Coordenades 660

Data de pujada 17 / de febrer / 2020

-
-
901 m
246 m
0
9,8
20
39,32 km

Vista 20 vegades, descarregada 0 vegades

a prop de Callús, Catalunya (España)

RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA I MINERA PER LES COMARQUES DEL BAGES I DEL SOLSONÈS: DES DE CALLÚS I SANT MATEU DE BAGES CAP A CASTELLTALLAT, PRADES DE LA MOLSOSA, I ELS QUADRELLS / 22A DE FEBRER DEL 2020


Josep M. MATA-PERELLÓ i Joan Salvador PUIG ORIOL


ADVERTIMENT PREVI

A l´igual que en altres ocasions, en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

Pel que fa al recorregut de l’itinerari, cal dir que la seva major part s’efectuarà per camins que es troben en bon estat de conservació. Tot i així, caldrà demanar informació sobre ´estat dels camins, especialment del que des de Castelltallat es dirigeix cap a les immediacions de Can Prat Barrina, al final del recorregut d´aquest itinerari.

En aquesta ocasió, en part es tracta d´un recorregut per diferents indrets de la zona oriental del Geoparc de la Catalunya Central (antic Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central), pel termes d´Aguilar de Segarra i de Sant Mateu de Bages. Per d´altra banda, bona part del recorregut es realitzarà pels sectors meridionals de la comarca del Solsonès, en indrets molt propers a la comarca de l´Anoia.

Finalment, i per d’altra banda, recomanem tenir una especial cura de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut.


BREU INTRODUCCIÓ

En aquesta ocasió, la totalitat del recorregut de l´itinerari discorrerà per la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament, ho farà de forma totalment exclusiva per la denominada Depressió Central).

Així, al llarg de tot el recorregut de l´itinerari s´aniran trobant afloraments dels materials cenozoics que reblen l´esmentada depressió. Molt sovint, aquests materials els veurem recoberts per terrenys més recents (del Pleistocè i de l´Holocè) de caràcter eminentment detrític, formats majoritàriament a partir de l´erosió dels anteriors. Els materials que anirem trobant, es reparteixen entre la Formació Artés, la Formació Súria, la Formació Cardona i la Formació Solsona, fonamentalment. Totes elles pertanyen a l´Eocè; tot i que la primera i la darrera es troben al trànsit entre aquest període i l´Oligocè.

Per d´altra banda, la totalitat del recorregut discorrerà per les comarques del Bages i del Solsonès, integrades dintre de la Catalunya Central. Així, els primers trams del recorregut, entre Callús i les immediacions de Prades de la Molsosa, es realitzaran per la comarca del Bages. La resta del recorregut ja es farà per la comarca del Solsonès, fins arribar als Quadrells.


OBJETIUS FONAMENTAL D´AQUEST ITINERARI

Els objectius fonamentals d´aquest recorregut de caràcter geològic i miner, poden concretar-se en els següents aspectes.

1.- Reconeixement de les característiques fonamentals de la Depressió Geològica de l´Ebre (per la qual transitarà la totalitat del recorregut). Al mateix temps, i si s´escau, s´efectuarà una visió a distancia de les altres dues unitats que constitueixen el territori català, concretament del Sistema Pirinenc (situat al Nord del recorregut) i del Sistema Mediterrani (situat al Sud).

2.- Observació dels materials que reblen la depressió anterior. Aquests materials pertanyen a les següents formacions: Formació Artés, Formació Súria, Formació Cardona i Formació Solsona. Les dues primeres i la darrera les trobarem a la superfície; mentre que la tercera es troba al subsòl de la comarca. Totes tres unitats formen part dels materials cenozoics que reblen la depressió i pertanyen a l´Eocè-Oligocè.

3.- Observació dels diferents accidents tectònics que es troben al llarg del recorregut, en especial de l´Anticlinal de la Falla del Mig Món (Súria).

4.- Reconeixement dels sectors occidentals del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central (Geoparc de la Catalunya Central), pels termes municipals de Callús i de Sant Mateu de Bages (en aquest dintre de l´antic terme de Castelltallat). Cal considerar que la primera part del recorregut de l´itinerari transitarà per aquest geoparc.

5.- Observació de les diferents explotacions mineres que anirem trobant al llarg del recorregut d’aquest itinerari. En concret, i a distancia, veurem les actuals explotacions de la Mina de Súria. També, si s’escau, s´observaran les antigues explotacions de les calcolutites rogenques de la Formació Artés, que trobarem entre Callús i Sant Mateu de Bages.

6.- Observació si s´escau, de les relacions entre les explotacions anteriors i el Medi Natural de la comarca del Bages.

7.- Observació dels diferents LIG (Llocs d’interès Geològic) i dels LIPM (Llocs d’interès del Patrimoni Miner) que es vagin trobant al llarg del recorregut de l´itinerari.


ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

Hi ha alguns antecedents parcials nostres del recorregut que ara presentem; concretament MATA-PERELLÓ i PUIG ORIOL (2018a, 2018b i 2019) i MATA-PERELLÓ i SANZ BALAGUÉ (2013). Així, el recorregut que ara presentem, és una conjunció i actualització del anteriors. Per d´altra banda, tret d´aquests, no coneixem que hi hagi altres recorreguts d´itineraris que transitin per aquesta zona, amb l´excepció molt marginal de MASACHS et altri (1981).

Pel que fa a la descripció de les mineralitzacions situades a les comarques per les quals discorre l´itinerari, farem esment d´uns altres treballs nostres; concretament de MATA-PERELLÓ (1991 i 1994). També farem esment del treball de la ICHN (1998), recentment publicat, relatiu als paratges d’interès natural de la comarca del Bages

I, finalment, pel que fa a l´estructura geològica de la zona per la qual discorre l´itinerari, farem esment dels treballs de: COLLDEFORNS (1992), GUIMERÀ et altri (1982) i de RIBA et altri (1976). Tots dos fan referència a la geologia dels Països Catalans. També farem esment dels treballs d l´IGME, relatius al indrets per on transita l itinerari. Això és IGME (1975 i 1982). Igualment, farem esment d dos treballs generals: MATA – PERELLÓ (1984) i RIBA (1967).

Tots aquests treballs, figuren esmentats per ordre alfabètic a l´apartat dedicat a la BIBLIOGRAFIA ESMENTADA.


DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

Aquest recorregut transitarà solament per la Catalunya Central, i en concret per les comarques del Bages i del Solsonès. Per d´altra banda, els trams inicials del recorregut es farien dintre de la Depressió Geològica de l´Ebre. Així, el recorregut de l´itinerari s´iniciarà a les immediacions de la població de Callús, dintre de la comarca del Bages, per on s´efectuarà la primera aturada.

Tot seguit el recorregut es dirigirà cap a Sant Mateu de Bages, utilitzant la carretera local BV – 3003. En aquest tram s´efectuaran dues noves aturades. Després, des de les immediacions de la població anterior, el recorregut es dirigirà cap a Castelltallat, seguint per la mateixa carretera. En torn a la darrera població esmentada, es faran diverses aturades. En aquest tram del recorregut, des del principi, hem estat circulant pel Geoparc de la Catalunya Central.

Seguint per aquesta carretera, s´arribarà al Coll de La Creu Grossa. En aquest trajecte es faran dues aturades. Abans d´arribar al coll, es farà una fillola cap a la Rectoria de Castelltallat, per on es farà una aturada.

Després, per una carretereta blanca i sense numeració, el recorregut es dirigirà successivament cap a Can Prat Barrina, cap a Prades de la Molsosa (passant ara del Bages al Solsonès i deixant enrere el Geoparc de la Catalunya Central). En aquest tram es farà una aturada, continuant despès el recorregut cap a la Molsosa i cap als Quadrells, per on es farà una aturada, si s´escau. Finalitzant el recorregut de l´itinerari en aquest lloc, dintre de la comarca del Solsonès. La darrera aturada es farà a tocar de la carretera local B-300.

Així, es pot veure que el recorregut tindrà una longitud d´uns 39´32 Km., a través del qual es faran tretze aturades. El recorregut s´iniciarà a una alçada d´uns 261 metres, a la població de Callús. després, anirà pujant contínuament, fins arribar a una alçada màxima de 901 metres, prop de Castelltallat. Després, anirà planejant fins a la Rectoria de Castelltallat.

Des d´aquí, començarà a baixar fins als 675 metres, per les immediacions de Can Prat Barrina. Després, tornarà a pujar fins als 764 metres, entre Prades i la Molsosa. I, finalment, tornarà a baixar fins als 550´4 metres a la darrera aturada.


DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

En aquest recorregut hem situat, com ja és habitual en tots els itineraris, una sèrie d´ESTACIONS o de PARADES, que anirem veient a continuació. En cada cas, els hi donarem una denominació que podrà correspondre a algun paratge proper. També indicarem el terme municipal i la comarca on es troba. En aquest cas, sols utilitzarem un full, concretament el 362 (o de Calaf); totes les aturades es troben dintre d´aquest full. Per d’altra banda, en cadascuna de les parades, indicarem entre parèntesi el número del mapa topogràfic de la Cartografia Militar de España, a escala 1:50.000, on es troba situada la parada considerada. Si s´escau, també utilitzarem el full corresponent a la comarca del Bages, del Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
_________________________________________________________________________________

BIBLIOGRAfÏA

COLLDEFORNS i CHERTÓ, B. (1992).- La geologia del Bages. Inèdit, 430 pàgines. Sant Vicenç de Castellet

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol. 2, 547 pag. Enciclopèdia catalana, S.A., Barcelona

ICHN (1998).- Guia d´Espais d´Interès natural del Bages. Inst. Catalana d´Hist. Nat. Centre d´Est. del Bages. 295 pàgines. Manresa

IGME (1975).- Mapa Geológico de España a Escala 1:50.000 (2ª Sèrie). Full i Memòria nº 330 (Cardona). Inst. Tecnológico y GeoMinero de España. Minist. Indus. Ener. Madrid

IGME (1982).- Mapa Geológico de España a Escala 1:50.000 (2ª Sèrie). Full i Memòria nº 362 (Calaf). Inst. Tecnológico y GeoMinero de España. Minist. Indus. Ener. Madrid

MASACHS, V, et altri (1981).- Itineraris geològics per les comarques del Bages, Berguedà, Anoia i Solsonès. Pub. Centre d´Estudis Geològics - Caixa d´Estalvis de Manresa, 256 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1984).- Depressió Central o Depressió de l´Ebre, Revista Dovella, nº 36, pp 85-89. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII. 442 pàgines, Institut d´Estudis Catalans. Barcelona

MATA-PERELLÓ, J.M. (1994).- Inventari Mineralògic de la comarca del Solsonès. Xaragall, 14, 30 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (2013).- Recorregut de recerca geològica i minera per les comarques del Bages i del Solsonès: des de Callús i Sant Mateu de Bages cap a Castelltallat, Prades de la Molsosa, Pinós y Matamargó. Inèdit. 16 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i PUIG ORIOL, J,B.(2018a).- Recorregut pedrestre circular de recerca geològica i ambiental per la comarca del Bages i pel terme d´Aguilar de Segarra (Geoparc de la Catalunya Central): des de l´Estació d´Aguilar de Segarra a la Serra de la Vall, a Aguilar de Segarra i de nou a l´Estació. Inèdit. 10 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i PUIG ORIOL, J,B.(2018b).- Recorregut circular de recerca geològica i ambiental pels termes de Callús i de Fonollosa, comarca del Bages (dintre del Geoparc de la Catalunya Central). trajecte des dels Manxons de Callús a Jaumeandreu i de nou cap als Manxons. Inèdit. 12 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i PUIG ORIOL, J.S. (2019).- Recorregut de recerca geològica per la comarca del Bages, pels termes municipals d´Aguilar de Segarra i de Sant Mateu de Bages (Geoparc de la Catalunya Central): des de l´Estació d´Aguilar de Segarra a Castelltallat i a les immediacions de Can Prat Barrina. Inèdit. 12 pàgines. Manresa

RIBA ARDERIU, O. (1967).- Resultados de un estudio sobre el terciário continental de la parte Este de la Depresión Central Catalana. Acta Geológica Hispánica, t.. 2, Vol.1, pp. 3-8. Barcelona

RIBA ARDERIU, O. Et altri. (1976).- Geografía física dels Països Catalans. Edit Ketres, 205 pàgines. Barcelona
Waypoint

P1 VOLTANTS DE LES TINES DELS MANXONS. CARRETERA A SANT MATEU DE BAGES

PARADA 1. VOLTANTS DE LES TINES DELS MANXONS, (terme municipal de Callús, comarca del Bages). (Full 362). El recorregut de l´itinerari s’iniciarà al bell mig de la població de Callús; concretament al voltant del seu Ajuntament. Des d´aquí, caldrà fer un breu recorregut per dintre de la població (seguint l´antiga carretera comarcal C–1410b). Arribarem al pont sobre el Cardener, on comença la carretera local BV–3003 (la qual es dirigeix cap a Sant Mateu de Bages i cap a Castelltallat). Seguint aquest vial, aviat s´arribarà als Manxons, per on es farà la primera aturada del recorregut d´aquest itinerari. Així, haurem efectuat un recorregut previ de poc més de 1´5 Km. En aquest recorregut hem estat circulant dintre de la població i els materials geològics s´han fet poc palesos. Tot i així, des de poc abans d´arribar al pont, ja hem començat a trobar afloraments dels materials rogencs de la Formació Artés, amb nivells de gresos i calcolutites. Aquests són els materials que apareixen a l´indret de l´aturada. En aquest indret hi ha les restes d´un conjunt de tines, que properament seran restaurades. D’altra banda, per aquí es troba el Camí de la sal, procedent de Cardona.
Waypoint

P2 LA BÒVILA. ANTIGUES CERÀMIQUES MANRESANES. CARRETERA A SANT MATEU DE BAGES

PARADA 2 - CONDICIONAL. ANTIGUES CERÀMIQUES MANRESANES, LA BÒBILA. (terme municipal de Callús, comarca del Bages). (Full 362). Després d´efectuar la parada anterior, cal continuar el recorregut per la carretera BV–3003. Junt abans d´arribar a una cruïlla de camins, trobarem les instal·lacions d´una antiga fàbrica de ceràmica (dita Ceràmiques Estructurals Manresanes S.L.), que actualment es troba tancada i abandonada. Per aquest indret, farem una aturada. La farem a uns 1´5 Km de la parada anterior, aproximadament. En aquest trajecte, hem continuat trobant afloraments dels materials cenozoics continentals de la Formació Artés. Així, per arreu es veuen nivells calcolutites, amb freqüents nivells de gresos, els quals constitueixen paleocanals. Així mateix, es troben nivells de calcàries lacustres. Tots aquests materials són d´origen continental. Això, es veu clarament pel seu color rogenc, motivat per la presència de ferro fèrric (amb valència 3). Aquest es presenta en forma d´HEMATITES, que tenyeix i dona color als altres minerals constituents de la roca (com la CALCITA o la CAOLINITA), entre altres. Molt prop d´aquí, aquests nivells de calcolutites rogenques, han estat explotades a diferents indrets, per tal de ser utilitzades com a matèria primera per a les fàbriques de materials ceràmics o bòbiles. Així, aquí tenim les restes d´una antiga i important industria, les Ceràmiques Refractàries Manresanes.
Waypoint

P3 EXPLOTACIONS DE CALCOLUTITES DEL CAMÍ A JAUMEANDREU I A CANET DE FALS

PARADA 3. EXPLOTACIONS DE CALCOLUTITES DEL CAMÍ A JAUMEANDREU I A CANET DE FALS, (terme municipal de Fonollosa, comarca del Bages). (Full 362). Després de fer l´aturada anterior, caldrà fer una fillola, seguint pel camí que es dirigeix cap a Canet de Fals, passant per la Porgada, per Cal Jaumeandreu i per l´ermita de Sant Joan. Aquest camí surt del Km 2 de la carretera BV–3003, a tocar de la fàbrica de ceràmica de la parada anterior. Seguint-lo, arribarem a una antiga explotació de calcolutites roges. Aquí farem una aturada, a uns 0´4 Km de la parada anterior. En aquest trajecte, hem trobat afloraments dels materials que hem vist a l´aturada anterior. Haurem vist un nivell carbonatat, per sota d´on discorre el camí (al principi). Després haurem vist nivells de calcolutites rogenques, explotades. Aquests materials, han estat explotats per a ésser emprats com a matèria primera per a les fàbriques properes de ceràmica. Aquí, en aquesta antiga explotació (actualment aturada), es pot fer una bona observació dels materials calcolutítics de la Formació Artés.
Waypoint

P4 IMMEDIACIONS DE SANT MATEU DE BAGES. CARRETERA BV - 3003. PROP DEL Km 5

PARADA 4. IMMEDIACIONS DEL TRENCALL DE SANT MATEU DE BAGES, CARRETERA BV - 3003, (terme de Sant Mateu de Bages, comarca del Bages). (Full 362). Desprès de realitzar l`aturada anterior, cal tornar a la carretera, per tal d´arribar al poble de Sant Mateu de Bages. En arribar-hi, quasi al trencall que es dirigeix cap el poble, farem una nova aturada, a uns 3 Km de l`anterior. En aquest recorregut, hem continuat trobant els materials esmentats a les aturades anteriors. Així, haurem vist afloraments dels gresos i calcolutites rogenques de la Formació Artés. Aquest són també els materials que apareixen a l`indret de l`aturada. Tot i que ara predominen els gresos. Tanmateix hi ha diversos paleocanals. Des d´aquest indret, mirant cap a l`Est, cap a Súria es poden veure les escombreres de les explotacions de potassa; és a dir: els depòsits de sal comuna, la qual constitueix la ganga de les explotacions de silvinita. Tanmateix es poden veure les instal·lacions d`IBERPOTASH. FOTOGRAFIA 7.
Waypoint

P5 VOLTANTS DEL DOLMEN DE CASTELLTALLAT, CARRETERA BV - 3003. PROP DEL Km 13

PARADA 6 - CONDICIONAL. VOLTANTS DEL DOLMEN DE CASTELLTALLAT, CARRETERA BV - 3003, (Castelltallat, terme de Sant Mateu de Bages, comarca del Bages). (Full 362). Desprès de realitzar l`aturada anterior, cal continuar per la carretera BV-3003, sobrepassant totalment la població de Sant Mateu de Bages. Així, ara ens caldrà continuar cap a Castelltallat. Més endavant, en arribar a les immediacions del Km 13, trobarem un camí, per la dreta que ens durà al Dolmen de Castelltallat, prop d´aquest farem una aturada, a uns 8´7 Km de la parada anterior. En aquest recorregut, hem continuat trobant afloraments dels materials cenozoics, que per aquests són de l´Oligocè. Així, hem vist nivells de gresos (formant paleocanals) i de calcolutites de la Formació Artés. Aquests són els materials que apareixen per arreu a l´indret de l´aturada. Aquí es fa palès un interessant monument megalític, el Dolmen de Castelltallat, el qual ha estat construït a,b els gresos de la Formació Artés, que apareixen per arreu.
Waypoint

P6 IMMEDIACIONS DEL TRENCALL DE LA VILA, MONER I BACARDIT, CARRETERA BV - 3003

PARADA 6. IMMEDIACIONS DEL TRENCALL DE LA VILA, MONER I BACARDIT, CARRETERA BV - 3003, (Castelltallat, terme municipal de Sant Mateu de Bages, comarca del Bages). (Full 362). Desprès de realitzar l`aturada anterior, cal continuar el recorregut per la carretera local BV – 3003, anant sempre cap a Ponent, cap a Castelltallat. Poc després de sobrepassar el trencall (per l´esquerra) que se´n va cap la Vila, Moner i Bacardit, farem una nova aturada, a uns 3´5 Km de l´anterior. En aquest recorregut, hem anat trobant els materials rogencs de la Formació Artés, tot i que sovint, per sota, haurem trobats els materials de la Formació Súria. Les dues formacions tenen alternances de gresos i de calcolutites, de totalitats roges a la Fm Artés, i de tonalitats grisenques a la Fm Súria. Aquests darrers són els que es troben a l´Indret de l´aturada. Aquests materials, per aquests indrets pertanyen a l´Eocè Per d´altra banda, a mida que ens hem anat trobant a l´indret de l´aturada, els materials eocènics es van verticalitzat més, presentant inicialment un cabussament inclinat cap al Sud. Més endavant, en arribar a l´indret de l´aturada, aquest cabussament es gairebé vertical. En aquest trajecte, des de les parades anteriors, hem anat ascendint pel flanc meridional, de l´Anticlinal de Súria, clarament asimètric. Així, en arribar a l´indret de l´aturada, hem arribat quasi al mateix pla axial del plec. Aquest es troba lleugerament al Nord, de l´indret on ara ens trobem situats. Després, en continuar circulant per la carretera BV – 3003, a poca distància de l´indret anterior, a menys de 50 metres (aproximadament), mirant cap el barranc situat a la dreta de la carretera, observarem la existència d´un clar cabussament cap el Nord. Això vol dir que hem sobrepassat el pla axial de l´anticlinal acabat d´esmentar i ara estem situats al flanc septentrional del mateix.
Waypoint

P7 MIRADOR DE LA RECTORÍA DE CASTELLTALLAT

PARADA 6. MIRADOR DE LA RECTORIA DE CASTELLTALLAT, (Castelltallat, terme municipal de Sant Mateu de Bages. (Full 362). Després de fer l´aturada anterior, cal continuar el recorregut per la carretereta que es dirigeix cap a Castelltallat, cap on anirem ara. Així, començarem una fillola cap al poble acabat d´esmentar, per tal d´anar cap a la Rectoria de Castelltallat. En arribar-hi, farem una aturada, a un indret on hi ha un mirador. Així, des de la parada anterior, hem fet un recorregut proper als 2´5 Km, aproximadament. En aquest trajecte, hem estat circulant per les proximitat de l´Eix de l´anticlinal de Súria – Serra de Castelltallat. De fet, ara mateix som a l´eix de l´anticlinal. Aquí, ara, per sota de la rectoria es tornen a trobar els materials de la Formació Súria, en posició molt inclinada, quasi vertical. Per d´altra banda, aquest indret constitueix un excel·lent mirador, així, des d´aquest lloc, mirant cap al Sud, es pot gaudir d´una bona observació del conjunt de la Depressió Geològica de l´Ebre. Així, es veuen be els relleus de la Serra de l´Obac i de Montserrat. Tanmateix, des d´aquí, es veuen els relleus que veurem a la PARADA 9, concretament, els relleus del Tossal de Cal Pons i el de cota 917 metres, amb el Clot de Cal Pons al mig. Per aquest collet passa l´eix de l´anticlinal i cada un dels dos turos formen part dels dos flancs de l´anticlinal. Així, els materials d´un cabussen cap al Sud i els de l´altre cap al Nord. Tanmateix, ara, on som, passa l´eix de l´anticlinal , com hem dit anteriorment. Així, ara, aquí es veuen els materials de la Formació Súria quasi verticals al costat de la Rectoria i de l´església de Castelltallat.
Waypoint

P8 CARRETERETA DE CASELLTALLAT CAP A SALO I CAP AGUILAR DE SEGARRA. IMMEDIACIONS DEL COLL DE LA CREU GROSSA

PARADA 8. CARRETERETA DE CASELLTALLAT CAP A SALO I CAP AGUILAR DE SEGARRA. IMMEDIACIONS DEL COLL DE LA CREU GROSSA, (Castelltallat, terme de Sant Mateu de Bages. (Full 362). Després de fer l´aturada anterior, cal desfer la fillola, retornant a la carretera procedent de Callús i Sant Mateu de Bages i que ara es dirigeix cap a Salo i cap a les immediacions de Fonollosa i Aguilar de Segarra. Així, aviat arribarem al Coll de la Creu Grossa, d´on eix la carretera que es dirigeix cap a Salo (per on continuarem més endavant). En arribar a aquest coll, farem una aturada, aproximadament a uns 1´3 Km de la parada realitzada anteriorment. En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials eocènics esmentats a la parada anterior. Primer els de la Formació Súria, prop del pla axial de l´Anticlinal de Súria – Serra de Castelltallat; i ara, per sobre dels anteriors ja es comencen a fer palesos els materials de la Formació Artés, de tonalitats rogenques. Des d´aquest indret, situat molt prop de la zona més alta de la Serra de Castelltallat, mirant cap al Nord, es pot gaudir d´una bona observació de la vall, per on es troben Salo, Prades i la Molsosa. Aquesta vall es relaciona amb el Sinclinal de Salo. Aquest es situa entre l´Anticlinal de Súria – Serra de Castelltallat (on ara som) i l´Anticlinal de Cardona – Pinós, situat al Nord.
Waypoint

P9 IMMEDIACIONS DE CAN GOBERNAA, CARRETERETA DE CASTELLTALLAT A AGUILAR DE SEGARRA

PARADA 9. IMMEDIACIONS DE GOBERNA, CARRETERETA DE CASTELLTALLAT A AGUILAR DE SEGARRA (Castelltallat, terme municipal de Sant Mateu de Bages, comarca del Bages). (Full 362). Després de fer l´aturada anterior, cal continuar per la carretereta que ara es va dirigint cap a Fonollosa i cap Aguilar de Segarra, tot fent una fillola. Més endavant, en arribar a on collet des d´on surt el camí cap a Goberna i prop del trencall de Cal Genís, farem una aturada. Aquesta, la farem a uns 1´2 Km, aproximadament, de la parada efectuada anteriorment. En aquest recorregut, hem continuat trobant afloraments dels materials grisencs de la Formació Súria (amb nivells de gresos i calcolutites, de tonalitats grisenques). Aquests materials es situen per sota dels de la Formació Artés (amb nivells de gresos y de calcolutites de tonalitats rogenques). En aquest indret apareixen els primers, els materials de la Formació Súria, de l´Eocè. Per d´altra banda, els materials que hem anat trobant en aquest recorregut, inicialment estaven inclinats cap al Nord, en trobar-se situats al franc septentrional de l´Anticlinal de Súria – serra de Castelltallat. Més avall, aquests materials els hem trobat molt més inclinats, i més amunt pràcticament verticals, prop d´on ara som. Així, ara ens trobem prop del Pla Axial i tanmateix del flanc meridional del plec. De seguir perla carretera més avall, anirem trobant els materials inclinats cap al Suf. De fet, en aquesta parada estem en una posició molt semblant a la que teníem a l´indret per on hem fet la PARADA 7. Aleshores, en aquella, ja ens referit a la parada on ara som. Així, ara tornem a estar prop del Pla Axial de l´anticlinal de Súria – Serra de Castelltallat. Més endavant, després de sobrepassar el trencall de Cal Genis, trobarem els materials de la Formació Súria, amb un clar cabussament cap el Nord. Aquests materials ja formen part del flanc septentrional de l´Anticlinal de Súria – Serra de Castelltallat. Per d´altra banda, des del collet d´on surt el camí de Goberna, mirant cap a llevant, podem veure dos turons: al situat a la dreta, els materials cabussen cap el Sud; mentre que els materials situats al turó de l´esquerra, els materials cabussen cap l Nord. Entre un i altre es veu un collet, just per l´indret per on es troba l´eix de l´anticlinal.
Waypoint

P10 JACIMENT D¨ICNITES DE CAN PRAT BARRINA. CARRETERA DE CASTELLADRAL A SALO

PARADA 10. ICNITES DE LES IMMEDIACIONS DE CAN PRAT BARRINA, CARRETERA A SALO, Castelltallat, terme municipal de Sant Mateu de Bages. (Full 362). Després de fer l´aturada anterior, cal retrocedir fins a l´indret per on hem fet la PARADA 8. A partir d´aquí, ens caldrà continuar per la carretera que es dirigeix cap a Salo; i també cap a Prades i cap a la Molsosa. Seguint per aquesta carretereta (de ferm molt irregular i amb força forats) arribarem cap a les immediacions de Cal Prat Barrina, però abans, haurem arribat a l´indret on hi ha les icnites de Castelltallat (o icnites de Cal Prat Barrina). Aquí, farem la darrera aturada del recorregut d´aquest itinerari. La farem a uns 4´1 Km de la parada anterior. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials cenozoics, cada vegada més recents i ara ja hem arribat als de l´Oligocè. Per d´altra banda, hem trobat nivells gresos carbonatats, Per d´altra banda, en aquest lloc hi ha un interessant jaciment d´icnites, el qual es troba senyalitzat. Es tracta de petjades d´ungulats, situades sobre els nivells de gresos carbonatats. Aquest és el cas dels afloraments de gresos carbonatats que hi ha a l´indret de la present aurada. Aquí apareix un interessant aflorament d´icnites de vertebrats. Aquest aflorament es troba molt ben senyalitzat i constitueix un element molt important del Patrimoni Geològic del Bages i en concret del Patrimoni Paleontològic d´aquesta comarca i tanmateix del Geoparc de la Catalunya Central.
Waypoint

P11 MINA DE LIGNIT DE CAN PRAT BARRINA. CAMÍ CAP A CAN MIL HOMES

PARADA 11 - CONDICIONAL. MINA DE LIGNIT DE CAN PRAT BARRINA, (Castelltallat, terme municipal de Sant Mateu de Bages, comarca del Bages). (Full 362). Desprès de fer la parada anterior, cal arribar fins a la masia de Can Prat Barrina. Després, per on ens caldrà agafar el camí que va cap a Can Mil Homes. A menys de 0´5 Km de Can prat Barrina i a uns 2 de la parada anterior, realitzarem la present aturada. En aquest recorregut, hem continuat trobant afloraments del flanc septentrional de l´Anticlinal de Súria – Serra de Castelltallat. Haurem trobat nivells de gresos i de calcolutites grisenques de la Formació Súria. Després també de tonalitats rogenques, que pertanyen a la Formació Artés, son els que es troben a l´indret de la present aturada. Aquí hi ha va haver unes antigues explotació dels lignits inclosos entre els materials de la Formació Artés. D´aquesta explotació es conserva les escombreres (amb restes de lignits) i també algunes de les boques de les mines. Normalment, es troben enrunades a uns 2 - 4 metres de les seves entrades.
Waypoint

P12 IMMEDIACIONS DE LA MOLSOSA. PLA DE LA MOLSOSA

PARADA 12 - CONDICIONAL. IMMEDIACIONS DE LA MOLSOSA. EL PLA DE LA MOLSOSA, (terme municipal de la Molsosa, Comarca del Solsonès). (Full 362). Desprès de realitzar l`aturada anterior, cal retornar a Can Prat Barrina. Després, des d´aquí, ens caldrà sortir pel camí que es dirigeix cap a Castelltallat, però immediatament trobarem el trencall que es dirigeix cap a Prades i cap a la Molsosa. Nosaltres haurem de seguir per aquest vial, passant aviat de la comarca del Bages a la comarca del Solsonès (en realitat a l´Alta Segarra). Més endavant, en arribar a les immediacions de la Molsosa, farem una aturada. La farem a uns 5´4 Km de la parada anterior, aproximadament. En aquest recorregut, hem estat circulant pel Flanc septentrional de l´Anticlinal de Súria – serra de Castelltallat. Per d´altra banda, en aquest trajecte hem trobat afloraments dels materials de la Formació Súria. Així, hem vist nivells de gresos i de calcolutites grisenques. Tanmateix, també hem trobat novells de guixos de l´Eocè. Aquests materials de la Formació Súria son els quins apareixen a l´indret de l´aturada.
Waypoint

P13 IMMEDIACIONS DELS QUADRELLS, CARRETERA DE SANT PERE DELS ARCS A PINÓS, B – 300, PROP DEL Km 8

PARADA 13 - CONDICIONAL. IMMEDIACIONS DELS QUADRELLS, CARRETERA DE SANT PERE DELS ARCS A PINÓS, B – 300, PROP DEL Km 8, (Els Quadrells, terme municipal de la Molsosa, Comarca del Solsonès). (Full 362). Desprès de realitzar l`aturada anterior, cal continuar el recorregut cap a ponent, seguint el vial que ens va apropant als Quadrells. Després, arribarem a la cruïlla amb la carretera B-300 (que uneix Calaf amb Pinós). En trobar aquesta carretera ens caldrà anar cap al primer poble. Aviat arribarem al Km 8. Aquí farem una aturada, la darrera d´aquest itinerari. La farem a uns 4´4 Km de l´anterior. En aquest trajecte, hem continuat pel flanc septentrional de l´anticlinal esmentat a les aturades anteriors. També, hem anat trobant els materials eocènics de la Formació Súria. Així, prop d´aquest indret afloren els nivells de calcolutites grisenques i tanmateix els nivells de guixos.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.