Dificultat tècnica   Moderat

Coordenades 475

Data de pujada 20 / d’agost / 2017

-
-
1.101 m
311 m
0
9,2
18
36,79 km

Vista 174 vegades, descarregada 1 vegades

a prop de Artesa de Segre, Catalunya (España)

RECORREGUT DE RECERCA GEOLÒGICA PER LA COMARCA DE LA NOGUERA: DES D´ARTESA DE SEGRE, AL PONT D´ALENTORN, VALL-LLEBRERA, MONTMAGASTRE, MONTARGULL, FLAQUER I A COMIOLS; EN PART PEL FUTUR PARC GEOLÔGIC I MINER DE LA NOGUERA

ADVERTIMENT PREVI

Com en altres recorreguts de RECERCA GEOLÒGICA I MINERALÒGICA ..., si es disposa del temps suficient, poden efectuar-se passant per totes les parades i filloles. En cas contrari, recomanem prescindir de les anomenades PARADES - CONDICIONALS.

Per d’altra banda, recomanem demanar la màxima informació possible sobre l´estat dels camins. En aquest recorregut efectuarem alguns trams per camins d´aquesta mena, però seran molt curts. Com els recorreguts dels voltants de Montmagastre.

Recomanem, per d’altra banda, tenir una absoluta cura envers de la Natura, tant al llarg del recorregut, com fora d´ell, en tot moment.

BREU INTRODUCCIÓ

El recorregut de l´itinerari discorrerà, en la seva quasi totalitat pel Sistema Pirinenc, i més concretament ho farà per la seva Unitat Sudpirinenca Central (tradicionalment anomenada amb el nom de les Serres Exteriors Prepirinenques). Tot i així, un tram del recorregut de l´itinerari transitarà per la zona de l´Avant-país plegat (de la Depressió Geològica de l´Ebre), concretament pels voltants de la població d´Artesa de Segre a l´inici del recorregut. Posteriorment al primer tram desprès de transitar per l´Avant-país plegat (de la Depressió Geològica de l´Ebre), es tallarà el Mantell de les Serres Marginals i més endavant el Mantell del Montsec, fins arribar a les immediacions del Port de Comiols. .

També cal dir, que el recorregut de l´itinerari discorrerà per una de les comarques que constitueixen la Regió de Lleida; concretament per la de la Noguera.

OBJECTIUS GENERALS

Els objectius d’aquest itinerari es concretaran en diversos aspectes, geològics i mineralògics que apuntarem a continuació, d´acord amb el sentit de la marxa.

1.- Estudi i observació dels materials cenozoics (fonamentalment de l´Eocè i de l´Oligocè) de la Depressió Geològica de l´Ebre (i més concretament de la zona de l´Avant-país plegat), els quals es tallaran primer entorn a la població d´Artesa de Segre, a l´inici del recorregut, fins arribar a Montmagastre i a Montargull..

2.- Estudi dels materials mesozoics (els quals es reparteixen desigualment entre el Triàsic, el Juràssic i el Cretàcic, amb un clar predomini dels terrenys d’aquest darrer) i cenozoics (de l´Eocè), els quals constitueixen els relleus prepirinencs de la Unitat Sudpirienenca Central, que es tallaran entre les immediacions d´Artesa de Segre, Vall-llebrera i Montmagastre. Aquests materials pertanyen mantells de les Serres Marginals.

3.- Estudi llunyà dels materials mesozoics i cenozoics (com a l´apartat anterior), els quals constitueixen els relleus prepirinencs del Mantell de la Serra del Montsec, que sols es tallaran a Comiols i a Montmagastre, però que en bona part es troben recoberts per terrenys detrítics de l´Oligocè, posttectònics.

4.- Observació dels contactes entre les unitats geològiques esmentades als apartats anteriors; entre la Depressió Geològica de l´Ebre (a la zona de l´Avant-país plegat) i el Sistema Pirinenc (a la zona dels mantells de les Serres Marginals i a la del Mantell del Montsec).

5.- Observació de les diferents mineralitzacions que anirem trobant al llarg del recorregut, d´acord amb el sentit de la marxa:

6.- Observació de les explotacions mineres que es vagin trobant, al llarg del recorregut de itinerari.

7.- Observació de les restauracions (naturals o artificials) realitzades sobre les explotacions acabades d´esmentar.

8.- Observació dels diferents indrets relacionats amb Patrimoni Geològic i amb el Patrimoni Miner, que es vagin trobant al llarg del recorregut.

ANTECEDENTS

En relació a aquest recorregut, farem esment d’un treball nostre relativament recent. Es tracta de MATA-PERELLÓ i MONTANÉ GARCIA (2004); així com MATA-PERELLÓ (1998, 2005 i 2011). Finalment, també cal fer esment de: MATA – PERELLÓ i SANZ BALAGUÉ (2014a, 2014b i 2014c).

Pel que fa a les mineralitzacions que veurem en aquest itinerari, cal dir que ja estat prèviament descrites per nosaltres en MATA-PERELLÓ (1991), en un treball relatiu al conjunt de les comarques catalanes.

I pel que fa a l´estructura geològica, ens remetrem als treballs de RIBA et altri (1976), i a GUIMERÀ et altri (1992). Tots dos fan referència al conjunt del caràcters geològics dels Països Catalans.

Així, totes aquestes referències bibliogràfiques es trobaran convenientment relacionades dintre del apartat dedicat a la REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES, al qual ens remetem.

DESCRIPCIÓ DEL RECORREGUT DE L´ITINERARI

El recorregut del present itinerari s´iniciarà a la població d´Artesa de Segre, per on es farà la primera aturada. Després, caldrà sortir cap el Nord, utilitzant la carretera local L – 512. Així, passarem pel Pont d´Alentorn i Vall – Llebrera, deixant els trencalls de Vernet (per l´esquerra), Anya (per la dreta), Vilanova de Meià (per l´esquerra) i Vall-llebrerola (per l´esquerra). Després, arribarem al trencall de la carretera local que es dirigeix cap al poble de Montmagastre. En aquest tram, farem un parell d´aturades.

Després, des de la darrera població esmentada, ens caldrà retornar a la carretera L – 512, per tal de continuar el recorregut cap al Nord, anant cap a Montargull, per on farem una aturada- Després, seguint per la mateixa carretera es continuarà cap amunt, deixant a l´esquerra el trencall de Tòrrec. Més amunt, s´arribarà Flaquer, per on es farà una aturada a l´inici de la carretera cap a Ponts (a la C – 1412). Finalment, es seguirà per aquesta carretera, però en sentit Nord. Així arribarem al Port de Comiols. Per on es farà la darrera aturada, a tocar de la comarca del Pallars Jussà i del Geoparc de la Conca de Tremp i del Montsec.

Així, es pot veure que el recorregut serà d´uns 36´8 Km, a través dels quals es faran unes 7 aturades. Aquest recorregut s´iniciarà a uns 321 metres, per les immediacions d´Artesa de Segre. Des d´aquí, aira pujant fins arribar a Montmagaste, a una alçada d´uns 718 metres. Després de baixar fins als 433 metres (entre Montmagastre i Montargull), tornarà a pujar, fins arribar a una alçada d´uns 1060 metres, en arribar a les immediacions del Port de Comiols, a la darrera aturada del recorregut d´aquest itinerari..

DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI

En aquest recorregut hem situat, com ja és habitual en tots els itineraris, una sèrie d´ESTACIONS o de PARADES, que anirem veient a continuació. En cada cas, els hi donarem una denominació que podrà correspondre a algun paratge proper.

Per d’altra banda, en cada una de les parades, indicarem entre parèntesi el número del "Mapa Topográfico", a escala 1:50.000 editat per l´Instituto Geografico y Catastral, on es troba situada la parada considerada. En aquesta ocasió serà algú dels següents: 290 (o d´Isona), i 328 (Artesa de Segre).. Així doncs, la relació ordenada de les aturades que formen part del recorregut del present itinerari, és el següent:
____________________________________________________________________


BIBLIOGRAFIA

GUIMERÀ, J. et altri (1992).- Geologia (II), Història Natural dels Països Catalans, Vol.2, 547 pag. Enciclopèdia Catalana, S.A. Barcelona.

MATA - PERELLÓ, J.M. (1991).- Els Minerals de Catalunya. Arxius de la Secció de Ciències, t. XCIII, 442 pag. Institut d´Estudis Catalans. Barcelona.

MATA - PERELLÓ, J.M. (1998).- Recerca geològica i Mineralògica, per les comarques de la Noguera i del Pallars Jussà: des de l Pont d´Alentorn a Vilanova de Meià. Inèdit. 12 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2005).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques de la Noguera i de l´Alt Urgell (per la subcomarca de l´Urgell Mitjà): des de Ponts a Folquer, a Peramola, Oliana i a la Palanca de Noves. Inèdit. 10 pàgines. Manresa

MATA - PERELLÓ, J.M. (2006a).- Recorreguts de recerca geològica per la comarca de la Noguera: des d´Alós de Balaguer a la Serra de Sant Mamet i a Artesa de Segre. Inèdit. 8 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. (2011).- Recorregut de recerca geològica per la comarca de la Noguera: des de Cubells a la Foradada, Artesa de Segre i a Vilanova de Meià. Inèdit. 12 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i MONTANÉ GARCÍA, P. (2004).- Recorregut de recerca geològica per la comarca de la noguera: des de Balaguer al Port de Comiols. un itinerari a través de la geologia de les Serres Marginals Pirinenques. 10 pàgines. Inèdit. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J.. (2014a).- Recorregut de recerca geològica i mineralògica per les comarques del Pallars Jussà, de la Noguera i de l´Alt Urgell: des d´Isona al Port de Comiols, Peramola i a Oliana. Inèdit. 14 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J.. (2014b).- Recorregut de recerca geològica per les comarques de la Noguera i de l´Urgell: des d´Alós de Balaguer a Baldomar, Artesa de Segre, Mafet, Agramunt i al Pilar d´Almenara. Inèdit. 14 pàgines. Manresa

MATA-PERELLÓ, J.M. i SANZ BALAGUÉ, J.. (2014c).-Recorregut de recerca geològica per les comarques de la Noguera i de l´Urgell: des d´Artesa de Segre, al Pont d´Alentorn, Vall-llebrera, Montmagastre, Bellfort, Gualter, Ponts i a Montclar d´Urgell. Inèdit. 12 pàgines. Manresa

RIBA,O. et altri (1976).- Geografia Física dels Països Catalans, Edit. Ketres, 254 pàgines. Barcelona.
  • Foto de P1 GESERA D´ARTESA DE SEGRE
PARADA 1. ANTIGA GESERA D¨ARTESA DE SEGRE, (terme municipal d´Artesa de Segre, comarca de la Noguera). (Full 328). El recorregut l´iniciarem a la població d´Artesa de Segre, prop d´on es farà la primera aturada. Després, es sortirà per la carretera local L – 913 (la qual es dirigeix cap al Port de Comiols i cap a Isona), però en arribar a les immediacions de les instal·lacions de la ITV, veurem una antiga gesera, per on farem la primera aturada. La farem a poc menys de 1 Km, des de l´inici del recorregut. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials cenozoics de l´Oligocè. Així, hem vist nivells de gresos i de calcolutites ocres, que corresponen lateralment a la Formació Solsona. Tot i així, entre aquests materials hi ha afloraments de nivells de guixos. Aquests darrers materials, han estat explotats prop d´aquí, per tal de ser emprats en una antiga gesera, la qual es troba des de fa molts anys tancada. Malgrat això, cal considerar l´important Patrimoni Miner, originat per aquesta explotació y pel tractament dels guixos. Aquests guixos van provocar greus problemes alhora de la construcció del Canal d´Urgell, el qual passa prop d´on ara som.
  • Foto de P2 GRAVERA DEL CAMATS
PARADA 3. CARRETERETA DE MONTMAGASTRE, IMMEDIACIONS DE CAN LLINARS, (Montmagastre, terme municipal d´Artesa de Segre, comarca de la Noguera). (Full 328). Després de realitzar la parada anterior, caldrà retornar a la carretera L - 512, per tal de continuar per ella cap al Nord. Així, aviat sobrepassarem (per la dreta) el trencall del poble d´Anya. Més endavant arribarem a Vall-llebrera, deixant per l´esquerra el trencall de Vall-llebrerola. Posteriorment, arribarem al trencall de la carretereta que es dirigeix cap a Montmagastre, que ens caldrà agafar. Ben aviat, transitant per aquest vial, farem una nova aturada, aproximadament a uns 6 Km de la parada anteriorment realitzada. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials cenozoics, fonamentalment de l´Eocè Superior i de l´Oligocè, els quals reblen la Depressió Geològica de l´Ebre, per on ens trobem situats, tot i que dintre de la denominada Zona de l´Avant – país Plegat. Així, haurem trobat afloraments dels materials ocres de la denominada Formació Solsona. Aquests són els materials que es fan palesos a l’indret de la present aturada. Des d´aquest indret, mirant cap el Nord, es fa força palès el turó sobre el qual s´assenta l´actual poble de Montmagastre. Tot i així, es fàcil veure antics edificis situats sobre l´esmentat turó. Cal dir que aquest turó de una forma molt interessant, fins al put d´esser considerat un diapir. Al turó, es troben afloraments dels materials carbonatats cretàcics del Maastrichtià, argiles del Garumnià; així com nivells de guixos i argiles triàsiques del Keuper. En realitat, aquest turó no és un diapir, sinó un fragment dels encavalcaments de les Serres Marginals Pirinenques. Així, els materials cretàcics encavalquen als cenozoics de la Depressió Geològica de l´Ebre, mitjançant la plasticitat dels materials triàsics del Keuper. El turó, te una forma característica, amb un vèrtex molt pronunciat, essent visible des de diferents indrets de la comarca.
  • Foto de P4 CIM DE MONTMAGASTRE
  • Foto de P4 CIM DE MONTMAGASTRE
  • Foto de P4 CIM DE MONTMAGASTRE
  • Foto de P4 CIM DE MONTMAGASTRE
PARADA 4. IMMEDIACIONS DEL CASTELL DE MONTMAGASTRE, (Montmagastre, antigament del terme d´Anya i actualment del terme municipal d´Artesa de Segre, comarca de la Noguera). (Full 328). Després de realitzar la parada anterior, caldrà continuar per la carretereta que es va dirigint cap el proper poble de Montmagastre. Aviat hi arribarem y en arribar-hi, podem fer un recorregut a peu, per tal de pujar fins al turó on es troba el Castell, salvant un desnivell proper als 175 metres. En arribar-hi, farem una aturada, aproximadament a uns 5 Km des de la parada anteriorment realitzada. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials cenozoics de l´Oligocè, que ja hem vist a les aturades anteriors, Aquests materials, força detrítics per aquests indrets es pertanyen a la Formació Solsona i cobreixen a les estructures pirinenques. Alhora formen part de l´Avant – País Plegat de la Depressió Geològica de l´Ebre. per aquests sectors on ara ens trobem situats. Així, haurem trobat afloraments dels nivells de calcolutites i gresos de tonalitats generalment ocres. Després, en pujar cap a les parts altes del Turó de Montmagastre. Hem entrat dintre dels sectors més meridionals del Mantell del Montsec, els quals es troben aquí aïllats i recoberts pels terrenys oligocènics post orogènics. Alhora, aquí també coincideix el Mantell de la Serra de Sant Mamet. A la part alta del turó, es fan palesos uns nivells de calcaries del Cretàcic Superior del Maastrichtià, les quals són encavalcades per terrenys triàsics del Keuper, sobre de les quals es situen unes calcàries del Campanià. En arribar a la paet alta del turó, haurem trobat restes de l´església romànica de l´antic poble i del castell. Alhora, haurem pugut gaudir d´un bon indret d´observació, tant dels relleus del Montsec (mirant cap al Nord), com de la Depressió Geològica de l´Ebre (mirant al Sud). Per d´altra banda, cal que des d´on som, mirant cap a llevant, els materials cenozoics que hem vist anteriorment constitueixen uns interessants reileves en cuesta, visibles des de l´indret on ara som. Per d´altra banda, a la baixada, des de la base del turó, podem fer una darrera observació del mateix. Des d´aquí es poden veure els materials carbonatats cretàcics del Maastrichtià, els quals encavalquen als materials cenozoics, dels que hem parlat anteriorment. Aquest encavalcament es produeix afavorit pels materials triàsics del Keuper.
  • Foto de P5 MONTARGULL. Km 10
PARADA 5 . CARRETERA L – 512 CAP AL S NORD, IMMEDIACIONS DE Km 10, (Montargull, antigament del terme d´Anya i actualment del terme municipal d´Artesa de Segre, comarca de la Noguera). (Full 328). Posteriorment, despès de fer l´aturada anterior, ens cal fer un recorregut de retorn cap a la carretera local L – 512. En retrobar-la, ens caldrà continuar per ella, anant cap al Nord. Així, ens anirem apropant al poble de Montargull, per on es farà una aturada, poc abans d´arribar. La farem per les immediacions del Km 10 de l´esmentada carretera. Així, des de l´anterior, haurem efectuat un recorregut proper als 7´8 Km, aproximadament. En aquest trajecte hem anat trobant afloraments dels materials detrítics postorogènics de l´Oligocè. Aquests materials cobreixen als sectors més orientals del Mantell de la Serra de Sant Mamet; tot i que per aquests indrets es troba molt prop de l´encavalcament dels anteriors, per part del Mantell del Montsec. Aquests encavalcaments es troben també recoberts pels materials de l´Oligocè. Tot i això, es troba per les immediacions del Km 10 de la carretera L – 513, al sud de la població de Montargull, per on estem ara situats. Per aquests indrets, observant les alineacions dels turons es pot intuir la presència d´aquest encavalcament. Per d´altra banda, en aquest recorregut, haurem tingut ocasió de veure el Menhir de Montmagastre, el qual es troba situat al costat de la carretera, en el trajecte que hem fet. Així, es situa als peus del Turó de Montmagastre. Per d´altra banda, des d´on ara som, es pot gaudir d´una bona visió del Turó de Montmagestre, per on hem fet l´aturada anterior.
  • Foto de P6 IMMEDIACINS E FOLQUER. K 21´1 C- 1412b
PARADA 6 - CONDICIONAL. TRENCALL DE FOLGUER, CARRETERA C - 1412b, CAP A PONTS. IMMEDIACIONS DEL Km 21´1, (Folquer, terme municipal d´Artesa de Segre, comarca de la Noguera). (Full 290). Després de realitzar la parada anterior, cal retornar a la carretera local L – 512, per tal de continuar cap el Port de Comiols, pujant per l´esmentada carretera. Així, després de sobrepassar el poble de Montargull i de sobrepassar el trencall de Tòrrec (per l´esquerra), i s´arribarà a Folquer. Aquí, ens caldrà agafar la carretera comarcal C – 1412b (C – 74). Poc després, farem una nova aturada, a uns 7 Km de la parada anterior. Aquesta aturada la farem prop del Km 21´1 d´aquesta carretera acabada d´esmentar. En aquest recorregut, haurem trobat els materials detrítics esmentats a l´aturada anterior, els corresponents als trams ocres de la Formació Solsona, de la Depressió Geològica de l´Ebre. Més endavant, per sobre d´aquests, haurem trobat uns nivells de calcolutites i de gresos ocres els quals pertanyen a la Unitat de Comiols, de l´Oligocè. Aquets són els materials que apareixen a l´indret de l´aturada. Aquests materials fossilitzen els materials cretàcics del Mantell del Montsec, situats molt més amunt Per d´altra banda, en aquest descens es va veient molt clar el mal anomenat “diapir de Montmagastre” el qual es troba situat al Sud d´on ara som. Es tracta de l´estructura que hem vist a les aturades anteriors.
  • Foto de P7 POR O COLL DE COMIOLS
  • Foto de P7 POR O COLL DE COMIOLS
PARADA 7. IMMEDIACIONS DEL PORT DE COMIOLS, (Comiols, terme municipal d´Artesa de Segre, comarca de la Noguera / Benavent de la Conca, terme d´Isona i de la Conca d´Enllà, comarca del Pallars Jussà). (Full 252). Després de realitzar la parada anterior, ens caldrà retornar cap a la cruïlla de Folquer- Ara des d´aquest indret, continuarem el recorregut cap al Nord, seguint per la carretera C- 1412b, en el seu sentit cap a Isona i cap a Trem. Així, ara anirem pujant, remuntant el Port de Comiols. Més endavant arribarem a dalt, al límit de les comarques de la Noguera i del Pallars Jussà. En aquest indre, farem una aturada, la darrera del recorregut d´aquest itinerari. La farem a uns 8 Km de l´anterior, aproximadament. En aquest recorregut, hem anat trobant afloraments dels materials detrítics que hem vist anteriorment. Tot i això son ara nivells de congloberats i constitueixen els anomenats Conglomerats de Comiols. Aquests materials són oligocènics, posttectònics i cobreixen totalment al Mantell del Montsec, per on ara estem situats, sense que aquest es faci palès on ara ens trobem. FOTOGRAFIA 9. Per d´altra banda, d´aquest indret, mirant cap al Nord, cap al Pallars Jussà, es pot gaudir d´una bona visió de la Conca de Tremp. Així, es fan palesos per arreu els colors rogencs de la Formació Tremp, del Garumnià. Tanmateix, mirant cap al NW, es fan ben palesos els relleus de la serra de la Campaneta, per on afloren materials carbonatats del Paleocè i de l´Eocè Inferior.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.