-
-
698 m
174 m
0
7,9
16
31,77 km

Vista 712 vegades, descarregada 12 vegades

a prop de Sabadell, Catalunya (España)

Passejada de 2-3 hores des de Sabadell fins a Matadepera:
Cavall Bernat, Camí dels Monjos, Can Torres, font de la Tartana i vila de Matadepera. El camí d'anada puja per Sant Julià d'Altura i el de tornada segueix per Can Bonvilar i Mas Canals.
Ideal després de la pluja!
Fou una parròquia rural de l'antic terme de Terrassa. Dintre el terme hi havia el castell de Ribatallada, propietat dels Montcada (1136-1310) i dels Clasquerí després. Hi havia la masia fortalesa de Castellarnau i una bona colla de masos. És emplaçada en un dels paratges més bonics del rodal, prop de la timba del torrent de Ribatallada i tocant el bosc de Can Deu. L'any 1904 s'inclogué al terme de Sabadell.
La vila de Matadepera és un municipi de la comarca del Vallès Occidental situada als vessants meridionals de la muntanya de Sant Llorenç del Munt, un conglomerat rocós que arriba, a La Mola, a una altura de 1.095 metres. La seva extensió és de 24,83 km2, una part dels quals situats dins dels límits del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. La zona forestal ocupa una gran part del terme (1745 hectàrees de pinedes i 334 de matollar), i els seus conreus són de secà, principalment de cereals, oliveres i vinya amb algunes explotacions ramaderes. Matadepera està situada a 6 Km de Terrassa, 10 de Sabadell i a uns trenta de Barcelona. Amb un cens que supera els 8.000 habitants, Matadepera ha articulat la seva població en diversos barris i urbanitzacions (Les Pedritxes, Cavall Bernat, Can Robert, Rourets, Pla de Sant Llorenç, Drac Parc, Can Prat, Can Solà del Racó, Verge de Montserrat, Mas Sot, Can Vinyers).
Masia de dues plantes i coberta de doble vessant, orientada a migdia. La façana principal conserva un finestral datat en el segle XVII. És envoltada per un recinte tancat amb una muralla de pedra vista, amb interessants espitlleres en la façana de ponent. Conserva l’era. Dels elements arquitectònics de l’interior de la casa destaca la volta del celler, la premsa de 1819 i dues gerres d’oli encastades. Anomenada antigament Mas Batlles, serà a partir del segle XVIII quan pren el cognom familiar Torras. Els treballs d’interpretació històrica dels documents que conté el Llibre de Notes dels hereus de Can Torres, del segle XVII i XVIII, ens testimonien que en aquell moment la masia era una de les més grans del terme en quan a extensió i també en producció agrària i ramadera.

Comentaris

    Si vols, pots o aquesta ruta.