• Foto de Can Palet - La Mola
  • Foto de Can Palet - La Mola
  • Foto de Can Palet - La Mola
  • Foto de Can Palet - La Mola
  • Foto de Can Palet - La Mola
  • Foto de Can Palet - La Mola

Dificultat tècnica   Fàcil

Temps  3 hores 32 minuts

Coordenades 2633

Data de pujada 31 / de març / 2013

Data de realització de març 2013

-
-
1.105 m
261 m
0
7,1
14
28,44 km

Vista 1956 vegades, descarregada 14 vegades

a prop de Terrassa, Catalunya (España)

Un Egarenc per anar la Mola no necessita cotxe. Senzillament, enfilar el camí i anar-hi. Per un senderista o corredor com nosaltres ens valen les ganes d’anar-hi i esdevé un exercici senzill. Ens fa gràcia quan algú fa cares d’impressió, quan ho expliquem: és senzill i més tal com ho hem fet avui.

No calen grans plans: ahir mentre pujava en direcció a l’entrenament habitual amb els amics mossenaires li ho comentava a en Toni Del Moral i ell sempre m’anima i en poca estona teníem el pla prefixat. Com que ens agrada anar-hi amb amics, ho posem a la xarxa i per sort en Quim Gallen i en Climent Palet s’han animat i han fet de nou que gaudíssim de valent. Coses senzilles i un dia fantàstic. Encara que amb el canvi d’hora representava que matinàvem força; és una avantatge ja el diumenge es fa molt més ben aprofitat.

El pla era pujar pel costat de la riera fins a Matadepera i llavors per dins la urbanització fins a Can Robert. Pujant per la pista fins a trobar el corriol de l’abella, parada turística a la cova del drac i continuar fins a coronar el cim.

Dalt la sorpresa de trobar-hi bons amics: en Miguel Moreno de Sabadell i el meu veí i amic d’infantesa en Marc Garrofé, primer persona que recordo que practicava, dins les meves amistats, taekwondo.

Unes fotografies de record, menjar-se la taronja i baixar pel camí dels monjos.

Allarguem una miqueta per ensenyar als meus amics una pista que m’encanta i baixar per la canal de les bruixes.

Arribem a la urbanització de nou i al costat de la riera per un molt bon camí fins a la Masia de Can Torrella on ens retratarem al costat del que queda d’un atrotinat carro dels d’abans, aquells que eren arrossegats per cavalls.

Converses durant tot l’entrenament i tot ha sortit rodó: és més: he clavat fins i tot l’hora que havia previst arribar a casa; què més es pot demanar ? Tan sols agrair la companyia sense la qual no hagués estat tan i tan bé i sobretot a en Toni, que em va fer animar ràpidament a fer aquest entrenament que algú podria qualificar de dur, però que l’he trobat fàcil. Segurament em passo tanta estona enraonant que no m’adono que corro. Gràcies amics !!!!

http://blogs.avui.cat/pepmoliner/?p=2590

Veure més external

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.