• Foto de Corrent per València (IV). Centre. 30 anys de la meua vida en 11km
  • Foto de Corrent per València (IV). Centre. 30 anys de la meua vida en 11km
  • Foto de Corrent per València (IV). Centre. 30 anys de la meua vida en 11km
  • Foto de Corrent per València (IV). Centre. 30 anys de la meua vida en 11km
  • Foto de Corrent per València (IV). Centre. 30 anys de la meua vida en 11km
  • Foto de Corrent per València (IV). Centre. 30 anys de la meua vida en 11km

Temps  una hora 17 minuts

Coordenades 3587

Data de pujada 14 / de setembre / 2014

Data de realització d’agost 2014

-
-
37 m
-1 m
0
2,9
5,8
11,68 km

Vista 1183 vegades, descarregada 4 vegades

a prop de Valencia, Valencia (España)

Per a acomiadar-me dels quatre dies de córrer per València, no he pogut deixar de fer una ruta que passe pels llocs on em vaig criar i vaig créixer. 11km que resumeixen en imatges vora 30 anys de la meua vida. El camí de casa dels pares a l’escola, i més tard a la Universitat... i les meues primeres visites culturals als monuments més representatius, i com no, les meues primeres nits de festa, per la Seu i el Carmé, i com sempre acabant al riu, per no oblidar aquesta meravella que la ciutat de València regala als esportistes...
La ruta comença al Carrer Font Roja al barri de Patraix, la casa on vaig viure gran part de la meua vida i on encara viu ma mare, i enceta el camí que vaig fer durant 12 anys per anar a escola; passa pel carrer Jesús, on està un dels primers Mercadona d’Espanya (al mateix lloc des de fa més de 30 anys), Plaça pintor Segrelles, pintor d’Albaida sobre el qual recorde haver fet un treball en BUP; l’emblemàtica Finca Roja; i de seguida el col•legi Santo Tomás de Villanueva, dels Pares Agustins, on vaig estudiar des de primer d’EGB fins COU; Plaça Espanya; Sant Vicent; Sant Agustí, inici de tantíssimes manifestacions a les quals vaig participar a la meua joventut; Baró de Càrcer (Avda de l’Oest, dèiem abans); Músic Peydro, i les seues cistelleries; Plaça de la Mercé, Mercat Central, on anava a comprar quan em vaig independitzar; Llotja, on vaig vore per primera volta el projecte del Jardí del Túria; Plaça del Dr Collado (quantes vegades he vist la “cremà” de les falles en aquest lloc, tot jugant a ser banyat pels bombers!); Plaça de la Reina; carrer del Miquelet; i Plaça de la Mare de Deu, on a més de la Catedral (de la qual no he segut mai usuari), es pot veure el Palau de la Generalitat, i pense en quan, amb 10 anys, vaig vore onejar la bandera quatribarrada, com a símbol d’un país que aleshores volia ser...
I després m’endinse al meu estimat barri del Carmé, destí de les meues eixides nocturnes des dels 14 anys... quan només transitàvem el barri, ionquis, vellets i rojos (mentre els fatxes i pijos anaven a Cànoves del Castillo...); el meu racó preferit de València: el Portal de Valldigna; Carrer de Baix i Plaça de l’arbre, no entre a Sant Tomàs, però puc recordar l’Aplec i la música en català que primera volta vaig sentir en un bar...; Plaça del Carme; carrer de Roteros; Torres de Serrans; Corts Valencianes; Carrer del Sagrari del Salvador (on durant molts any va tindre la seu el Club Universitari de Muntanya i els dijous de projeccions i de soparets al bar El Patio!);
I per fi, de nou al riu, per recórrer un dels trams que porta més temps condicionat, entre el Pont del Real i el d’Aragó. Més de 30 anys han deixat un jardí preciós, on els arbres assoleixen una alçada i una grossor molt considerable. Amb aquest tram en els quatre dies d’estada a València he completat tot el recorregut del Túria al seu pas per la ciutat de València. Aquest jardí ha esdevingut realment impressionant, mentre hi corria em feia aquesta reflexió: potser el cost de mantindre en aquestes condicions un parc de quasi 10km de llarg deu ser altíssim, però si pensem en les persones anuals que l’utilitzen, el cost “per usuari” deu ser ínfim... especialment si el comparem amb la inversió i el manteniment, per exemple d’un aeroport sense avions...
I toca tornar, me n’ix del llit del Túria per passar per la Glorieta i el Parterre, i recorde la cançó de la Gossa Sorda “camals mullats” i els meus temps de bici urbana nocturna. I després de vore els ficus centenaris, m’adrece pel carrer de la Pau cap a la Universitat, i en passar pel carrer de la Nau m’he deixat transportar als meus anys de sindicalisme estudiantil, quan vaig ser membre del claustre, com a representant d’Itaca-Bloc d’Estudiants Agermanats... I com sempre que passe pel Patriarca, pense en la falla universitaria i en aquella festa de Benvinguda que vaig tindre el plaer (i l’estrès) d’organitzar, amb el concert d’Urbalia Rurana. Pegue una miqueta de volta, per que no vull deixar-me el palau de Marqués de dos Aigües i el seu museu de ceràmica, que vaig conéixer a fons quan estudiava aquesta assignatura; i tampoc vull deixar de passar per la remodelada Plaça rodona, on de menuts ens portava mon pare alguns diumenges a vore pardalets...
I m’adrece a la plaça de l’Ajuntament (abans País Valencià, abans Caudillo, abans Emilio Castelar...), i em trobe amb l’únic punt negre d’aquesta ruta; la plaça més representativa de la ciutat i continua oberta als vehicles motoritzats... no entenc com no s’ha trobat solució per peatonalitzar aquest lloc. També recorde el dia que per fi llevaren el burro i l’aca de la plaça. Ja em va quedant poc, baixe a la plaça de bous on tants concerts he vist (incloent el de Sau, que vaig organitzar allà per l’any 93). I al costat l’estació del Nord, edifici modernista al que tots els dies havia d’entrar per agafar el tren que em portava a treballar a Castelló. I ja pel barri de la Roqueta veig al Carrer Julio Antonio una palmera relativament menuda (on està la altíssima palmera que em donava la benvinguda cada volta que anava a ca el meu amic Toni Serneguet?), i de nou m’aprope al col•legi, però aquesta volta per la banda del Convent, al carrer Sant Vicent, on entravem per un forat, quan no era més que un edifici abandonat, per comprovar les d’històries fantàstiques que se’n deien...
I per fi, arribe a casa, la cara completament mullada de suor, però podrien ser fàcilment llàgrimes d’emoció d’haver reviscolat en poc més d’una hora tants moments de la meua infantesa, adolescència i joventut. 30 anys de vida a València viscuts molt intensament, amb molt de sentiment d’amor i odi per la meua pròpia ciutat. Segur que m’he deixat llocs i persones molt especials; segur que he pensat en ells mentre corria, però la meua memòria immediata no dona per a més...

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.