-
-
269 m
141 m
0
5,4
11
21,66 km

Vista 5219 vegades, descarregada 32 vegades

a prop de Granollers, Catalunya (España)

XXIII Mitja marató de Granollers - "La mitja"

Granollers, 01 de febrer del 2009.
Distància: 21,097 km.
Temps: 2h 15m 24s

Aquesta és pot dir que és la primera cursa seria en la que he corregut, perquè una mitja marató comencen a ser paraules majors. Després de fer la meva primera mitja marató puc dir que me'n he sortit força bé, però no arribava a la cursa en les meves millors condicions i m'ha calgut baixar bastant el ritme.

Tot està impecablement organitzat. El punt neuràlgic de la mitja és el pavelló esportiu de Granollers. Al arribar reculls el dorsal i els obsequis (aquest any samarreta, malles i gorro). Després anem als vestidors a canviar-nos i deixem les bosses esportives a les graderies del pavelló, les graderies estan dividides en zones segons el nº de dorsal i a cada zona dos o tres membres de la organització s'encarreguen de guardar-les i tornar-te-la a la tornada.

La sortida és fa l'avinguda d'Esteve Tarrades. Es fa per calaixos (primer surten els paralímpics que van amb cadires de rodes, després els cracks que quedaran primers, després els que han acreditat fer-la amb menys d'1h 40m, etc). A mi em toca l'últim calaix, els "del montón" :-). Primer fem uns minuts d'escalfament, veus tothom en el calaix fent footing per escalfar-se. Quan queden 5 minuts la gent ja es prepara pel tret de sortida.

A les 10:27 per megafonia s'informa que els que van amb cadira de rodes ja han fet la sortida. Tothom aplaudeix. A les 10:30 un petard i un llançament de comfettis anuncien la sortida de la resta. De fet, fins que no comences a córrer passen un parell de minuts, perquè hi ha tanta penya i estàs tant enrere que fins que no arribes a passar per sota l'arc l'únic que fas és caminar.

El meu començament no ha estat gens bo, després de 2kms m'han començat a fer mal les cames (per sota el genoll, la musculatura per la part de davant que va de mitja cama fins al peu) i no ha estat al cap de tres quilòmetres més que les cames se m'han escalfat i he començat a córrer una mica a gust. Per sort puc dir que el dijous anterior a la cursa vaig anar a entrenar i em va passar el mateix, per tant ja anava mentalitzat de que al inici passaria per moments de patiment.

Al quilòmetre 4 o 5 és quan es veuen els primers abandonaments, gent que fa mitja cua i els veus caminant en sentit contrari. En les seves cares s'hi pot llegir la decepció que els produeix haver d'abandonar. Són les primeres víctimes de la cursa.

Al quilòmetre 6,5 ha estat quan m'he creuat amb en Samuel Wangiru que ja estava de tornada. Anava primer i ja havia aconseguit deixar el segon una bona colla de metres enrere. Quins cracks.

Al quilòmetre 8 el genoll esquerre m'ha començat a emprenyar però les molèsties han durat només uns minuts, per sort tant aviat com han vingut se'n han anat.

A La Garriga un speaker va animant al personal. De fet és un punt clau, perquè a partir d'aquell punt saps que portes 10,5 kms i que ja has fet mitja cursa i que a partir d'ara cada vegada t'anirà quedant menys.

L'ambient és sensacional. Una dona tenia posada la música de Carros de Foc a tot drap a casa seva i se sentia des de on corríem. Molta gent anima, alguns fins i tot amb altaveus, i molts nens t'allarguen la mà per a que els hi "xoquis la mà". Són detalls que motiven molt i animen per tal de seguir amb l'esforç.

La tornada després de La Garriga ha estat bastant amena, hi havia cinc paios amb samarreta dels Chicago Bulls i perruca dels Jackson Five que s'anaven muntant la performance durant tota la cursa. A la sortida també n'hem vistos uns que pel que tinc entès han fet la cursa a pit descobert i mocador dels Estats Units al cap. I és que havent-hi 5800 persones corrents sempre n'hi ha alguna que vol donar la nota.

Els últims 3 kms han estat els pitjors. Les cames començaven ha estar cansades, ja em sentia els bessons i els quàdriceps emprenyats. Ha estat quan ha començat a plovisquejar i se m'han mullat les ulleres, el vent incrementava la sensació de fred i els braços i mans se m'han quedat ben freds. A més n'he vistos molts que abandonaven i d'altres que es paraven perquè ja no podien més, es posaven la mà a la cuixa o al genoll, està clar que quelcom els feia mal i no podien seguir. Psicològicament m'ha calgut abstreure'm d'això i seguir al meu ritme, que en aquells moments era d'uns 6'10'' per km, més o menys.

A més en aquests 3 kms és quan entres a Granollers i comences a sentir les olors dels dinars que es preparen a les cases i l'olor dels menjars dels bars, i et fa entrar una gana que no vegis. En aquest punt m'he motivat pensant en la magdalena que em fotria al arribar.

També en aquests 3kms és quan comences a mirar el rellotge i veus que han passat només 200 metres des de la última vegada que l'has mirat, i al cap de 300 metres hi tornes, i així tota la estona. Hi ha hagut un moment que m'he obligat a mi mateix a no mirar el rellotge, perquè cada cop que el mirava em desmoralitzava. "Mirada clavada al ciment, una passa rere l'altra i tard o d'hora hi arribarem", m'he dit.

La única cosa de bona que tenen aquests últims 3 kms és que són tots de lleugera baixada, si més no es fan sense massa esforç. Si fossin de pujada llavors ja seria "de la muerte".

A l'últim quilòmetre ja es veuen els arcs de l'arribada, és quan veus que ja ho tens al sac. Quan quedaven 500 metres el que anava davant meu se m'ha parat i l'he animat a que continués, li he dit que no podia parar quan ja faltava tant poc. Feia cara de no poder més, però els meus ànims l'han revifat i s'hi ha tornat a posar.

Passo per sota l'arc. Paro el cronòmetre i paro de córrer. Aquest moment és molt chungu, t'adones que tens les cames adolorides i se't fa molt difícil caminar d'una manera normal. Una noia de la organització em llegeix el dorsal amb un lector i em diu si estic bé. Jo li responc que encara sóc viu, que no és poc :-)

Just a uns metres de l'arribada l'organització ofereix un primer obsequi als qui arriben: un got de caldo ben calent. Ha estat el got de caldo que m'he begut amb més ganes de tota la meva vida.

I prop d'allà és on donaven una bossa amb alguns obsequis per menjar: unes galetes Príncipe, una barreta energètica de gust fruites del bosc, unes galetes Lu... i una immensa magdalena de xocolata. No cal que us digui què ha estat el primer que m'he menjat...

Uns quants estiraments i trobada amb els companys per comentar la cursa. Diria que jo i l'Albert soms els que n'hem sortit més mal parats :-)

Una gran cursa, de les que fan afició.

4 comentaris

  • omaf 01/02/2009

    L'any que ve, m'hi apunto.

  • Foto de Myrddin

    Myrddin 01/02/2009

    Així m'agrada, omaf!

  • Foto de Oscar Cruz

    Oscar Cruz 07/10/2014

    Gran crónica, estic apuntat a la mitja del 2015 que només queden 117 dies i es la meva primera cursa i la veritat que estic ben cagat, ja m'estic preparant. El meu objectiu es acabar-la despres d'aquesta, ja hi mirarem el temps per fer-la, però ara l'objectiu es acabar-la sa i estalvi. La teva crónica m'ha fet tindre un motiu més per fer-la només llegint et ve a la ment l'ambient la gent cridant animant i això crec que ha de ser el més bonic.

  • Foto de Carutox82

    Carutox82 14/04/2015

    He fet aquesta ruta  veure detalls

    Ruta de fondo sencilla

Si vols, pots o aquesta ruta.