Coordenades 678

Data de pujada 11 / d’abril / 2018

-
-
769 m
458 m
0
8,4
17
33,8 km

Vista 111 vegades, descarregada 2 vegades

a prop de Cervera, Catalunya (España)

RECORREGUT GEOLÒGIC I MINER PER LA COMARCA DE LA SEGARRA: DES DE CERVERA A VERGÓS, SANT PERE DELS ARQUELLS, BRIANÇÓ, MONTLLEÓ, LA RABASSA, SANT GUIM DE LA RABASSA, SANT GUIM DE FREIXENET, GÀVER, ESTARÁS, ALTA-RIBA I A SANT RAMON / 21 D´ABRIL DEL 2018

Per Josep M. MATA – PERELLÓ i Joan Salvador PUIG ORIOL

ADVERTIMENT PREVI

A l´igual que en altres ocasions, en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

Pel que fa al recorregut de l’itinerari, cal dir que la seva major part s’efectuarà per carreteres i per camins que es troben en bon estat de conservació. Tot i així, abans de fer el recorregut, caldrà cercar la màxima informació sobre l´estat dels camins de terra, per on hagi de discórrer el recorregut de l´itinerari.

Finalment, i per d’altra banda, recomanem tenir una especial cura de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut.

BREU INTRODUCCIÓ

El recorregut de l´itinerari que ara presentem discorrerà, en la seva totalitat per la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament pel seu sector corresponent a la seva Depressió Central). Així, al llarg de tot el recorregut s´aniran fent observacions d´aquesta depressió, unes de caire geomorfològic, altres estructurals i altres petrològiques, fonamentalment.

Per d´altra banda, en diverses aturades del recorregut, si s´escau, es faran observacions a distancia d´altres unitats geològiques, concretament del Sistema Pirinenc, el qual serà visible des de diversos indrets del recorregut, especialment pels voltants de Sant Guim de Freixenet, entre altres llocs.

Per d´altra banda, el recorregut de l´itinerari discorrerà íntegrament per la comarca de la Segarra. Així, dintre d´aquesta, circularem exclusivament per alguns dels seus sectors centrals i orientals, pels termes municipals de Cervera, la Ribera d´Ondara, Sant Guim de Freixenet , Estaràs i Sant Ramon.

OBJECTIUS FONAMENTALS

Els objectius generals del present itinerari, es centraran en els següents aspectes geològics.

1.- Reconeixement dels materials cenozoics que constitueixen el rebliment de la Depressió Central. per aquests indrets. Aquests materials, eminentment cenozoics i pertanyen als afloraments de la Formació Tàrrega (amb nivells de calcolutites de diverses tonalitats, guixos, calcarenites i calcàries). Aquests materials són de l´Oligocè. Ocasionalment, i sovint es troben recoberts per materials detrítics recents, del Pleistocè i de l´Holocè, generalment de caràcter detrític.

2.- Observació de l´estructura de la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament del seu sector de la Depressió Central), per la qual circularà al llarg de tot el recorregut de l´itinerari.

3.- Observació, a distancia, del Sistema Pirinenc. Concretament, des de les immediacions de Sant Guim de Freixenet, fonamentalment.

4.- Observació de diversos indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Geològic, que es vagin trobant al llarg del recorregut de l´itinerari. Així, ens centrarem en l´observació dels diversos afloraments de guixos i calcolutites blanquinoses al llarg del recorregut.

5.- Observació de diferents indrets relacionats amb el nostre Patrimoni Miner, que es vagin trobant al llarg de tot el recorregut de l´itinerari. Així, en aquest recorregut ens centrarem en els Forns de Calç i en els Forns de Ciment ràpid, que trobarem prop de Sant Pere dels Arquells, entre altres llocs.

ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

No tenim cap antecedent nostre relatiu a la totalitat del recorregut d´aquest itinerari; ni en coneixem cap altre. Tot i així, hi ha alguns antecedents parcials, quasi tots relatius als voltants de Sant Pere dels Arquells; es tracta de MATA – PERELLÓ (1996a, 1996b, 2011a, 2011b, 2013 i 2014).

En relació amb els trets geològics generals, i dels relacionats amb el recorregut de l´itinerari, farem esment dels següents treballs: COLLDEFORNS i MATA – PERELLÓ (1987) GUIMERÁ et altri (1992) i RIBA et altri (1976).

Per d´altra banda i pel que fa als trets mineralògics dels indrets mineralitzats que trobarem al llarg del recorregut, farem esment del treball de MATA-PERELLÓ (1991), referit a la totalitat de Catalunya. Un altre treball, relatiu a la Segarra és: MATA – PERELLÓ i COLLDEFORNS (1995).

Tots aquests treballs, es trobaran reverenciats, a l’apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES.

RECORREGUT DE L´ITINERARI

El recorregut de l´itinerari s’iniciarà per les immediacions de l´Estació de la RENFE a Cervera. Des d´aquí, en travessar la població, ens caldrà sortir per la carretera comarcal C - 441 (que alhora és la carretera local L – 214). Poc després de sortir de Cervera i de creuar el riu d´Ondara, ens caldrà agafar un trencall per l´esquerra, el qual es dirigeix a l´església romànica de Sant Pere el Gros, per on farem una atura, a tocar del riu anteriorment esmentat. Posteriorment, remuntant aquest riu, per sota de Cervera, ens caldrà anar a trobar la carretera nacional N – IIa, a la qual ens incorporarem, per tal d´anar cap a llevant.

Posteriorment, farem una aturada per les immediacions del poble de Vergós, agafant un trencall de la carretera que anem seguint. Més endavant, seguint pel la carretera esmentada, arribarem al trencall de Sant Pere dels Arquells, per la dreta de la carretera, tot i que nosaltres anirem cap a l´esquerra (pel camí de Mas Claret), per tal de fer una aturada, en un indret molt proper a l´Autovia A – 2, però per sota d´ella.

Després, caldrà retornar cap a la carretera que anàvem seguint cap a llevant, la N – IIa. Així, poc després, arribarem al trencall dels Hostalets i de Sant Antolí, per la dreta de la carretera. Tot i així, nosaltres anirem cap a l´esquerra, cap el petit poble de Briançó, per on farem una altra aturada.

Després, seguirem per un irregular camí de terra, anant cap a llevant i cap al ENE. Així, primer arribarem al llogarret de Montlleó i posteriorment a Rabassa. En aquest trajecte, farem una aturada al primer indret esmentat. Tot i això, cal fer un advertiment de que el trajecte d´aquest indret al segon, pot ser molt dolent, especialment després de períodes de pluja, ja que és un camí força argilós i alhora també guixos, en alguns indrets.

Posteriorment, des del darrer indret esmentat, ens caldrà anar cap a les immediacions de Sant Guim de la Rabassa i posteriorment cap a Sant Guim de Freixenet. En aquests trajectes, farem us de les carreteres LV – 1007 i després de la B – 100 (que condueix des de la Panadella a Calaf). Posteriorment, després de passar per prop d´Amorós i d´arribar definitivament a Sant Guim de Freixenet, ens caldrà seguir pel vial LV – 1005. Precisament, a la sortida del darrer poble esmentat, farem una aturada.

Després, seguint per la darrera carretera dita, passarem pel costat de Sant Domi i després pel poble del Castell de Santa Maria, arribant després a Gàver, per on farem una aturada al naixement del riu Sió. En aquest trajecte, hem anat cap a l´ONO.

Més endavant, seguint per la darrera carretera esmentada, arribarem al poble d´Estaràs, per on farem una aturada, poc després de sobrepassar-lo. A partir d´aquest darrer poble, el recorregut es dirigirà cap al NNO. Així, més endavant, passarem per les immediacions del llogarret d´Alta-Riba, per on farem una aturada. I, finalment, el recorregut arribarà al bell mig del poble de Sant Ramon, per on finalitzarà aquest recorregut.

Així, el recorregut serà d´uns 33´81 Km, fent-se 10 aturades al llarg del seu trajecte. El recorregut començarà a una alçada d´uns 557 metres, per les immediacions de l´Estació de la RENFE a Cervera. Després, anirà baixant fins al riu d´Ondara, arribat fins a una alçada d´uns 460 metres (que serà la cota mínima de tot el recorregut). A partir d´aquí, anirà pujant contínuament (encara que d´una forma irregular), arribant fins a una alçada d´uns 768 metres, per les immediacions de Sant Guim de Freixenet (que serà la cota màxima de tot el recorregut de l´itinerari).

Després, s´endegarà un tram força sinuós, baixant fins als 592 metres, per a tornar a pujar fins als 653 metres, tornant a baixar fins als 598 metres, i tornant a pujar fins als 655 metres, per les immediacions de Sant Ramon.

DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

En aquest recorregut hem situat, com ja és habitual en tots els itineraris, una sèrie d´ESTACIONS o de PARADES, que anirem veient a continuació. En cada cas, els hi donarem una denominació que podrà correspondre a algun paratge proper. També indicarem el terme municipal i la comarca on es troba. Per d’altra banda, en cadascuna de les parades, indicarem entre parèntesi el número del mapa topogràfic de la Cartografia Militar de España, a escala 1:50.000, on es troba situada la parada considerada.

En aquesta ocasió sols utilitzarem un parell de fulls, concretament el 390 (o de Cervera) i el 361 (o de Guissona). Totes les aturades les farem dintre d´aquests fulls. Si s´escau, també utilitzarem el full corresponent a la comarca de la Segarra, del Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.
_____________________________________________________________________________________

REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

COLLDEFORNS, B. I MATA-PERELLÓ, J.M. (1987).- Inventari mineralògic de la comarca de la Segarra, Xaragall, nº 18, 32 pag. Manresa

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol.2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, 442 pag. Institut d´Estudis Catalans. Barcelona.

MATA-PERELLÓ, J.M. (1996a).- Recerca geològica i mineralògica per les comarques d’Anoia, Segarra, Conca de Barberà, Urgell i Noguera: des de la Panadella a Preixens. Inèdit, 18 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (1996b).- Recerca geològica i mineralògica per les comarques d’Anoia, Segarra, Conca de Barberà, Segarra i Urgell: des de Jorba a Preixens. Inèdit, 19 pàgines, Manresa

MATA-PERELLÓ, J. M. (2001a).- Recerca geològica i geoambiental per les comarques d’Anoia i de la Segarra: des d´Òdena i l´Espelt cap a Sant Genís i Jorba, i des de Montmaneu a Sant Pere dels Arquells. Inèdit, 8 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J. M. (2001b).- Recorregut de recerca de geologia ambiental per les comarques de la Segarra, de l´Urgell i de les Garrigues: des la Panadella i Santa Coloma de Queralt cap a Guimerà i cap a Belianes. Inèdit, 10 pag. Manresa

MATA-PERELLÓ, J. M. (2011).- Recorregut de recerca geològica i geoambiental per les comarques d´Anoía i de la Segarra: des d´Òdena i Castellolí cap a Jorba, Carbasí, Rubinat i Cervera. Algeps nª 311. 12 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J. M. (2013).- Recorregut de recerca geològica per la comarca de la Segarra: des de Cervera a Sant Pere dels Arquells i Rubinat; i des de les Oluges a Sant Ramón. Inèdit. 6 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2014).- Recorregut de recerca geològica per la comarca de la Segarra: des de la Panadella a Rubinat i a Sant Pere dels Arquells i des de Cervera i les Oluges a Sant Ramón i a Ivorra. Inèdit. 10 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i COLLDEFORNS, B. (1995).- Introducció al coneixement geològic de la Segarra. Coneix. de l’entorn natural de la Segarra, nº 7, 29pag. Cervera

RIBA, O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans, Edit. Ketres. 205 pag. Barcelona.
PARADA 1 . CONDICIONAL. IMMEDIACIONS DE L¨ERMITA DE SANT PERE EL GROS, RIU D´ONDARA, (terme municipal de Cervera, comarca de la Segarra). (Full 390) El recorregut de l´itinerari s’iniciarà per les immediacions de l´Estació de la RENFE a la població de Cervera. Després, caldrà travessar bona part de la ciutat, per tal de sortir per la carretera comarcal C - 441 (que alhora és la carretera local L – 214). Poc després de sortir de Cervera i de creuar el riu d´Ondara, ens caldrà agafar un trencall per l´esquerra, el qual es dirigeix a l´església romànica de Sant Pere el Gros, per on farem una aturada, a tocar del riu anteriorment esmentat. Així, des de l´inici haurem recorregut uns 3´1 Km, aproximadament. Aquí, haurem pogut observar la vall del riu d´Ondara, situada als sectors meridionals de la població. Aquesta es troba enlairada al seu marge septentrional, el més abrupte. Per d´altra banda, en aquest indret es fa ben palesa una formosa església romànica de base circular. Es tracta de Sant Pere el Gros, situada al camí de Sant Jaume. L´església ha estat construïda amb carreus procedents dels afloraments de la Formació Tàrrega. En aquest trajecte, hem estat en bona part dintre de la població, sense veure afloraments, però en arribar al riu, haurem començat a trobar afloraments dels materials de la Formació Tàrrega. Així, haurem vist nivells de calcolutites de tonalitats ocres, que són els materials que apareixen a la bora del riu.
PARADA 2. ANTIGA CARRETERA NACIONAL N - II, IMMEDIACIONS DE VERGÓS, (terme municipal de Cervera, comarca de la Segarra). (Full 390) Després de fer l’aturada anterior, ens caldrà, remuntar el riu d´Ondara, per tal d´anar a trobar la carretera nacional N – II, a la qual ens incorporarem, per tal d´anar cap a llevant. Posteriorment, en arribar a les immediacions del poble de Vergós, ens caldrà agafar un trencall, que discorre per dintre del poble, retornant després a la carretera nacional. Just abans de la cruïlla, farem una aturada. La farem a uns 3´1 Km de la parada anterior. En aquest recorregut, primer haurem anat trobant els nivells anteriorment esmentats, a la parada anterior. Després haurem començat a trobar uns nivells de guixos i de calcolutites blanquinoses (són els guixos de Talavera), que també formen part de la Formació Tàrrega, com els materials que hem vist a l´aturada anterior. Aquests materials apareixen a l´indret d´aquesta parada. Aquí, aquests formen uns plecs força interessants.
PARADA 3. IMMEDIACIONS DE SANT PERE DELS ARQUELLS, FORNS DE CALÇ DEL CAMÍ DE MAS CLARET, (Sant Pere dels Arquells, terme de Sant Antolí – la Ribera d´Ondara, comarca de la Segarra). (Full 390). Més endavant, després de fer l´aturada anterior, ens caldrà anar seguint per la carretera nacional N-II, anant cap a llevant. Poc després, arribarem al trencall de Sant Pere dels Arquells, per la dreta de la carretera, tot i que nosaltres anirem cap a l´esquerra (pel camí de Mas Claret), per tal de fer una aturada, en un indret molt proper a l´Autovia A – 2, però per sota d´ella. Així, després de fer l´aturada anterior, haurem efectuat un recorregut proper als 2´7 Km, per tal d´arribar fins aquí. En aquest trajecte, hem continuat trobant afloraments dels nivells de guixos i de calcolutites blanquinoses. Aquests materials formen part dels anomenats guixos de Talavera, integrats a la Formació Tàrrega. Tots aquests materials de l´Oligocè, són els que reblen la Depressió Geològica de l´Ebre, per aquests indrets. Per d´altra banda, en aquest trajecte, a l´inici del camí (després de deixar la N – II), hem vist una antiga explotació dels nivells de guixos. Tanmateix més endavant, es troben uns antics forns de guix (PARADA 3-BIS). Entre els minerals presents a aquests antics nivells explotats, cal fer esment de la presència d´ANHIDRITA, HEMIHEDRITA i GUIX (el més abundant dels tres, entre els nivells de guixos), Malgrat això, el camí principal (el que condueix cap a Mas Claret), ens apropa a uns forns de tractament de materials margosos, on són sotmesos a tostació els materials extrets d’una propera pedrera, actualment en explotació, que es troba a l’esquerra del camí principal. Així, en aquesta parada, es pot observar l’explotació de les calcolutites blanquinoses, de la Formació Tàrrega, i alhora es poden observar les instal·lacions dels forns. Tot i així, per a l’observació dels esmentats forns de tractament i de la pedrera en explotació, es necessari gaudir de la corresponent autorització de l’empresa minera concessionària de l´esmentada explotació.
PARADA 4 -CONDICIONAL. IMMEDIACIONS DE BRIANÇÓ, (Briançó, terme municipal de Sant Antolí - la Ribera d´Ondara, comarca de la Segarra). (Full 390). Després, de fer l´aturada anterior, caldrà retornar cap a la carretera que anàvem seguint cap a llevant, la N – II. Així, poc després, arribarem al trencall dels Hostalets i de Sant Antolí, per la dreta de la carretera. Tot i així, nosaltres anirem cap a l´esquerra, cap el petit poble de Briançó, per on farem una altra aturada. Així, haurem recorregut uns 3´4 Km més. Com al recorregut anterior, en aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials cenozoics de l´Oligocè, que hem trobat a les aturades anteriors. Així, hem anat veient els guixos i les calcolutites blanquinoses, els anomenats guixos de Talavera, que formen part dels materials de la Formació Tàrrega. Aquests materials es fan força palesos on ara ens trobem situats. Així, a l´entorn del poblet de Briançò, es fan palesos els afloraments dels guixos i de les calcolutites blanquinoses.
PARADA 5. IMMEDIACIONS DE MONTLLEÓ, (Montlleó, terme municipal de Sant Antolí - la Ribera d´Ondara, comarca de la Segarra). (Full 390). Després d´efectuar la parada anterior, ens caldrà continuar el recorregut pel camí que es dirigeix cap al petit llogarret de Montlleó, anant cap l´ENE. En arribar-hi, farem una aturada, a uns 2´3 Km de la parada anterior. En aquest trajecte, i a l´igual que als anteriors, hem anat trobant afloraments dels nivells de calcolutites blanquinoses i dels guixos, dels anomenats guixos de Talavera. Aquests materials formen part de la Formació Tàrrega i pertanyen a l´Oligocè. Després i per d´altra banda, en arribar a Montlleó, veurem que afloren les calcolutites ocres, les calcolutites d´Aubarrells (Formació Tàrrega). Aquests materials es troben per tot arreu, a tocar del poble. Per d´altra banda. Aquí podrem gaudir d´una bona observació dels relleus de la Panadella, per on afloren les calcàries de la Panadella. Aquests materials pertanyen a la Formació Tàrrega de l´Oligocè. Aquests nivells constitueixen una bona divisòria d´aigües: així, per aquests indrets cap a ponent neix el riu d´Ondara i cap a llevant el riu Anoia.
PARADA 6. SORTIDA DE SANT GUIM DE FREIXENET PER LA CARRETERA LV – 1005, (terme municipal de Sant Guim de Freixenet, comarca de la Segarra). (Full 361). Després, des de la parada anterior, cal continuar cap al poblet de Rabassa. Tot i això, cal fer un advertiment de que el trajecte pot ser molt dolent, especialment després de períodes de pluja, ja que és un camí força argilós i alhora també guixos, en alguns indrets . Posteriorment, ens caldrà anar cap a Sant Guim de la Rabassa i després cap a Sant Guim de Freixenet. En aquests trajectes, farem us de les carreteres LV – 1007 i després de la B – 100 (que condueix des de la Panadella a Calaf). Posteriorment, després de passar per prop d´Amorós i d´arribar definitivament a Sant Guim de Freixenet, ens caldrà seguir pel vial LV – 1005. Després, a la sortida del darrer poble esmentat, farem una aturada. Aquesta, la farem a uns 7´5 Km des de la prada anterior. En aquest recorregut, hem acabat de pujar a la part alta de la Taula de la Panadella i per arreu es fan palesos els afloraments dels nivells de calcàries que formen part de la Formació Tàrrega. Aquí, aquests materials carbonatats que veiem arreu, constitueixen les anomenades calcàries de la Panadella. Aquests materials, com ja hem dit a la parada anterior, constitueixen una excepcional divisòria d´aigües, entre les que van a ponent, cap al Segre i les que van a la Mediterrània, cap a llevant. En arribar a l´indret de l´aturada, podem fer una observació llunyana dels relleus pirinencs. Tot i això, en primer terme, es pot veure la Vall del Castell de Santa Maria, que es tributària de la vall del Sió.
PARADA 7. FONT DE GÀVER, ANTIGA PEDRERA DE LA CARRETERA, (Gàver, terme municipal d´Estaràs, comarca de la Segarra). (Full 361). Després de fer l´aturada anterior, ens caldrà seguir pel vial LV – 1005. Així passarem pel costat de Sant Domi i després pel poble del Castell de Santa Maria, arribant posteriorment a Gàver, per on farem una aturada al naixement del riu Sió. En aquest trajecte, hem anat cap a l´ONO. Així, des de la parada anterior haurem fet un trajecte d´uns 4´4 Km. En aquest recorregut, hem anat trobant dels materials carbonatats de la Formació Tàrrega. Aquests són els materials que hi ha a l´indret de l´aturada. Aquí, aquests materials formen part del Complex Al·luvial de la Segarra. Es troben formats per nivells de calcolutites i gresos, de tonalitats grisenques. Precisament, sota del poble es fan força palesos els nivells eminentment carbonatats. Per d´altra banda, a l´indret de la present aturada (per on també afloren els nivells carbonatats anteriors) hi ha un interessant naixement d´aigua. Es tracta del naixement del riu Sió, un dels principals afluents del Segre per la seva banda esquerra (per on els rius són poc cabalosos i poc importants). Així, es pot considerar que aquest lloc és un LIG (Lloc d´Interès Geològic). Tot i així, aquest indret es troba quasi totalment antropitzat i modificat. Encara i així, es pot considerar un LIG, com hem dit anteriorment.
PARADA 8 - CONDICIONAL. MOLÍ DE CAN MAJÀ, (Gàver, terme municipal d´Estaràs, comarca de la Segarra). (Full 361). Després de realitzar la parada anterior, cal fer un breu recorregut per la carretera que anem seguint, la LV – 1005, anant cap a ponent. Així, aviat arribarem a les immediacions d´on havia l´antic moli de Can Majà o de Gàver. Aquí farem una aturada, a uns 0´6 Km de l´anterior, aproximadament. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials carbonatats que hem vist a les aturades anteriors. Així, s´han fet força paleses les calcàries que formen part de la Formació Tàrrega. En aquest indret, hi va haver-hi un moli que aprofitava les aigües del jove riu Sió, per tal de moure el molí.
PARADA 9. CARRETERA A SANT RAMON (LV – 1005), IMMEDIACIONS D´ESTARÀS, (terme municipal d´Estaràs, comarca de la Segarra). (Full 361). Més endavant, després de fer l´aturada anterior, ens caldrà anar seguint per la darrera carretera esmentada als recorreguts anteriors (la LV – 1005). Així, aviat arribarem al poble d´Estaràs, deixant per l´esquerra la carretera local que condueix cap a Santa Fe i cap a les Oluges (la LV – 1004). Nosaltres, seguirem per la carretera esmentada inicialment, anant cap a Sant Ramon, ara cap al NNO. Poc després de sobrepassar el poble d´Estaràs, farem una aturada. La farem a uns 1´3 Km de la darrera aturada efectuada. En aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials esmentats als recorreguts anteriors. Efectivament, hem trobat nivells carbonatats de l´Oligocè, els quals pertanyen a la Formació Tàrrega. Aquests materials reblen la Depressió Geològica de l´Ebre, per aquests indrets on ara som. En aquest lloc, a la vora de la carretera, es fa força palès un aflorament de les calcàries de la Formació Tàrrega.
PARADA 10. IMMEDIACIONS D´ALTA –RIBA, CARRETERA LV – 1005, (Alta-riba, terme municipal d´Estarás, comarca de la Segarra). (Full 361). A partir de la darrera aturada, el recorregut es dirigirà cap al NNO. Així, més endavant, passarem per les immediacions del llogarret d´Alta-Riba, per on farem una aturada. Així, des de la parada anterior, haurem efectuat un recorregut molt proper als 4 Km, per tal d´arribar fins a l´indret on ara som. Com als recorreguts anteriors, en aquest trajecte, hem anat trobant afloraments dels materials cenozoics de l´Oligocè, els quals reblen la Depressió Geològica de l´Ebre, per ora som. Aquests materials pertanyen la Formació Tàrrega. Per aquests indrets, aquests materials són eminentment carbonatats. Així, ara que ens trobem prop del llogarret d´Alta-Riba, es fan clarament palesos aquests materials carbonatats, tant a la vora del poble com a la carretera, una mica allunyada del poble _____________________________________________________________________________________ TRAJECTE FINAL DEL RECORREGUT. IMMEDIACIONS DE LAA POBLACIÓ DE SANT RAMON, CARRETERA LV – 1005, (terme municipal de Sant Ramon, comarca de la Segarra). (Full 361). Després d´efectuar la parada anterior, sols ens cal continuar el recorregut per la carretera local que estem seguint (la LV – 1005). Així, finalment arribarem al bell mig de la població, per on finalitzarem el recorregut d´aquest itinerari. Així, ens caldrà fer un darrer recorregut d´uns 1´4 Km, aproximadament. Com als recorreguts anteriors, en aquest darrer tram, hem anat trobant afloraments dels materials que formen part de la Formació Tàrrega. Efectivament, per arreu s´han fet palesos els nivells calcaris de l´esmentada formació. Finalment, cal dir que la població de Sant Ramon, es troba totalment situada dintre de la Taula de la Segarra, per on hem estat circulant des de la PARADA 6 d´aquest itinerari, que finalitza a Sant Ramon.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.