-
-
1.038 m
425 m
0
11
22
44,72 km

Vista 1 vegades, descarregada 0 vegades

a prop de Olot, Catalunya (España)

INTRODUCCIÓ SOBRE LA PIRINEXUS.

La Pirinexus el meu primer repte personal, vaig pensar, la podre fer? són 4 o 5 dies i mai he fet una cosa així, no soc pas ciclista, però m'atrau això d'anar més depressa que a peu però poder contemplar paisatge, olors i portar un ritme més humà que el cotxe o la moto. Durant mesos vaig veure desenes de vídeos sobre excursions, expedicions, voltes al món amb bici i volia viure una aventura.

Aquesta excursió és una oportunitat per provar, és al costat de casa (visc a Barcelona) he llegit que tret del coll d'Ares no té molts desnivells bèsties i a més, és una aventura atractiva, transfronterera, perquè pel Pirineu passes a França i tornes a entrar a Catalunya per la Jonquera, voreges el Montgrí, travesses els arrossars a Pals, i entres als aiguamolls... a més et pots sucar a la Costra Brava en plena calor.

ADVERTENCIA
Aviso que si fes la Pirinexus un altre cop ho faria de manera diferent. Sóc novell, anàrquic, anava sol i començava o acabava quan em donava la gana. Torno a dir que les distàncies per dia estan descompensats, els dos primers vaig fer poca distancia i el quart una mica massa. Així que si ho seguiu esteu advertits que heu de fer modificacions.

PRIMER DIA
Es el dia de l'expectació. Vaig sol, però hi ha expectació de mi mateix sobre jo mateix, i a mesura que faig els primers kilòmetres desde Olot els nervis marxen i donen pas a la realitat. La calor em castiga, som a principis d'agost, he començat tard, l'aigua del bidó de seguida es calenta, la del Camelback aguanta una mica més.

Desde Olot pujo pel Port de Coubet fins els 1010 metres d'alçada, després una carretereta em porta fins els 1033 metres i arribo a Sant Joan de les Abadeses on dino. Realment ja estic fet pols per la manca d'entrenament, pero continuo cap a Sant Pau de Segúries després de dinar, seguint el track pel primer camí veritablement rural només transitable amb la bici o a peu. A més les vaques que acompanyen pel camí i el Riu Ter que creuo mes d'un cop amenitzen l'esforç que faig i quasi em fan oblidar les calorades que he passat desenes de kilòmetres enrere.

A Sant Pau de Segúries arribo just de forces i em proposo dormir amb la tenda de campanya. Puc anar a un hostal, o a un hotel, puc anar a un Camping, però l'aventura diu que he de montar la tenda on ningú em pugui veure i dormir a la natura. Se que no faré soroll, que no molestaré, que ho deixaré tot millor que estava. Dormo sota les estrelles. Fi del primer dia.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.