Temps  7 hores 22 minuts

Coordenades 3456

Data de pujada 13 / de febrer / 2017

Data de realització de febrer 2017

-
-
472 m
2 m
0
25
49
98,72 km

Vista 891 vegades, descarregada 24 vegades

a prop de Palafrugell, Catalunya (España)

Pirinexus es una ruta circular de 353 kilómetros de recorrido que une las comarcas de Girona con el sur de Francia. Está pensada para poderse hacer por etapas. Se puede recorrer a diferentes ritmos o iniciar por diversos lugares.
Tercera etapa que nos ha de llevar desde la Costa Brava hasta el corazón de la Garrotxa.

Salimos del Hostal Plaja y callejeamos por Palaflugell hasta llegar a una magnífica vía verde por discurrimos por llano hasta llegar a Palamós en donde llegamos hasta el puerto y seguimos por el paseo marítimo para poco después de Sant Antoni de Calonge subir a la C-253 y discurrir por esta carretera, en donde apenas hay trafico pero no quiero pensar la cantidad de vehículos que habrá en verano debido a que es zona turística (Aspecto a solucionar en la Pirinexus)
Tras llegar a Platja d' Aro, y a la altura del Ayuntamiento torcemos a mano derecha por la GI-662 y en unos pocos centenares llegamos a coger la vía verde que nos lleva a Girona.
Todos los que habéis utilizado esta vía verde en algún momento ya sabéis que se trata de un terreno muy compactado, bien señalizado y con carriles bici al llegar a las ciudades que lo atraviesan. Llegamos a Llagostera en donde al lado de la estación desayunamos y seguimos camino por Cassà de la Selva hasta llegar a Girona, y decidimos pasar por pleno barrio judío y parar a echar un café.
Este trazado de 57 kilómetros atraviesa tres comarcas y doce pueblos y recorre los valles de los ríos Fluvià, Brugent y Ter.

La Ruta del Carrilet atraviesa parajes de gran importancia paisajística, ecológica y cultural. Cruzamos por zonas de huertos de las afueras de Girona y vamos atravesando diversas localidades de las dehesas de Salt y el Valle del Fer hasta llegar a Sant Feliu de Pallerols, quizás la parte más bonita de toda la vía verde y en el que hacemos parada y fonda precisamente en la Fonda Finet, lugar en el que habíamos pasado noche en varias ocasiones más y en donde la relación precio/calidad es muy buena. Te guardan las bicis en un parking del propietario.
Waypoint

Amer

ns trobareu en una petita vall entre les comarques de la Selva, a la qual pertanyem administrativament, i la Garrotxa, amb qui compartim el tipus de vegetació, fauna i orografia; a mig camí entre Girona i Olot. La morfologia d’Amer ve marcada per la vall fluvial del Brugent i la seva desembocadura al Ter, a la zona més plana de Sant Climent, sota els penya-segats de Sant Roc. La poca alçada sobre el nivell del mar i la situació a recés de tramuntana ens proporcionen un clima temperat i humit al llarg de l’any. De manera que en tot moment podreu gaudir de vegetació humida a les obagues, amb falgueres, faigs i boscos de castanyers, que combinen amb un bosc mixt d’alzines, roures i pins i un sotabosc de marfulls, arboços, galzerans i arítjols. També trobareu suredes,brucs i estepes als vessants soleis; així com prats i camps treballats amb cereals, horts i avellaners. A la vora del Riu Brugent, el bosc de ribera, en molt bon estat de conservació, permet seguir un bonic passeig a l’ombra. Tot aquest entorn ofereix al visitant multitud de circuits tant per a BTT com passejades a peu, des de Sant Martí Sacalm i el pantà de Susqueda fins Sant Julià del Llor,Bonmatí i Sant Roc. Les rutes estan senyalitzades partint de diferents punts del nucli urbà i es dirigeixen cap als Tres Rocs, el Puig Dalí, el Mont, la Fusada, i les ermites de Sant Martí, Sant Genís, Santa Brígida. El Grup Excursionista Esquelles i el Projecte Rius hi organitzen sortides periòdiques. D’entre aquestes sobresurt la Ruta de les Ermites, la qual us portarà a visitar les ermites de Santa Brígida, talaia imponent d’Amer i els entorns, l’ermita de Sant Marçal a la finca del Colomer, Sant Genís,Pietat dins el nucli urbà i l’església de Sant Climent. El nucli urbà d’Amer s’ha anat formant al voltant del nucli medieval del monestir i l’antic camí que comunicava Girona i Olot. La Plaça de la Vila, una plaça porxada quadrangular, té el seu origen en el mercat medieval. Els edificis i porxos, tots diferents, que la configuren actualment són del segle XIX i en fan un element patrimonial de gran interès.Allà s’hi organitzen gairebé tots els actes de repercussió social que es celebren al municipi, en especial la Sardana de l’Alcalde que es balla el dia 16 d’agost, emmarcada en els actes de la Festa Major. Val la pena explicar-vos que és l’única sardana a tots els Països Catalans en forma d’espiral oberta, i que l’encapçala l’alcalde, autoritat o persona convidada a l’efecte. De tota la trama urbana, en destaquem una sèrie d’edificis que mereixen l’aturada i gaudi d’uns instants com són la casa de l’Abat (Can Boles), Can Mont i Can Gasull al Monestir, Can La al barri del Pedreguet i Can Gultresa a la Plaça de la Vila. Pel que fa a edificacions monumentals, és imponent la Torre de Rocasalva o de Sant Climent, l’església de Santa Maria amb els seus absis romànics i la casa de Can Terme, on hi ha instal·lat el MEd’A (Museu etnològic d’Amer), que conté la col·lecció permanent Lluís Sidera i sales per a exposicions temporals. Finalment, hi trobareu un patrimoni arquitectònic ferroviari únic a Catalunya fruit de la importància que havia adquirit l’estació d’Amer en la Ruta del Carrilet de Girona a Olot i que es troba en plena recuperació i rehabilitació, i que es destina a equipaments turístics i d’informació ciutadana i juvenil. Aquest edifici i els seus annexos són al bell mig de la via verda més llarga de Girona. Veniu a Amer que gaudireu d’un entorn natural, humà i paisatgístic per descobrir. I per conèixer-nos millor consulteu el calendari d’activitats i alternatives que es fan, o bé a l’Oficina de Turisme o a l’Ajuntament mateix.
Waypoint

Anglès

El nostre terme municipal, amb una superfícies de 16,06 km2, es troba situat al vessant nord-est de la comarca de la Selva, enclavat entre els contraforts orientals de les Guilleries i el curs mitjà del riu Ter, a 17 km de Girona, 40km de la Costa Brava i 100 km de Barcelona, Les peculiars condicions geogràfiques i climàtiques del municipi, juntament amb una història rica i antiga, han fet d’Anglès una localitat amb un patrimoni històric, cultural i natural de gran rellevància. La diversitat de la topografia del municipi, amb una altitud que oscil.la entre els 100 metres de la part baixa de la Vall i els 854 metres de la muntanya de Santa Bàrbara, es tradueix en una gran riquesa paisatgística i una notable varietat de flora i fauna autòctona. En aquest sentit, el municipi aplega nombrosos camins i pistes forestals aptes per recórrer en bicicleta o a peu que travessen diferents paratges boscans i rurals ( amb algunes masies de gran interès catalogades com a Bé Cultural d’interès local) des de les quals es poden contemplar magnífiques vistes del poble, de la vall i, des de dalt de Santa Bàrbara, bona part de la Costa Brava i el Pirineu Gironí. Pel que fa a patrimoni històric i arquitectònic, cal remarcar que Anglès té uns dels barris gòtics més antics i importants de Catalunya, declarat Bé Cultural d’Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya,  juntament amb la màquina de Vapor de la fàbrica Burés, també declarada BCIN l’any 2010.  
Waypoint

Bescanó

Bescanó es un municipio de la comarca del Gironés en la provincia de Gerona, Cataluña, España, situado al oeste de la comarca y en el límite con la de la Selva. Además de la capital municipal, está formado por los núcleos de Estanyol, Montfullà y Vilanna.
Waypoint

Cassà de la Selva

Cassà de la Selva és una vila surera del Gironès situada en un entorn natural privilegiat dintre de l’espai protegit del massís de les Gavarres. Localitzat en un punt estratègic al sud de la comarca del Gironès, Cassà es troba a 14 quilòmetres de Girona i a 20 quilòmetres de municipis de la Costa Brava com Platja d’Aro.  A Cassà de la Selva podràs viure l’experiència completa de descobrir d’on surten els taps de suro que fan de guardians de les millors ampolles de vi i cava del món. Podràs veure el viatge que el tap fa des dels boscos d’alzinars a les empreses transformadores, fins arribar a la taula dels restaurants. T'adonaràs que la indústria surera és encara ben viva al municipi i veuràs la important empremta arquitectònica, cultural, social i gastronòmica que ha deixat a Cassà. La indústria surera també ha donat lloc a una important tradició musical. Cassà és terra de músics i es pot veure amb la multiplicitat d'actes relacionats amb la música organitzats al llarg de l'any. Música, suro i Gavarres. Aquests són els trets característics de Cassà. 
Waypoint

Castell D'aro

Castillo de Aro (en catalán y oficialmente, Castell-Platja d'Aro es un municipio español de la comarca del Bajo Ampurdán, formado por Castillo de Aro, Playa de Aro y S'Agaró. Está situado en la provincia de Gerona, en la comunidad autónoma de Cataluña. El municipio está situado en plena Costa Brava. Limita al norte con Calonge, a poniente limita con Santa Cristina de Aro, al sur con San Feliu de Guíxols y a levante, con el litoral. Castillo de Aro se extiende por el extremo oriental del Valle de Aro, una estrecha llanura drenada por el río Ridauras y situada entre la Sierra de Cadiretes y las montañas meridionales del macizo de las Gavarres. Playa de Aro (en catalán Platja d'Aro) era originalmente un pequeño pueblo de pescadores en la carretera de Palamós a San Felíu de Guixols localizado en una gran playa de 2 km. Ahora está explotado turísticamente y está repleto de hoteles y demás locales para uso vacacional. Es uno de los destinos turísticos y de tercera residencia más importantes de las comarcas gerundenses lo que conlleva que en verano sus habitantes lleguen a los 100.000 habitantes, mientras que en invierno sólo residen unos 19.000.
Waypoint

Fonda Finet

En la cabecera de la Vall d’Hostoles, Sant Feliu de Pallerols, con un pie en el Parque Natural de la Zona Volcánica de la Garrotxa y el otro en el Espacio de Interés Natural de Collsacabra, os ofrece la paz y la diversidad de su paisaje para la mejor estancia. Dirección: Calle Soler, 6, 17174 Sant Feliu de Pallerols, Province of Girona Teléfono: 972 44 40 24
Waypoint

Girona

La ciudad histórica de Girona, una de las más interesantes de Cataluña, permite recorrer más de dos mil años de historia a partir de dos recintos fortificados: la Força Vella y el ensanche medieval. El primero corresponde a la fundación romana, y el segundo, a la ampliación de las murallas durante los siglos XIV y XV. Los numerosos monumentos que han llegado a nuestros días conservan riquezas artísticas notables. El atractivo de Girona se completa con la sugerente judería, o call, las bellísimas calles y plazas porticadas, los exultantes espacios barrocos y las construcciones novecentistas de Rafael Masó.
Waypoint

Hotel Plaja

El Hostal Plaja se encuentra en Palafrugell, a 5 minutos en coche de las playas de Calella y Llafranc de la Costa Brava. Se ofrece conexión Wi-Fi gratuita, aparcamiento, un elegante bar y desayuno. Las habitaciones cuentan con TV de pantalla plana, baño privado, toallas y ropa de cama. Además, se ofrece acceso a un jardín, una terraza y un salón común con chimenea. El Hostal Plaja está a 10 minutos a pie de numerosas tiendas, bares y restaurantes catalanes y a 2 km del parque nacional de Les Gavarres. El entorno natural es ideal para practicar actividades al aire libre como senderismo o vela. El establecimiento se encuentra a 10 minutos en coche de Palamós, a 50 km de Gerona y a 45 minutos del aeropuerto de Girona-Costa Brava. Además, la puntuación de este alojamiento es de las mejores en Palafrugell. A los clientes les gusta más que otros alojamientos de la zona. Este alojamiento también tiene muy buena puntuación por la mejor relación calidad-precio en Palafrugell. Los clientes sacan más partido a su dinero en comparación con otros alojamientos de la misma ciudad.
Waypoint

Les Planes D'hostoles

Les Planes d'Hostoles és un municipi de la comarca de la Garrotxa, a les Comarques Gironines. Situat en les valls de Cogolls i d'Hostoles, està envoltat pels riscos del Far (1.150 m), de la Salut (1.020 m), la serra dels Medes (887,3 m) on es troba el volcà Puig Rodó i banyat pel riu Brugent. Forma part del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa.
Waypoint

Llagostera

Llagostera es troba situat a l‘extrem meridional de la comarca del Gironès. El seu terme municipal, el més gran de la comarca (76 km2), limita amb els municipis de Santa Cristina d‘Aro, Caldes de Malavella, Tossa de Mar i Cassà de la Selva. A l‘est, Llagostera s‘integra dins la zona boscosa del massís de les Gavarres (PEIN), mentre que al nord i al nord-oest s‘endinsa en una plana de conreus. A l‘extrem sud, gran part del terme municipal ocupa el massís de l‘Ardenya, un espai natural de gran interès ecològic i paisatgístic. Llagostera té un bon nombre de veïnats, com ara Panedes i Sant Llorenç, amb parròquia pròpia, Bruguera, Gaià, Ganix, Cantallops, Creu de Serra, Pocafarina i Llobatera. Així mateix, Llagostera integra els nuclis urbanitzats de La Canyera, La Mata, Mont-Rei, Llagostera Residencial, Selva Brava i Font Bona. La seva situació estratègica l‘ha convertit en terra de pas i de connexió de l‘interior amb la Costa Brava. A Llagostera s‘hi pot arribar per les carreteres C-65, de Girona a Sant Feliu de Guíxols, per la GI-674 de Caldes de Malavella o per la C-35 de Tossa i Vidreres, via que enllaça amb l‘autopista AP-7.
Waypoint

Palafrugell

Palafrugell es un municipio español de la comarca del Bajo Ampurdán en la provincia de Gerona, comunidad autónoma de Cataluña. Tiene algunas calas muy representativas de la Costa Brava y dispone de una tradición gastronómica extensa y de una riqueza cultural personificada en el escritor Josep Pla. Situado a los pies de les Gavarres, en la parte central y más característica de la Costa Brava, accidentado por la proximidad de las montañas de les Gavarres y por el macizo de Begur.
Waypoint

Palamós

Palamós es un municipio español de la comarca del Bajo Ampurdán, en la provincia de Gerona (Cataluña). En la actualidad la mayor fuente de ingresos es el turismo. Palamós es famosa por sus paisajes, playas, el puerto comercial y la gamba. Además es famosa por la cantidad de aficionados al submarinismo que atrae gracias a su fantástico barco hundido, Boreas, que fue remolcador y rompehielos de la marina alemana durante la Segunda Guerra Mundial, siendo después utilizado para tráfico de drogas y confiscado por las autoridades ocupando espacio en el puerto de la misma localidad, hasta que finalmente se autorizó el hundimiento el 25 de enero de 1989. Las primeras referencias del asentamiento humano en Palamós se encuentran en el dolmen del Montagut (2500-1500 a. C.). y los posteriores restos de un poblado ibérico en la Playa de Castell. Por otra parte, algunos autores han supuesto que Palamós, con el nombre de Paleópolis, fue una de las más antiguas colonias que los griegos tuvieron en esta parte del litoral ibérico, pero lo cierto es que en la geografía y en la historia de la antigüedad no hay mención segura de este lugar. En 1277, el rey Pedro III el Grande encargó la compra del castillo de Sant Esteve, construido sobre restos romanos, e inició el desarrollo de un nuevo núcleo de población, alentado dos años más tarde con la concesión de los privilegios descritos en la Carta Puebla y la creación de un mercado semanal. Pedro III compró el terreno en el que se asentó posteriormente la villa y dio a Astrugo Ravaya el encargo de fundarla, como excelente lugar de refugio para que los buques, en caso de temporales, acudiesen a dicha bahía. Su fundación, por tanto, fue consecuencia de la necesidad de un nuevo puerto real en la zona del Ampurdán, dado que el antiguo puerto de Torroella de Montgrí sufría una acelerada colmatación. Varios documentos del rey Carlos I de España aparecen fechados en Palamós y en su puerto desembarcó Francisco I de Francia cuando vino a España prisionero. En 1543 los ataques de la escuadra turca de Barbarosa hicieron caer la villa de Palamós, ocasionando una gran catástrofe en la población. De esa época data una bula papal concedida para permitir la recuperación de Palamós. La peste asoló Palamós más de cien años después, en 1652, y fue el origen del voto de peregrinar una vez al año hasta la ermita de Bell-Lloch, datada del siglo XIII. En 1694 fue asaltada por los franceses, asesinaron a sus defensores y la guarnición se replegó en el fuerte. Al abandonarla, los invasores desmantelaron sus fortificaciones y en 1809, otra vez los franceses, la tomaron por la fuerza.
Waypoint

Pantano del Pasteral

Waypoint

Platja D'aro (Castell-Platja D'aro)

Castell-Platja d'Aro és un municipi català situat al nord-est dels Països Catalans, al sud del Baix Empordà i més concretament al cor de la Costa Brava. Forma part, juntament amb Santa Cristina d'Aro, de la subcomarca anomenada Vall d'Aro. Tres nuclis principals de població: Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró, i diverses urbanitzacions formen el teixit urbà d'aquest municipi baix empordanès de 10.445 habitants. El teixit urbà del municipi transcorre entre els contraforts del Massís de les Gavarres al nord i el Massís de l'Ardenya al sud. A llevant el municipi limita amb el mar Mediterrani, on desemboquen el riu Ridaura i les rieres de Can Carboner a la cala Rovira i de Fanals a la Platja Gran, prop del Cavall Bernat. Pel que fa als límits administratius, Castell-Platja d'Aro limita al nord amb Calonge, a ponent amb Santa Cristina d'Aro i a migdia amb Sant Feliu de Guíxols. La costa del municipi transcorre entre la cala Belladona al nord i la platja de s'Agaró al sud. De nord a sud ens trobem amb la cala Canyers, la cala del Pi, cala Sa Rovira, la Platja Gran, Riuet, ja al sud de la desembocadura del Ridaura, el Club Nàutic Port d'Aro, Punta Prima, la cala Sa Conca, cala Pedrosa, ja dins del recorregut del camí de ronda de s'Agaró, la Punta den Pau, i l'inici de la Platja de s'Agaró, anomenada de Sant Pol més al sud i ja dins del municipi de Sant Feliu de Guíxols.
Waypoint

Quart

Municipi de Quart Comunitat autònoma: Catalunya Comarca: Gironès Província: Girona Coordenades geogràfiques: 41°56’25″N 2°50’31″E Altitud: 136 m Població: 3.478 hab. (2014) Densitat de població: 74,9 hab./km2 Superfície: 38,1 km2 Informació de l’Institut d’Estadística de Catalunya El terme municipal de Quart engloba sis nuclis urbans o veïnats que són: Quart, Palol d’Onyar, la Creueta, el Castellar, Sant Mateu de Montnegre i Montnegre. Cada un d’ells té una personalitat i unes característiques històriques i geogràfiques diferents, i tots han coincidit a perfilar els trets peculiars del territori que avui constitueix el terme de Quart, un municipi d’una extensió considerable –37’44 Km quadrats-, situat a la comarca del Gironès, al sud de la ciutat de Girona, entre el massís de les Gavarres i el riu Onyar. És un territori que ha estat habitat per l’home almenys des del temps del íbers, segons testimonien les restes arqueològiques de la Creueta; que va conèixer la romanització, pels camins romans que el trevessaven i per algunes vagues restes que s’han trobat de vil.les rurals; que va anar-se definint amb la civilització cristiana medieval, tal com demostren les esglèsies que vertebren els nuclis de població esmentats; que va conèixer, cap a la fi de l’Edat Mitjana, l’expansió d’una artesania que li ha donat nom arreu, com és la terrissa; que va desembocar, entre els segles XIX i XX, de l’agricultura a la industrialització i que, en l’actualitat forma part d’aquesta àrea metropolitana de Girona, un pol econòmic i de població d’una importància notable a Catalunya, que anirà en augment en el futur. Des de l’Edat Mitjana fins a les primeres dècades del segle XX, les Gavarres van tenir, dintre del terme de Quart, una importància econòmica i una presència demogràfica que corresponia amb més justícia a l’extensió que ocupen en el municipi. Les Gavarres eren aleshores un massís poblat, amb una activitat econòmica apreciable, que anava, tot i la precarietat amb què es vivia en aquelles èpoques, més enllà de l’economia de subsistència. La majoria de masos de Sant Mateu de Montnegre, de Montnegre i del Castellar, que han estat abandonats a les darreres dècades i que, si ningú no ha restaurat, han acabat en ruïnes i espoliats, van ser habitats fins a les primeres dècades del segle XX. La gent que els ocupava –masovers la majoria o petits propietaris- vivien del conreu de la terra i de l’explotació forestal, del suro, de les carboneres, de les feixines, de les rabasses, de la llenya, etc. Actualment a Sant Mateu de Montnegre, a Montnegre i al Castellar hi viuen i hi treballen poques persones. En canvi la població es concentra a Quart, Palol i la Creueta, que és on hi ha també les principals indústries, comerços i empreses de serveis radicades al municipi. Hi ha encara un altre factor que a les darreres dècades ha pres molta notorietat en relació a l’economia i a la població del terme de Quart i que en el passat en tenia menys: la proximitat de Girona. És evident que ni Girona ni Quart, tot i que han cescrut tant, no s’han mogut de lloc però l’expansió demogràfica i econòmica de Girona a les últimes dècades i la facilitat de comunicacions ha tingut efectes diversos, que podríem resumir en dos: la força d’atracció que ha exercit Girona respecte de Quart i la participació que ha tingut Quart en el desenvolupament de l’àrea de Girona. D’altra banda es va produir la davallada de l’economia forestal i agrària. Així, doncs, d’una forma gradual i, sobretot, a partir de la dècada dels anys 50, Girona, es va convertir, primer de tot, en un mercat de treball per a la gent de Quart. Sempre ho havia estat, però aleshores el procés es va multiplicar i accelerar. Els braços que sobraven al camp o al bosc trobaven ocupació a la indústria o als serveis a Girona. Per als quartencs, doncs, va començar a ser usual treballar a Girona i viure a Quart. Però la proximitat de la ciutat ha estat també la causa de l’expansió demogràfica que s’ha produït al municipi dels anys 50 ençà. Aquesta expansió ha tingut dues fases de sentit i característiques ben definides. A la dècada dels 50 i dels 60, Catalunya va rebre un flux immigratori molt notable procedent, en particular, del sud d’Espanya. En el marc d’aquest fenòmen general, va ser justament per la proximitat de Girona, que van establir-se a diferents indrets del terme de Quart, principalment a Palol d’Onyar i a la Creueta, nuclis de població immigrada treballadora, que procedia d’Andalusia o d’Extremadura. Encara n’hi ha un altre, però d’un signe gairebé oposat. A partir de la dècada dels 70, amb el desenvolupament econòmic i la massificació urbana creixent, va començar a associar-se el concepte de qualitat de vida amb la residència a petits pobles situats a l’entorn, però a fora, de les ciutats. Va ser gràcies a aquest desenvolupament econòmic i a aquesta nova concepció sociològica de la residència que Quart va començar a expandir-se mitjançant les anomenades “urbanitzacions”, barris residencials, sense comerços ni indústries, constituïts per habitatges unifamiliars de planta i pis generalment. Esmentàvem suara els trets que poden constituir la personalitat i la identitat de Quart. N’hi ha un per sobre de tot, que procedeix del passat i que contempla amb incertesa el futur: la tradició terrissaire. Des del segle XIV que tenim constància que a Quart hi treballen els terrissers, o els ollers com eren anomenats aleshores.
Waypoint

Sant Antoni de Calonge

El municipio de Calonge ha estado habitado desde tiempos muy lejanos. La existencia de numerosos dolmens y menhirs, como el dolmen de Puigsesforques, uno de los grandes megalitos catalanes y uno de los más cercanos al mar, demuestran la preferencia que tuvieron las culturas prehistóricas por estos lugares. El poblado ibérico de Castell Barri es uno de los yacimientos más importantes de la época. Los descubrimientos de terriza ibérica han demostrado que este poblado tiene un origen no posterior al siglo IV a. C. La civilización romana escogió este mismo paraje para hacer una villa de veraneo. Los descubrimientos indican que en los siglos II y IV después de Cristo había en Calonge una importante fundición y, probablemente, también una factoría comercial de importación. En el siglo VIII se comenzó a construir el Castillo de Calonge, una de las fortalezas más grandes del Bajo Ampurdán, situado en el núcleo antiguo del municipio. El castillo fue fundado por los condes de Gerona con la finalidad de vigilar las razias sarracenas. Durante el siglo XII se construyó otra de las edificaciones significativas de Calonge: el monasterio de Santa Maria del Mar o del Collet. El siglo XIII es la época de máximo esplendor del castillo. Una muestra de esta importancia fue la concesión por parte del rey para crear un mercado semanal a Calonge. En la actualidad, el castillo es mitad palacio y mitad fortaleza. El Castillo pertenece actualmente a la Generalidad de Cataluña y está abierto al público. Otra construcción que hoy en día perdura es la torre de vigilancia, conocida como Torre Valentina. Situada en el frente marítimo de Sant Antoni de Calonge, esta torre se levantó con el objetivo de vigilar cualquier ataque de los piratas. El acceso se hacía mediante una escalera exterior, ya que la torre no tiene ni puerta ni escaleras interiores. A mediados del siglo XVIII se construyó la iglesia parroquial de Sant Martí, en el núcleo antiguo de Calonge. Es uno de los templos más grandes de la diócesis gerundense. Originalmente, la iglesia se decoró con un estilo barroco neoclásico muy cargado. A finales del siglo XVIII, Calonge comienza a industrializarse con fábricas de tapones de corcho. Esta incorporación al mundo industrial hace cambiar radicalmente y definitivamente no sólo la economía, sino también su vida social. Con este esplendor económico se llega al siglo XX. A principios de siglo, aún no se había descubierto la playa como un negocio turístico. El núcleo marinero de Sant Antoni de Calonge cada vez tenía más importancia. Así que en el año 1923 se construyó una iglesia propia, dedicada, como no podía ser de otra forma, a San Antonio. La Guerra Civil hizo tambalear la estabilidad de Calonge. La postguerra accentuó la profunda crisis que había provocado, un tiempo antes, el declive de la industria del corcho de Calonge. La falta de trabajo provocó que mucha gente emigrara del pueblo. La llegada del turismo, primero, y más tarde la instauración de la democracia, hicieron que Calonge volviera a crecer económicamente y demográficamente hasta llegar a convertirse en uno de los pueblos turísticos de la Costa Brava por excelencia, disponiendo en la actualidad de buenos restaurantes, pequeños hoteles a primera línea de playa y algunos de los más renombrados campings de España, como el Cala Gogó.
Waypoint

Sant Feliu de Pallerols

San Feliu de Pallarols1 (en catalán y oficialmente: Sant Feliu de Pallerols) es un municipio de la provincia de Gerona, Cataluña, España, situado en la comarca de la Garrocha. Situado en el valle de Hostoles se extiende por los valles del río Brugent y de su afluente el Sant Iscle, accidentado por las sierras volcánicas del Corb y de Fontpobra y los volcanes de Can Tià y Treiter, dentro del Parque Natural de la Zona Volcánica de la Garrocha. Destacan las cimas de Collsacabra al sur del término y el Santuario de Nuestra Señora de la Fuente de la Salud a 1030 metros de altitud. Antiguamente perteneció al castillo de Hostoles y de la corona. Agricultura de secano. Ganadería bovina y porcina, así como avicultura, la industria de embutidos y chocolates que junto con el turismo residencial es la base de su economía.
Waypoint

Santa Cristina D'aro

Santa Cristina de Aro1 2 (en catalán y oficialmente Santa Cristina d'Aro) es un municipio español de la comarca del Bajo Ampurdán, situado al sur de ésta, en el límite con el Gironés y La Selva, en la provincia de Gerona, Cataluña. Está formado por las parroquias de Santa Cristina, Romanyá de la Selva, Solius y Bell-lloc además de otros núcleos de menor importancia.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.