Coordenades 405

Data de pujada 26 / d’octubre / 2017

-
-
668 m
466 m
0
8,4
17
33,64 km

Vista 60 vegades, descarregada 0 vegades

a prop de Arnes, Catalunya (España)

RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA PER LES COMARQUES DE LA TERRA ALTA I DEL MATARRANYA: DES D´ARNES A VALL-DE-ROURES, A BESEIT, A LA PENA I A VALL-DE-ROURES / 28C D´OCTUBRE DEL 2017

Josep M. MATA-PERELLÓ i Joan Salvador PUIG ORIOL

ADVERTIMENTS PREVIS

Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

També recomanem de cercar la informació més adient, sobre els trams a recórrer mitjançant camins de terra, o de pista. Precisament, en aquest itinerari, hi ha alguns trajectes d´aproximació cap a les mines, que haurem de fer per camins de terra en irregular estat de conservació. Precisament, en aquest itinerari, hi ha alguns trajectes d´aproximació cap a les mines, que haurem de fer per camins de terra en irregular estat de conservació. Aquest és el cas de l´aproximació de Beseit a l´Embassament de la Pena i des d´aquí a Vall – de – roures.

Per d´altra banda, recomanem tenir una cura extrema de la NATURA, evitant qualsevol forma d’agressió sobre ella, o de fer-n´hi un mal ús del que en ofereix la nostra mare Terra.

BREU INTRODUCCIÓ

El recorregut del present itinerari discorrerà per una zona en la qual conflueixen tres unitats geològiques netament diferenciades: la Depressió Geològica de l´Ebre, la Serralada Prelitoral Catalana (del Sistema Mediterrani), i la Serralada Ibèrica.

Així, en els primers trams del recorregut, entre Horta de Sant Joan, Arnes i Vall-de-roures el recorregut transitarà per la primera unitat esmentada, entre afloraments de materials cenozoics. Més endavant, cap els voltants de Beseit ho farà per la segona unitat, a la denominada Zona d´Enllaç, prop ja del Sistema Ibèric.

Per d´altra banda, el recorregut de l´itinerari, es repartirà entre dues comarques, de la Regió de Tortosa. Així, el primer tram del recorregut, pels voltants d´horta de Sant Joan i Arnes, es transitarà per la comarca de la Terra Alta. La resta del recorregut, entre Vall-de-roures i Beseit s´efectuarà per la comarca del Matarranya.
OBJECTIUS FONAMENTALS D´AQUEST ITINERARI

Els objectius fonamentals que es pretenen aconseguir en aquest itinerari, es poden concretar en els següents aspectes generals:

1.- Observació i descripció dels materials terciaris (de l’Eocè i de l’Oligocè) de la Depressió Geològica de l´Ebre, que pertanyen majoritàriament al complex al·luvial de Gandesa - Horta de Sant Joan, que inclou, entre altres a la Formació Montsant i a la Formació Flix. Aquests materials, els anirem trobant a diferents indrets del recorregut de l´itinerari. Primer pels voltants d´Horta de Sant Joan i Arnes, tot anant cap a Vall-de roures; i més endavant entre aquesta població i Beseit. Cal dir que bona part d´aquesta zona, s´inclou dintre del denominat Avant-país, situat al contacte entre la Depressió Geològica de l´Ebre i la Serralada Ibèrica.

2.- Observació i descripció dels materials mesozoics (del Triàsic, del Juràssic i del Cretàcic) i dels cenozoics (de l’Eocè i de l’Oligocè), que constitueixen la Serralada Prelitoral Catalana,. Aquests materials els trobarem a diferents indrets del recorregut de l´itinerari, especialment entre Vall-de-roures i Beseit.

3.- Observació de les estructures locals d´aquestes unitats geològiques acabades d´esmentar, que trobarem al llarg del recorregut de l´itinerari, i de les relacions existents entre elles. Així:
3A) de l´estructura de la Depressió Geològica de l´Ebre, que veurem als primers trams del recorregut.
3B) de l´estructura de Branca Externa de la Serralada Prelitoral Catalana (integrant del Sistema Mediterrani), que trobarem a diferents trams del recorregut. En molts indrets, aquests es troben prop de la seva Zona d´Enllaç amb el Sistema Ibèric.
3C) de les relacions existents entre les unitats i sotsunitats geològiques acabades d´esmentar.

4.- Observació i reconeixement de diferents mineralitzacions situades a diferents indrets del recorregut de l´itinerari, (però sempre dintre de les dues branques de la Serralada Prelitoral Catalana). Així, veurem les explotacions lutítiques, situades fonamentalment a Beseit, dintre de la comarca del Matarranya, dintre de l´Albià (Cretàcic Inferior).

5.- Observació de les antigues explotacions mineres relacionades amb les mineralitzacions anteriors. Al respecte, cal dir que totes elles es troben actualment aturades. En aquest cas, cal fer esment de les explotacions de roques carbonatades, emprades per a la construcció de la Presa de l´Embassament de la Pena.

6.- Observació i anàlisi dels impactes produïts sobre el Medi Natural (i sobre el Medi Ambient), tant per les explotacions mineres anteriors, com per altres activitats humanes.

7.- Observació dels diferents indrets relacionats amb el Patrimoni Geològic i Miner, que trobarem al llarg del recorregut. Dintre del Patrimoni Miner, farem esment de les instal·lacions relacionades amb l´explotació d´àrids per a la construcció de la presa de l´embassament de la Pena, per exemple.

ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

Pel que fa al recorregut del present itinerari, existeixen alguns antecedents molt propers, obra del mateix autor del present itinerari. Es tracta de MATA-PERELLÓ (1989, 1996, 1997, 2000a, 2000b, 2001a, 2001b, 2011, 2013a, 2013b i 2014).

Pel que fa a la descripció de les mineralitzacions d´aquesta comarca, farem esment d´un altre treball del mateix autor, de MATA-PERELLÓ (1991), relatiu a les mineralitzacions catalanes en general. Uns altres antecedents, cal situar-los en MATA-PERELLÓ (1995a, 1995b, 2005a i 2005b), relatius als inventaris mineralògics de les comarques de la Terra Alta i del Matarranya.

I, finalment, pel que fa a l´estructura geològica de la zona per la qual discorre l´itinerari, farem esment dels treballs de GUIMERÀ et altri (1982) i de RIBA et altri (1976). També, i dintre d´aquest apartat, també farem esment de diversos treballs de l´IGME (1972). Tots ells són relatius a diversos fulls geològics corresponents als indrets per on passarà el recorregut de l´itinerari.

Tots aquests treballs referenciats, i d´altres, figuren esmentats per ordre alfabètic a l´apartat dedicat a la BIBLIOGRAFIA.

RECORREGUT DE L´ITINERARI

El recorregut de l´itinerari començarà dintre de la comarca de la Terra Alta, concretament a la població d´Horta de Sant Joan, per on s´efectuarà la primera aturada. Tot seguit, el recorregut es dirigirà cap al poble veí d´Arnes, des d´on s´anirà cap a Vall-de-roures, passant en aquest tram del recorregut de la comarca de la Terra Alta a la comarca del Matarranya.

Així, s´haurà arribat a l´esmentat Vall-de-roures, la capital comarcal. Des d´aquest darrer poble, el recorregut es dirigirà cap a la població de Beseit, per on es faran dues noves parades, totes dues abans d´arribar-hi.

Després, el recorregut es dirigirà cap a l´Embassament de la Pena, per on es farà una nova aturada. Posteriorment, es dirigirà cap a la veïna població de Vall – de – Roures, per on es farà una nova aturada, finalitzant el recorregut de l´itinerari.

Així, en arribar a la segona població esmentada, finalitzarà el recorregut del present itinerari, dintre de la Depressió Geològica de l´Ebre, després d´haver-se iniciat a la Serralada Prelitoral Catalana, a la Zona d´Enllaç amb el Sistema Ibèric.

Així, aquest recorregut serà d’uns 33´67 Km i es faran 9 aturades al llarg de tot l’itinerari. El recorregut començarà a una alçada de 465 metres (per les immediacions del poble d´Arnes). Després de baixar lleugerament, anirà pujant fins als 615, camí de Vall-de-roures, per a baixar després fins als 520 metres, en trobar el Matarranya, camí de Beseit. A partir d´aquí, anirà pujant (amb algunes oscil·lacions, fins arribar als 665 metres. A l´embassament de la Pena. Després, seguint el riu Pena cap a Vall-de-roures, es tornarà a baixar fins als 489 metres, en arribar al pont sobre el Matarranya. Finalment, tornarà a pujar fins als 531 metres, en arribar al Castell

DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

Com de costum, estructurarem el recorregut de l´itinerari en una sèrie de PARADES, que tot seguit anirem veient. En cada una d´aquestes aturades farem un breu comentari (geològic o mineralògic, segons s’escaigui). Cada una d´aquestes parades tindrà un número, i un topònim representatiu. Per d´altra banda, s´indicarà el nom del poble més proper, el municipi al qual pertany l´indret, i la comarca on es troba situat. Per d´altra banda, també indicarem en cada cas, i entre parèntesi, el full topogràfic on es troba l´aturada.

Finalment, cal dir que el recorregut de l´itinerari s´inclourà dintre dels següents fulls, del "Mapa Topográfico Nacional", realitzats a l´escala 1:50.000 per l´"Instituto Geográfico y Catastral": 496 (dit d´Horta de Sant Joan), 520 (dit de Pena-roja de Tastavins) i 521 (dit de Beseit.).

_______________________________________________________________________________________

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES


GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol.2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona

IGME (1974).- Mapa Geológico de España a escala 1:200.000. Sintesis de la Cartografia existente. Hoja y memória nº. 41 (Tortosa). Inst. Geol. Min. España. Minist. Indústria. Madrid

MATA-PERELLÓ, J.M. (1989).- Una recerca mineralògica per les terres de l´Ebre: del Matarranya al Priorat. But. Col. Ofi, de Doctors i Llicenciats, nº 67, 15pag. Barcelona

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, 442 pag. Institut d´Estudis Catalans. Barcelona

MATA-PERELLÓ, J.M. (1995a).- Inventari Mineralògic de la comarca de la Ribera d´Ebre, Terra Endins, nº 9, 23 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1995b).- Inventari Mineralògic de la comarca de la Terra Alta, Terra Endins, nº 10, 22 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1996).- Itinerari geològic i mineralògic entre Gandesa, la Font-calda i Vall-de -roures. Inèdit., 12 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ. J.M. (1997).- Recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Terra Alta i del Matarranya: des de Gandesa a Bot i Horta de Sant Joan, i des de Vall-de-roures a Fondespatlla. Inèdit, 17 pàg. Manresa

MATA-PERELLÓ. J.M. (2000a).- Recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Terra Alta i de la Ribera de l´Ebre: des de Pinell de Brai i Prat de Compte a Gandesa i a Mora d´Ebre. Algeps, sèrie B, nº 171, 14 pàg. Manresa

MATA-PERELLÓ. J.M. (2000b).- Recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Terra Alta i del Matarranya: des de Gandesa a Vall-de-roures i a Fondespatlla. Algeps, sèrie B, nº 176, 18 pàg. Manresa

MATA-PERELLÓ. J.M. (2001a).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Ribera d´Ebre i de la Terra Alta: des d´Ascó a Pinell de Brai, i des de Prat de Compte a Horta de Sant Joan, Inèdit, 18 pàg. Manresa

MATA-PERELLÓ. J.M. (2001b).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Terra Alta i del Matarranya: des d´Horta de Sant Joan a Vall-de-roures i a Fontespatlla Inèdit, 18 pàg. Manresa

MATA-PERELLÓ. J.M. (2005a).- Recorreguts per la comarca de la Terra Alta: des de Pinell de Brai a Prat de Compte i a Horta de Sant Joan. Inèdit. 12 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ. J.M. (2005b).- Recorreguts de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Terra Alta i del Matarranya: des d´Arnes a Vall-de-roures i Beseit. Inèdit. 10 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ. J.M. (2011).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Terra Alta i del Matarranya: des d´Horta de Sant Joan i Arnes a Vall-de-Roures i a Beseit. Inèdit. 14 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ. J.M. (2013a).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Terra alta i del Matarranya: des d´Horta de Sant Joan i Arnes a Vall-de-roures i a Beseit; i des de Beseit al Parrissal i a Formenta. Inèdit. 16 pàgines. Manresa
MATA-PERELLÓ. J.M. (2013b).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Terra Alta i del Matarranya: des d´Horta de Sant Joan i Arnes a Vall-de-roures i a Beseit. Inèdit. 10 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ. J.M. (2014).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca del Matarranya: des de Beseit a l´Embassament de la Pena i a Vall – de – roures. Inèdit. 8 pàgines. Manresa

RIBA, O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans, Edit. Ketres, 254 pàgines. Barcelona.
Waypoint

P1 PONT SOBRE EL RIU ALGARS

PARADA 1 - CONDICIONAL. PONT SOBRE EL RIU ALGARS, (terme municipal d´Arnes, comarca de la Terra Alta). (Full 496). Des de la parada anterior, cal anar cap al poble d’Arnes, sobrepassant-lo. Després caldrà arribar fins al riu Algars, per on farem la darrera aturada del recorregut, si s´escau. Així, haurem recorregut uns 8 Km més, per tal d´arribar fins on ara som. En aquest recorregut hem anat circulant entre els materials cenozoics de la Depressió Geològica de l´Ebre, on ara som. Tot i això som molt propers a la Serralada Prelitoral Catalana. En bona part, aquests materials, de tonalitats ocres, pertanyen al Complex Al·luvial de Gandesa – Horta de Sant Joan. En aquest indret farem la darrera aturada, a la vora del riu Algars, el qual procedeix de la Serralada. Més lluny, prop de Nonasp, aquest riu fa el seu aiguabarreig amb el Matarranya, arribant tots dos a l´Ebre, prop de Faió.
Waypoint

P2 GRAVERA DE VALL - DE ROURES

PARADA 2. GRAVERA DE VALL – DE _ ROURES, (terme municipal de Vall-de-roures, comarca del Matarranya). (Full 496). Després de fer la parada anterior, cal baixar del turó del castell. Així, s´arribarà a la cruïlla (a la rotonda), des d´on surt la carretera autonòmica A – 2412, la qual condueix cap el proper poble de Beseit. Així, ara ens caldrà continuar per aquesta carretera, anant cap el Sud, cap el darrer poble esmentat. A uns 2´5 Km del seu inici, trobarem un trencall per l´esquerra, que condueix cap a una propera gravera. Per anar-hi, caldrà demanar l´oportuna autorització. Així, en arribar-hi, podem fer una nova aturada, a uns 4 Km de la parada anteriorment realitzada. En aquest recorregut, haurem trobat els materials esmentats a l´aturada anterior. Efectivament, ens haurem estat desplaçant en tot moment per la Depressió Geològica de l´Ebre, on ens trobem ara situats. Tot i així, en aquest lloc hi ha una explotació dels materials del Pleistocè i sobretot de l´Holocè, que forment par de la terrassa baixa del riu Matarranya. Aquests materials estan explotats en una gravera
Waypoint

P3 BARRANC DE MATALLOPS. ENCAVALCAMENT D´EN QUEROL

PARADA 3. BARRANC DE MATALLOPS. RELLEUS D´EN QUEROL, (terme municipal de Vall-de-roures, comarca del Matarranya). (Full 496). Des de la parada anterior, cal continuar per la carretera A – 2412, anant cap al poble de Beseit. A poc menys de1 Km del trencall anterior, en trobarem un altre per l´esquerra, des d´on surt un camí que baixa fins al riu Matarranya. Agafant aquest camí, farem una nova aturada. En la major part del recorregut, hem anat circulant per entre els materials cenozoics de la Depressió Geològica de l´Ebre. Sovint, hem trobat aquests materials recoberts per terrenys detrítics quaternaris. Així, s´han anat tallant els nivells sorrencs i lutítics (calcolutítics), de la Formació Flix. Uns i altres, que pertanyen a la Depressió Geològica de l´Ebre, formen part del Complex al·luvial de Gandesa-Horta de Sant Joan. Tot i així, a l´indret de l´aturada s´ha fet clarament palès el contacte d´aquests materials, amb els terrenys eminentment carbonatats del Juràssic i del Cretàcic, de la Zona d´Enllaç del Sistema Ibèric - Serralada Prelitoral Catalana, que en aquest indret formen part de la làmina d´encavalcament de la Pena. Aquest contacte es realitza per encavalcament, dels materials mesozoics de la Zona d´Enllaç sobre els cenozoics de la depressió. Aquest encavalcament es realitza mitjançant una làmina de materials plàstics argilosos, que afloren bora el riu. Aquests materials són les argiles caoliníferes de la Formació Utrilles. També cal dir, que baixant cap el riu, hem circulat a la bora d´una espectacular terrassa fluvial, corresponent al riu Matarranya.
Waypoint

P4 CONGOST DE LO BATÀ DE BESEIT

PARADA 4. CONGOST DE LO BATÀ DE BESEIT, (terme municipal de Beseit, comarca del Matarranya). (Full 496). Després de realitzar l´aturada anterior, cal retornar cap a la carretera A – 2412, per tal de continuar cap al proper poble de Beseit, remuntant sempre el Riu Matarranya, arribant fins al congost de lo Batà de Beseit. Aquí, en aquest indret farem una nova aturada, a uns 2 Km de l´anteriorment realitzada. També cal dir, que en aquest tram del recorregut, haurem trobat diverses industries papereres, que utilitzaven la força motriu de les aigües del Riu Matarranya, per funcionar. Aquestes aigües s’obtenien a partit de diverses rescloses. Ara, a l´indret de la parada es pot veure un dels canalets. En aquest recorregut, haurem trobat afloraments dels mesozoics que formen part de la làmina d´encavalcament de la Pena, que ja hem trobat a l´aturada anterior. Ara en arribar a l´indret de l´aturada els veiem en un indret on han estat explotats en una antiga pedrera, essent aquí del Cretàcic Inferior. Per d´altra banda, aquí es pot veure un congostet, fet pel Riu Matarranya en travessar aquests materials carbonatats. En observar el congost, es poden veure unes interessants marmites desenvolupades sobre els afloraments de les calcàries mesozoiques del Cretàcic Inferior.
Waypoint

P5 AIGUABARREIG DE L¨ULLDEMOR ANB EL MATARRANYA

PARADA 5 - CONDICIONAL. AIGUABARREIG DE L´ULLDEMOR I DEL MATARRANYA, (terme municipal de Beseit, comarca del Matarranya). (Full 521). Després de realitzar la parada anterior, cal remuntar el riu Matarranya, que el va seguint pel seu marge esquerre (pujant); és a dir: pels seus sectors llevantins. A uns 0´1 Km de la parada anterior, en podem efectuar una altra, si s´escau. En aquest breu recorregut, haurem trobat afloraments dels materials carbonatats esmentats a l´aturada anterior. Aquests materials pertanyen al Cretàcic i es situen dintre de la làmina d´encavalcament de la Pena, per on estem ara situats, tot i que al seu límit més meridional. En aquest indret, podem veure l´aiguabarreig del riu Ulldemor que baixa des del Sud i del Riu Matarranya, que ve des de Beseit, des del SW d´on ara ens trobem situats en aquest indret.
Waypoint

P6 ANTIGA EXPLOTACIÓ 'MARIA DOLORES'

PARADA 6. ANTIGA PEDRERA I MINA D´ARGILA "MARIA DOLORS", (terme municipal de Beseit, comarca del Matarranya). (Full 521). Des de la parada anterior, cal continuar cap al poble de Beseit. Molt poc abans d´arribar-hi, cal agafar un trencall per la dreta, que en 1Km arriba a les explotacions argiloses de la Mina Dolors, on efectuarem la present parada, després d´un recorregut d´uns 3 Km, des de la parada anterior. En aquest breu recorregut, des de la parada anterior, s´han anat tallant els materials mesozoics, del Juràssic i del Cretàcic, que constitueixen part de la làmina d´encavalcament de la Pena. En aquest indret, es troba una explotació dels nivells lutítics cretàcics, que pertanyen a l´Albià, i més concretament a la Formació Utrillas. Entre les argiles, el mineral més abundant és la CAOLINITA. Per d´altra banda, hi ha una notable presència dels òxids de ferro, especialment de l´HEMATITES (normalment terròs) i de la GOETHITA (la qual es presenta terrosa, en forma de LIMONITA). Darrerament, aquests nivells argilosos han estat explotats per mineria a "cel obert" (o a "tall obert", com es diu a la zona). Tot i així, les primeres explotacions es van efectuar per mineria soterrània.
Waypoint

P7 EMBASSAMENT I PRESA DE PENA

PARADA 7. EMBASSAMENT DE LA PENA, (pertany al terme municipal de Vall-de-roures, comarca del Matarranya). (Full 521). Després de fer la parada anterior cal arribar a Beseit, per tal d´agafar el camí que surt del poble per la dreta. Aquest camí es dirigeix cap a l´Embassament de la Pena. En aquest lloc farem la present aturada, després d´haver recorregut uns 8 Km, des de la parada anterior. En aquest recorregut fins a Beseit hem tornat a trobar els materials esmentats a la parada anterior. Després, des del poble fins a l´embassament hem trobat afloraments dels materials detrítics de la Formació Montsant; tot i així, a la base de l´embassament hem trobat els afloraments dels materials mesozoics (del Juràssic i del Cretàcic). Tots quests materials formen part de la làmina d´encavalcament de la Pena, la qual es troba encavalcant als materials cenozoics de la Depressió Geològica de l´Ebre, situada al Nord dels anteriors. Més endavant, baixant de l´embassament cap a la població de Vall-de-roures es torna a veure com aquests materials encavalquen als oligocens de la Depressió Geològica de l´Ebre. Entre aquests materials discorre encaixonat el riu de la Pena. Per d´altra banda, en arribar a la presa, haurem trobat les antigues instal·lacions mineres, dedicades a l´extracció i al tractament d´àrids, per tal d´ésser emprats per la construcció de la presa. Les explotacions es troben molt a prop, i van ésser utilitzats els materials carbonats mesozoics dels que hem parlat anteriorment, de la làmina d´encavalcament de la Pena., per on estem ara situats, a la presa de l´embassament. Pel que respecta a les instal·lacions mineres, a les tremuges i als plans inclinats, cal dir que quests elements formen part del patrimoni miner de la comarca del Matarranya, i també del conjunt de la Comunitat d´Aragó.
Waypoint

P8 VIAL DE LA PENA A VALL-DE ROURES

PARADA 8. CARRETERA A VALL-DE-ROURES, (terme municipal de Vall – de - Roures, comarca del Matarranya). (Full 521). Des de la parada anterior, cal continuar cap a la propera població de Vall-de-roures. Abans d´arribar a la cruïlla amb la carretera A-1221 (la qual condueix cap a Fondespatlla), farem una nova aturada, a uns 2´5 Km de l´anterior. Així, aquesta aturada la podríem efectuar a la vall del riu la Pena. En aquest recorregut, haurem anat travessant els afloraments dels materials carbonats mesozoics, els quals formen part de la làmina d´Encavalcament de la Pena. Més endavant, poc abans d´arribar a l´indret de l´aturada, veurem com aquests materials encavalquen als afloraments cenozoics de la Depressió Geològica de l´Ebre, per on estem ara situats. Així, des d´on som ara, es veu clarament el front d´encavalcament, apareixent els materials mesozoics dibuixant el flanc septentrional d´un plec (que més avall encavalca als terrenys cenozoics).
Waypoint

P9 CASTELL DE VALL - DE - ROURES

PARADA 7 - CONDICIONAL. CASTELL DE VALL – DE - ROURE, (terme municipal de Vall – de - Roures, comarca del Matarranya). (Full 521). Des de la parada anterior, cal continuar definitivament cap a la propera població de Vall-de-roures. En arribar-hi, ens caldrà anar cap el Castell, per on farem la darrera aturada, a uns 4 Km de l´anterior. En aquest recorregut, haurem anat travessant els afloraments dels materials cenozoics, eminentment detrítics, els quals formen part de la Depressió Geològica de l´Ebre, per on estem ara situats. Aquests materials pertanyen al Complex Al·luvial de Gandesa – Horta de Sant Joan Així, aquest indret es troba situat al bell mig de la Depressió Geològica de l´Ebre, entre afloraments dels materials cenozoics que la constitueixen per aquests indrets. Així, per arreu, veiem afloraments dels gresos i calcolutites ocres de la Formació Flix. Per d´altra banda, des d´aquest indret, mirant cap el Sud es pot fer una bona observació de la làmina d´encavalcament de la Pena, que creuarem aviat en aquest itinerari.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.