Descarrega

Distància

10,01 km

Desnivell positiu

22 m

Dificultat tècnica

Fàcil

Desnivell negatiu

29 m

Altitud màxima

42 m

Trailrank

40

Altitud mínima

14 m

Tipus de ruta

Només anada

Temps en moviment

45 minuts

Temps

una hora 6 minuts

Coordenades

1401

Data de pujada

17 de desembre de 2020

Data de realització

de desembre 2020
Sigues el primer a aplaudir
Comparteix
-
-
42 m
14 m
10,01 km

Vista 95 vegades, descarregada 0 vegades

a prop de Sant Andreu, Catalunya (España)

Ruta familiar amb bicicleta per conèixer aquests barris tot passant per llocs emblematics i per carrils bici i eixos verds sempre que podem.
Can Fabra - Segre - Rambla Onze de setembre- Neopàtria- Rovira i Virgili- Parc de la Pegaso - Cortit- Pl.Masadas - Mossen Juliana - Garcilaso- Nou Pont del Treball Digne - Sant Martí de Provençals - Cantabria -Andrade- Rambla Prim - Pere IV- Eix verd Cristobal de Moura- Ca l'Alier - Fluvià- Diagonal- Bac de Roda- Camí Antic de València - Rambla del Poblenou -Sancho de Avila- Museu Can Framis - Jardins de Miquel Martí i Pol- Superilla del Poblenou - Ciutat de Granada -Almogàvers- Rambla del Poblenou- Gran Via -Parc del Clot-Cabanyal-Mercat-Sequia Comtal- Pl. del les Glòries
Foto

Can Fabra

La Plaça de Can Fabra és una plaça barcelonina del barri de Sant Andreu de Palomar. És una de les seves plaçes més àmplies. El nom de Can Fabra era la manera popular de denominar la Fabra i Coats, antiga fàbrica situada al costat de la plaça. Actualment al bell mig de la plaça s'hi troba el Centre Cultural Can Fabra, que també és la seu de la Biblioteca Ignasi Iglésias - Can Fabra. A la plaça hi ha una «font cibernètica» dotada de sortidors parabòlics i verticals, i polvorització amb jocs d'aigua, capaç de fer espectacles d'aigua, música i llums.
Foto

Parc de la Pegaso

Aquest parc es troba al terreny de l'antiga fàbrica ENASA (Empresa Nacional de Autocamiones, Sociedad Anónima), constructora dels famosos camions Pegaso. Encara s'hi conserven algunes restes de l'antiga factoria, com la porta d'entrada i l'edifici d'oficines, destinat a equipaments del barri. El parc fou creat el 1986 per Enric Batlle i Joan Roig, els quals van elaborar un projecte que combina el paisatgisme amb espais lúdics i esportius. Hi ha tres àrees principals: la de jocs infantils; una zona d'aspecte més arquitectònic, amb parets i columnes amb pèrgoles, que allotja diverses pistes esportives; i la zona paisatgística, que és potser l'element més destacat del parc, amb un estany de traçat sinuós que recorre bona part del parc com un canal, travessat per diversos ponts, un d'ells corbat, a l'estil japonès. El canal circumda una extensa àrea verda que pren certa altura a diversos punts, amb miradors que ofereixen una ampla vista del conjunt
Foto

Pl.Masadas

Torna Edificada a finals del segle XIX, la plaça de Masadas, al cor de la Sagrera, és una de les poques places porxades que queden a la ciutat. Durant bona part del segle passat hi va haver un mercat cobert que a principis dels anys noranta es va desmuntar; la plaça es va reobrir a la gent, fins avui. La plaça del mercat. Plaça porxada d’estil neoclàssic, que segueix l’esquema utilitzat a la plaça del Mercadal. Urbanitzada pels volts del 1876, la plaça de Masadas rep el nom de qui va ser propietari dels terrenys del voltant, l’advocat, diputat provincial i senador a les Corts Pacià Masadas i Teixidó. Va cedir els terrenys a l’Ajuntament i va ser el seu nebot, Josep Enric Coll i Masadas, qui va coordinar, amb l’Ajuntament, la urbanització de l’espai. S’hi va instal·lar un mercat cobert. A fora, els pagesos de la zona venien els seus productes en parades. A principis dels anys noranta del segle XX, el mercat, molt deteriorat, es va enderrocar, i la plaça, restaurada, va quedar com un espai diàfan envoltat dels porxos sobre els quals descansen antics edificis d’habitatges que donen a la plaça de Masadas l’aire de poble que sempre havia tingut. El mercat de les joguines antigues Abans s’hi feia una fira de joguines antigues, però ara s’ha traslladat a la remodelada plaça de l’Assemblea de Catalunya. La fira l’organitza l’Agrupament Ferroviari de Barcelona i se celebra cada primer diumenge de mes. Ara si fa un Mercat de Pagés.
Foto

Sant Martí de Provençals

Sant Martí de Provençals, o Sant Martí Vell, és una església del municipi de Barcelona. Està situada al barri de Sant Martí de Provençals del districte de Sant Martí. És una obra protegida com a bé cultural d'interès local.Ubicada al districte de Sant Martí, Sant Martí Vell és a la plaça d'Ignasi Juliol, on es troben el carrer del Fondal de Sant Martí amb el carrer de la Selva del Camp. És un petit nucli que inclou l'església gòtica del segle xv, que originàriament podria datar del segle xi, i una rectoria integrada en una masia del segle xvii o XVII. Físicament estan unides per un volum estret pel pas d'una persona que permet que el carrer passi per sota a través d'un arc de mig punt.[1] L'església està formada per una nau única, capelles laterals i dues torres de base quadrada. La de la dreta, afegida posteriorment, és l'actual campanar.[1]
Foto

Eix Verd Cristobal de Moura

La conversió del carrer de Cristóbal de Moura en eix verd és una actuació estratègica per guanyar més espai públic per al veïnat, més inclusiu i amb més aire net. El projecte s’emmarca en l’àmbit del 22@ on s’impulsa l’activitat econòmica i l’habitatge públic i on es vol generar nous entorns urbans de qualitat i amb continuïtat. La transformació de Pere IV, la compra de l’Escocesa i la rehabilitació de Ca l’Alier i la pacificació dels carrers del voltant són exemples d’aquesta nova concepció. S’ha creat un jardí lineal que maximitza l’espai per a vianants i redueix la superfície destinada al pas de serveis i bombers. Hi ha un gran espai enjardinat central de 26 metres d’amplada, amb voreres de 3,5 metres a línia de façana, un carril bici a una banda i un carril de serveis i per als veïns a l’altra. Es configura un nou corredor verd que connecta la natura urbana i potencia la presència d’espècies animals i vegetals. S’han implantat escocells correguts que faciliten la plantació d’arbres com corísies, freixes i xicrandes que afavoreixen la biodiversitat i, alhora, aporten ombra per fer més agradable l’estada i el passeig. També hi ha vegetació arbustiva com la sàlvia, el romaní i l’heura, que atreuen insectes i aliments pol·linitzadors. Alhora, es compta amb un Sistema Urbà de Drenatge Sostenible (SUDS) que permet aprofitar les aigües pluvials recollides dins el mateix àmbit per al rec amb aigua freàtica dels arbres i arbustos. Quan s'acabi l’eix tindrà 1,27 quilòmetres de longitud i connectarà el Parc Central del Poblenou, la Rambla de Prim i el Parc del Besòs, a Sant Martí. En total, pot arribar a suposar un guany d’uns 32.000 metres quadrats d’espai verd.
Foto

Ca l'Alier

Ca l’Alier, un equipament público-privat gestionat per BIT Habitat (una entitat sense ànim de lucre que té com a objectiu promoure la innovació urbana a Barcelona, en els seus vessants social, econòmic, urbanístic i tecnològic, per tal de donar resposta als nous reptes als quals s’enfronta la ciutat). Es tracta d'una antiga fàbrica del segle XIX, situada al cor del 22@ Poblenou (carrer de Pere IV, 362), que esdevindrà Centre d’Innovació Urbana de Barcelona i serà un referent per impulsar l’economia verda i circular i un model de ciutat respectuosa amb el medi ambient i per a la cohesió social. A més de ser la seu del BIT Habitat, també ho serà del CISCO IoE Innovation Center Barcelona, que proporcionarà una plataforma per a la recerca, el desenvolupament tecnològic i les noves oportunitats de mercat que ofereix l’internet de les coses. L’Ajuntament de Barcelona vol preservar el valor patrimonial i arquitectònic de la ciutat, i convertir l’antiga fàbrica en un edifici intel·ligent i de zero emissions. Història La Fàbrica de pintats Ca l’Alier va ser fundada per Joan Lucena al 1853, però les naus que es conserven són de 1877. Al 1909 l’enginyer Pere Alier va comprar la fàbrica per reconvertir-la al sector tèxtil. Segons s’indica a les fitxes de la Modificació del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic Historicartístic de la Ciutat de Barcelona. Districte de Sant Martí es va iniciar un llarg procés sobre la legalització de les construccions existents donada la seva manca d’alineació amb el traçat d’Eixample. Fins l’any 1980 la fàbrica va evolucionar segons els canvis del mercat, de les matèries primeres i de l’ús de les mateixes. L’entrada dels primers productes fabricats íntegrament amb fibres artificials va fer que la fàbrica Alier abandonés la producció de filats, torçats i xarxes fetes amb lli, centrant-se en la producció de sacs, lones i d’altres teixits de jute. De l’any 1980 al 2004 les instal·lacions van ser arrendades a diferents artesans com marbristes, pintors, metal·listes o fabricants de maniquins. Disbauxa assegurada. Ja en desús, els incendis del 2005 i del 2007, van deixar l’edifici molt malmès, fins que el 2011 van decidir reconvertir-lo en un edifici tecnicoadministratiu.
Foto

Museu Framis/Superilla

El Museu Can Framis,(2009) últim projecte de la Fundació Vila Casas, és un centre dedicat a la difusió de la pintura contemporània catalana. Situat en una antiga fàbrica reformada al barri de Poblenou de Barcelona, el museu exhibeix al llarg dels seus tres pisos una col·lecció permanent de més de dues-centes cinquanta obres realitzades per artistes catalans o residents a Catalunya i datades a partir dels anys seixanta fins a l'actualitat. El setembre del 2016 es va crear la Superilla del Poblenou en el perímetre format pels carrers Badajoz, Pallars, Llacuna i Tànger, a cavall entre els barris del Poblenou i del Parc i la Llacuna del Poblenou. En un primer moment s'hi van aplicar mesures bàsiques de mobilitat, amb actuacions temporals, reversibles i de ràpida execució, que van permetre visualitzar els nous usos que s’hi podien arribar a fer. Arran de la seva implantació, es va impulsar un procés de valoració i propostes obert al veïnat per treballar conjuntament els ajustos necessaris per millorar-ne el funcionament i reforçar-ne les potencialitats, mitjançant sessions obertes a tothom i amb la creació d'una Comissió de Treball amb els principals col·lectius i entitats. Fruit d'haver escoltat les queixes i les propostes, i de la feina feta en el marc de la Comissió de Treball, es va implantar la mobilitat definitiva a principis de 2017 i es van iniciar diverses actuacions a l'espai públic per adaptar el model al territori, als seus habitants i a les activitats que s'hi fan.
Foto

Clot

El Clot és un dels barris de què es compon el districte barceloní de Sant Martí. És un dels nuclis més antics del districte, ja que ja existia a l'època medieval amb el nom de Clotum Melis (Clot de la Mel). Al segle xix s'hi van instal·lar farineres, indústries tèxtils, adoberies, bòbiles, entre altres. Això va provocar que al final del segle fou un gran assentament industrial i obrer. Actualment el Clot és encara un barri obrer, si bé està envoltat per la zona sud de grans edificis com la Torre Agbar i centres comercials com el de Glòries, fet que imposa un contrast arquitectònic visible. Està situat relativament a prop del centre de la ciutat i molt ben comunicat mitjançant transport públic, ja que entre altres serveis compta amb una gran estació de Metro i Ferrocarrils.
Foto

Glòries

La plaça de les Glòries Catalanes, anomenada sovint plaça de les Glòries o simplement Glòries, és una plaça de Barcelona. Es troba als districtes barcelonins de l'Eixample i Sant Martí, i en ella conflueixen tres dels eixos més importants de la ciutat: l'Avinguda Diagonal, la Gran Via de les Corts Catalanes i l'Avinguda Meridiana.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.