← Part de De Manresa a Port de la Selva

 
-
-
152 m
2 m
0
20
40
80,81 km

Vista 2300 vegades, descarregada 17 vegades

a prop de Girona, Catalunya (España)

De Manresa al Cap de Creus en 4 dies.
29 10 2012 Manresa a Vidrà
Desprès de un dies de retard inicio una nova aventura cilcoturista. Degut a la climatologia,he hagut de refer el meu equip i surto de cassa a les 8 del mati de rigorós hivern.
Cap a Artés, i Avinyò on m’he aturat a fer un most i entrar en calor. A 2/4 de 10 el termòmetre segueix marcant els 3 º. Reinicio el camí cap a St. Feliu de Sasserra de baixada fins prop d’ Oristà, trencall a l’esquerre cap a La Torre d’ Oristà, el camps son blancs de la primera gebrada de la tardor, Olost, gaire be les 12 h i soc a Perafita, aprofito i em canvio de guants, bufanda dons la temperatura ha anat pujant i ara esdevé força agradable.
Arribo a Collet de Sant Agustí a l’hora del dinar. Parada reconfortant per recuperar energies. Gaire be les 2 i reprenc el camí, de baixada fins sant Quirze de Besora. Creu el Teri i comença la llarga pujada que em du per Santa Mª de Besora fins a Vidrà.
Avui m’allotjo a la fonda Serrasolsas. Un tom per la petita població i cap a l’habitació a esperar el sopar. Encara que estic sol el tracte es molt familiar i el sopar molt correcte.

30 10 2012 Vidrà a Girona.
La nit tranqui-la i quan m’aixeco el termòmetre torna a marca 4 ª amb la diferencia que avui el cel es núvol. Esmorzo a la fonda i a les 9 en punt desprès de carregar les alforges som-hi.
La sortida de Vidrà es de baixada, es un miratge per lo que ve desprès. La pujada cap el Collfred esdevé força dreta. En arribar al plans de Ciuret , plans es el nom perquè la pista segueix pujant d’allò més, aprofito per fer algunes fotos i recuperar forces. Segueixo pujant per la pista solitària fins arribar al coll. Ara un petits repetjons m’apropen a la baixada i que poc a poc m’endinsa a la Garrotxa. Es fantàstic veure el contrast del bosc d’una banda l’altre, he deixat enrere un bosc de pi negre i ara m’acompanyen les ombrívoles fagedes i castanyers plens del preuat fruit a punt de collir. Si la pujada es dreta, la baixada es bestial gaire be fa por i mes amb el terra humit com es el cas. Arribo a la plana, Sant Privat d’en Bas, i per carretera secundaria a buscar la via Verda a la Vall d’en Bas.
Ara ja tot per la via verda de Olot a Girona. A Sant Feliu de Pallerols aprofito per fer un most i ja tot seguit fins Girona. Al llarg de la baixada he anat robat vianants i algun ciclista que gaudien d’aquesta sensacional infraestructura pel lleure. Arribo a Girona i m’aturo a menjar doncs ja son les 3. Tot seguit un tom per la monumental ciutat vella i cap al alberg Cerverí. L alberg esta situat al bell mig de la ciutat al carrer dels Ciutadans 9, entre la plaça del ajuntament i la catedral.
Desprès duna reconfortant dutxa me’n vaig a fer un tom per fires, doncs d’això es tractava, i tot seguit sopar i dormir. A darrera hora el dia es tapa i a la fi plou. Esperem que dema s’hagi aixecat el dia i pugui continuar.

1 11 2012 Girona Girona
El dia a començat plovent de valent, jo he preparat les sàrries per sortir així que escampi la pluja. Esmorzo i sembla que en lloc d’escampar plou mes. Com que no tinc cap presa per acabar l’excursio, he decidit no sortir amb el mal temps que fa. Estic tot el dia a Girona, primer aprofito per fer bugada i desprès de dinar per fer un altre tom per la ciutat. A mitja tarda ha parat de ploure i a darrera hora ha sortit el sol. Bona senyal per dema.

2 11 2012 Girona a Torruella de Montgrí.
Desprès de la tempesta arriba el bon temps i avui el dia a eixit espectacular, un cel blau, ni un núvol, gota d’aire, esperem que tot acompanyi.
A les 8 comença l’aventura, desprès un petit recorregut deixo el barri vell de Girona per la Via Verda de Girona a Sant Feliu. Aquestes hores ja comença la gent a transitar molta gent fent fúting que m’acompanyen fins la veïna població de Quart. La via ara esdevé tranqui-la creu per Llambilles amb unes sensacionals vistes del Pirineus plens de neu acabada de caure. Arribo a Cassa de La selva, Llagostera, Bell Lloc, Santa Cristina d’Aro i ja prop de Sant Feliu el recorregut amb du a Platja d’aro. Ara si el Mar. Segueixo vora el mar seguint el GR 92. Per suposat amb toca de traginar la bici a coll dons es amb força gent i esdevé difícil de ciclar, amb les sàrries. Travesso les poblacions de Palamós, La Fosca i arribo al darrer paratge no urbanitzat de la Costa Brava, la platja del Castell, avui els pescadors no arregla les xarxes que el company Joan comentava al bloc, avui arregla la platja doncs la darrera llevantada els hi ha malmès. Entre les vistes, empènyer la bici s’ha fet la tarda i jo ni m’he he adonat. Desprès de creuar Palafrugell, un gual, es ple d’aigua i no he pogut travessar, desfaig el camí i ara per pistes cimentades cap a Pals. Desprès de creuar pal unes sensacional vistes dels arrosars i fi de l’etapa a Torruella de Montgrí.
A Torruella de Montgrí torno a la Fonda Mitja, el Marc al saludar-me, encara es recorda de l’estada de fa 3 anys amb el Joan. Una reconfortant dutxa, un tom per la vila, sopar i a dormir.

3 11 2012 De Torruella de Montgrí a Port de la Selva
Avui torna a fer un sensacional dia. Toca rodar pels famosos aiguamolls del Empordà. Un cop he esmorzat i carregat les sàrries, a les 9 del mati comença l’aventura per la carretera secundaria que amb du a Ulla, i d’aquí a Bellcaire d’Empordà amb el fantàstic Castell, Albons, ara direcció de L’Escala fins Les Corts, seguit cap a Sant Marti D’Empúries pel mig de les ruïnes romanes d’Empúries. Ara els camins començant a estar força enfangats degut a les pluges caigudes els darrers dies. Desprès de creuar Sant Pere Pescador he de deixar part del recorregut que tenia pensat pel mig dels aiguamolls dons el camí es amb un pam d’aigua i com que vaig amb bici i no amb barca segueixo per una pista alternativa. Segueixo pel camí del Parc, Camí del Cortalet. Els aiguamolls son plens de visitants, els guardes amb diuen que algunes rutes no es poden fer en bici i especialment els dies de mes afluència de públic. Caldrà de comptar-hi per properes estades a la zona. Desprès d’improvisar el recorregut, segueixo cap a Castelló d’Empúries, i Roses. Ara cap el parc natural del Cap de Creus la darrera pujada de la sortida. Aprofito per gaudir de les darreres vistes de la plana Empordanesa. En arribar al seller d’en Feixo ja de baixada la carretera amb du al poble mariner de Port de la Selva.

Veure més external

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.