 Km més. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials cenozoics que formen part de la Depressió Geològica de l´Ebre, en concret del denominant Avant-país Plegat, per on ens trobem situats. Així, primer hem trobat els materials de la Formació Peraltilla (amb gresos i conglomerats formant paleocanals entre nivells de lutites i calcolutites rogenques). Tot i així ara hem trobat els materials guixosos i calcolutics blanquinosos que formen part de l´anticlinal que es situa prop de Tamarit (l´Anticlinal d´Alfarràs – Barbastro), al Sud d´on ara estem ara, en aquesta aturada. En bona part, aquests materials formen part de la denominada molt sovint com a Formació Barbastro, de l´Oligocè, que ara a l´indret de l´aturada afloren per tot arreu. Aquests materials es troben força plegats i replegats, com es pot observar amplament a l´indret de l´aturada. Alhora, també s´han desenvolupat processos kàrstics entre els guixos.
Waypoint

P6 ANTIGA GUIXERA PROPERA AL CEMENTIRI DE TAMARIT

PARADA 6 - CONDICIONAL. IMMEDIACIONS DEL CEMENTIRI, CARRETERA A – 1240, (terme municipal de Tamarit de Llitera, comarca de la Llitera). (Full 326). Després de realitzar l´aturada anterior, cal continuar el recorregut per la carretera A – 1240, tot anant ara cap al proper poble de Tamarit de Llitera / Tamarite de Litera. Així, em apropar-nos, ens arribar cap a les immediacions del Cementiri de la població. Aquí, farem una aturada, aproximadament a 3 Km de la parada anterior, aproximadament. Aquesta aturada l´efectuarem a la dreta de la carretera anteriorment esmentada, al costat del camí que es dirigeix cap a l´esmentat Cementiri. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials cenozoics, dels quals ja n´hem parlat a la parada anterior. Així, hem continuat trobant els nivells de guixos i calcolutites blanquinoses, les quals formen part dels afloraments de la Formació Barbastro, del trànsit de l´Eocè a l´Oligocè. Aquests materials, fonamentalment guixosos, són els quals apareixen a l´indret de present aturada. Així, aquí es fan ben palesos els nivells de guixos i els de les calcolutites guixoses. Precisament, en aquest lloc vas haver-hi una petita explotació dels materials guixosos.
Waypoint

P7 ANTIC FORN DE GUIX DE TAMARIT

PARADA 7. FORN DE GUIX, GESERA I EXPLOTACIÓ DE GUIXOS DE TAMARIT DE LLITERA, (terme municipal de Tamarit de Llitera, comarca de la Llitera). (Full 326). Després de realitzar l´aturada anterior, cal continuar el recorregut per la carretera autonòmica A – 1240. Seguint-la, ben aviat arribarem a la població de Tamarit de Llitera / Tamarite de Litera. Quasi a l´entrada de la població, a ma esquerra, trobarem una antiga explotació de guix. Aquí farem una aturada, a uns 0´8 Km de la parada anterior. En aquest tram del recorregut, hem continuat trobant afloraments dels nivells de guixos i calcolutites blanquinoses de la Formació Barbastro. Aquests són els materials que apareixen a l´indret de l´aturada. Precisament, en aquest indret han estat explotats en una antiga guixera (o gesera). Per d´altra banda, aquí mateix hi ha un Forn de Guix, on van ser processats aquests materials.
Waypoint

P8 TOSSAL DEL CASTELL DELS MOROS / P9. TORRE DE LA SERRA. QANAL DE TAMARIT

PARADA 8 - CONDICIONAL. TOSSAL DE LA PLETA, CASTELL DELS MOROS, (terme municipal de Tamarit de Llitera, comarca de la Llitera). (Full 326). Després de realitzar l´aturada anterior, cal travessar parcialment la població de Tamarit de Llitera / Tamarite de Litera. Al bell mig de Tamarit, per la dreta del sentit de marxa que portem, trobarem els carrers que ens aproparan cap al Castell de Tamarit, on en arribar farem una nova aturada, a uns 2 Km de l´anterior. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials de la Formació Peraltilla. Així, haurem vist nivells de calcolutites de tonalitats ocres (de vegades rogenques). També, haurem vist nivells de gresos, els quals es troben formant paleocanals entre les calcolutites. Tots aquests materials els veiem força inclinats, com a conseqüència de trobar-se dintre de l´Avant - País Plegat, de la Depressió Geològica de l´Ebre, per on estem situats, en concret dintre de l´Anticlinal d´Alfarràs – Barbastro ______________________________________________________________________________________ PARADA 9. TORRE DE LA SERRA, QANAL DE TAMARIT, , (terme municipal de Tamarit de Llitera, comarca de la Llitera). (Full 326). Després de realitzar l´aturada anterior, cal continuar un breu recorregut, per tal d´anar cap a la Torre de la Serra, per on es troba la pleta i les restes del “Qanal” de Tamrit. Aquí farem la darrera aturada, a uns 0´5 Km de l´anterior. En aquesta zona hi ha les restes d´un antic canal (el “Qanal de Tamarit”), que aprofitava les aigües del subsòl a l´època andalusí. En efecte, aleshores es van fer una sèrie de drenatges, amb un canal principal. Aquest tallava als materials de la Formació Barbastro i als de la Formació Peraltilla. Així, captava l´aigua que circulava entre els nivells permeables i els nivells impermeables, conduint aquestes aigües fins ala basa, a través d´un túnel, que s´anomenava “la mina”. Aquesta disposava de uns quants pous de ventilació i neteja (de 50 x 40 cm), distants uns 20 metres entre si. D´aquests pous ara se n´han conservat dos. Un d´ells s´ha tapat amb una planxa metàl·lica. L´altre es troba obert, protegit amb una valla (aquest es veu a una de les fotografies). L´amplada del túnel varia en funció del caràcter dels materials geològics que travessa. Aquest indret és un element important del Patrimoni Miner de Tamarit de Llitera i del conjunt de la comarca de la Llitera. .

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.