HIMALAIA INDI (24) Mulbekh-Kargil

NO SÓN 611 METRES DE DESNIVELL POSITIU SINÓ 170, EL TRACK ESTÀ BÉ PERÒ AL RESUM MARCA MALAMENT.Etapa suau, principalment de descens seguint la tancada vall del riu Wakha Chu. Els primers i últims 13 o 14 quilòmetres de la carretera estan en molt bon estat, mentre que la part central està bastant malmesa, amb asfalt antic mal apedaçat i ple de forats (si més no a finals d'octubre del 2013), travessant muntanyes desèrtiques però amb un fons de vall amb horts, pollancres, salzes i alguns arbres fruiters al voltant dels petits poblets que ens anem trobant. Els símbols budistes que ens han anat acompanyant aquests últims dies ja gairebé han desaparegut i, enlloc seu, apareixen multitud de mesquites de construcció recent.
Després d'estar durant més d'un mes per sobre dels 3.000 metres d'alçada, aproximadament al quilòmetre 20 d'aquesta etapa tornem a baixar per sota d'aquesta cota. Déu ni dó!!
A mesura que ens apropem a Kargil el trànsit augmenta significativament, sobretot dels transportistes indis, amb els seus Tata flamants, i els interminables combois militars. Arribem a Kargil i, malgrat ser la segona ciutat més gran del Ladakh, sembla un gran poble destarotat, amb un llarg carrer principal on s'hi desenvolupa un animat mercat diari. L'ambient és totalment diferent a la pausada tranquil·litat dels pobles budistes i a Kargil impera un caos ple de vitalitat, amb un mercadeig continu que fa honor al seu passat, quan era un punt estratègic de pas obligat per caravanes carregades de seda, ivori, estores i pedres precioses, provinents de llocs tant distants com Turquia, la Xina, Afganistan o l'Índia. No té l'encant de Leh ni és un indret turístic ni especialment bonic, però en la seva autenticitat radica part del seu encant.