• Foto de Khamdo I, pedalejant a la vora del Tíbet
  • Foto de Khamdo I, pedalejant a la vora del Tíbet
  • Foto de Khamdo I, pedalejant a la vora del Tíbet
  • Foto de Khamdo I, pedalejant a la vora del Tíbet
  • Foto de Khamdo I, pedalejant a la vora del Tíbet
  • Foto de Khamdo I, pedalejant a la vora del Tíbet

Coordenades 31497

Data de pujada 8 / de febrer / 2018

Data de realització de febrer 2018

-
-
4.897 m
2.958 m
0
839
1.678
3.356,0 km

Vista 610 vegades, descarregada 7 vegades

a prop de Aba, Sichuan (China)

Ruta circular per les províncies tibetanes de Kham i Amdo, parcialment a cavall de les xineses de Sitxuan i Qinghai, realitzada per dos ciclistes durant dos mesos i dos més l’últim mes que intenta integrar una bona part del que s’hi pot visitar. Juliol- Agost 2017. De vol d’anada a vol de tornada 59 dies. Els punts destacats són una aproximació, no coincideixen exactament amb els llocs que indiquen. La ruta només baixa en dues ocasions lleument dels 3000m d’alçada i mai depassa els 5000. Cal aclimatació a l’alçada. Dificultat total moderada per a qui ja s’ha aclimatat a la geografia i a la societat. 60% asfalt, 20% pista formigonada. Ciclabilitat pràcticament total excepte en un punt. Noms en tibetà o xinés llatinitzats indistintament.
Dades etapes: odòmetre: VDO-M4, ruta gravada: oruxmaps en Huawei P8màx sobre mapa TopoMap amb tracks confegits sobre Google Earth Pro. La ruta reflectida aquí és una ponderació entre les dades dels participants i els tracks previs ajustada a etapes assequibles.
T: Nit en tenda; H: En hotel, habitació o similar, pagant; C: Convidats a una casa particular.
a: asfalt, p: pista, d: dolent-a, e: a peu, f: pista formigonada
L’alçada després del parèntesi indica la màxima assolida en l’etapa
TOTALS distància// desnivell ac.//temps...3424km//33771m// 243h:11m. /// pedal: 42 dies

30/06 Sortida de Barcelona amb Air China Limited
01/07 Escala Shanghai. Txengdú. Acollida Txengmo (Warmshowers) (C)
02/07 Autobús Txengdú=> Ngawa -Aba (3300 m.s.n.m.) unes 8-10h (H)
03/07 Visita monestirs rodalies i ambient ciutat (H)
04/07 Jilldrill, Jiuzhi (3650m, Ha) 3825m, inici pedal...80km // 631m// 4h:58m
05/07 Llac Nyempo Yurtse (4020m, Ca) 4225 m........56km // 895m// 4h:40m
06/07 vora revolt del riu groc (3720m, Tp) 4130m......89km // 607m// 7h:04m
07/07 Machen, Maqin (3730m, Hap) 4170m.............110km // 750m// 7h:53m
08/07 Pluja, visita Maqin amb canvi d’hotel H
09/07 Gotson, Xueshan (3680m, Hap) 4190m.....................81km // 938m// 7h
10/07 Tawu (3990m, Hpa) 4605m.......................................55km // 1100m// 6h
11/07 Madoi gran, Mato (4280m, Ha) 4550m.............130km // 952m// 8h:45m
12/07 Madoi visita, intent ampliació visat. (H)
13/07 Llac Kyaring Tso (4300m, Tpd) 4390m.............107km // 373m// 6h:51m
14/07 Madoi petit, Maduo (4450, Cpd) 4450m...........104km // 588m// 8h:46m
15/07 Descans i reparacions: radi i alforja. Gompa i festa.
16/07 Vall alta riu groc (4725m, Tp) 4725m, Gerard?...80km // 645m// 7h:49m
17/07 Riu pista (4490m,Tpe) 4900m, fonts Groc..........37km // 374m// 6h:50m
18/07 Qumarleb (4200, Hpa) 4835m, Gerard...............80km // 631m// 4h:58m
19/07 Bagon (4065m, Ha) 4835m, herbacuc................92km // 650m// 6h:15m
20/07 Tomuntxe,Zhaomuqicun (3826m,Caf) 4680m.....99km // 705m// 6h:32m
21/07 Gyeiring, Giron (4200m, Hp) 4200m, S-308........91km // 691m// 6h:19m
22/07 Jiekundo, Yushu (3700m, Ha) 4505m.................71km // 305m// 4h:30m
23/07 Jiegu: Xinzhai Family Hostel al Gyanak mani, gas, botigueta bicis
24/07 Yushu, Jiegu: gestió ampliació visat.
25/07 Druchung, Chindu (3840m, Haf) 3840m..........111km // 891m// 7h:17m
26/07 Gayixiang, Shenyi (4130m, Cap) 4600m...........84km // 700m// 7h:30m
27/07 Shiwu (3855m, Ha) 4585m..............................110km // 800m// 6h:50m
28/07 Gyanak Mani (3660m, Ha) 3885m, ja som 4.....44km // 350m// 2h:15m
29/07 logística, visats, aclimatació nouvinguts, temple p. Whencheng
30/07 Xialaxiu (3965m, Ha) 4505m.............................97km // 920m// 6h:28m
31/07 Sharda, Nanqen (3650m, Ha) 4330m...............81km // 720m// 5h:18m
01/08 Gar gompa, Nganxa gompa
02/08 a 25km de Jenisai (4280m, Tap) 4725m..........80km // 1432m// 6h:59m
03/08 Gebchak Gompa (4350m, Hp) 4555m...............46km // 911m// 4h:50m
04/08 Tsechu Gompa (4180m, Hpa) 4510m........... 107km // 1565m// 9h:58m
etapa anterior millor partir-la en dues: molt llarga, dura i amb força interès
05/08 Sharda, Chomda (3650m, Ha) 4506m..............76km // 785m// 4h:49m
06/08 Gade gompa (3655m, Hpf) 4655m...................71km //1300m// 7h:10m
07/08 Shia Zurmag (4005m, Hpf) 4540m..................61km // 1050m// 5h:22m
08/08 Tielijaocun (3920m, Hp) 4885m.........................72km // 950m// 6h:13m
09/08 Luhuo, Denkhok (3305m, Hpa) 4155m.R.cau ..106km // 969m// 7h:52m
10/08 descans, visita i passejades, gompa
11/08 Marong (3760m, Hp) 4020m............................61km // 1130m// 5h:40m
12/08 Derge, Deqe (3300m, Hpa) 4508m....................77km // 796m// 6h:02m
13/08 Peiyul, Baiyu.(3010m, Ha) 3300m...................100km // 656m// 5h:14m
14/08 Anzi (39010, Ca) 3909m...................................78km // 932m// 5h:25m
15/08 Yarchen gar (3950m, Haf) 4620m.....................58km // 851m// 4h:36m
16/08 visita al monestir
17/08 Ganzi, Garze (3380m,Hap) 4798m................120km //1429m// 8h:16m
18/08 Luhuo (3170m, Ha) 3995m, quedem dos........102km // 928m// 6h:14m
19/08 Gyasol, Geletuoxiang (3123m, Hap) 4270m.....87km //1280m// 7h:02m
20/08 Zamkor, Zamtang (3270m, Ha) 3270m..............64km // 327m// 3h:40m
21/08 Kehexiang, Sericun (3028m, Cap) 3950m.........93km // 750m// 6h:23m
22/08 Ngawa (3300m, Hp) 3797m màx, fi pedalada....76km // 514m// 6h:44m
23/08 Descans, gaudi, plenitud en el somni de nous projectes.
24/08 Txengdú 8-10h autobús, deixo de prendre notes.
25-26/08 Pluja, relax, mandra, passejades, sopar amb Txegmo
27/08 Vol tornada. Escala a Frankfort.
28/08 Arribada a Barcelona.

Aspectes generals
- Fonts principals: Peissel, Michel. Los últimos bárbaros: El descubrimiento de la cabecera del Mekong en el Tíbet. Ed Península 1999// http://www.thelandofsnows.com on cal remenar bé i assimilar tota la informació que ofereix// Amb agraïments sense caducitat: Ivo i Brigitte Jost amb el sublim Yack Track: http://www.bikepackground.com/packground-en/theyaktrack.html, Nico Marino, que fotografia com qui esculpeix en la memòria, https://www.nicolasmarino.com/ amb vídeos i recomanacions imprescindibles a més de la parella de http://welovemountains.net/ ; tots en contacte amb el Gerard// Un viatge anterior meu a la zona amb motxilla fent alguns trekkings que em focalitzà la mirada// Mapa satèl·lit Google Earth Pro// Algun viatge de http://www.adserballe.com, un dels mestres per sempre// Woeser, Tsering. El Tibet trenca el seu silenci. Causes i realitat d’una revolta. Pagès editors, 2008// Alay, Josep Lluís. Arrels del Tibet. Cultura i cooperació al sostre del món. Pagès editors 2009

- També ho podeu seguir a:
https://acopdepedal.wordpress.com/2017/07/01/el-sostre-del-mon/,
https://acopdepedal.wordpress.com/2017/08/25/la-ruta-de-les-gompes/ https://viatjantpocapoc.wordpress.com/2017/08/01/qinghai-amb-bicicleta/
https://www.flickr.com/photos/128077807@N07/albums/72157687924413394
https://www.flickr.com/photos/128077807@N07/albums/72157687653902121
https://ca.wikiloc.com/rutes-cicloturisme/khamdo-i-pedalejant-a-la-vora-del-tibet-22522456
https://www.youtube.com/watch?v=mySFl9X73l4

- Geografia: A grans trets, al nord de l'Himàlaia, s'estén una gran plana inclinada, en part Txang-tang. El seu vessant més baix al peu de la serralada és el Tibet. El nord, per sobre dels 5000 m, domini del permafrost i deshabitat, és a l’ombra del gruix de les pluges monsòniques que la serralada dels Kunlun tanca totalment al desert del Taklamaclan, més al Nord. El Brahmaputra desaigua el vessant nord de l’Himalàia, envoltant-lo cap a l’est per anar a buscar la mar. L’Indus ho fa cap a l’oest. La vasta extensió del nord-est de la gran plana recull més aigua que l’oest i és on neixen els tres rius «paral·lels»: Salween, Mekong i Iang-tsé. Si bé es pot dir que neixen en direcció l’est, van reorientant l’avanç del seu discurs cap al sud-est. El riu Groc també neix a la zona i busca la sortida al mar cap al nord-est. L’escenari natural de la ruta és a cavall entre la gran plana on neixen els tres últims rius, els grans rius asiàtics a poca distància entre ells, i les gorges i valls, fondes i plujoses, que van aprofundint al seu pas. Només existeix vegetació arbrada al fons d’algunes valls i vessants afavorits. La major part del Tibet està cobert de prats, humits o secs.

-Els tibetans: El Tibet tradicional, ara cultural, s’estén sobre uns 2,5 milions de km2 i comprèn les províncies tibetanes de Kham, Amdo i Ü-Tsang (parcialment l’actual T.A.R., Tibet Autonomus Region). En la societat tibetana, l’estament religiós encara es presenta en algunes àrees amb la força amb què ho feu abans de la revolució xinesa, quan n’era el poder polític a semblança de les estructures socials medievals. Cada família sol tenir a hores d’ara algun dels seus membres integrat en algun monestir amb lliuraments puntuals de les obligacions monacals en temps de collites o necessitats acusades de mà d’obra. Pel que fa a la societat laica, profundament religiosa, es pot dividir en dos grans grups generals: els camperols sedentaritzats i els nòmades. Els primers ocupen les parts baixes i conreables de les valls on s’arriba a obtenir una collita anual d’ordi, amb la farina del qual s’elabora el tsampa, el fonament alimentari del Tibet. També hi ha pobles, molt més dispersos, a les parts altes que responen a cruïlles de rutes, peus de monestirs importants, mercats, etc. Els nòmades, en un procés de sedentarització acusat, segueixen l’oferta dels prats més verds cap als quals adrecen els seus ramats de iacs. Cal esmentar també que els Khampas (de Kham) i el Golog d’Amdo, tenen reputació de guerrers. Nosaltres trobarem somriures, algun cop d’indiferència i, com a molt, cares d'estranyesa al davant de les bicicletes. 

-Budisme tibetà: És la variant Vajrayana del budisme, hereva parcialment de la Mahayana. A més de la minoritària religió Bon, una actualització de la religió anterior empeltada en part de budisme, hi podem trobar les quatre sectes principals: Gelub, Kagyu, Nyingma i Sakya. Tot i que coexisteixen totes a la zona visitada, la predominant amb diferència és la Nyingma els seguidors de la qual practiquen la meditació Dzogchen, una mena de buidatge introspectiu dels atributs de l’ésser a la recerca de la seva essència. A diferència de les altres, l’escola Nyingma-pa, no s’organitza en una jerarquia semblant a la que representa el Dalai-lama en l’ordre Gelub-pa predominant al TAR. La comunitat o sangha, s’agrupa en monestirs, escoles o instituts anomenats gar seguint un mestre, gurú o lama, ja sigui viu o en forma de llegat d’ensenyances. Als voltants dels any 80 la Xina fa una obertura envers el fenomen religiós tibetà i és el moment que aprofiten alguns monjos per abandonar els amagatalls de la vida laica i reprendre la monàstica reconstruint alguns monestirs mig enderrocats o engegant algunes comunitats des de zero. És el cas del Larung Gar Buddhist Institute que ha arribat a albergar uns 40000 fidels, tancat per ara a estrangers, o el Yarchen Gar amb uns 10000. Tots dos condicionen força el disseny de la ruta. 

- Iacs, herbacuc, manis, banderoles, etc: La immensitat ondulant dels prats sobre les carenes i vessants dels turons pigallada de punts negres i marrons dels iacs aplegats en grans ramats sol ser l’escenari quotidià. El iac era fins fa poc el fonament animal de la cultura tibetana. Se n’extreia la carn, ossos, pell i la força animal per al transport tot i que la seva funció principal era la de convertir l’herba en combustible apte per al consum familiar tant sigui per cuinar com, sobretot, per escalfar l’ambient dels hiverns llargs i rigorosos. Les motos i els vehicles de quatre rodes estan substituït iacs i cavalls gairebé per complet. L’herbacuc, Cordyceps sinensis o Gunbu Yartsa en tibetà, és un fong que parasita la larva d’una arna constituint un organisme peculiar amb propietats, entre altres, vigoritzants comprovades i afrodisíaques suposadament per a la cultura xinesa. Ocorre en tot el vessant oriental de l’àrea tibetana, entre els 3000 i els 5000 m d’alçada, cap als mesos de maig i juny que es quan es recol·lecta. Atès el seu preu elevat i en augment, és la principal font d’ingressos per a moltíssimes famílies. Si el iac assegurava la supervivència dels tibetans, l’herbacuc n’és l’excedent que permet de superar-la. Els manis són conjunts de pedres gravades, habitualment amb mantres i en particular el característic Om Mani Padme Hum. L’stupa és una construcció commemorativa de la mort de Buda que el representa. Les banderoles impreses amb d’oracions, agitades pel vent, se suposa que n’escampen els efectes com una repetició silent. Tots tres elements es presenten conjuntament o separada en punts rellevant de caràcter religiós, cultural o geogràfic com poden ser els colls. A les planes més altes s’hi poden veure ases salvatges, Kiang, gaseles i alguna guineu fugissera, a més d’un espectre gran d’ocells. 


-Els xinesos: Les descripcions anteriors falsegen la realitat si no inclouen el grau de presència dels xinesos. Des de l’apropiació del Tibet per la Xina, s’hi ha introduït la modernitat amb tots els avantatges i inconvenients que suposa. Simplificant molt i sense matisar, es podria dir que tot el que té relació amb el materialisme consumista a la zona prové de la Xina. És així com hi ha les vies de comunicació, tota la xarxa de pistes i carreteres, que possibiliten un plantejament cicloturista del viatge, els mitjans de transport, el telèfon, l’electricitat, una part de la burocràcia, xarxes de distribució de bens i serveis, l’assimilació cultural, la diversitat gastronòmica, etc. El factor principal és la presència dels colons xinesos, en augment continu, i els esforços del govern per sedentaritzar els nòmades i controlar i apaivagar el poder religiós i sociocultural dels monestirs. Cal esmentar també la presència de petites comunitats musulmanes i, en particular, la del poble salar. 

-El conflicte: La sortida del Dalai-Lama cap a l’Índia el 1959 i de milers i milers d’altres tibetans iniciant l’exili d’aquest poble posa una data concreta a la invasió del Tibet per part de la Xina. Tancament de monestirs, secularització de monjos, limitació i discriminació en diversos àmbits, etc són l’inici brusc d’una repressió encara no acabada. Manifestacions diverses fins a l’extrem d’immolacions públiques, internacionalització del conflicte i expansió del budisme tibetà a l’exterior han estat algunes de les respostes a aquest fet. Puntualment i a tall de mostra cal destacar la banalització de la cultura tibetana proposant-la com a objecte turístic al límit del ridícul a la creixent classe mitjana xinesa. Intents de sedentarització, en molts casos forçada, amb venda dels ramats de iacs que impossibilita la tornada amb expectatives falsejades «d’una vida millor» i és així com es veuen colònies fantasma de casetes petites totes iguals, habitades parcialment o no. Aquest intents arriben fins al punt que les línies elèctriques de baixa tensió es poden veure acabar al sostre d’algunes tendes, encara de llana de iac, en un intent de lligar-los a un referent i fer que abandonin el nomadisme i de retruc els seus patrons culturals. 

-La comunicació: És la dificultat principal que hi trobem. La distància cultural per a occidentals és enorme i la gesticulació, a més de la llengua, són completament estranyes. En general es pot dir que en un intent de conversa per preguntar per aspectes bàsics com poden ser allotjament, menjar o distàncies, és difícil que el parlant, ja sigui tibetà o xinés, mostri una atenció mantinguda no arribant a ser possible esbrinar qüestions senzilles. Sovint es creen situacions absurdes que desemboquen en un estat previ a la desesperació comunicativa. Cal paciència i intentar relativitzar els esdeveniments. Alguna guia visuals, fotografies d’objectes quotidians o de recanvis de bicicleta poden ser molt útils en algunes situacions particulars.

-Al damunt de la bicicleta: La dificultat tècnica és baixa. Amb un percentatge elevat d’asfalt i /o pistes amb formigó. Hi ha algun tram de pistes corrugades, en particular abans de Madoi petit, bastant dolent que cal afrontar amb paciència. Durant el dia se solen creuar 1-3 colls, amb pendents sempre moderats. Només vàrem haver d'empènyer per causa del pendent en un únic coll abans de Deqe. En les vies amb més trànsit, sempre escàs comparat amb la Xina o Europa, se sol respectar al ciclista. Ara bé, cal remarcar la insistència dels conductors en saludar o marcar el seu pas amb el clàxon, gairebé tots, la qual cosa provoca una continuïtat de petits ensurts enervants i desesperants. En les rutes principals cap a Lhasa trobarem alguns ciclistes xinesos. 

-Logística diària: Amb independència de ser un grup de 2 o 4 ciclistes i de circular sols o no cadascú de nosaltres durant el dia, la dinàmica habitual solia ser la següent: Llevar-se i esmorzar al carrer momos o alguna sopa calenta. Agafar una mica de menjar per al dia , si no es preveu cap zona habitada on proveir-se. Fer l’etapa acordada prèviament. Buscar allotjament, la part més complexa de la jornada per la dificultat de comunicació i la necessitat dels establiments d’un permís per poder allotjar estrangers. Regatejar el preu i els tràmits burocràtics amb la policia, gerència de l’establiment, etc per poder-s’hi hostatjar. Dutxa, visita, sopar i dormir. Els àpats, especiats i coents fins les llàgrimes, solien consistir en una base de pasta o arròs complementades amb carn i algunes verdures. 

-Burocràcia: El visat es concedeix per un mes i cal sol·licitar una ampliació d’un mes més un cop al país. Per sol·licitar el visat cal un bitllet d’avió amb un vol tancat, una memòria amb la ruta detallada i les reserves d’hotel a més d’altres documents. Varen fer una ruta alternativa per a fer la memòria, allunyada d’aquesta zona, sensible a manifestacions i a tancaments de zones a estrangers, sense especificar el nostre mitjà de transport. L’ampliació només es fa en ciutats d’una certa importància i la facilitat amb què es concedeix depèn molt del lloc i dels funcionaris que la gestionen. Aquest va ser el principal factor determinant de la ruta: passar per Yushu-Jiekundo a fer l’ampliació del visat. Per fer-la cal seguir el post següent https://caravanistan.com/forum/viewtopic.php?t=2042 afegint-hi un parell de notes: Tsering, la noia que porta el Xinzhai Family Hostel al costat del Gyanak mani és amiga de la policia que el tramita i ens va ajudar molt. Cal fer una declaració jurada en anglès dels diners disponibles al banc, no cal cap comprovant (sí, absurd), a mà en un full en blanc i prou. A més de fotos i fotocòpies diverses de vol, passaport, etc també cal una mena de certificat digitalitzat amb la fotografia que fa un fotògraf autoritzat. El de Yushu és a una plaça cèntrica (33.007237, 97.009458) entre uns restaurants 

-Pressupost: Sense comptar el vol, uns 700-800 euros mensuals. Canvi aproximat 1Euro= 8 iuans. Es pot menjar un plat d'espaguetis o sopa per uns 12 iuans, altres plats poden pujar als 40 iuans. Un plat compartit de carn per a dues persones uns 70-100 iuans. Allotjament: l’habitació més barata per uns 40 iuans per cap i l’hotel més car per uns 100. 

-Pendent: Vàrem preparar més de 8000 km de ruta amb el benentès que potser hauríem de canviar i improvisar molt sobre el terreny en funció de trobar o no zones tancades a visites d’estrangers. De fet, el principi de la ruta, Aba-Ngawa, ja és una variació sobre l’original per trobar-se la zona recentment oberta a estrangers. Una ruta potser interessant sigui a grans trets començar a Xining, Tongren, on hi ha un festival folklòric, Labrang, Amne Maqin. Una altra sense saber si és factible o és tancada, tota la conca alta del Iang-tsè, un gran altiplà de permafrost. Tot el gran espai enquadrat entre l’eix Nyempo-nurse-Amne Maqin, i les carreteres G-214 i G-317. El comtat de Shertar, on se situa el Yarchen Gar, és tancat a hores d’ara però vàrem trobar un coreà que hi pogué entrar i ens va proporcionar informació bona i d’última hora: només hi ha dos controls policials fins el monestir, el de l’entrada al comtat passat Serwa/Seba en la G317 i el de la desviació de la carretera a l’entrada al monestir. Tots dos es poden passar per la nit quan els guardes dormen agafant un cotxe o un taxi. Tot i així, desistirem d’intentar-ho per la visibilitat posterior de les bicicletes. El comtat de Padma-Perma, al nord de l’anterior, ens va semblar molt interessant i suposadament inexplorat sobre el mapa amb possibilitats per al cicloturisme. El comtat de Zamtang, pel qual passarem per tancar la ruta a Ngawa, ens sembla també molt interessant i pendent d’una bona exploració cicloturista.
Waypoint

Zamtang

Waypoint

Peiyul

Waypoint

Dekhok

Waypoint

Yarchen Gar

Waypoint

Garze

Waypoint

Txengdú

Waypoint

Gebchak Gompa

Waypoint

Dongba - Nagqen

Waypoint

Shershu

Waypoint

Jiekundo

Waypoint

Zhaduo

Waypoint

Fonts del riu Groc

Waypoint

Amnye Maqin

Waypoint

Madoi petit

Waypoint

Madoi gran

Waypoint

Deqe

Waypoint

Chola Mountains

Waypoint

Nyempo Nupse

Waypoint

Aba - Ngawa

Waypoint

Qumarleb

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.