Coordenades 277

Data de pujada 6 / de maig / 2012

Data de realització de maig 2012

-
-
53 m
24 m
0
2,2
4,5
8,95 km

Vista 2771 vegades, descarregada 15 vegades

a prop de La Presa, Valencia (España)

Aquest itinerari comença dins de l’àmbit de les hortes històriques regades per les sèquies de l’Horta de Valencia, els voltants del ríu Túria i el seu vall fluvial comprenén l’inici pel recorregut del itinerari en bicicleta per l’Horta Sud. Amb aquesta ruta descobrirem l’orige de les aïgues que donen vida als camps de l’Horta i abasteixen a tot el conjunt urbà de la comarca.
Des de fa molts anys, els tradicionals assuts han abastit d’aigua a la grandísima xarxa de séquies que s’estén per la comarca. Amb l’intenció de saber llegir o interpretar el que hi havía, recorrerem les aïgues i riberes del riu Túria. Ens sorprendrà coneixer aquestes vores del ríu plenes de racons de natura poc antropitzats i pràcticament desconeguts per la major part dels veins de la comarca.
Trobarem, un paisatge dinàmic i variat, amb una notable diversitat d’habitats i espècies de fauna i flora. El riu i la seua ribera, contenen un gran interés ecològic, amb boscos mediterrànis de pinar i matorral . Trobem açí l’orige de l’horta valenciana medieval, que conté els ambients més representatius d’aquesta àrea natural.
A la zona hi ha importants elements de patrimoni històric, geològic i com no elements d’aprofitament hidràulic, com assuts o aqüeductes.
L’ocupació progressiva a la plana riberenca del Túria per les diferents cultures que s’han assentat, han anat implantant i desenvolupant un sistema de producció agraria bassat en el regadiu, encara en ús, malgrat que ha sigut modificat. L’orige encara es desconegut a les primeres infraestructures s’han datat la major part en el període d’ocupació musulmana i alguns fins i tot en moments anteriors. El que sí que sabem amb certesa es que amb l’ocupació cristiana del segle XIII, trobem un model de regadiu perfectament estructurat i en funcionament.
Tradicionalment el sistema s’organitza a partir de nou assuts localizats al curs del baix del riu Turia que són l’inici de cadascuna de les sequies mare. L’assut actua com una parada d’aigua o presa, que per elevació de l’aigua canalitza aquesta per unes comportes regulades a una canalització. Per ordre de la cota més alta les séquies són, Moncada, Quart, Tormos, Mislata, Mestalla, Favara, Rascanya, Rovella i l’Or . Cadascuna d’aquestes permetia la captació de manera controlada de part del cabal del riu Turia fins a la séquia corresponent en un proporció concreta. Així, els assuts que veurem al llarg del recorregut són l’inici del traçat de cadascuna de les séquies. La seua ubicació alllit del riu ha fet que sofriren continus desperfectes amb el pas del temps.

L’AIGUA, ORIGE DE LA VIDA
L’Horta de València, conté açí el seu orige i la seua raó de ser, regada per vuit sèquies que prenen l’aigua del riu Túria. Aquesta xarxa sembla ser d’origen romà. Però el traçat actual, amb el sistema de partició de les aigües i jurisdicció, són d’origen islàmic. El seu rec compren les terres situades davall la hisohipsa dels 40 metres.
Les sèquies que reguen l'Horta Nord són Montcada, Tormos, Mestalla, i Rascanya, mentre per l’Horta Sud discorren les de Quart, Mislata, Favara i Rovella, aquesta útlima sols regava els camps de la capital. Al segle XIX es va construir el canal de l’Or que regava les terres d’arròs situades entre València i Alfafar. L’aigua del riu entra a la sèquia mitjançant una sèrie d’assuts. Al llarg del seu recorregut el cabal es va distribuint mitjançant rolls, partidors o llengües.
A més es poden apreciar una sèrie de regadius marginals, hui ja en desús degut a la substitució pel reg elevat que proporciona un cabal més estable, es el cas del regadiu de Torrent que aprofitava el cabal de les fonts que brollaven al barranc de Xiva, aquest regava els termes de Torrent, Picanya i Paiporta, i l’articulat al voltant de la Séquia de les Fonts de Picassent, que regava les hortes de Picassent i Alcàsser.

LA SÉQUIA DE QUART
Aquest canal, el traçat del qual marca el límit occidental del regadiu de l'Horta de València, comença en un assut que es troba al llit del Túria a uns 4 km al nord del nucli urbà de Manises. El cabal discorre per la marge dreta del riu per l'anomenat Canal Daroquí. Abans d'eixir de Manises presenta algunes derivacions per a regar la seua horta, que és independent de la de València. A les afores de Manises travessa un barranc mitjançant un aqüeducte de 28 arcs anomenat els Arcs, de possible origen romà. Després la séquia pren la direcció sud discorrent paral·lela al camí que comunica Aldaia amb Quart de Poblet. Més tard es subdividix en tres canals, anomenats Bennàger, Faitanar i Quart. Regava un poc més de les 1500 hectàrees, que actualment són moltes menys com a conseqüència del fort retrocés de l’horta per causa de l’expansió del sòl urbà i industrial. Els pobles beneficiats pels seus regs són Manises, Quart, Aldaia, Alaquàs, Torrent, Picanya, Paiporta, Benetússer, i les partides de Bennàger i Faitanar dins el terme de la capital valenciana.
LA SÈQUIA DE MISLATA
Aquesta séquia pren l'aigua del riu en un assut (Assut de Mislata), pel que passa el recorregut, localitzat junt al municipi de Manises. És la segona presa de l'Horta Sud i la tercera de l'Horta de València. El seu cabal, que podria regar més de 840 hectàrees, discorre vora el riu i passa per Quart de Poblet on prén la direcció sud-oest, tot passant entre Xirivella i Mislata, on finalitza el seu recorregut després, dividint-se en dos grans braços: Xirivella, que rega bona part d'aquest terme i els sobrants del qual els arreplega Andradella, i Andradella que discorre entre Xirivella i València i es destina a regar l’horta des de Xirivella fins a Patraix. Les caigudes d'aquest canal arriben a la séquia de Favara.
Es va construir al 1905, utilitzant-se aleshores com a molí de grà, aquest ha desaparegut. En l’actualitat trobem una central hidroelèctrica en bon estat de conservació. Aquesta construcció tracta de mitjàns del segle XIX i principis del segle XX, moment en el que es va instalar un salt d’aigua per a poder fer una central generadora de llum. L’edificació constava de tres naus, situades en paral.lel a la sèquia. L’element més interesant es el partidor d’aigües, que situat a la mateixa sèquia, s’encarregaba de repartil el cabal per la séquia de Quart – Benàger – Faitanar. El molí Daroqui conté tres comportes de fusta que mitjançant unes rodes dentades mecàniques regulen el flux d’aigua. A continuació trobem les llengües, elements que generen dos séquies, i que com el seu nom indica tenen forma de llengua. Es tracta de un tallamar central que té la finalitat de dividir el cabal de l’aigua en dos parts proporcionals per a la distribució de l’aigua
Aquest museu es va crear a partir de la donació de la casa del segle XVIII que José Casanova Dalfó va deixar a l’Ajuntament de Manises, amb la condició de la creació d’un museu de la ceràmica. Així va ser al 1967, quan es obrir les portes del museu. La col·lecció de ceràmica a anat aumentant-se desde els seus inicis, ja que s’han trobat nombroses peces a excavacions arqueològiques i moltes altres han sigut donades per veíns del poble. En l’actualitat compta amb més de 5.000 obres, fonamentalment ceràmiques produides a Manises, de les que s’exposen entorn a 1.000 obres, de les que hi ha desde el segle XIV fins a la primera meitat del segle XX. El que permet al visitant poder veure l’evolució d’un dels centres de producció de pisa i taulells més importants d’Espanya. Telèfon de contacte: 961521044 Email: [email protected] Horari: de dimarts a dissabte de 10 a 13 i de 16 a 19, els diumenges i festius de 11 a 14. Tanca tots els dilluns i els dies 25 de decembre, l’u de gener i l’u de maig Entrada gratuita. Els grups es imprescindible que soliciten l’hora de visita amb antelació. Accesibilitat: 1
Va ser construir al segle XVII, malgrat que l’estat actual respòn a modificacions fetes al llarg del segle XX. Està ubicat entre els assuts de Moncad per dalt i el de Tormos per baix. La seua construcció respon a mur compacte i recte realitzat amb grans carreus i argamassa en forma lleugerament oblicua sobre el llit del riu Túria. Està situat després d’un meandre, el que li permet aprofitar encara millor l’aigua, desviant-la cap al marge dret on les goles i l’almenara permeten evaquar els sobrants d’aigua, aquella que no correspòn a aquesta séquia. La seua construcció es d’un gran solidesa, amb una base d’argamassa i calç que es recobre amb lloses de pedra de grans proporcions i travades entre si. A la part dreta es conserven les torres de l’almenara, construides amb grans carreus de pedra sobre els que s’ha posat el formigó recentment per a instal.lar l’actual comporta metàl·lica. Al costat d’aquests trovem les antigues goles, que estàn separades per un tallamar de pedra. A partir d’açí es va construir per part de la companyia elèctrica VOLTA a principis del segle XX un salt d’aigua, fent-se càrrec de l’assud i del canal que es va instal.lar a la central elèctrica que trobarem a continuació, junt al Molí Daroqui. El canal Daroqui va anar aumentant-se progresivament per tal d’abastir la necesitat d’aigua de la Central. La riuda del 1957 ho va fer malbé quasi tot tenint-se que reconstruir de nou. Avui en día l’entorn del paratge es troba prou abandonat pel desús. Accesibilitat: 2
La construcció que avui en día queda en peu data del segles XVII i XX, quan es van produir les remodelacions, encara que el seu orige data del segle XIV. Està construit amb grans carreus de pedra, formant una corba suau sobre la que passa l’aigua. Aquest assud, retén i desvia totalment el cabal del riu cap a les comportes de la séquia o de l’Almenara Reial. Que és una comporta que es troba a continuació de l’assut, ha tingut que ser reparada en multituds d’ocasions, com riuades o avingudes, i també en moments determinats com per a transportar fustes cap a la ciutat de València. La seua funció es administrar el cabal exacte que transcorrirà per la séquia, que ha sigut frequentment modificat al llarg del temps. A continuació es troben les dues goles de la Reial Séquia de Montcada amb les respectives comportes que regulen i també tanquen el volum de l’aigua que passa per la séquia quan cal netejar el caixer. El funcionament de les comportes ha sigut frequentment modificat al llarg del segles, fins a arribar a l’actualitat en que les comportes s’eleven mitjançant uns gats hidràulics de precisió, el que fa que l’Almenara Reial i les comportes de la séquia han perdut la seua funció original, quedant com un vestigi d’una forma de repartir l’aigua manualment. Accesibilitat: 2
La seua construcció data dels segles XVII i XVIII. L’assud es una construcció totalment artificial realitzada sobre un curs d’aigua amb l’objectiu de retindre i derivar el seu cabal per als diferents usos mitjançant una xarxa de séquies per a la seua distribució. El trobem a l’eixida d’un xicotet meandre que li permet aprofitar millor la corrent del ríu per a poder derivar l’aigua cap al marge dret. L’assud ha sigut construit aprofitant les formacions rocoses del marge del ríu. L’actual casa de comportes, es va construir després de la riudada de 1957 quan es va asolar l’anterior. L’aigua que es deriva ho fà cap a les poblacions de Quart de Poblet, Xirivella, Mislata y València, arribant a unes 400 hectàrees de terreny. Als voltants a més, trobem un pinar amb un alt valor ecològic, en el que tant per el seu emplaçament, com per la vegetació de ribera que prolifera al seu entorn. A més, la zona conta amb un espai de descans al costat de rabeig que crea la parada d’aigua. Accesibilitat:2
D’orige islàmic, va ser construit entorn als segles XVII i XVIII, malgrat que va ser transformat al 1957, després de la riuada. Aquest Assud és un mur recte i compacte situat de forma lleugerament obliqua sobre el llit del Túria. Construit amb grans carreus de pedra travats entre si i situats sobre una abse d’argamassa, també es troba situat com els altres assuts després d’un meandre, per tal d’aprofitar millor la corrent. L’assut té uns tres metres d’ample i uns 75 metres, amb una sua pendent a dues aigües i a la part posetrior dos escalons, formats pe grans blocs de pedra que es situen sobre una base compacta de morter. El cabal del riu es deriva cap al marge esquerre, on està situada la canalització cap a la séquia de Tormos. L’aigua discorre per la séquia i continua per un caixer fins a la casa de comportes. Junt a aquesta, es troba l’almenara que evacua l’aigua sobrant que no correspòn a aquesta séquia. La casa de comportes que hi ha a l’actualitat ca tindre que ser reconstruida al 1958, després de la riuada. L’almenara Tandera és un vessador de la Reial Séquia de Montcada que connecta el sistema hidràulic amb les séquies de Mestalla, Rascanya, Favara i Rovella, es per això pel que s’anomena Tandera, per les tandes. Accesibilitat: 2
L’aqüeducte data del segle XIII, encara que va sofrir una gran transformació als segles XIX i XX. Va ser construit amb la finalitat de que la séquia de Quart – Benàger – Faitanar, puga salvar salvar l’obstacle abans d’arribar al terme de Quart per a repartir les seues aigües. Té una llargaria de 230 metres, que a través de 28 arcs irregulars transporten l’aigua. Està realitzat principalment en masonería, utilitzant pedres travades als arcs. Es poden observar les succesives obres comeses per al manteniment de l’aqüeducte, a més d’unes formacions d’estalactites de cert interés a la part de baixa del arcs produides per les nombreses filtracions produides al llarg dels anys. L’aqüeducte es recolça a més en uns contraforts piramidals distribuits al llarg de tota la construcció. Al voltant del aqüeducte trobem camps de cultius a llarg del barranc ja que aquest es troba totalment aterrassat i cultivat, per baix de l’aqüeducte circulen diferents séquies de xicotet tamany que regen tots aquest camps. Accesibilitat: 2
El molí primitiu es va construir al segle XVI, formant part de l’anomenat patrimoni preindustrial. El seu aspecte actual es degut a una transformació del 1850. Aquest molí era la primera construcció d’aquest tipus a la sèquia de Faitanar. El molí està format per dos construccions clarament diferenciades que tanmateix formen part del mateix molí. Junt al conjunt trobem també una imponent xemeneia de rajoles, que es va instalar junt a la nova maquinària de vapor i unes noves màquines que ocuparen bona part de l’interior del molí, malgrat que hui en día moltes de les restes que es troben de maquinaria formen part d’activitats més modernes com l’obtenció de bernís o la pasta ceràmica. Els moins fariners d’aigüa com aquest, funcionen accionant una roda, que mitjançant l’energía hidràulica es converteix en força motriu al girar , aquest moviment prolongat de rotació, té la funció bàsica de moldre i triturar el grà per a convertir-lo en farina a través de la fricció entre les moles, amb el temps la maquinaria es modernitzà fins a acabar amb un procés industrialitzat pràcticament insutrialitzat ja a la segona meitat del segle XIX. Accesibilitat: 2
Amb un origen islàmic, la construcció actual data del segle XVII, malgrat que ha sofrit transformacions amb molta frequència.Aquest Assut és el segon de la vega sense compatr el de Montcada, que prén aigua per la banda esquerra, situat entre l’assut de Mislata per dalt i el de Favara, actualment desparegut, per baix. D’orige islàmic, el que trobem actualment es del segle XVII. Està format per un mur compacte i recte, format per grans carreus i argamassa que es situa de forma lleugerament obliqua sobre el riu Túria, després d’un meandre del riu, com quasi tots els assuts per a poder aprofitar millor l’aigua.L’assut està format per un mur compacte i recte, format per grans carreus i argamassa situat de forma lleugerament obliqua sobre el llit del riu Túria. Al costat hi ha una menuda canalització que porta fins a l’almenara per la que s’evacuen les aigües sobrants, junt a aquestes trobem les goles que donen accés a la séquia de Mestalla després d’un tram d’uns 30 metres. La construccio travessa tot el llit del riu, amb un longitud entorn als 75 metres. La casa de comportes, és més recent ja que va ser construida en 1957, després de la riuada. Accesibilitat: 2

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.