Coordenades 443

Data de pujada 2 / d’agost / 2017

-
-
624 m
317 m
0
12
24
47,29 km

Vista 88 vegades, descarregada 0 vegades

a prop de Castelló de Farfanya, Catalunya (España)

RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA PER LA COMARCA DE LA NOGUERA: DES DE CASTELLÓ DE FARFANYA CAP A OS DE BALAGUER, TARTAREU, VILAMAJOR, LES AVELLANES I VILANOVA DE LA SAL, A TRAVÉS DEL FUTUR PARC GEOLÔGIC I MINER DE LA NOGUERA

ADVERTIMENTS PREVIS

Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

També cal tenir en conte que una part del recorregut final de l´itinerari, es realitzarà per camins de terra, per la qual cosa caldrà prendre les degudes precaucions.

Cal tenir, com sempre, una cura molt especial de respecte a la natura, al llarg de tot el recorregut de l´itinerari, i també fora d´ell.

BREU INTRODUCCIÓ

En aquesta ocasió, tot i que el recorregut de l´itinerari s´iniciarà a la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament a la seva Depressió Central, concretament per la denominada Zona de l´Avant-País Plegat). Quest és el cas del recorregut que farem pels voltants de Castelló de Farfanya.

Posteriorment, la totalitat del recorregut de l’itinerari es desenvoluparà per una sola unitat geològica, pel Sistema Pirinenc (o més exactament per la seva Unitat Central Sudpirinenca). Això succeirà a partir dels voltants d´os de Balaguer, fins a la fi del recorregut.

Així, en aquest tram es discorrerà bàsicament per la Unitat de les Serres Marginals. Des de les immediacions de la població d´Os de Balaguer, per a finalitzar per les proximitats de la localitat de Vilanova de la sal. En aquest trajecte es trobaran fonamentalment afloraments dels materials mesozoics del Triàsic, del Juràssic i del Cretàcic. I també afloraments dels terrenys cenozoics de l´Eocè. Uns i altres es trobaran sovint recoberts per terrenys detrítics de l´Oligocè, del Pleistocè i de l´Holocè.

Per d´altra banda, el recorregut transitarà per la comarca de la Noguera, des de la localitat de Castelló de Farfanya, fins arribar a Vilanova de la Sal

OBJECTIUS GENERALS D´AQUEST ITINERARI

En aquest itinerari, els objectius generals, que s´han d´aconseguir, es poden concretar en els següents aspectes:

1.- Estudi i reconeixement dels materials cenozoics (fonamentalment de l´Oligocè) situats a la Depressió Geològica de l´Ebre, que tallarem entre Castelló de Farfanya i les immediacions d´Os de Balaguer. En la seva major part, aquests materials pertanyen als nivells de les "Unitat de les lutites de la Costa de Fraga", als guixos de la "Formació Barbastro", a les lutites i gresos de la "Formació Peralta", als nivells detrítics de la "Formació Peraltilla" i finalment als "Conglomerats de Baells".

2.- Observació de l´estructura de la Depressió Geològica de l´Ebre, que dintre d´aquest itinerari trobarem. Així, el recorregut s´iniciarà a la seva Depressió Central (entre Balaguer i Alfarràs), tot i que ràpidament (entre Alfarràs i Castillonroi), el recorregut discorrerà per la Zona de l´Avant-País Plegat.

3.- Estudi i reconeixement dels materials mesozoics (del Triàsic i del Cretàcic, fonamentalment) i dels materials cenozoics (de l´Eocè) situats a les Serres Meridionals Prepirinenques, i més concretament al Mantell de la Unitat de les Serres Marginals i del Mantell de la Serra de sant Mamet – Serra de Monclús, que trobarem a diversos indrets, al llarg d´aquest recorregut.

4.- Observació de l´estructura de les Serres Meridionals Prepirinenques, i de les seves relacions properes amb la Depressió Geològica de l´Ebre (o més exactament, amb la Zona de l´Avant-País Plegat), situada al Sud de l´itinerari. I també amb el Mantell del Montsec, situat al Nord del recorregut.

5.- Estudi i descripció de diverses mineralitzacions situades al llarg del recorregut de l´itinerari, entre les quals destacarem les següents:
5A) les mineralitzacions digenètiques de Sílex, situades entre nivellets carbonatats ubicats dintre de la Formació Barbastro. Si s´escau, els veurem prop de Castelló de Farfanya (a la comarca de la Noguera)
5B) les nombroses mineralitzacions evaporítiques associades a formacions guixoses (de la Formació Barbastro), que trobarem a diversos llocs de la Noguera com Castelló de Farfanya,
5C) les mineralitzacions de minerals d´alumini, relacionades amb rebliments de cavitats kàrstiques entre calcàries juràssiques, que veurem per les immediacions d´Os de Balaguer.
5D) les mineralitzacions de caolí, relacionades amb l´alteració de les ofites, que trobarem per les immediacions d´Os de Balaguer
5E) les mineralitzacions d´AERINITA i d´ESCOLECITA, relacionades amb les ofites, que trobarem prop de Tartareu

6.- Visió d´algunes de les antigues explotacions relacionades amb les mineralitzacions anteriors; i també de les explotacions d´altres materials.

7.- Visió dels diferents indrets directament relacionats amb el Patrimoni Geològic, situats a la bora del recorregut d´aquest itinerari.

8.- Visió dels diferents indrets directament relacionats amb el Patrimoni Miner, situats a la bora del recorregut d´aquest itinerari.

ANTECEDENTS BIBLIOGRÀFICS

En relació amb aquest itinerari geològico-mineralògic, existeixen diversos antecedents bibliogràfics nostres: MATA-PERELLÓ (1991b i 2009), així com MATA-PERELLÓ i MONTANÉ GARCIA (2006 i 2012).; MATA – PERELLÓ i SANZ BALAGUÉ (2014a, 2014b i 2014c); i també: MATA – PERELLÓ, SANZ BALAGUÉ i FONT SOLDEVILA (201a i 2016b). Es tracta de diferents itineraris que discorren per aquestes mateixes comarques, i en alguns casos pels mateixos indrets que el present, almenys en alguns trams del seus recorreguts.

Per d´altra banda, també farem esment de dos treballs, de caràcter geològic generalista, que corresponen a GUIMERA et altri (1992), i a RIBA et altri (1976). Ambdós fan referència al conjunt de la geologia dels Països Catalans. Pel que fa a les mineralitzacions situades en aquesta comarca, esmentarem el nostre treball: MATA-PERELLÓ (1991a).

Tots aquests treballs, i d´altres, figuraran esmentats, per ordre alfabètic, a l´apartat dedicat a les REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES.

RECORREGUT DE L´ ITINERARI

S´iniciarà a la comarca de la Noguera i més concretament a la població de Castelló de Farfanya, per on es faran les primeres aturades, prop de la població i de la carretera C – 26. Després, des d´aquest poble, es remuntarà el riu Farfanya, amb la intenció d´arribar a Os de Balaguer, però abans es farà una llarga fillola, amb la intenció d´arribar al paratge de la S, per on es farà una aturada.

Posteriorment, es continuarà el recorregut cap a Os de Balaguer, per on es faran dues aturades. Posteriorment, el recorregut es dirigirà cap a Tartareu, per on es farà una aturada, poc abans d´arribar-hi. Després, es continuarà cap al Nord, fins a Vilamajor. Des d´aquí, es continuarà cap al SE, cap a les Avellanes, seguint la carretera C – 12, fent una aturada abans d´arribar-hi.

I. Finalment, seguint ara la carretera LV – 9045, el recorregut es dirigirà cap a la població de Vilanova de la Sal, per on es faran les dues últimes aturades del recorregut d´aquest itinerari.

Tot això pot veure´s que tindrà un recorregut molt aproximat d´uns 47´29 Km, a través dels quals farem nou parades, al llarg de tot el recorregut. Començarà a Castelló de Farfanya i finalitzarà a Vilanova de la Sal.

Així, el recorregut haurà començat a una alçada d´uns 326 metres, pels voltants de la població de Castelló de Farfanya. Després d´unes oscil·lacions inicials, el recorregut anirà pujant fins arribar a uns 620 metres, per les immediacions de la Sisquella. A partir d´aquí, baixarà fins a Os de Balaguer, arribant a una alçada de 406 metres. Finalment, a partir d´aquí tornarà a pujar, fent diferents oscil·lacions i arribant a una alçada final d´uns 530 metres, a la darrera aturada, després d´haver assolit uns 612 metres en passar per Vilamajor. .

DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

Com de costum, estructurarem el recorregut de l’itinerari en una sèrie de PARADES, que tot seguit anirem veient. En cadascuna d’aquestes aturades farem un breu comentari (geològic o mineralògic, segons s’escaigué). En cada cas indicarem, entre parèntesi, el full topogràfic on es troba l’aturada. Així, ara utilitzarem els següents fulls: 327 (d´Os de Balaguer) i 359 (de Balaguer). Així, les diferents aturades que formen part d´aquest recorregut geològic i miner, son les següents:

____________________________________________________________________

BIBLIOGRAFIA

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol.2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona.

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991a).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, 442 pag. Institut d´Estudis Catalans. Barcelona.

MATA-PERELLÓ, J.M. (1991b).- Selecció d´Itineraris de recerca mineralògica: Pel Baix Penedès, l´Anoia, la Noguera, la Llitera, la Baixa Ribagorça, la Cerdanya i l´Alt Urgell. Xaragall, 27, 36 pag. Manresa.

MATA-PERELLÓ, J.M. (2009).- Recerca geològica i mineralògica per la comarca de la Noguera: des de la Règola a Fontdepou i a Os de Balaguer i a Vilanova de la Sal. Inèdit. 8 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i MONTANÉ GARCÍA, P. (2006).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca de la Noguera: des de Balaguer a Gerb i a Vilanova de la Sal; i des de les Avellanes a Àger i a les Mines de Corçà. Inèdit. 12 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i MONTANÉ GARCÍA, P. (2012).- Recerca geològica i mineralògica per la Comarca de la noguera: des de Gerb a Vilanova de la Sal, les Avellanes, Fontdepou i a Àger. Inèdit. 11 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (2014a).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca de la Noguera, del Segrià i de la Llitera: des de Castelló de Farfanya cap Algerri, Ivars de Noguera, Andaní i al trencall de Santa Anna (Castillonroi). Inèdit. 16 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (2014b).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca de la Noguera: des d´Os de Balaguer a Vilanova de la Sal, les Avellanes, Fontdepou i al Port d´Àger. Inèdit. 10 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J. (2014c).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca de la Noguera: des del Port d´Àger i Fontdepou cap a Sant Urbà, Santa Linya, les Avellanes, Vilanova de la Sal i a la Serra de Mont-roig. Inèdit. 12 pàg.. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M.; SANZ BALAGUÉ, J. i FONT SOLDEVILA, J. (2016a).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca de la Noguera: des de Balaguer a Os de Balaguer, Tartareu, Alberola, als Picons, als Masos de Millà, Vilamajor, Fontdepou i al Port d´Àger. Inèdit. 14 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M.; SANZ BALAGUÉ, J. i FONT SOLDEVILA, J. (2016b).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per la comarca de la Noguera: des de Vilamajor cap a Sant Urbà, Santa Linya, les Avellanes, Vilanova de la Sal i cap al Coll de Porta de la Serra de Mont-roig. Inèdit. 16 pàgines. Manresa

RIBA, O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans, Edit. Ketres, 254 pàgines. Barcelona
Waypoint

P1 ANTIGA GESERA DE CASTELLÓ DE FARFANYA

PARADA 1 - CONDICIONAL. GESERA, (terme municipal de Castelló de Farfanya, comarca de la Noguera). (Full 359). L´inici d´aquest itinerari cal fer-lo a la població de Castelló de Farfanya (tot i que probablement haurem sortit de la ciutat de Balaguer per la carretera autonòmica C – 26). Així, l´iniciarem al pas de l´anterior carretera pel bell mig de Castelló de Farfanya. Així, anirem cap a les immediacions de l´antiga gesera, situada al Nord de la carretera i a llevant del Castell. Aquí, farem la primera aturada. En aquest indret, ens trobem situats dintre de l´Avant-País Plegat, de la Depressió Geològica de l´Ebre. Així, aquí es fan palesos uns nivells de calcolutites blanquinoses, amb nivells de guixos, les quals pertanyen a la Formació Barbastro. Aquests materials del trànsit de l´Eocè a l´Oligocè, força replegats, van estar explotats fa uns anys, amb la intenció de beneficiar els nivells de guixos, per a una guixera propera
Waypoint

P2 ERA DE DALT

PARADA 2. IMMEDIACIONS DEL BARRANC DE L´ERA DE DALT, BASSA DE REC, (terme municipal de Castelló de Farfanya, comarca de la Noguera). (Full 359). Després de realitzar la parada anterior, cal retornar a la carretera C – 26, per tal d´anar ara cap a ponent, cap Algerri, tot fent una fillola. En arribar a les immediacions del Km 15, ens caldrà agafar un camí per la dreta. Aquest camí es dirigeix cap a la bassa de rec, situada per sobre de la carretera. Ens caldrà superar-la i pujar lleugerament pel barranc situat sobre de la bassa. Aquí farem una nova aturada, a uns 1´6 Km de la parada anterior. En aquest recorregut, hem trobat inicialment els materials esmentats a l´aturada anterior. Després, haurem trobat nivells de gresos i calcàries de l´Oligocè Inferior, així com argiles rogenques i calcolutites de l´Oligocè Inferior, també. Ara, a l´indret de l´aturada, haurem tornat a trobar els nivells de gresos i calcàries. Precisament, en un aflorament dels nivells de calcàries, farem la present aturada. Tots aquests materials formen part d´una serreta, de direcció E – W, que te un clar component estructural, en funció de l´Anticlinal Balaguer – Alfarràs. En aquest indret, al barranc, es fan paleses unes interessants mineralitzacions digenètiques situades entre els nivells carbonatats. Es tracta d´unes formacions de sílex (de xert), situades a les calcàries. Aquestes mineralitzacions van esser explotades al Neolític, per tal de tractar les calcàries en uns forns, alliberant el sílex. Aquest darrer, un cop alliberat, era emprat per a la fabricació d´eines de tall. Això, va ésser descobert, de forma fortuïta, en fer les obre de la bassa de rec. Després d’estudiar-se (i de no publicar-se res) per part dels equips de recerca, van ésser tapats els forns. Per sort, en el seu moment vàrem poder treure unes fotografies.
Waypoint

P3 SISQUELLA

PARADA 3 - CONDICIONAL. MINERALITZACIONS D¨ALUMINI DEL PLA DE SISQUELLA, (terme municipal d´Os de Balaguer, comarca de la Noguera). (Full 327). Després d´efectuar la parada anterior, cal realitzar un llarg recorregut, remuntant el riu Farfanya. Així, caldrà retornar a Castelló de Farfanya i agafar despès el camí que es dirigeix cap a Os de Balaguer. Poc abans d´arribar a aquest darrer poble (i dintre del seu terme municipal), ens caldrà agafar un brancal que es dirigeix cap a l´esquerra (cap a ponent), per tal d´arribar a les immediacions del Mas de la Boira. Després, cal agafar el camí que es dirigeix, per l’esquerra, cap al paratge de la Font de la Sisquella, tot remuntant el Barranc del Pla. Poc abans d’arribar a l´esmentada font, es troba una antiga i fallida explotació de caolí. En aquest indret, és on ens cal fer la present aturada, després d’un recorregut proper als 16 Km des de la parada anterior. En tot aquest recorregut, hem estrat de ple a les estructures pirinenques, així hem travessat els primers encavalcaments de les Serres Marginals Pirinenques. Inicialment, hem trobat afloraments dels materials triàsics del Keuper i de les calcàries de l´Eocè Mig (de la làmina de la Torre). Més amunt, hem trobat afloraments carbonatats cretàcics, més afloraments triàsics argilosos del Keuper i nivells de l´Eocè Inferior, amb alveolines. Més endavant, prop del Mas de la Boira, es comencen a tallar uns nivells carbonatats, els quals pertanyen al Juràssic. Precisament, aquests darrers materials, són els que es troben a l’índrid de l’aturada. I, en aquest lloc, entre els s’observen unes mineralitzacions de rebliment de cavitats càrstiques. Entre els minerals presents, cal fer esment dels següents: GOETHITA (terrosa i limonítica), HEMATITES i CAOLINITA. També cal dir que aquest darrer mineral és el va intentar d´explotar-se, sense gaire èxit.
Waypoint

P4 ANTIGA PEDRERA

PARADA 4 - CONDICIONAL. PEDRERA DELS VOLTANTS DEL CIMENTITRI, (terme municipal d´Os de Balaguer, comarca de la Noguera). (Full 327). Després de fer l´aturada anterior, cal retornar cap el poble d´Os de Balaguer. Després de travessar-lo, ens caldrà sortir per la carretera L – 910, però just a la sortida trobarem per l´esquerra el vial que es dirigeix cap el Cementiri. Després de sobrepassar-lo arribarem al turó on hi havia l´antiga pedrera. Aquí farem una nova aturada, a uns 10 Km de l´anterior. En aquest trajecte, hem tornat a trobar els materials esmentats al recorregut cap a la parada anterior. Així, haurem trobat afloraments dels materials carbonatats juràssics i també dels Cretàcics. Més endavant haurem tornat a trobar afloraments dels materials triàsics del Keuper i ocasionalment del Muschelkalk. Com en aquell cas, ens trobem dintre de les Serres Marginals Pirinenques. Així, des de la parada anterior. hem anat superaran diversos encavalcaments entre els materials esmentats. Cal dir que per aquests indrets, les esmentades Serres Marginals Pirinenques, es caracteritzen per aquests successius encavalcaments de làmines, de direcció generalitzada E – W.. Així, ara en aquest indret, ens trobem davant d´afloraments dels materials carbonatats triàsics del Muschelkalk. En aquest indret, aquests materials van ésser explotats en una antiga pedrera (fonamentalment les roques calcàries, que són les majoritàries), la qual es troba abandonada des de fa força temps i sense cap restauració. Tot i així, la pedrera és poc perceptible.
Waypoint

P5 CONGOSTET DEL RIU FARFANYA

PARADA 5. CONGOSTET DEL RIU FARFANYA, CARRETERETA D´OS DE BALAGUER A ALBEROLA I A TARTAREU, (terme municipal d´Os de Balaguer, comarca de la Noguera). (Full 327). Després de fer l´aturada anterior, cal travessar la població d´Os de Balaguer, per tal de continuar despès cap al Nord, per la carretereta que discorre al costat del riu Farfanya, la qual es dirigeix cap a Alberola i cap a Tartareu. Més endavant, aquesta carretereta penetra en un congostet, obert per l´esmentat riu Farfanya. Aquí farem una nova aturada, a uns 3 Km de la parada anterior. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials triàsics del Muschelkalk, que ja hem esmentat a l´aturada anterior. Aquests materials es situen dintre de la làmina d´os de Balaguer, que ja hem esmentat a les aturades anteriors. Precisament, en aquest indret el riu Farfanya travessa els materials carbonatats triàsics, formant un congostet. Aquests materials es troben recoberts per terrenys detrítics de l´Oligocè, per nivells de conglomerats postorogènics.
Waypoint

P6 IMMEDIACIONS DE TARTAREU. BARRANC SARDINA

PARADA 6. CARRETERETA D´OS DE BALAGUER A TARTAREU, (Tartareu, terme de les Avellanes, comarca de la Noguera). (Full 327). Després de realitzar la parada anterior, cal continuar per la carretereta que es dirigeix cap a Alberola i cap a Tartareu. Una mica més amunt, trobarem, per la dreta el vial que es dirigeix directament cap al poble de Tartareu, per on continuarem el recorregut. A uns 3 Km de la parada anterior, en realitzarem una altra aturada, molt prop de Tartareu. En aquest recorregut, aviat hem sobrepassat l´encavalcament de la làmina de la Serra de Mont-roig sobre la làmina d´Os de Balaguer. Alhora es fan palesos per arreu els afloraments dels materials del Triàsic Superior (dels seus nivells d´argiles i de guixos). També és fan palesos els afloraments d´ofites.
Waypoint

P7 SANT JORDI

PARADA 7. CARRETERA AUTONÒMICA C – 12, CAP A AGER, CAPELLA DE SANT JORDI, (Tartareu, terme de les Avellanes, comarca de la Noguera). (Full 327). Després de realitzar la parada anterior, cal continuar el recorregut cap al Nord. Així, aviat arribarem a Tartareu i posteriorment a Vilamajor (abans haurem trobat la carretereta que procedeix de Canelles). Després, just en arribar a Vilamajor, trobarem la carretera autonòmica C – 12. En trobar-la, ens caldrà circular per ella en el seu sentit Sud (anant cap a les Avellanes). Poc despès, arribarem a les immediacions de la capella de Sant Jordi (situada a l’Esquerra de la carretera, segons el nostre sentit de la marxa). Aquí farem una aturada del recorregut de l´itinerari. La farem aproximadament a uns 3 Km abans d´arribar a Les Avellanes Per d´altra banda, farem una aturada ans 4 Km de la parada anterior. En aquest recorregut, haurem trobat sovint afloraments dels materials triàsics del Keuper. Tanmateix, hem anat trobant també, afloraments dels materials carbonatats del Muschelkalk; tot i que predominen els afloraments dels nivells de guixos i argiles, així com les roques volcàniques subvolcàniques, les ofites. Sovint podríem trobar contactes mecànics entre els guixos i les argiles amb les ofites, per intrusió d´aquestes darreres sobre els anteriors materials triàsics del Keuper. Normalment no trobarem alteracions metasomàtiques als nivells de guixos i argiles, per la intrusió de les ofites, les quals arriben a irrompre a les roques anteriors amb una temperatura força més elevada. En canvi, en aquest aflorament la situació sembla ser del tot diferent. Entre les ofites i els guixos triàsics observem un material blanc i de granulometria grollera. També podem veure com el contacte entre l’ofita i la resta de materials no és un superfície neta; en la zona interior de l’aflorament observem un bloc d’ofita de secció el·líptica i separat de la resta del material subvolcànic per una estreta banda del material blanc. Si ens aproximem a l’aflorament podrem veure com l’ofita que es troba en contacte amb el material encaixant presenta un marge clar que sembla degut a la interacció entre el magma toleític i el guix encaixant. Així, en aquest aflorament, en aquest indret, molt possiblement tenim un dels pocs exemples de metasomatisme de contacte que podem estudiar en el marge meridional dels Pirineus, produït entre les ofites i els materials sedimentaris del Keuper.
Waypoint

P8 PLA DE VILANOVA DE LA SAL

PARADA 8. IMMEDIACIONS DEL POBLE DE VILANOVA DE LA SAL, (Vilanova de la Sal, terme de les Avellanes-Santa Linya, comarca de la Noguera). (Full 327). Després de fer l´aturada anterior, cal continuar el recorregut cap al Sud, arribant així a la població de les Avellanes. Tot seguit, des d´aquí, caldrà continuar per la carretereta que es dirigeix cap al poble de Vilanova de la Sal, la continuació de la carretera LV – 9046. Poc abans d´arribar-hi, després de trobar (per la dreta, segons anem) la carretereta que ve del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, farem una nova aturada, a uns 6 Km de la parada anterior. En aquest recorregut, ens haurem estat desplaçant prop del contacte entre el Mantell de la Serra de Sant Mamet – Serra de Montclús i la làmina de la Serra de Mont-roig. Aquest contacte es realitza prop d´on ara som, al nostre llevant. Des d´aquí, precisament en aquest indret, mirant cap a ´ENE, es poden veure verticalitzats uns nivells de calcàries, les quals formen part de la primera unitat esmentada. Per d´altra banda, en aquest recorregut, hem anat trobant afloraments de les calcàries triàsiques del Triàsic Mig (del Muschelkalk) i nivells de guixos i argiles, amb ofites del Triàsic Superior (del Keuper), fonamentalment També hem trobat nivells carbonatats del Juràssics, molt aïllats. Tots aquests materials es situen dintre de la Unitat de les Serres Marginals, constituint una zona estructural enormement complexa, amb petites i freqüents làmines d´encavalcament, superposant-se les unes a les altres, en diferents direccions. Per d´altra banda, des d´aquest indret on ara som, mirant cap al Nord del poble de Vilanova de la Sal, es pot veure un interessant poljé. Aquest es troba situat sobre els afloraments dels nivells carbonatats del Muschelkalk, generalment molt fracturats, per la qual cosa han propiciat les circulacions de les aigües kàrstiques.
Waypoint

P9 LES SALINES

PARADA 9. LES SALINES, (Vilanova de la Sal, Vilanova de les Avellanes o Vilanova de Privà, terme municipal de les Avellanes – Santa Linya, comarca de la Noguera). (Full 327). Des de la parada anterior, cal continuar per la carretera local (la LV-9046), la qual condueix cap a Vilanova de la Sal (de les Avellanes, o de Privà). Abans d´arribar al poble, es troba el trencall procedent del Gerb, el qual ens arriba per la dreta. Més endavant, en arribar al poble, cal continuar per una carretera de terra (la LV-9045), la qual condueix cap a l´antiga Estació de la RENFE. Després d´uns 2´5 Km de recorregut per aquesta "carretera", es troben les instal·lacions de les antigues Salines de Vilanova de la Sal. En aquest indret, és on ens cal fer la present aturada, després d´un recorregut proper als 3´5 Km, efectuats des de l´aturada anterior. En bona part d´aquest recorregut. es van trobant els nivells detrítics esmentats a la parada anterior, concretament els afloraments triàsics del Keuper. Aquests afloraments es troben constituïts per nivells de guixos i d´argiles rogenques, entre les quals es troben abundants afloraments d´ofites. També haurem trobat afloraments dels nivells carbonatats del Muschelkalk. Per d´altra banda, en tot moment haurem estat dintre la làmina de la Serra de Mont-roig, on ens trobem ara també. En aquest lloc, on fem la present aturada, hi ha unes antigues salines en les quals s´aprofitava la sal obtinguda en evaporar-se les aigües estancades en unes basses. Les aigües s’extreuen d´un pou; i més concretament d´un aqüífer enriquit en sal, en circular les aigües per entre els materials del Keuper.. Així, en evaporar-se les aigües es formaven unes eflorescències d´HALITA. Fins fa poc les salines es trobaven abandonades i les herbes començaven a créixer entre elles, i per tot arreu. Afortunadament, en aquests moments hi ha una entitat cultural (´Associació Catalana de Lleure Formatiu “Asfalcó) que vetlla per la conservació i restauració de les salines.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.