Coordenades 425

Data de pujada 6 / de juny / 2019

-
-
897 m
511 m
0
6,9
14
27,56 km

Vista 12 vegades, descarregada 0 vegades

a prop de Beseit / Beceite, Aragón (España)

RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA PER LA COMARCA DEL MATARRANYA: DES DE BESEIT A L¨EMBASSAMENT DE LA PENA, A VALL-DE-ROURES, A LES MINES DE LA NEVERA I A FONDESPATLA / 08C DE JUNY DEL 2019


Per Josep M. MATA-PERELLÓ i Joan Salvador PUIG ORIOL


ADVERTIMENTS PREVIS

Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

També recomanem de cercar la informació més adient, sobre els trams a recórrer mitjançant camins de terra, o de pista. Precisament, en aquest itinerari, hi ha alguns trajectes d´aproximació cap a les mines, que haurem de fer per camins de terra en irregular estat de conservació. Aquest és cas de l´accés a les Mines de bauxita de Nevera i també el recorregut cap a l´Ermita de Sant Miquel, prop de la Fontdespatla, entre altres recorreguts d´aquest itinerari.

Per d´altra banda, recomanem tenir una cura extrema de la NATURA, evitant qualsevol forma d’agressió sobre ella, o de fer-n´hi un mal ús del que en ofereix la nostra mare Terra.


BREU INTRODUCCIÓ

El recorregut del present itinerari discorrerà per una zona en la qual conflueixen tres unitats geològiques netament diferenciades: la Depressió Geològica de l´Ebre, la Serralada Prelitoral Catalana (del Sistema Mediterrani), i la Serralada Ibèrica.

Així, el recorregut s´iniciarà a la Serralada Prelitoral Catalana del Sistema Mediterrani, per on es farà un recorregut entre Beseit, l´Embassament de la Pena i les immediacions de Vall – de – Roures: aquest recorregut es farà dintre de la làmina de la Pena, entre afloraments dels materials mesozoics.

Després, el recorregut transitarà perla la Depressió Geològica de l´Ebre; tot i que dintre de la seva Zona de l´Avant – país plegat). Més endavant, prop de les Mines de la Nevera, ja pels voltants de Fontespatla, el recorregut transitarà de nou per pel Sistema Ibèric, però per la denominada Zona d’Enllaç. Cal dir que circularem lleugerament més lluny de la zona corresponent a la Serralada Prelitoral Catalana del Sistema Mediterrani). Tot i així, en aquest tram, estarem sempre molt prop del contacte amb la unitat esmentada al principi, amb la Depressió Geològica de l´Ebre.

També cal dir d´altra banda, que el recorregut de l´itinerari discorrerà per una sola comarca, la del Matarranya, situant-se sempre dintre de la Regió de Tortosa. Així, entre Beseit, l´Embassament de la Pena, Vall-de-roures (la capital d´aquesta comarca) i Fontdespatla, es realitzarà per l´esmentada comarca del Matarranya.


OBJECTIUS FONAMENTALS D´AQUEST ITINERARI

Els objectius fonamentals que es pretenen aconseguir en aquest itinerari, es poden concretar en els següents aspectes generals:

1.- Observació i descripció dels materials terciaris (de l’Eocè i de l’Oligocè) de la Depressió Geològica de l´Ebre, que pertanyen majoritàriament al complex al·luvial de Gandesa - Horta de Sant Joan, que inclou, entre altres a la Formació Montsant i a la Formació Flix. Aquests materials, els anirem trobant a diferents indrets del recorregut de l´itinerari, pels termes de Vall-de-roures i Fondespatla. Cal dir que bona part d´aquesta zona, s´inclou dintre del denominat Avant-país, situat al contacte entre la Depressió Geològica de l´Ebre i la Serralada Ibèrica.

2.- Observació i descripció dels materials mesozoics (del Triàsic, del Juràssic i del Cretàcic) i dels cenozoics (de l’Eocè i de l’Oligocè), que constitueixen la Serralada Prelitoral Catalana,. Aquests materials els trobarem a diferents indrets del recorregut de l´itinerari, especialment entre Beseit, l´Embassament de la Pena i Vall-de-roures.

3.- Observació i descripció dels materials mesozoics (del Triàsic, del Juràssic i del Cretàcic) i ocasionalment dels cenozoics (de l’Eocè), que constitueixen el Sistema Ibèric. Aquests materials els trobarem a diferents indrets del recorregut de l´itinerari, especialment pels voltants de Fontespatla, dintre de la Zona d´Enllaç entre la Serralada Prelitoral Catalana i el Sistema Ibèric.

4.- Observació de les estructures locals d´aquestes unitats geològiques acabades d´esmentar, que trobarem al llarg del recorregut de l´itinerari, i de les relacions existents entre elles. Així:
4A) de l´estructura de la Depressió Geològica de l´Ebre, que veurem als primers trams del recorregut; i als ocasionalment als darrers trams.
3B) de l´estructura de Branca Externa de la Serralada Prelitoral Catalana (integrant del Sistema Mediterrani), que trobarem a diferents trams del recorregut. En molts indrets, aquests es troben prop de la seva Zona d´Enllaç amb el Sistema Ibèric.
4c) de l´estructura del Sistema Ibèric, que observarem a diferents trams del recorregut. En molts indrets, aquests es troben prop de la seva Zona d´Enllaç amb la Serralada Prelitoral Catalana
4D) de les relacions existents entre les unitats i sotsunitats geològiques acabades d´esmentar.

4.- Observació i reconeixement de diferents mineralitzacions situades a diferents indrets del recorregut de l´itinerari, (però sempre dintre de la Serralada Prelitoral Catalana), com són les mineralitzacions bauxitíferes de rebliment de cavitats d´origen càrstic, situades a Fondespatla, entre altres indrets, localitzant-se entre els afloraments carbonatats del Juràssic.

5.- Observació de les antigues explotacions mineres relacionades amb les mineralitzacions anteriors. Al respecte, cal dir que totes elles es troben actualment aturades. En aquest cas, cal fer esment de les explotacions de roques carbonatades, emprades per a la construcció de la Presa de l´Embassament de la Pena.

6.- Observació i anàlisi dels impactes produïts sobre el Medi Natural (i sobre el Medi Ambient), tant per les explotacions mineres anteriors, com per altres activitats humanes.

7.- Observació dels diferents indrets relacionats amb el Patrimoni Geològic que trobarem al llarg del recorregut. Dintre d´aquest context, cal parlar de les mineralitzacions de rebliment de cavitats kàrstiques que trobarem a Picosa.

7.- Observació dels diferents indrets relacionats amb el Patrimoni Geològic i Miner, que trobarem al llarg del recorregut. Dintre del Patrimoni Miner, farem esment de les instal·lacions relacionades amb l´explotació d´àrids per a la construcció de la presa de l´embassament de la Pena, per exemple.


ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

Pel que fa al recorregut del present itinerari, existeixen alguns antecedents molt propers, obra del mateix autor del present itinerari. Es tracta de MATA-PERELLÓ (1989, 1996b, 1997, 2000a, 2000b, 2001a, 2001b, 2011 i 2013). Fonamentalment, cal fer esment de dos treballs nostres més recents: MATA – PERELLÓ i PUIG ORIOL (2017a i 2017b), de forma que el treball que ara presentem es una actualització dels dos anteriors.

Pel que fa a la descripció de les mineralitzacions d´aquesta comarca, farem esment d´un altre treball del mateix autor, de MATA-PERELLÓ (1991), relatiu a les mineralitzacions catalanes en general. Uns altres antecedents, cal situar-los en MATA-PERELLÓ (1995a, 1995b, 2005a y 2005b), relatius als inventaris mineralògics de les comarques de la Terra Alta i del Matarranya.

I, finalment, pel que fa a l´estructura geològica de la zona per la qual discorre l´itinerari, farem esment dels treballs de GUIMERÀ et altri (1982) i de RIBA et altri (1976). També, i dintre d´aquest apartat, també farem esment de diversos treballs de l´IGME (1972). Tots ells són relatius a diversos fulls geològics corresponents als indrets per on passarà el recorregut de l´itinerari.

Tots aquests treballs referenciats, i d´altres, figuren esmentats per ordre alfabètic a l´apartat dedicat a la BIBLIOGRAFIA.


RECORREGUT DE L´ITINERARI

El recorregut s´iniciarà pels voltants de la localitat de Beseit, per on es faran les primeres aturades del recorregut de l´itinerari. Després, es dirigirà cap a l´Embassament de la Pena i posteriorment cap a capital comarcal, cap a Vall-de-roures, fent-se més aturades en aquest tram del recorregut.

Després, des de la darrera població esmentada, el recorregut es dirigirà cap a la veïna població de Fondespatla, seguint ara la carretera A – 1414, per on es faran diverses aturades. La primera una mica abans del poble, a l´entorn d´unes antigues explotacions de bauxita. Posteriorment, el recorregut arribaria finalment a l´Ermita de Sant Miquel, de Fontespatlla, on es realitzaria la darrera parada del recorregut de l´itinerari
Així, aquest recorregut serà d’uns 27´56 Km i es faran11 aturades al llarg de tot l’itinerari. El recorregut començarà a una alçada de 540 metres (per les immediacions del de Besit, a tocar del riu Matarranya. Després, es pujarà fins als 644 metres, camí de l´Embassament de la Pena, per a baixar fins als 511 prop del poble de Vall-de-roures.. Immediatament, es pujarà contínuament, fins arribar a una alçada de 894 metres, en arribar a les Mines de Nevera. Després, de tornar enrere, es baixarà fins als 720 metres, en arribar a Fontespatla. I, finalment, per anar a la darrera aturada, a l´Ermita de Sant Miquel, es tornarà a pujar fins als 798 metres, en finalitzar el recorregut de l´itinerari.


DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

Com de costum, estructurarem el recorregut de l´itinerari en una sèrie de PARADES, que tot seguit anirem veient. En cada una d´aquestes aturades farem un breu comentari (geològic o mineralògic, segons s’escaigui). Cada una d´aquestes parades tindrà un número, i un topònim representatiu. Per d´altra banda, s´indicarà el nom del poble més proper, el municipi al qual pertany l´indret, i la comarca on es troba situat. Per d´altra banda, també indicarem en cada cas, i entre parèntesi, el full topogràfic on es troba l´aturada.

Finalment, cal dir que el recorregut de l´itinerari s´inclourà dintre dels següents fulls, del "Mapa Topográfico Nacional", realitzats a l´escala 1:50.000 per l´"Instituto Geográfico y Catastral": 496 (dit d´Horta de Sant Joan), 520 (dit de Pena-roja de Tastavins) i 521 (dit de Beseit.).
_____________________________________________________________________________________


REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol.2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona

IGME (1974).- Mapa Geológico de España a escala 1:200.000. Sintesis de la Cartografia existente. Hoja y memória nº. 41 (Tortosa). Inst. Geol. Min. España. Minist. Indústria. Madrid

MATA-PERELLÓ, J.M. (1989).- Una recerca mineralògica per les terres de l´Ebre: del Matarranya al Priorat. But. Col. Ofi, de Doctors i Llicenciats, nº 67, 15pag. Barcelona

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, 442 pag. Institut d´Estudis Catalans. Barcelona

MATA-PERELLÓ, J.M. (1995a).- Inventari Mineralògic de la comarca de la Ribera d´Ebre, Terra Endins, nº 9, 23 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1995b).- Inventari Mineralògic de la comarca de la Terra Alta, Terra Endins, nº 10, 22 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1996).- Itinerari geològic i mineralògic entre Gandesa, la Font-calda i Vall-de -roures. Inèdit., 12 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ. J.M. (1997).- Recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Terra Alta i del Matarranya: des de Gandesa a Bot i Horta de Sant Joan, i des de Vall-de-roures a Fondespatlla. Inèdit, 17 pàg. Manresa

MATA-PERELLÓ. J.M. (2000a).- Recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Terra Alta i de la Ribera de l´Ebre: des de Pinell de Brai i Prat de Compte a Gandesa i a Mora d´Ebre. Algeps, sèrie B, nº 171, 14 pàg. Manresa

MATA-PERELLÓ. J.M. (2000b).- Recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Terra Alta i del Matarranya: des de Gandesa a Vall-de-roures i a Fondespatlla. Algeps, sèrie B, nº 176, 18 pàg. Manresa

MATA-PERELLÓ. J.M. (2001a).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Ribera d´Ebre i de la Terra Alta: des d´Ascó a Pinell de Brai, i des de Prat de Compte a Horta de Sant Joan, Inèdit, 18 pàg. Manresa

MATA-PERELLÓ. J.M. (2001b).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Terra Alta i del Matarranya: des d´Horta de Sant Joan a Vall-de-roures i a Fontespatlla Inèdit, 18 pàg. Manresa

MATA-PERELLÓ. J.M. (2005a).- Recorreguts per la comarca de la Terra Alta: des de Pinell de Brai a Prat de Compte i a Horta de Sant Joan. Inèdit. 12 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ. J.M. (2005b).- Recorreguts de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Terra Alta i del Matarranya: des d´Arnes a Vall-de-roures i Beseit. Inèdit. 10 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ. J.M. (2011).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca del Matarranya: des de Beseit a Fondespatla. Inèdit. 12 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ. J.M. (2013).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca del Matarranya: des de Vall-de-roures a Fondespatla. Inèdit. 8 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ. J.M. I PUIG ORIOL, J.S. (2017a).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Terra Alta i del Matarranya: des d´Arnes a Vall-de-roures, a Beseit, a la Pena i a Vall-de-roures. Inèdit. 10 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ. J.M. I PUIG ORIOL, J.S. (2017b).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca del Matarranya: des de Vall-de-Roures a la Picosa i a Fondespatla. Inèdit. 10 pàgines. Manresa

RIBA, O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans, Edit. Ketres, 254 pàgines. Barcelona.
En aquest indret començarà el recorregut d´aquest llarg itinerari per las comarca del Matarranya, entre Beseit, l´Embassament de la Pena, VAl-de-roures i la població de Fondespatla
PARADA 1. CRUÏLLA DE LA CARRETERA A – 2412 AMB LA CARRETERA DE L´ULLDEMÓ., (terme municipal de Beseit, comarca del Matarranya). (Full 496). El recorregut d´aquest itinerari, el començarem a la cruïlla de la carretera A – 2412 (procedent de Vall-de-roures, amb la carretera que es dirigeix cap a l´Ulldemó. En aquest indret farem la primera aturada del recorregut de l´itinerari. En aquest indret estem situats dintre de la Serralada Prelitoral Catalana, concretament el recorregut. corregut, En aquest indret hi ha afloraments dels mesozoics que formen part de la làmina d´encavalcament de la Pena. Es tracta d´una làmina encavalcant entre els materials cenozoics de la Depressió Geològica de l´Ebre. Aquesta làmina es fa molt palesa al recorregut entre Vall-de-roures i l´indret on ara som; tot i que es una làmina estreta. Aquesta làmina te direcció catalana: ENE – OSO; lleugerament atenuada la direcció catalana NE – WS, per la interferència amb el proper Sistema Ibèric, ja que la làmina es situa dintre de la Zona d´Enllaç entre el Sistema Ibèric i la Serralada Prelitoral Catalana. En aquest indret. per on fem aquesta aturada, hi ha una antiga petita pedrera. Aquí s´explotaven els materials carbonatats del Cretàcic Inferior, de la làmina de la Pena. Aquests materials es van explotar per sem emprats com a àrids per la construcció.
PARADA 2. AIGUABARREIG DEL RIU ULLDEMÓ I DEL RIU MATARRANYA, (terme municipal de Beseit, comarca del Matarranya). (Full 521). Després de realitzar la parada anterior, cal remuntar el riu Matarranya, que el va seguint pel seu marge esquerre (pujant); és a dir: pels seus sectors llevantins. A uns 0´4 Km de la parada anterior, en podem efectuar una altra, si s´escau. En aquest breu recorregut, haurem trobat afloraments dels materials carbonatats esmentats a l´aturada anterior. Aquests materials pertanyen al Cretàcic i es situen dintre de la làmina d´encavalcament de la Pena, per on estem ara situats, tot i que al seu límit més meridional. Cal recordar que aquesta làmina pertany a la Serralada Prelitoral Catalana i encavalca als materials cenozoics de la Depressió Geològica de l´Ebre, dintre de la seva zona de l´Avant País Plegat. En aquest indret, podem veure l´aiguabarreig del riu Ulldemó que baixa des del Sud i del Riu Matarranya, que ve des de Beseit, des del SW d´on ara ens trobem situats en aquest indret.
PARADA 3. CONGOST DE LO BATÀ DE BESEIT, (terme municipal de Beseit, comarca del Matarranya). (Full 496). Després de realitzar l´aturada anterior, cal tornar enrere fins a la cruïlla de carreteres. Després ens caldrà seguir per la carretera A – 1412 anant cap a Beseit. Poc despès de la cruïlla, farem una aturada. En aquest cas, la farem a uns 0´4 Km de la parada anterior, aproximadament. En aquest recorregut, haurem trobat afloraments dels mesozoics que formen part de la làmina d´encavalcament de la Pena, que ja hem trobat a les aturades anteriors. Així, hem tornat a passar al costat de la pedrera que hem vist a l´ATURADA 1. Per d´altra banda, aquí es pot veure un congostet, fet pel Riu Matarranya en travessar aquests materials carbonatats. FOTOGRAFIA 3. Per d´altra banda, al Sud d´ aquest indret (a l´igual que tot el poble de Beseit), estem situats dintre de la Depressió Geològica de l´Ebre; tot i que dintre de la denominada Zona de l´Avant-país plegat. Així, prop d´aquí, els materials cenozoics que reblen la depressió, es troben afectats per l´encavalcament de la làmina de la Pena, al Nord d´on ara som. Tot i així, per aquests indrets els materials cenozoics són pràcticament subhoritzontals. Aquests materials són eminentment detrítics i pertanyen a la Formació Montsant. Aquests materials es situen dintre del complex lacustre d´Horta de Sant Joan. Aquest es situa al trànsit de l´Eocè a l´Oligocè. FOTOGRAFIA 3. PARADA 3 Un aspecte del congostet de lo Batà, sota el pont. Aflorament de calcàries cretàciques del sector septentrional de la làmina de la
PARADA 4 - CONDICIONAL. EL RIU MATARRANYA A BESEIT, (terme municipal de Beseit, comarca del Matarranya). (Full 496). Després de realitzar l´aturada anterior, cal continuar cap a Beseit per la carretera autonòmica aragonesa A – 2412. Així, arribarem a la població de Besit, per on farem una aturada. Aquesta, la farem a uns 1´6 Km de la darrera aturada realitzada. Tot i així, haguérem pogut fer una aturada (PARADA 3 – BIS. EXPLOTACIÖ DE CAOLÏ MARIA DOLORE). De fer-la, la faríem a un 0´5 Km de la parada anterior). En aquest trajecte, inicialment hem trobat afloraments dels materials mesozoics del Cretàcic, els que ja hem vist a l´aturada anterior. Aquests materials formen part de la làmina d´encavalcament de la Pena. Precisament, en el cas de d´haver fet la PARADA 3 – BIS, hauríem trobat els nivells arenosos i caolinífers de la Fàcies Utrillas de l´Albià, del Cretàcic Inferior a Mig. Precisament a aquella pedrera es va explotar la CAOLIITA. Conjuntament amb aquest mineral, també es troben les típiques crostes limonititzades de l´Albià, molt riques en HEMATITES i en GOETHITA. Per d´altra banda, ara en arribar a Beseit, haurem vist les restes de nombroses fàbriques on s´empraven les aigües del Matarranya per donar la seva força motriu, pel funcionament de la fàbrica. També cal dir, que en aquest tram del recorregut, haurem trobat diverses industries papereres, que utilitzaven la força motriu de les aigües del Riu Matarranya, per funcionar.
PARADA 5. EMBASSAMENT DE LA PENA, PEDRERA D´EXPLOTACIÓ DE CALCÀRIES, (pertany al terme municipal de Vall-de-roures, comarca del Matarranya). (Full 521). Després de fer la parada anterior cal sobrepassar la població der Beseit, per tal d´agafar el camí que surt del poble per la dreta. Aquest camí es dirigeix cap a l´Embassament de la Pena. En aquest lloc farem la present aturada, després d´haver recorregut uns 4´4 Km, des de la parada anterior. En aquest recorregut fins a Beseit hem tornat a trobar els materials esmentats a la parada anterior. Després, des del poble fins a l´embassament hem trobat afloraments dels materials detrítics de la Formació Montsant; tot i així, a la base de l´embassament hem trobat els afloraments dels materials mesozoics (del Juràssic i del Cretàcic). Tots quests materials formen part de la làmina d´encavalcament de la Pena, la qual es troba encavalcant als materials cenozoics de la Depressió Geològica de l´Ebre, situada al Nord dels anteriors. Més endavant, baixant de l´embassament cap a la població de Vall-de-roures es torna a veure com aquests materials encavalquen als oligocens de la Depressió Geològica de l´Ebre. Entre aquests materials discorre encaixonat el riu de la Pena. Per d´altra banda, en arribar a la presa, haurem trobat les antigues instal·lacions mineres, dedicades a l´extracció i al tractament d´àrids, per tal d´ésser emprats per la construcció de la presa. Les explotacions es troben molt a prop, i van ésser utilitzats els materials carbonats mesozoics dels que hem parlat anteriorment, de la làmina d´encavalcament de la Pena., per on estem ara situats, a la presa de l´embassament. Pel que respecta a les instal·lacions mineres, a les tremuges i als plans inclinats, cal dir que quests elements formen part del patrimoni miner de la comarca del Matarranya, i també del conjunt de la Comunitat d´Aragó.
PARADA 6 CAMÍ CARRETER DE L¨EMBASSAMENT DE LA PENA CAP A VALL-DE-ROURES. IMMEDIACIONS DEL MAS DE GABRIEL (terme municipal de Vall–de-Roures, comarca del Matarranya). (Full 521). Des de la parada anterior, cal continuar cap a la propera població de Vall-de-roures. Molt abans bans d´arribar a la cruïlla amb la carretera A-1414 (la qual condueix cap a Fondespatlla), farem una nova aturada. La farem a uns 2´5 Km de l´anterior, per les immediacions del Mas de Gabriel, Així, aquesta aturada la podríem efectuar a la vall del riu la Pena, afluent del Matarranya a Vall-de-roures En aquest recorregut, haurem anat travessant els afloraments dels materials carbonats mesozoics, els quals formen part de la làmina d´Encavalcament de la Pena. Més endavant, poc abans d´arribar a l´indret de l´aturada, veurem com aquests materials encavalquen als afloraments cenozoics de la Depressió Geològica de l´Ebre, per on estem ara situats. Així, des d´on som ara, es veu clarament el front d´encavalcament, apareixent els materials mesozoics dibuixant el flanc septentrional d´un plec (que més avall encavalca als terrenys cenozoics).
PARADA 6 . IMMEDIACIONS DE VALL - DE – ROURES, CARRETERA A - 1414, (terme municipal de Vall - de -roures, comarca del Matarranya). (Full 521). Després de fer l´aturada anterior, cal continuar el recorregut pel camí carreter que va baixant per la vall del riu Pena. Així, ens anirem apropant a la població Vall-de-roures, Abans, però, haurem trobat la carretera A – 1414 (la qual uneix les poblacions de Fondespatla i l´esmentada de Vall-de-roures). En trobar aquesta carretera, farem una fillola cap a la darrera població esmentada, per tal de fer una aturada abans d´arribar-hi. Aquesta aturada la farem a uns 3´2 Km de la parada anterior. . En aquest recorregut, haurem anat travessant els afloraments dels materials cenozoics, eminentment detrítics, els quals formen part de la Depressió Geològica de l´Ebre, per on estem ara situats. Aquests materials pertanyen al Complex Al·luvial de Gandesa – Horta de Sant Joan Així, aquest indret es troba situat al bell mig de la Depressió Geològica de l´Ebre, entre afloraments dels materials cenozoics que la constitueixen per aquests indrets. Així, per arreu, veiem afloraments dels gresos i calcolutites ocres de la Formació Flix.
PARADA 8. CARRETERA A FONTDESPATLA, DES DE VALL-DE-ROURES (A-1414), IMMEDIACIONS DEL Km 15, CRUÏLLA AMB UN TRAM ANTIC DE LA CARRETERA, (terme municipal de Fondespatla, comarca del Matarranya). (Full 521). Després de realitzar la parada anterior, ens caldrà desfer la fillola, retornant a la cruïlla amb la carretereta per on hem vingut des de l´Embassament de la Pena. Ara, a partir d´aquí, ens convindrà continuar cap a ponent per la carretera C – 1414 (per la qual hem fet la fillola cap a Vall-de-roures). Així, ara ens caldrà anar cap a Fondespatla. A uns 4 Km abans d´arribar a la darrera població esmentada, ens caldrà fer una nova aturada. Així haurem recorregut uns 8´6 Km, des de la parada anteriorment efectuada, aproximadament. En aquest recorregut, es van tallant els nivells cenozoics, de la Depressió Geològica de l´Ebre, els quals es troben constituïts per nivells de calcolutites i gresos cenozoics, que ja hem trobat a les parades anteriors. Aquests són els materials que apareixen a l´indret de l’aturada. Així, aquí ens trobem ara amb uns materials cenozoics del Grup del Guadalope-Castellote, els quals es troben molt verticalitzats, tot forma part de la zona de l´Avant-país plegat. Així, en aquest lloc es troba un contacte d´aquests materials, molt verticalitzats a la carretera. I gairebé subhoritzontals al NW de la mateixa, però prop d´ella. Així es pot veure una clara discordança progressiva, en molt poca extensió de terreny. Cal considerar que aquest indret, amb una certa geologia espectacular, forma part del Patrimoni Geològic de la comarca del Matarranya. entre que a la dreta són subhoritzontals
PARADA 9 - CONDICIONAL. FON DE CALÇ DEL CAMÍ A LA PICOSA, (terme municipal de Fondespatla, comarca del Matarranya). (Full 521). Des de la parada anterior, cal continuar cap a Fondespatla. A uns 3´5 Km abans d´arribar al darrer poble i a uns 0´5 Km de recorregut, trobarem un camí ascendent per l´esquerra que on hi ha un antic forn de calç. En aquest indret farem una nova aturada. La farem a uns 1´1 Km, des de la parada anterior. En aquest recorregut, haurem trobat afloraments dels materials esmentats a l´aturada anterior, els quals pertanyen al cenozoic de la Depressió Geològica de l´Ebre. On ens trobem ara situats entre afloraments d´aquests materials, sovint recoberts per terrenys detrítics quaternaris. Aquí hi havia un antic Forn de Calç, el qual es troba en un lamentable estat de conservació. Per al seu funcionament, utilitzava els fragments carbonatats dels derrubis de pendent. Aquets es feien baixar cap al camí, a través d´unes tremuges molt rudimentàries.
PARADA 10. CAMÏ DE LA SERRA DE LA NEVERA. CATA DE BAUXITES, (terme municipal de Fondespatla, comarca del Matarranya). (Full 521). Des de la parada anterior, cal continuar per camí ascendent. Aquest camí condueix cap a l´indret de la Picosa, on va haver-hi unes antigues explotacions de BAUXITA. En aquest indret, farem la present aturada, després de recórrer uns altres 0´7 Km, des de la parada anterior, aproximadament. En aquest recorregut, des del forn de calç, fins a les antigues explotacions de bauxita, es torna a penetrar de nou a la làmina d´encavalcament de l´Embassament de la Pena. Així, haurem començat a tallar de nou afloraments calcaris dels nivells mesozoics del Juràssic i del Cretàcic. Aquesta làmina forma part de la serralada Prelitoral Catalana (del sistema Mediterrani). Tot i això, es troba aquí, plenament situada dintre de la Zona d´Enllaç entre l´esmentada serralada i el molt proper Sistema Ibèric. A l´indret de l´aturada, sobre els materials calcaris del Juràssic, hi ha unes mineralitzacions bauxitíferes de rebliment de cavitats d´origen Kàrstic. El rebliment es troba format per òxids, hidròxids i silicats d´alumini, i tanmateix per òxids i hidròxids de ferro i d´altres metalls més minoritaris com el titani.. Pel que fa als minerals d´alumini, entre els primers (els òxids i hidròxids), que formen les BAUXITES, es troben: ALUMOGEL, BOEHMITA, DIASPOR i GIBBSITA.. I entre els silicats d´alumini, es troba fonamentalment la CAOLINITA. Al mateix temps entre els òxids i hidròxids de Fe es troben la GOETHITA (que apareix en forma de LIMONITA), i l´HEMATITES. També es troben altres minerals com la CALCITA; així com PIROLUSITA (dendrítica). Per d´altra banda, des d´aquest indret, es pot gaudir, mirant cap al Nord, i cap al NW, d´uns bonics exemples de relleus tabulars, desenvolupats entre els materials terciaris de l’Oligocè.
PARADA 11 - CONDICIONAL. ERMITA DE SANT MIQUEL, (terme de Fondespatla, comarca del Matarranya). (Full 520). Des de la parada anterior, cal fer un breu recorregut, cap a Fondespatla. Abans, caldrà retornar a la carretera. En arribar al poble, cal anar cap a la propera ermita de Sant Miquel. Així, s´haurà efectuat un recorregut d´uns 5´5 Km. En aquest recorregut, una vegada retornats a la carretera, s´han anat tallant els nivells oligocènics del Grup del Guadalope-Castellote, els quals es troben molt verticalitzats, tot forma part de la zona de l´Avant-país. Aquests materials són equivalents als de Gandesa-Horta de Sant Joan En arribar a l´indret de l´aturada, es poden observar com apareix una inflexió en la vergència de les estructures de la Zona d´Enllaç, dons es passa d´una direcció ENE-OSO, a una altra ESE-ONO; és a dir durs arrumbaments de tipus catalans a d´altres ibèrics; tot i que en aquest indret no hi ha afloraments mesozoics, i les vergències afecten als materials terciaris, de l´Avant-país. Finalment, cal dir que aquestes estructures, constitueixen l´extrem oriental de la làmina d´encavalcament de Fondespatla - la Canyada de Beric - Alcorisa.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.